Metodologia T

En l'estudi de l'aigua es poden establir dues perspectives: l'una econòmica i l'altra mediambiental. Des del punt de vista econòmic, l'aigua és observada com a element afectat, directament o indirectament, per al desenvolupament de les activitats humanes. L'aigua produïda i emmagatzemada és gestionada posteriorment i proporciona entrades a l'economia, a més de formar part de la funció de producció de quasi totes les activitats econòmiques, des del sector agrari fins al dels serveis.

Des del punt de vista mediambiental l'aigua és l'hàbitat de molts ecosistemes i el seu ús proporciona directament benestar a la societat; però és també un receptor d'abocaments que en malmeten la qualitat i que ocasionen grans costos econòmics i ambientals.

La demanda d'aigua per al regatge en el sector agrari es caracteritza pel seu gran volum i la seva concentració en els mesos més secs de l'any, la qual cosa obliga a regular i mobilitzar anualment grans quantitats d'aigua. Les comunitats de regants són les qui, com a entitats de dret públic, en porten a terme la gestió.

L'objectiu principal de l'enquesta de l'INE és quantificar el volum d'aigua utilitzat en la irrigació del sector agrari. La informació es dóna a conèixer, per seccions i subseccions de la Classificació catalana d'activitats econòmiques 2009 (CCAE-2009)

1. Àmbit de la població

Conjunt d'unitats l'activitat principal de les quals és l'explotació dels sistemes de regatge relacionats amb l'agricultura i la ramaderia, classificades en:

CCAE-93 Rev.1 CCPA-2009
Codi 01.410: Activitats dels serveis relacionats amb l'agricultura i el manteniment de jardins Codi 36: captació, potabilització i distribució d'aigua

2. Àmbit territorial

La investigació s'estén a tot el territori d'Espanya i és representativa per a l'àmbit de comunitat autònoma.

3. Àmbit temporal

L'enquesta és contínua i les dades tenen caràcter anual, les quals fan referència a l'any natural objecte de l'enquesta.

4. Notes explicatives de les taules

Els resultats es refereixen al total de les terres de regadiu a Catalunya. Com que les comunitats de regants només assumeixen la distribució d'aigua d'una part de la superfície de regadiu, s'efectua en primer lloc una correcció del volum d'aigües subterrànies captades per les explotacions adscrites a les comunitats de regants, com a complement de l'aigua subministrada per aquestes i, a continuació, s'efectua l'expansió del consum per hectàrea estimat en la mostra, utilitzant la informació d'altres enquestes sobre la superfície de regadiu segons tècniques i tipus de conreu.

Canvis en la metodologia que limiten la comparació entre anys

  • Abans del 2004 es recull a la taula el consum d'aigua de les explotacions agrícoles amb regadiu que tenien la concessió de l'aigua mitjançant una comunitat de regants.
  • A partir de l'any 2004 es considera el consum d'aigua de la totalitat de les explotacions agrícoles amb regadiu, independentment de si la concessió de l'aigua la fa una comunitat de regants o es fa de manera individual.
  • A partir de l'any 2005 el volum d'aigua concedida (superficial/subterrània) també inclou l'aigua que les explotacions agràries adscrites a comunitats de regants capten amb els seus propis mitjans (autoabastament) per completar l'aigua subministrada per les comunitats esmentades.
  • A partir de l'any 2011 els resultats obtinguts en el Projecte de modelització del consum d'aigua de reg (Enquesta sobre mètodes de producció de les explotacions agràries – Cens agrari 2009) han permès una millor estimació de la disponibilitat de l'aigua de reg per origen del recurs, especialment pel que fa a les aigües subterrànies.

5. Definicions

Captació d'aigua

Acció de treure aigua d'una font, un pou, un llac, etc. i emmagatzemar-la per tal de fer-ne ús. S'hi inclouen els serveis d'embassament i la conducció per artèries i conduccions primàries. Es distingeixen, entre d'altres, la captació d'aigües superficials i la d'aigües subterrànies, realitzada per mitjà de sondejos o perforacions.

Aigües superficials continentals

Aigües que circulen per la superfície i també les que són retingudes en embassaments. En les aigües amb corrent superficial s'hi inclouen tant els rius com les aigües de llits artificials (canals per al regatge, la indústria i la navegació, de drenatge i reserves artificials).

Aigües subterrànies

Aigües que es troben sota terra, acumulades generalment en aqüífers. Els aqüífers són dipòsits permanents o temporals d'aigua en el subsòl, de prou qualitat per fer-ne ús. S'hi inclou l'aigua de les capes freàtiques i les depressions geològiques, i també l'aigua captada de deus subterrànies. En queda exclosa l'aigua subterrània procedent de filtracions, que s'inclouen a les aigües superficials.

Dessalatge

Operació que permet la potabilització de l'aigua del mar, tractada en diverses instal·lacions.

També es dessalen les aigües de transició, tals com pantans, llacunes, estuaris i ries d'aigües salobres.

Altres tipus de recursos hídrics

Aigües pluvials captades directament i altres tipus de recursos hídrics que no han estat inclosos com a aigües salobres.

Aigua disponible

Total d'aigua que disposa l'empresa que s'obté sumant l'aigua captada per l'empresa més el saldo net de les compres i vendes d'aigua a altres empreses, ajuntaments o comunitats de regants.

Subministrament d'aigua

Distribució d'aigua a través de xarxes que permeten satisfer les demandes de consum dels usuaris finals. Es distingeix entre el subministrament realitzat per la mateixa empresa a través de la captació directa d'aigua que utilitzarà per a la seva activitat productiva, i l'aigua subministrada a través d'una xarxa pública o privada de distribució.

Aigua subministrada a la xarxa de distribució pública

Volum d'aigua que entra a la xarxa de distribució pública des de les plantes de tractament o els dipòsits de servei.

Aigua registrada

Volums mitjans d'aigua mesurats pels comptadors dels usuaris (tant comunitaris com individuals).

Aigua no registrada

Diferència entre el volum d'aigua subministrada a la xarxa de distribució pública i el volum d'aigua registrada.

Pèrdues reals

Volum d'aigua no registrat a causa de pèrdues físiques d'aigua en la xarxa de distribució pública fins al punt de mesura de l'usuari. Inclou les fuites, trencaments i avaries.

Pèrdues aparents

Volum d'aigua no registrat a causa de pèrdues no físiques d'aigua. Les produeixen errors de mesurament, consums no autoritzats (fraus) i consums autoritzats que no es mesuren per comptador (estimacions i aforaments).

Aigües residuals

Aigües que procedeixen de l'ús de l'aigua subministrada per la xarxa de distribució pública, en un ús determinat. Es poden classificar en aigües residuals urbanes, industrials i agropecuàries. Després del consum, l'aigua passa a la fase de sanejament i depuració abans de ser retornada amb la qualitat exigida al medi ambient.

Tractament de les aigües residuals

Conjunt de procediments emprats per tal de modificar les característiques de les aigües residuals de manera que satisfacin les normes ambientals sobre abocaments i puguin ser reutilitzades o tornades a la natura en condicions òptimes de qualitat. Hi ha tres tipus de processos bàsics a les plantes de tractament: primari o mecànic, secundari o biològic i terciari o de refinament.

El tractament primari o mecànic inclou els processos físics i químics que tenen com a objectiu separar les matèries en suspensió utilitzant reixetes o mitjançant la sedimentació, amb l'ajut de productes químics, o la flotació.

El tractament secundari o biològic designa les tècniques que utilitzen microorganismes aeròbics o anaeròbics per a la degradació de la matèria orgànica.

El tractament terciari o de refinament permet reduir la proporció de determinats components de les aigües residuals, en el cas de no haver-se pogut obtenir aquest resultat mitjançant els mètodes de tractament anteriors.

També es tenen en compte les tecnologies toves i fosses sèptiques.

Demanda bioquímica d'oxigen (DBO5) i demanda química d'oxigen (DQO)

Mesures de la quantitat d'oxigen dissolt consumit sota condicions específiques per l'oxidació bioquímica o química de tota la matèria orgànica i inorgànica present a l'aigua. Ambdós són indicadors del grau de contaminació que presenta una aigua residual.

Les característiques de les aigües residuals es mesuren en mg/litre i es refereixen a les mitjanes anuals ponderades amb el cabal actual tractat de cadascuna de les plantes de tractament d'aigües residuals.

Import facturat per l'aigua subministrada

Import repercutit als usuaris per tota l'aigua subministrada a través de la xarxa de distribució en baixa. Inclou tant les taxes i tarifes abonades en concepte de subministrament d'aigua de la facturació pròpia, com els imports repercutits per delegació de facturació per sufragar obres d'adducció d'aigua en alta realitzades per altres organismes o entitats (cànons de regulació, tarifa d'utilització de l'aigua de les Confederacions Hidrogràfiques, cànons d'adducció de les Societats d'Aigües o de les comunitats autònomes).

També inclou les quotes de servei relatives a la conservació i ús d'escomeses i comptadors.

S'exclou l'import facturat en concepte d'IVA.

Import total de la inversió feta en els serveis de subministrament

Despeses en béns considerats d'inversió (comptabilitzades durant l'any de referència): edificis, maquinària, instal·lacions i processos d'informació que tinguin com a vida útil més d'un any en el context de l'activitat principal de l'empresa.

Import facturat per depuració i clavegueram

Import repercutit als usuaris per la depuració d'aigües residuals i clavegueram. Inclou tant taxes i tarifes municipals de depuració i clavegueram com tributs de caràcter ecològic que es recapten per a tercers. Dins d'aquest últim tipus hi ha els cànons de sanejament establerts per les comunitats autònomes per sufragar la construcció i el manteniment de plantes de depuració d'aigües residuals i els cànons de control d'abocaments de les confederacions hidrogràfiques o de les comunitats autònomes. S'inclou en aquest apartat el cànon d'abocament al mar.

S'exclou l'import facturat en concepte d'IVA.

Import total de la inversió feta en el tractament de les aigües residuals

Diferència entre els increments reals en el valor dels recursos de capital i les vendes d'aquests mateixos recursos realitzades per l'empresa en l'any de referència.

Les despeses es comptabilitzen, durant l'any de referència, en béns considerats d'inversió: maquinària, instal·lacions tècniques, processos de la informació que tinguin com a vida útil més d'un any en el context de l'activitat principal de l'empresa.

Concessió d'aigua

Volum total d'aigua a què una determinada comunitat de regants té dret en virtut d'una concessió administrativa prèviament atorgada. Es distingeix entre la procedent de les aigües superficials, la realitzada a través de sondejos i perforacions (aigües subterrànies) i altres recursos hídrics.

Distribució d'aigua a les explotacions agrícoles

Total d'aigua disponible a la xarxa de distribució més les pèrdues que s'hi ocasionen. S'obté com a suma de l'aigua captada per la comunitat de regants més el saldo net de les compres i les vendes d'aigua a altres unitats econòmiques (comunitats de regants, empreses o ajuntaments subministradors d'aigua).