Metodologia T

L'Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població recull informació sobre la renda i la situació social i econòmica de les llars a Catalunya amb una periodicitat quinquennal. Aquesta informació permet obtenir dades i elements d'anàlisi sobre les dinàmiques socials, econòmiques i territorials que es generen en el territori català, i les transformacions que s'hi operen. És una enquesta presencial auxiliada amb ordinador (CAPI) destinada a les llars de Catalunya i els seus membres, amb especial anàlisi dels individus de 16 anys i més.

L'enquesta l'han duta a terme, mitjançant conveni de col·laboració, l'Idescat, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona i l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. Aquest darrer és qui, des de l'any 1985, ha dut a terme les tasques relacionades amb la direcció metodològica, el treball de camp, el tractament de dades i l'anàlisi de resultats.

La incorporació de l'Idescat en l'equip responsable de l'enquesta va ser novetat en l'anterior edició del 2006 i va comportar canvis metodològics, l'ampliació de l'enquesta a tot el territori de Catalunya i la incorporació de l'enquesta dins de l'estadística oficial, que aquesta edició consolida.

Els objectius són:

  • Conèixer i analitzar les condicions de vida i els hàbits de la població, les tendències evolutives de les formes de vida i dels fenòmens socials i la identificació dels factors que intervenen en els canvis socials.
  • Conèixer i analitzar les diferències en les condicions de vida i els hàbits en el territori, i identificar els trets territorials distintius.
  • Conèixer i analitzar els grups socials i les seves característiques, identificar els factors que condicionen la formació d'aquests grups, i analitzar els tipus de desigualtats existents i les tendències de convergència o divergència que s'observen en les seves formes de vida.

1. Condicions de vida i hàbits de la població. 2011

La present edició ha incorporat millores metodològiques i ampliació de continguts substancials que permeten harmonitzar l'ECVHP2011 amb les enquestes de condicions de vida realitzades en l'àmbit de l'estadística oficial europea. L'ampliació de continguts se centra fonamentalment en la recollida d'informació detallada de la distribució de la renda i de la situació econòmica de les llars, del risc a la pobresa i l'exclusió social, seguint les directrius metodològiques europees de l'European Union Statistics on Income and Living Conditions (EU-SILC), regulades per Eurostat (Oficina europea d'estadística).

Per altra banda, s'han preservat els continguts propis de l'enquesta metropolitana per poder observar l'evolució en el temps de les principals variables.

1.1. Unitats d'anàlisi

Les unitats d'anàlisi de l'ECVHP 2011 són:

  • Les llars residents en habitatges principals
  • Els individus membres de les llars amb diferent incidència segons l'edat:
    • Població de 16 anys i més
    • Total població

1.2. Àmbit d'investigació

1.2.1. Àmbit poblacional

És el conjunt de llars privades que resideixen en habitatges familiars principals i el conjunt de persones que en són membres. Específicament, els membres de 16 anys i més seran investigats amb més detall i hauran d'emplenar un qüestionari individual.

1.2.2. Àmbit geogràfic

L'àmbit geogràfic el constitueix tot el territori de Catalunya, amb significació estadística per als 7 àmbits que segmenten el territori català segons la divisió territorial del 2001. De la mateixa manera, els resultats són representatius per a les quatre províncies, per a la ciutat de Barcelona i els cinc sistemes urbans de residència.

La mostra efectiva de llars enquestades ha resultat insuficient per als àmbits de l'Alt Pirineu i Aran i per a l'Àmbit de Ponent. Per poder donar dades desagregades amb significació estadística s'ha optat per agregar les dues vegueries i minimitzar així l'error mostral.

1.2.3. Àmbit temporal

L'ECVHP 2011 és una enquesta quinquennal, el treball de camp de la qual s'ha portat a terme durant els mesos continguts entre el juny del 2011 i el gener del 2012.

En general, les dades de l'enquesta són referides al 2011, excepte les dades de renda, que fan referència al 2010. La taxa de pobresa, tot i estar calculada amb dades de la renda del 2010, es refereix per conveni a la data de l'enquesta, és a dir al 2011.

1.3. Continguts de l'enquesta

Aquesta enquesta es basa en la realització d'una consulta a la població resident en les llars del territori objecte d'estudi mitjançant tres documents de recollida de dades que abasten gairebé tots els aspectes que caracteritzen les condicions de vida i els hàbits de la població. Els documents de recollida són tres: la fitxa de la llar, el qüestionari de la llar i el qüestionari individual destinat als membres de la llar de 16 anys o més.

Els principals continguts de l'enquesta agrupats per capítols en el mateix ordre en què pareixen al BDM són els següents:

  1. Dades sociodemogràfiques i territorials
  2. Habitatge i costos associats
  3. Mobilitat residencial
  4. Formació
  5. Treball i activitat
  6. Renda
  7. Pobresa i exclusió social
  8. Consum
  9. Xarxa social i associacionisme
  10. Salut i autonomia personal
  11. Percepció del territori
  12. Ús del territori
  13. Satisfacció global amb la vida

1.4. Conceptes bàsics

Habitatge familiar principal

Tota habitació o conjunt d'habitacions i les seves dependències que ocupen un edifici o una part i que per la forma en què han estat construïts, reconstruïts o transformats, estan destinats a ser habitats per a una o diverses llars, i que en la data de l'entrevista no s'utilitzen per a altres finalitats. L'habitatge familiar principal no concep els anomenats habitatges col·lectius (hospitals, residències, casernes, etc.) ni els habitatges secundaris o de temporada (d'estiueig, caps de setmana, etc.).

Llar privada

Persona o conjunt de persones que ocupen en comú un habitatge familiar principal o una part, i comparteixen un pressupost comú. Dins d'un habitatge familiar principal pot haver-hi més d'una llar. Aquest és el cas quan es manté una separació d'economies entre les llars i quan ocupen àrees distintes i delimitades de l'habitatge, malgrat que disposin d'algunes estances comunes.

La llar privada es distingeix de la llar col·lectiva on resideixen un conjunt de persones en un habitatge col·lectiu no institucional (pensions, hotels, casa d'hostes, residències militars, residències d'estudiants i altres centres d'ensenyament en règim d'intern?), i de la institució on resideixen un conjunt de persones en un habitatge col·lectiu institucional (asils i residències de gent gran, institucions sanitàries, institucions religioses —convents, monestirs—, presons, centres d'acollida, hospicis...).

Membres de la llar

Persones que resideixen habitualment a la llar i participen del seu pressupost comú, és a dir, comparteixen ingressos o despeses amb la resta de persones que integren la llar, les que hi són presents. Es consideren presents aquelles persones que resideixen habitualment a l'habitatge i que hi pernocten almenys una nit durant el període d'entrevistes.

Sistemes urbans de residència

Àrees metropolitanes funcionals de les 5 principals ciutats de Catalunya. Els límits espacials de les àrees metropolitanes funcionals, excepte en el cas de Barcelona, s'han establert segons una delimitació aproximada basada en la metodologia estàndard GEMACA a partir de dades del Cens de població i d'habitatge 2001, que és la font més actualitzada de la qual es disposa (Boix i Veneri, 2009).

Renda neta de la llar

Ingressos nets rebuts durant l'any anterior a l'enquesta pels membres de la llar. Formen part de la renda els ingressos per treball per compte d'altri, els guanys o pèrdues del treball per compte propi, les prestacions socials, les rendes del capital i de la propietat, els ingressos de plans de pensions privats, les transferències rebudes i pagades entre llars, els ingressos rebuts pels menors, i el resultat de la declaració de l'IRPF. No s'inclouen les components no monetàries, llevat del cotxe d'empresa.

Renda per persona

Renda neta per persona de la llar que es calcula dividint la renda de la llar pel nombre de membres.

Renda per unitat de consum

Renda que s'obté dividint la renda total de la llar entre el nombre d'unitats de consum. Les unitats de consum es calculen utilitzant l'escala de l'OCDE modificada, que concedeix un pes d'1 al primer adult, un pes de 0,5 a la resta d'adults i un pes de 0,3 als menors de 14 anys. Una vegada calculada la renda per unitat de consum de la llar s'adjudica aquest valor a cadascun dels seus membres. La renda per unitat de consum de les persones (o ingressos equivalents de la persona) s'utilitza en el càlcul de mesures de risc de pobresa. L'Escala OCDE modificada és una escala d'equivalència que converteix les rendes totals de les llars en rendes equivalents i el nombre de membres residents a la llar en nombre d'unitats de consum.

Lloguer imputat

Lloguer que constitueix una component no monetària de la renda de la llar. S'aplica a les llars que no paguen un lloguer complet pel seu habitatge principal perquè o bé són propietaris, o bé ocupen un habitatge a preu inferior al de mercat o a títol gratuït. El valor que s'imputa és l'equivalent al lloguer que es pagaria en el mercat per un habitatge similar a l'ocupat, menys qualsevol lloguer realment abonat. Aquest valor se suma a la renda total de la llar per tal de calcular la renda neta de la llar, la renda per persona i per unitat de consum, així com la taxa de risc a la pobresa amb el lloguer imputat inclòs.

Despeses totals de l'habitatge

Despeses que inclouen el lloguer (en cas que l'habitatge estigui llogat), els interessos de la hipoteca (en cas que l'habitatge sigui de propietat amb pagaments pendents) i d'altres despeses associades al manteniment de l'habitatge (comunitat, aigua, electricitat, gas, assegurança del continent, algunes taxes i impostos municipals).

Capacitat per arribar a final de mes

Percepció recollida sobre la dificultat o facilitat per arribar a final de mes dels entrevistats. Aquesta es una mesura que és de naturalesa subjectiva.

Taxa de risc a la pobresa

Percentatge de persones que se situen per sota del llindar de pobresa. El llindar de pobresa depèn de la distribució dels ingressos per unitat de consum de les persones. Es fixa aquest llindar en el 60% de la mediana dels ingressos per unitat de consum de les persones.

La taxa de risc a la pobresa s'ha calculat, en totes les taules, amb el llindar de Catalunya, tot i que es publiquen els llindars de pobresa per altres àmbits territorials. En explotacions a mida es poden calcular les taxes de pobresa amb llindars de territoris més petits que Catalunya, per exemple: Barcelona ciutat, Províncies, àmbits territorials i les corones metropolitanes de la província de Barcelona.

La taxa de risc a la pobresa abans de transferències socials reflecteix el percentatge de persones que, sense comptabilitzar les prestacions socials, se situen amb uns ingressos nets equivalents per sota del llindar de pobresa. Aquesta taxa es presenta abans de totes les transferències socials, i també abans de totes les transferències socials excepte jubilacions i prestacions de supervivència.

Taxa de privació material

Taxa que es defineix com el percentatge de població que presenta una mancança forçada d'alguns dels 9 ítems següents:

  1. Pagar sense endarreriments rebuts de l'habitatge o de compres ajornades;
  2. Capacitat per anar de vacances almenys una setmana a l'any;
  3. Capacitat per realitzar un àpat de carn, pollastre o peix (o l'equivalent vegetarià) almenys cada dos dies;
  4. Capacitat per afrontar despeses imprevistes (la quantitat fixada correspon al llindar de pobresa mensual de l'any anterior);
  5. Poder permetre's un telèfon (incloent-hi telèfon mòbil);
  6. Poder permetre's una TV en color;
  7. Poder permetre's una rentadora;
  8. Poder permetre's un cotxe;
  9. Poder mantenir l'habitatge a una temperatura adient.

La taxa de privació material és severa quan el percentatge de població presenta una mancança forçada d'almenys 4 dels 9 ítems que conformen la privació material.

Intensitat de treball a la llar

Càlcul que es fa dividint la suma total de mesos treballats pels membres en edat activa de la llar per la suma total dels mesos en què aquests membres de la llar poden treballar durant l'any anterior a l'enquesta. Les persones en edat activa són definides com els individus d'entre 18 a 59 anys, que no són nens dependents (nens dependents són els individus de 0 a 15 anys o els de 16 a 24 anys si són inactius i viuen almenys amb un progenitor o tutor). La intensitat de treball es mesura en valors que van del 0 a l'1.

Llars amb intensitat de treball molt baixa

Càlcul sobre la intensitat de treball, la qual es considera molt baixa quan se situa en valors iguals o inferiors a 0,20. La taxa de població que viu a llars amb intensitat de treball molt baixa es calcula sobre la població de 0 a 59 anys.

Taxa AROPE (At-risk-of poverty or exclusion)

És un indicador que recull la proporció de població que es troba o bé en situació de risc a la pobresa, o bé en situació de privació material severa, o bé que viu en llars amb intensitat de treball molt baixa.

Satisfacció global amb la vida

La satisfacció global amb la vida és una percepció subjectiva de la persona entrevistada que indica del 0 al 10 el grau de satisfacció. Aquesta mesura es presenta tant en mitjanes com en categories, en què la categoria baixa correspon a les puntuacions de 0 a 3, la mitjana de 4 a 7 i l'alta de 8 a 10.

1.5. Qüestionaris

L'ECVHP 2011 consta d'un total de 218 preguntes distribuïdes en 3 qüestionaris: la fitxa de la llar, el qüestionari de la llar i el qüestionari individual. També es disposa d'un qüestionari d'informador intermediari (proxy), és a dir, un qüestionari que s'emprarà només en el cas que una de les persones de la llar no pugui ser present al llarg del període de realització del treball de camp.

Fitxa de la llar

Consta de 19 preguntes que han de ser contestades per la persona informant, aquella capaç de facilitar la informació general de la llar. Permet identificar els membres de la llar, així com les seves persones enquestables. S'ha d'emplenar una fitxa per cada llar identificada a l'habitatge. La informació que es recull fa referència a les principals característiques sociodemogràfiques de cadascun dels membres de la llar.

Qüestionari de la llar

El qüestionari de la llar preveu la realització de 67 preguntes a la persona informant de la llar i, per tant, la mateixa persona que ha respost la fitxa de la llar. S'ha d'emplenar un qüestionari per cada llar identificada a l'habitatge. Recull informació relativa a la llar, les característiques de l'habitatge principal i la segona residència, les despeses associades a la seva adquisició i/o manteniment i els ingressos que percep la llar globalment.

Qüestionari individual

El qüestionari individual consta de 142 preguntes que han de ser contestades per cadascun dels membres de la llar que tinguin 16 anys o més l'any 2010 (els nascuts l'any 1994 o abans). En aquest qüestionari es demana informació de caràcter individual sobre la procedència geogràfica, la formació, l'activitat i l'ocupació, la renda personal, la mobilitat residencial, l'entorn residencial, les relacions socials, la salut i l'autonomia.

Qüestionari d'informador intermediari (proxy)

És l'adaptació del qüestionari individual per poder recollir informació d'aquelles persones que, per diferents motius, no puguin respondre i una tercera persona respongui per elles (informador indirecte). El qüestionari d'informador intermediari (proxy): no inclou les preguntes subjectives o d'opinió, que seran tractades com a dades mancants.

1.6. Disseny mostral

La mostra de l'ECVHP 2011 s'ha seleccionat mitjançant un mostreig bietàpic d'arrencada aleatòria amb estratificació en la primera etapa.

En la Primera etapa s'han seleccionat seccions censals de la mostra de forma estratificada. El criteri de base per estratificar les seccions és la dimensió municipal, la capitalitat comarcal, municipis amb pes poblacional important com Badalona, l'Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet.

D'altra banda, amb l'objectiu de controlar també la distribució de la mostra als districtes de Barcelona i als municipis de Sabadell i Terrassa (els dos darrers pertanyen al mateix estrat 1 del Vallès Occidental), es realitzen subestratificacions. A l'estrat 1 del Barcelonès, corresponent al municipi de Barcelona, es creen 10 subestrats coincidents amb els 10 districtes, i a l'estrat 1 del Vallès Occidental es creen dos subestrats coincidents amb els municipis de Sabadell i Terrassa.

Amb aquests criteris, els 8 estrats establerts i els 12 subestrats són els següents:

  • Estrat 1: municipis capital de comarca
    • Subestrat 1.1–1.10: Districtes de Barcelona
    • Subestrat 1.11: Sabadell
    • Subestrat 1.12: Terrassa
  • Estrat 2: Badalona
  • Estrat 3: l'Hospitalet de Llobregat
  • Estrat 4: Santa Coloma de Gramenet
  • Estrat 5: municipi de 50.001 a 100.000 habitants
  • Estrat 6: municipi de 10.001 a 50.000 habitants
  • Estrat 7: municipi de 5.001 a 10.000 habitants
  • Estrat 8: municipi de fins a 5.000 habitants

En la Segona etapa s'han seleccionat habitatges de residència habitual situats dins les seccions censals seleccionades que formen part de la mostra. Per preservar la probabilitat de selecció de cada habitatge familiar es realitza un mostreig sistemàtic d'arrencada aleatòria mitjançant el qual es trien 8 habitatges per secció censal.

La unitat de mostreig primària és la secció censal, mentre que la unitat de mostreig final és l'habitatge familiar principal. Finalment, s'extraurà informació de les llars que resideixen en aquests habitatges i dels individus que conformen aquestes llars. El marc mostral utilitzat per dissenyar la mostra és el Registre de població de Catalunya a gener del 2011.

La dimensió de la mostra efectiva de l'ECVHP2011 és de 4.235 llars (unitats mostrals) distribuïdes en 529 seccions censals i de la qual s'ha obtingut una mostra de 10.604 individus i 8.000 de 16 anys i més. Els errors mostrals per al conjunt de Catalunya són del ±1% pel que fa als individus i del ±1,5% pel que fa a les llars.

1.7. Tabulació

Les taules dels resultats de l'ECVHP2011 s'han distribuït en 13 apartats, els quals representen en gran mesura l'estructura temàtica de l'anterior edició, tot i que s'han agrupat capítols i d'altres han canviat de títol. Les modificacions més notòries respecte a l'organització temàtica del 2006 corresponen als nous apartats de Renda, Pobresa i Satisfacció global amb la vida, tal com ja s'ha dit a l'apartat del contingut de l'enquesta.

En general les dades es presenten elevades a la població i a llars a partir del Registre de població de gener del 2011 i encreuades pels àmbits territorials vigents al Pla territorial de Catalunya 2001, per províncies i pel municipi de Barcelona. Les principals variables apareixen també encreuades pels "Sistemes urbans de residència" que corresponen als àmbits metropolitans de les 5 principals ciutats de Catalunya. Aquest sistema de diferenciació territorial apareix a la tabulació presentada com a variables de classificació i no territorials per la seva caracterització "no oficial".

Per altra banda, en una segona explotació de les dades, i ampliant resultats, s'han elaborat taules només per a Catalunya per poder aprofundir en l'anàlisi i fer encreuaments de més d'una variable sense constriccions mostrals.

Els àmbits territorials de Ponent i Alt Pirineu i Aran s'han agregat per poder donar dades significatives per al càlcul, amb la qual cosa apareix la dada resultant de la suma dels dos àmbits tant a l'un com a l'altre àmbit, tal com s'indica al peu de taula.

Pel que fa a la significativitat de les dades n'hi ha que per baixa freqüència no són significatives per al càlcul i apareixen amb el símbol "..". En altres taules les categories de les variables s'han agregat entre elles perquè les unitats mostrals per cel·la fossin estadísticament significatives, o s'han agregat en una categoria "altres", amb la qual cosa pot ser que no coincideixin exactament amb les categories de resposta del qüestionari.

En l'ECVHP 2011 les unitats de les taules són números absoluts en milers en el cas de la població total, la població de 16 anys i més i les llars. En les taules que inclouen taxes, les unitats són percentatges.

En les taules de la Satisfacció global amb la vida les unitats són puntuacions mitjanes i distribucions percentuals de la població en les categories baixa, mitjana i alta.

1.7.1. Tractament de les variables no incloses en el qüestionari d'informador intermediari (proxy)

Una altra especificitat de l'ECVHP 2011 és el fet que, en determinades taules, s'ha agregat als no consten les dades mancants degudes a la no inclusió de preguntes de contingut més subjectiu al qüestionari d'informador intermediari (proxy): del qüestionari individual. En les següents taules es pot observar una dada significativament alta a la categoria "No consta":

  • Origen geogràfic del pare
  • Origen geogràfic de la mare
  • Previsió de canvi d'habitatge els propers cinc anys
  • Freqüència amb què es va trobar amb familiars que no viuen a la llar durant les darreres quatre setmanes
  • Freqüència amb què es va trobar amb amics que no viuen a la llar durant les darreres quatre setmanes
  • Pertinença a associacions
  • Valoració de l'estat de salut per sexe
  • Valoració de l'estat de salut segons sistema urbà de residència
  • Valoració mitjana sobre diversos aspectes del barri o entorn proper
  • Valoració mitjana sobre diversos aspectes del barri o entorn proper segons sistema urbà de residència
  • Valoració de l'estat de salut segons edat
  • Aspecte més positiu de viure al barri o zona de residència
  • Aspecte més negatiu de viure al barri o zona de residència

1.7.2. Les Taxes d'activitat, d'ocupació i atur

Les Taxes d'activitat, d'ocupació i atur del capítol de "Treball i activitat" es calculen mitjançant les següents fórmules:

  • Taxa d'activitat = (Població activa de 16 anys i més / Població de 16 anys i més) x 100
  • Indicador d'activitat = (Població activa de 16 a 64 anys / Població de 16 a 64 anys) x 100
  • Taxa d'ocupació = (Població ocupada de 16 anys i més / Població de 16 anys i més) x 100
  • Taxa d'atur = (Població aturada de 16 anys i més / Població activa de 16 anys i més ) x 100

2. Condicions de vida i hàbits de la població. Sèrie 2006–2011

En aquesta sèrie ECVHP2006-2011 s'inclouen les taules comparables d'ambdues edicions en deu capítols, ja que els corresponents a Renda i Pobresa no tenen dades en l'edició del 2006. Per facilitar la comparativa d'ambdues edicions s'han recodificat les dades del 2006 seguint el tractament utilitzat en l'ECVHP 2011.

En la sèrie temporal 2006–2011les unitats de les taules són els números absoluts com la distribució percentual. En les taules de renda apareixen els euros en les taules de rendes mitjanes.

3. Condicions de vida i hàbits de la població. 2006

3.1. Unitats d'anàlisi

L'univers estadístic de l'Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població 2006 el conformen la totalitat d'individus de 16 anys i més que resideixen en un habitatge familiar dins del territori de Catalunya. L'Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població 2006 és una enquesta presencial destinada a una mostra de 10.398 individus de la població de 16 anys i més de Catalunya.

A efectes de representativitat estadística, la unitat de recollida d'informació de l'Enquesta és l'individu, tot i que les dades que aporta el qüestionari també permeten conèixer determinades característiques de la seva llar, així com alguns dels trets de caràcter socioeconòmic més rellevants de la resta dels membres que en formen part.

3.2. Àmbit geogràfic

L'àmbit geogràfic el constitueix tot el territori de Catalunya, amb significació estadística per als 7 àmbits que segmenten el territori català segons la divisió territorial vigent. De la mateixa manera, els resultats són representatius en l'àmbit provincial i també dins de l'àmbit metropolità per a les corones metropolitanes que el constitueixen.

3.3. Àmbit temporal

Es tracta d'una enquesta quinquennal, el treball de camp de la qual s'ha portat a terme, en aquesta edició, entre el setembre del 2005 i l'octubre del 2006.

La data de realització de l'entrevista és el moment a partir del qual es calculen els períodes de referència temporal per a les diferents qüestions que s'estudien. Així, hi ha preguntes, per exemple, en què es remet als cinc anys abans, a la setmana anterior, als dos anys anteriors, al darrer mes, als propers cinc anys, a les darreres eleccions, i en altres casos es demanen concretament dades sobre l'any 2004.

3.4. Contingut de l'enquesta

Aquesta enquesta es basa en la realització de consultes quinquennals a la població resident al territori objecte d'estudi mitjançant un qüestionari exhaustiu que abasta gairebé tots els àmbits que caracteritzen les formes de vida de la població:

  • Estructura de la llar
  • Procedència geogràfica
  • Llengua
  • Nivell d'estudis
  • Situació laboral i treball domèstic
  • Salut
  • Ingressos, propietats i inversions
  • Consum
  • Habitatge
  • Percepció del barri i de l'entorn
  • Ús i imatge del territori
  • Cultura i lleure
  • Relacions socials, associacionisme i ideologia

Les dades resultants són majoritàriament de tipus objectiu i tenen un marcat caràcter estructural. D'altra banda, és una informació que té un valor essencial, ja que complementa les fonts d'informació existents per a aquest territori i, en molts casos, constitueix l'única informació disponible.

En cada edició s'ha revisat el contingut del qüestionari amb la intenció d'incorporar l'estudi de nous aspectes socials que no havien estat presents en l'Enquesta anteriorment. En aquesta edició destaca la introducció en el qüestionari de preguntes relatives a la immigració, l'ús de noves tecnologies i l'estat de salut dels entrevistats.

3.5. Disseny mostral

El disseny de la mostra, basat en la tècnica de mostreig aleatori estratificat, ha consistit en les operacions següents:

  • Construcció d'estrats de població homogenis a partir d'una sèrie de variables socioeconòmiques identificatives de les seccions censals de Catalunya contingudes en el Cens de població de 2001.
  • Càlcul de la dimensió de la mostra segons el volum de població total i l'estimació de la seva variabilitat.
  • Distribució dels efectius resultants als estrats prefigurats amb el criteri d'afixació òptima de Neyman, segons el qual com més gran i variable és un estrat, major proporció de mostra se li assigna. Amb el nombre mostral de cada estrat es procedeix a l'assignació proporcional de quotes de mostra en termes d'individus corresponents a cada secció.
  • Assignació de quotes mostrals per a cada secció censal. En un primer moment es realitza una distribució proporcional de la població de 16 anys i més de cada secció censal i, posteriorment, es procedeix a redistribuir els efectius dels municipis de 20.000 habitants o menys en base a criteris aleatoris per tal de concentrar territorialment la mostra.
  • Ponderació de la mostra final mitjançant un pes per tal de garantir la representativitat de la mostra.
  • Elevació de les dades mostrals aplicant a cada individu un factor d'elevació calculat a partir de la relació entre la grandària de la població i la grandària de la mostra.

El disseny mostral aporta representativitat per a diferents nivells territorials i admet la desagregació de la mostra en unitats territorials més reduïdes, la qual cosa permet la realització d'una anàlisi més acurada d'aquestes àrees territorials. Al mateix temps, aquest disseny també preveu un control exhaustiu, fins i tot en els diferents nivells territorials, d'altres variables que defineixen la mostra com l'edat, el sexe, l'estrat social o la procedència geogràfica, possibilitant alhora la realització de diferents lectures socials.

Una vegada ponderades les dades, a la grandària de la mostra de 10.398 individus se li associa un nivell d'error global del 0,72% per a un nivell de confiança del 95,5%.

3.6. Tabulació

Les taules dels resultats sintètics de l'Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població 2006 s'han distribuït en 12 apartats, els quals representen en gran mesura l'estructura temàtica del qüestionari. Les modificacions més notòries que s'hi han fet, respecte a l'organització temàtica del qüestionari, corresponen als apartats de mobilitat residencial i mobilitat quotidiana, que aglutinen les variables relatives a l'ús del territori.

D'altra banda, hi ha algun bloc temàtic del qüestionari que no apareix entre aquests apartats, bé perquè les variables que recollia s'han integrat en un altre dels apartats que apareixen o bé perquè se n'ha desestimat la presència en les dades sintètiques.

A les taules, les dades es presenten elevades per les dades poblacionals del padró del 2006 i encreuades pels àmbits territorials previstos al Pla territorial de Catalunya. Les dades que per baixa freqüència no siguin significatives apareixen amb el símbol "..".

A continuació es descriuen algunes taules que necessiten aclariments. N'és el motiu principal l'agrupació de categories de resposta a fi de preservar la representativitat estadística. També apareixen les fórmules d'algunes taxes que poden no ser evidents. En altres casos es descriu la població objecte d'alguna taula i, finalment, es recull la definició d'associacionisme pels tipus d'associacions que inclou. Els aclariments es presenten d'acord amb l'ordre establert en l'índex d'apartats i taules:

3.6.1. Treball i activitat

3.6.1.1. Taula: Categoria socioprofessional. Població ocupada

La categoria "Empresaris i treballadors per compte propi amb assalariats" inclou:

  • empresaris amb assalariats
  • autònoms amb assalariats

La categoria "Empresaris i treballadors per compte propi sense assalariats" inclou:

  • empresaris sense assalariats
  • autònoms sense assalariats

La categoria "Directors, gerents, tècnics alts i tècnics mitjans" inclou:

  • directors o gerents d'empreses públiques o privades
  • tècnics alts
  • tècnics mitjans

La categoria "Personal administratiu i encarregats" inclou:

  • personal administratiu o comercial
  • contramestre, capatàs

La categoria "Treballadors qualificats" inclou:

  • obrer qualificat

La categoria "Treballadors no qualificats" inclou:

  • obrer no qualificat
  • treballador no tècnic de serveis
  • treballador agrari

La categoria "Altres" inclou:

  • forces armades i CSE
  • no classificables
3.6.1.2. Taula: Situació professional. Població ocupada

Les ajudes familiars s'inclouen a la categoria "Altres".

3.6.1.3. Taules: Taxes d'activitat, d'ocupació i atur; Taxes d'activitat, d'ocupació i atur. Homes; Taxes d'activitat, d'ocupació i atur. Dones

S'utilitzen les següents fórmules per al càlcul de les categories que apareixen a la taula:

  • Taxa d'activitat = (Població activa de 16 anys i més / Població de 16 anys i més) x 100
  • Indicador d'activitat = (Població activa de 16 a 64 anys / Població de 16 a 64 anys) x 100
  • Taxa d'ocupació = (Població ocupada de 16 anys i més / Població de 16 anys i més) x 100
  • Taxa d'atur = (Població aturada de 16 anys i més / Població activa de 16 anys i més ) x 100
3.6.1.4. Taula: Principal motiu pel qual es va quedar sense la darrera feina. Població aturada

La categoria "Altres raons" inclou:

  • tancament de l'empresa on treballava
  • prejubilació
  • malaltia o incapacitat
  • canvi de domicili
  • altres motius

3.6.2. Ingressos i condicions econòmiques

3.6.2.1. Taula: Tipus d'ingrés principal

La categoria "Pensió de jubilació" inclou:

  • pensió de jubilació
  • SOVI

La categoria "Altres tipus de pensió, subvenció o subsidi" inclou:

  • subsidi d'atur
  • pensió de viduïtat
  • pensió d'orfandat
  • pensió per invalidesa
  • pensió per divorci o separació
  • ajuda a majors de 52 anys
  • PIRMI (renda mínima d'inserció)
  • beques o ajuts d'estudi
  • un altre tipus de pensió o subvenció

La categoria "Un altre tipus d'ingressos" inclou:

  • ajuts socials d'organismes privats (Càrites, Creu Roja, etc.)
  • ajuts de familiars o amics
  • de rendes de capital o propietats
  • un altre tipus d'ingressos

3.6.3. Habitatge

3.6.3.1. Taula: Despesa mensual a la llar per pagament de l'habitatge

La població a la qual es refereix la taula és la població de 16 anys i més que viu en llars on no es paga res per l'habitatge, perquè ja està pagat o perquè es viu en un de cedit.

3.6.4. Educació i hàbits culturals i de lleure

3.6.4.1. Taula: Nivell d'estudis acabats

L'educació especial s'inclou a la categoria "Sense estudis".

3.6.4.2. Taula: Activitats habituals de lleure realitzades

S'han unificat diverses preguntes del qüestionari en una sola taula, ja que totes fan referència a activitats de lleure. Aquesta taula recull les activitats que es realitzen de manera habitual, la qual cosa ha fet necessari unificar operacionalment el concepte d'activitat habitual de les diferents preguntes que la componen. Aquestes preguntes inclouen les activitats de lleure, però amb la freqüència de realització de l'activitat categoritzada de diferent manera. Es recull com a equivalent d'"activitat habitual" la població que realitza les activitats de lleure "sovint o ocasionalment", que ha respost que practica esport "de manera habitual" i que llegeix llibres o diaris "cada dia" o "algun/s dia/es a la setmana".

3.6.5. Relacions personals, associacionisme i expectatives

3.6.5.1. Taula: Pertinença a associacions

Recull la pertinença a alguna de les associacions següents:

  • partit polític
  • sindicat
  • centre excursionista
  • club esportiu
  • associació professional
  • associació religiosa
  • associació regional
  • associació de consumidors
  • associació de veïns (del barri)
  • associació ecologista, comitès de solidaritat, ONGs
  • casal d'avis
  • casal de joves, esplai, escoltes
  • associació cultural (corals, cercles d'art)

3.6.6. Percepció del territori

3.6.6.1. Taula: Aspecte més negatiu de viure al barri o zona de residència

La categoria "Un altre aspecte" inclou:

  • la manca o escassa oferta de transport
  • La manca o escassa oferta de serveis sanitaris
  • les relacions deteriorades
  • l'estrès
  • el clima
  • dificultats d'aparcament
  • masses pujades (carrers amb pendents)
  • aglomeració dels caps de setmana/vacances
  • incivisme
  • manca infraestructures (asfaltatge, enllumenat...)
  • massa petit/tafaneria
  • hi ha racisme
  • pobresa
  • altres aspectes

3.6.7. Mobilitat quotidiana

3.6.7.1. Taules: Localització del lloc de treball; Lloc on es va a mirar botigues; Localització dels cinemes. Població que acudeix al cinema; Lloc on els membres de la llar compren els vestits i el calçat; Lloc on resideixen les persones amb les quals es relaciona més sovint

Els llocs de fora de Catalunya s'inclouen a la categoria "Fora de l'àmbit".