Metodologia T

1. Objectius

L'Enquesta d'estructura salarial (EES, d'ara en endavant) té per objectiu obtenir resultats sobre els nivells salarials de les persones assalariades, i conèixer les diferències en la distribució degudes tant a les característiques dels treballadors, com a les dels llocs de treball. En segon lloc, permet determinar l'estructura del salari, tant en la seva composició a partir de la presentació dels principals components que el conformen, com de les variables que influeixen en aquesta composició.

La principal novetat metodològica d'aquesta operació és la recollida d'informació individualitzada en matèria de salaris. Aquest fet permet relacionar el salari amb algunes variables particulars de caràcter sociodemogràfic com l'edat, el nivell d'estudis assolit, o bé relacionar-lo amb les condicions laborals com l'antiguitat a l'empresa o el tipus de contracte. Així mateix, es relaciona el nivell salarial amb altres variables que afecten col·lectivament els treballadors d'un establiment o d'una empresa: el mercat en què l'empresa destina la seva producció, l'existència o no de conveni col·lectiu i el seu àmbit en cas que n'hi hagi, o si la propietat de l'empresa és pública o privada, entre altres possibilitats.

2. Àmbits de la investigació

L'àmbit poblacional són tots els treballadors per compte d'altri que prestin els seus serveis en comptes de cotització, i que hagin estat d'alta a la Seguretat Social durant tot el mes d'octubre de l'any de referència. S'exclouen els presidents, membres de consells d'administració i, en general, tot aquell personal la remuneració del qual no sigui principalment en forma de salari, sinó per comissions o beneficis.

L'àmbit geogràfic de la investigació realitzada per l'INE el constitueix tot el territori d'Espanya. Les dades que aquí es difonen fan referència només a Catalunya.

Pel que fa a l'àmbit de cobertura sectorial, s'investiguen els comptes de cotització l'activitat econòmica dels quals s'englobi en els sectors de la indústria, la construcció i els serveis. La cobertura sectorial s'ha incrementat en les diferents edicions de l'enquesta, i per a major detall consulteu l'apartat "especificitats de les diferents edicions de l'enquesta".

A l'EES els dos períodes de referència establerts són el mensual i l'anual. La major part de les preguntes es refereixen al mes d'octubre de l'any de referència, el qual té l'avantatge de ser considerat "normal" o bé sense incidències vacacionals rellevants a tots els països de la Unió Europea, en el sentit que està poc afectat per variacions estacionals o per pagaments de venciment superior al mes, com per exemple els pagaments de Nadal. Unes altres dades es refereixen a l'any en conjunt pel fet de no estar condicionades per l'estacionalitat esmentada. D'aquesta manera s'obtenen els guanys mensuals i anuals.

3. Disseny de la mostra

Del Registre General de Comptes de Cotització a la Seguretat Social, que elabora la Tresoreria General de la Seguretat Social, s'obté, en una primera fase, el directori de comptes de cotització a la Seguretat Social classificats en les divisions d'activitats econòmiques objecte d'estudi, del qual s'obté la mostra de comptes de cotització. En una segona fase, es realitza una selecció aleatòria d'unitats corresponent a un mostreig bietàpic estratificat, en el qual les unitats de primera etapa són els comptes de cotització a la Seguretat Social, mentre que les de segona etapa són els treballadors.

Les unitats de primera etapa es classifiquen segons l'activitat econòmica d'acord amb la Classificació catalana vigent, les quals es consideren poblacions independents a efectes de mostra. Cada activitat s'estratificarà posteriorment per vuit intervals de dimensió de les unitats:

  1. D'1 a 4 treballadors
  2. De 5 a 9 treballadors
  3. De 10 a 19 treballadors
  4. De 20 a 49 treballadors
  5. De 50 a 99 treballadors
  6. De 100 a 199 treballadors
  7. De 200 a 499 treballadors
  8. De 500 i més treballadors

L'estrat de comptes de cotització de 500 i més treballadors s'investiga de forma exhaustiva. Les dimensions mostrals per estrat s'obtenen prefixant un error admissible del 5% en l'àmbit d'activitat.

La llista d'unitats seleccionades a la primera etapa es remet novament a la Tresoreria General de la Seguretat Social, la qual obté la llista de treballadors que han estat d'alta durant tot el mes d'octubre de l'any de referència. A partir d'aquesta llista se seleccionen els treballadors, que són les unitats de segona etapa.

A Catalunya la grandària mostral teòrica de l'EES ha augmentat a cada edició, i en l'EES 2010 és de 3.581 comptes de cotització a la Seguretat Social i de 35.440 treballadors, distribuïts amb afixació òptima segons l'estrat de grandària al qual pertany el compte de cotització. Tant en la primera com en la segona etapa, la selecció es realitza mitjançant un mostreig sistemàtic, dins de cada estrat en el primer cas, i dins de cada compte de cotització en el segon, amb les llistes de treballadors prèviament ordenades per grups de cotització a la Seguretat Social primer, i dins de cada grup de cotització per sexe, per tal d'assegurar la representativitat de la mostra. La mostra efectiva a Catalunya en l'EES 2010 és de 33.349 treballadors.

4. Recollida de la informació

El mètode de recollida de la informació és un qüestionari autoadministrat per part de l'ocupador, el qual aporta directament la informació de cadascun dels treballadors seleccionats, i la remet posteriorment per correu.

5. Especificitats de les diferents edicions de l'enquesta

5.1. Any 2002

L'àmbit poblacional són tots els treballadors per compte d'altri que prestin els seus serveis en comptes de cotització de 10 o més treballadors i que hagin estat d'alta a la Seguretat Social durant tot el mes d'octubre.

Pel que fa a l'àmbit de cobertura sectorial, s'investiguen els comptes de cotització l'activitat econòmica dels quals es correspon amb les activitats econòmiques compreses entre les seccions de la C a la K i de la M a la O de la Classificació catalana d'activitats econòmiques 1993 Rev.1 (CCAE-93 Rev.1).

S'han exclòs les activitats agrícoles, ramaderes i pesqueres, l'Administració pública, Defensa i Seguretat Social obligatòria, personal domèstic i organismes extraterritorials.

5.2. Any 2006

L'àmbit poblacional s'amplia i s'estudien tots els treballadors per compte d'altri que prestin els seus serveis en comptes de cotització, amb independència de la seva grandària i que hagin estat d'alta a la Seguretat Social durant tot el mes d'octubre.

La cobertura sectorial no varia respecte de l'any 2002.

Es recullen per primera vegada els pagaments en espècies.

5.3. Any 2010

L'àmbit poblacional no canvia respecte de l'any 2006.

Pel que fa a la cobertura sectorial, s'inclouen els comptes de cotització del Règim General de la Seguretat Social l'activitat de la qual es troba en les seccions de la B a la S de la CCAE-2009 i en el Règim Especial de Treballadors del Mar que tenen activitat econòmica en el transport marítim (divisió 50 de la CCAE-2009).

S'exclouen les activitats agrícoles, ramaderes i pesqueres, el personal domèstic i organismes extraterritorials.

Fins al 2006 s'investigava sobre la part variable dels pagaments extraordinaris. Atès que el pes d'aquest component del salari era molt baix i amb l'objectiu de reduir la càrrega de les unitats informants, el 2010 s'ha eliminat aquesta distinció.

El tipus d'ocupació es classifica segons la nova Classificació catalana d'ocupacions 2011 (CCO-2011).

6. Conceptes bàsics

Guany salarial
Percepció salarial en diner efectiu rebut per la persona assalariada. S'hi inclouen els cobraments bruts, és a dir, els cobraments d'abans de practicar les deduccions de les aportacions a la Seguretat Social per compte del treballador o de les retencions a compte de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). En canvi, no s'inclouen els endarreriments que corresponguin a anys anteriors, ni altres percepcions que no siguin salarials, com dietes, indemnitzacions o despeses de viatge. A l'EES s'han recollit per primera vegada els pagaments en espècies.

Dintre de les percepcions salarials destaquen els següents conceptes:

Salari base
Part fonamental i fixa del salari corresponent al mínim de retribució acordat en els convenis col·lectius i calculat generalment en euros/mes o euros/dia. En cas de no haver-hi conveni col·lectiu ni un altre acord entre l'ocupador i l'ocupat, s'entén que el salari és el salari mínim interprofessional (SMI).
Pagament per hores extraordinàries
Pagament tant estructural com no estructural a un preu que ha de ser almenys el d'una hora ordinària. Així mateix, la remuneració de les hores extraordinàries està oberta a la negociació col·lectiva amb possibilitat d'establir una quantitat superior a la de l'hora normal. Les hores extraordinàries també poden compensar-se amb temps de descans.
Complement salarial
Retribució que s'afegeix a les retribucions bàsiques (salari base i pagaments extraordinaris) abonada per l'ocupador, normalment previ pacte en conveni col·lectiu. N'hi ha de diverses classes i no sol tenir una terminologia uniforme, per la qual cosa pot denominar-se plus, prima, complement o premi. Podríem destacar els complements personals, en els quals es valora l'antiguitat o vinculació continuada del treballador a l'empresa, la qualificació individual mitjançant la titulació acadèmica, el coneixement d'idiomes, d'informàtica, etc.; els complements relacionats amb el lloc de treball, com ara els plusos de nocturnitat, els de treball en dies festius, així com els plusos de perillositat, penositat o toxicitat. Altres plusos serien els complements per qualitat i quantitat de treball, els quals remuneren l'assistència i puntualitat, i els incentius de productivitat que premien el rendiment laboral per sobre d'uns mínims però que es perceben cada mes.
Pagament extraordinari
Gratificació que rep un treballador en determinats períodes, complementària al salari mensual. Les pagues extraordinàries es poden cobrar concentrades dos cops l'any, cas en què rep el nom de "paga doble" (les pagues de Nadal i d'estiu), poden estar prorratejades al llarg dels dotze mesos de l'any, o en diverses vegades. El pagament extraordinari pot ser també una gratificació per beneficis. Les quantitats dels pagaments es coneixen a priori i no depenen del resultat del treballador o de l'empresa. Normalment són establertes en els convenis col·lectius i acostumen a correspondre a un mes de salari normal. Les gratificacions per beneficis retribueixen la participació dels treballadors en el benefici de l'empresa. En la majoria de pactes i convenis col·lectius es fixa una quantitat coneguda a priori, que pot consistir en el salari d'una mensualitat.
Pagament extraordinari variable
Pagament per incentius o resultats que pot estar vinculat a resultats individuals o de l'empresa. La seva quantitat no és coneguda a priori, sinó que depèn del rendiment obtingut, objectius assolits, nivell de producció assolit, etc. No s'han de confondre aquests pagaments amb alguns complements fixos o amb els pagaments extraordinaris, perquè en aquests casos ja es coneixen les quantitats prèviament.
Pagament en espècies
Valoració de tots aquells pagaments que no s'efectuen en diner com a contraprestació del treball. Són percepcions en forma de béns, drets, beneficis o serveis.

Pel que fa als tres tipus de guanys salarials obtinguts, cal considerar que l'Enquesta es dirigeix a tots els treballadors que han estat d'alta a la Seguretat Social durant tot el mes d'octubre. Això, juntament amb el fet que el mes d'octubre no es caracteritza per pagaments ni períodes d'absència de caràcter estacional (pagaments de venciment superior al mes o períodes de vacances) permet obtenir uns guanys mensuals "normals o ordinaris" minimitzant les incidències en la resposta al qüestionari per l'inici o finalització de l'activitat laboral durant aquell mes.

En conjunt es difonen tres tipus de guanys salarials:

  1. El guany per hora, necessari per poder estudiar en condicions d'igualtat els treballadors amb distintes jornades, especialment en relació amb els treballadors a temps parcial.
  2. El guany mensual és la variable de referència de les retribucions, ja que el període habitual de cobrament és el mes. En el qüestionari s'ha demanat el salari mensual distingint el salari base, els pagaments per hores extraordinàries, els pagaments extraordinaris i el total de complements salarials, i diferenciant alhora d'aquest total els complements per treball a torns, en cap de setmana o per nocturnitat i els complements salarials variables (complements que, tot i que es reben cada mes, no tenen una quantitat fixa perquè estan relacionats amb la quantitat o qualitat del treball o amb els resultats de l'empresa).

    També s'han sol·licitat les retencions per IRPF i les contribucions a la Seguretat Social a càrrec del treballador per tal d'obtenir el guany net disponible en el mes de referència.

  3. Guany anual: guany total brut més pagaments en espècies, i distingint els pagaments extraordinaris fixos i variables. Aquest és l'indicador que s'ha utilitzat per a la comparació salarial segons les característiques dels treballadors, les derivades del lloc de treball que ocupa i les de les empreses.

Per a una interpretació adequada dels guanys s'ha de tenir en compte que no es recullen els guanys de segones o terceres ocupacions del mateix assalariat, sinó que es recull allò que ha guanyat a l'empresa en què ha estat seleccionat. A més, per poder realitzar comparacions entre els treballadors, el guany mensual d'aquells que no han obtingut un salari mensual complet per causa d'absència no remunerada s'ha ajustat tenint en compte els dies de salari complet. De la mateixa manera, per obtenir guanys anuals comparables, s'ha ajustat el salari d'aquells treballadors que no van romandre tot l'any en el centre de treball. Per això, se'ls ha assignat un salari anual equivalent a aquell que haurien percebut treballant tot l'any en les mateixes condicions.

El temps de treball és una de les variables de complexitat més gran a l'hora de posar en pràctica el concepte, com ara en els instruments de recollida de la informació. El concepte més acceptat en l'àmbit internacional és el de mesurar les hores efectivament treballades.

S'entén per hores efectivament treballades les que formen part de la jornada habitual del treballador, més les hores extraordinàries. S'han d'excloure, però les hores perdudes per diverses raons. El concepte de temps de treball és complex i en el context de l'EES esdevé merament instrumental, malgrat que podria merèixer una operació estadística pròpia. Les decisions metodològiques harmonitzades han anat encaminades a considerar només les hores pactades més les extraordinàries. Únicament en cas d'absència per part del treballador durant el període de referència, el nombre d'hores recollit diferiria de les hores efectivament treballades, i s'ha adoptat el següent mètode:

  • Si les absències no han afectat el salari, com en casos d'absències remunerades com les vacances anuals, es considera que el treballador ha realitzat la seva jornada normal, ja que el salari correspon al d'un mes normal de treball.
  • Si les absències han afectat el salari, es pren la part del salari que correspon al període no afectat per aquelles circumstàncies i s'ajusta al període de referència complet (en conseqüència, el període considerat pels càlculs és el realment treballat).

En definitiva, si un treballador va estar de baixa durant el mes de referència i va percebre per això una prestació de la Seguretat Social o de l'empresa inferior al salari que correspon a un mes normal de treball, s'exclou aquest treballador i se'n selecciona un altre.

Si el treballador va estar només mig mes de baixa, percebent durant aquest període una quantitat inferior al seu salari normal i durant l'altre mig mes la remuneració normal, es pren com a període treballat els dies pels quals se li abona un salari complet, el salari relatiu a aquests dies del mes, i s'eleven proporcionalment al mes complet d'octubre.

Aquest procediment simplifica notablement el compliment del qüestionari, tot i introduir un biaix en no considerar els treballadors que van estar de baixa durant el mes d'octubre pel càlcul del guany anual. Però també és cert que s'aconsegueix homogeneïtat entre les poblacions pel càlcul del guany per hora, el guany mensual referit a octubre i el guany anual.

7. Característiques de classificació

7.1. Característiques sociodemogràfiques dels treballadors

7.1.1. Grups d'edat

Per estudiar la incidència de l'edat s'han realitzat dues agrupacions tenint en compte el nivell d'agregació dels grups d'edat. La utilització de l'una o l'altra depèn de la representativitat dels resultats que s'ofereixen.

Grup d'edat 1
  • De 16 a 19 anys
  • De 20 a 29 anys
  • De 30 a 39 anys
  • De 40 a 49 anys
  • De 50 a 59 anys
  • 60 i més anys
Grup d'edat 2
  • De 16 a 24 anys
  • De 25 a 54 anys
  • 55 i més anys

7.1.2. Nacionalitat

Es classifica el treballador segons la seva nacionalitat distingint entre:

Nacionalitat 1
  • Espanyola
  • Estrangera comunitària
  • Estrangera no comunitària
Nacionalitat 2
  • Espanyola
  • Estrangera

En determinats casos (nacionalitat 2), es considera la nacionalitat únicament com a espanyola o estrangera, incloent en aquesta última comunitaris i extracomunitaris. Cal tenir en compte que aquells entrevistats que tenen la nacionalitat espanyola i una altra són considerats espanyols.

7.1.3. Nivell d'estudis

S'assenyala el nivell d'estudis màxim assolit del treballador. Aquesta variable és la que més problemes tècnics planteja, ja que en general l'encarregat de facilitar la informació no és el mateix treballador, i per tant, se'n desconeix la titulació. D'aquí que en el cas d'algunes empreses grans s'hauria de confeccionar un qüestionari d'ús intern per preguntar als treballadors el nivell d'estudis.

Per a la classificació del nivell d'estudis assolit s'ha tingut en compte la Classificació catalana d'educació 2000 (CCED-2000), en què s'ha fet l'agregació següent:

Nivell d'estudis 1
Grup CCED-2000 Denominació
80, 11 Sense estudis
12 Educació primària
21–23, 31–32, 34–35, 41 Educació secundària
33, 51 Formació professional
52–57, 61 Estudis universitaris
Nivell d'estudis 2
Grup CCED-2000 Denominació
80, 11–12 Sense estudis i educació primària
21–23, 31–32, 34–35, 41 Educació secundària
33, 51 Formació professional
52–57, 61 Estudis universitaris

En determinats casos (nivell d'estudis 2), per l'encreuament amb algunes variables s'ha considerat oportú comptabilitzar conjuntament les categories "sense estudis" i "educació primària", a fi de garantir una major representativitat en els resultats.

7.1.4. Anys d'antiguitat

L'antiguitat a l'empresa expressa el nombre d'anys de permanència a l'empresa i s'ha classificat de la manera següent:

Anys d'antiguitat 1
  • Menys d'1 any
  • D'1 a 3 anys
  • De 4 a 10 anys
  • D'11 a 20 anys
  • De 21 a 29 anys
  • 30 i més anys
Anys d'antiguitat 2
  • Menys d'1 any
  • D'1 a 3 anys
  • De 4 a 10 anys
  • 11 i més anys

7.2. Característiques de l'empresa i de l'ocupació

7.2.1. Tipus de jornada

Es consideren dos tipus de jornada: temps complet i temps parcial. Segons la legislació laboral vigent, es considera treballador a temps parcial aquell que tingui una jornada de treball habitual inferior a la jornada de treball d'un treballador a temps complet comparable. S'entendrà per treballador a temps complet comparable un treballador a temps complet de la mateixa empresa i centre de treball, amb el mateix tipus de contracte de treball i que realitzi un treball idèntic o similar. Si a l'empresa no hi ha cap treballador comparable a temps complet, es considerarà la jornada a temps complet prevista en el conveni col·lectiu, o si no n'hi ha, la jornada màxima legal.

A la pràctica, el tipus de jornada figura en el contracte de treball, i això és allò que s'ha sol·licitat als informants.

Per tant, les categories que pren aquesta variable són:

Tipus de jornada
  • Completa
  • Parcial

7.2.2. Tipus de contracte de treball

Tot i que cada país té la seva pròpia reglamentació laboral, hi ha tres grans grups comuns a tots els estats de la Unió Europea. Aquests tres tipus generals de contracte de treball són el contracte indefinit, el contracte temporal o de durada determinada i el contracte d'aprenentatge. Aquí prendrem en consideració els dos primers.

Les categories d'aquesta variable són:

Tipus de contracte
  • Indefinit
  • Temporal

7.2.3. Tipus d'ocupació

En l'EES 2002 i 2006 es classifica el treballador segons la seva ocupació, entesa com la classe o tipus de treball realitzat, amb especificació del lloc de treball. L'ocupació, professió o ofici es registra segons la Classificació catalana d'ocupacions (CCO-94) a un dígit. S'ha optat per classificar les ocupacions segons els grans grups d'ocupació.

Tipus d'ocupació
CCO-94 Denominació
1 Directius, administració i empresa
2 Tècnics i professionals científics, intel·lectuals
3 Tècnics i professionals de suport
4 Empleats administratius
5 Treballadors del sector serveis
6 Treballadors qualificats del sector agrari i pesca
7 Treballadors de manufactures, construcció i mineria
8 Operadors d'instal·lacions i maquinària
9 Treballadors no qualificats

En l'EES 2010 es classifica el treballador segons la seva ocupació, entesa com la classe o tipus de treball realitzat, amb especificació del lloc de treball. L'ocupació, professió o ofici es registra segons la Classificació catalana d'ocupacions (CCO-2011) a un dígit. S'ha optat per classificar les ocupacions segons els grans grups d'ocupació.

Tipus d'ocupació
CCO-2011 Denominació
1 Directius i gerents
2 Professionals científics i intel·lectuals
3 Tècnics i professionals de suport
4 Empleats oficina, comptables i administratius
5 Treballadors restauració, personals i venedors
6 Treballadors act. agrícoles, ramaderes i pesqueres
7 Artesans, treballadors indústries i construcció
8 Operadors instal·lacions i maquinària, i muntadors
9 Ocupacions elementals
0 Ocupacions militars

7.2.4. Activitat econòmica

A l'EES l'activitat econòmica de l'establiment o empresa en què desenvolupen les tasques els treballadors és una variable de vital importància.

En les edicions del 2002 i del 2006 els resultats es presenten per seccions d'activitat tenint en compte la Classificació catalana d'activitats econòmiques 1993 Rev.1 (CCAE-93 Rev.1). Les seccions prenen el nom de branques d'activitat.

Branques d'activitat
Divisió CCAE-93 Rev.1 Denominació
10–14 Indústries extractives
15–37 Indústries manufactureres
40–41 Energia elèctrica, gas i aigua
45 Construcció
50–52 Comerç i reparació de vehicles
55 Hoteleria
60–64 Transport i comunicacions
65–67 Intermediació financera
70–74 Serveis immobiliaris i a empreses
80 Educació
85 Sanitat i serveis socials
90–93 Altres activitats socials

Per una altra banda, l'activitat econòmica s'ha recollit a un major nivell d'agregació de l'anterior concretant-se en sectors d'activitat:

Sectors d'activitat
Divisió CCAE-93 Rev.1 Denominació
10–41 Indústria
45 Construcció
50–93 Serveis

En l'edició de l'EES 2010 els resultats es presenten per seccions d'activitat tenint en compte la Classificació catalana d'activitats econòmiques 2009. Les seccions també prenen el nom de branques d'activitat.

Branques d'activitat
CCAE-2009 Denominació
05–09, 35–39 Indústries extractives, energia, aigua i residus
10–18 Alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques
19–22 Química i cautxú
23–25 Metal·lúrgia
26–33 Maquinària, material elèctric i de transport
41–43 Construcció
45–46 Comerç engròs i reparació vehicles motor i motocicletes
47 Comerç detall
49–53 Transport i emmagatzematge
55–56 Hostaleria
58–63 Informació i comunicacions
64–66 Activitats financeres i assegurances
64–66 Activitats financeres i assegurances
68–75 Activitats immobiliàries, professionals i tècniques
77–82 Activitats administratives i serveis auxiliars
84 Administració pública
85 Educació
86–88 Sanitat i serveis socials
90–93, 94–96, 97–98, 99 Activitats culturals i esportives, i altres serveis

Per una altra banda, l'activitat econòmica s'ha recollit a un major nivell d'agregació de l'anterior concretant-se en sectors d'activitat:

Sectors d'activitat
CCAE-2009 Denominació
05–39 Indústria
41–43 Construcció
45–99 Serveis

7.2.5. Dimensió de les unitats

Aquesta variable es deriva del procés d'estratificació de la mostra i indica quina és la dimensió de les unitats o empreses quant al nombre de treballadors d'aquestes. Així, la grandària de les unitats pot ser:

Dimensió de les unitats 1
  • D'1 a 9 treballadors
  • De 10 a 19 treballadors
  • De 20 a 49 treballadors
  • De 50 a 99 treballadors
  • De 100 a 199 treballadors
  • De 200 a 499 treballadors
  • De 500 i més treballadors
Dimensió de les unitats 2
  • D'1 a 49 treballadors
  • De 50 a 199 treballadors
  • De 200 i més treballadors

7.2.6. Control de l'empresa

Es fa referència al tipus de propietat de l'empresa. Aquesta pot ser de dos tipus:

Control de l'empresa
  • Control públic
  • Control privat

7.2.7. Tipus de mercat principal

Es tracta de conèixer com es distribueixen els guanys salarials tenint en compte quin és el tipus de mercat principal de destí de la producció, ja que també es pot considerar que tenen relació amb els salaris dels treballadors. Aquesta variable s'ha classificat de la manera següent:

Tipus de mercat principal
  • Local o regional
  • Nacional
  • Unió Europea
  • Mundial

7.2.8. Tasques de supervisió

Aquesta variable té com a objectiu conèixer si el treballador realitza o no tasques de supervisió. Així es completa la variable "tipus d'ocupació". Es presenta d'aquesta manera:

Tasques de supervisió
  • Amb tasques de supervisió
  • Sense tasques de supervisió

8. Pla de tabulació

8.1. Organització de les taules

Les taules s'han agrupat en diferents apartats seguint l'esquema següent:

El primer apartat conté les taules referides al guany mitjà anual per treballador. Hi trobem una selecció d'aquelles taules més significatives, amb encreuaments simples de dues variables sociodemogràfiques o del treball, i tot un seguit de taules en què es relaciona de forma exhaustiva el guany mitjà anual amb les característiques del treballador per una banda, i per l'altra, amb les característiques de l'empresa i de l'ocupació, en tots els casos considerades per sexe.

En un segon apartat, i sota el títol de guany per treballador i any, s'exposen un seguit de taules que mostren la distribució en quartils dels guanys salarials anuals.

En un tercer apartat trobem un seguit de taules referides al guany mitjà per hora i treballador.

El quart apartat ofereix la composició i l'estructura percentual del salari brut mensual en un primer subapartat, i la composició i l'estructura del salari brut anual en un segon subapartat. En tots dos casos es presenten els resultats desagregats per sexe, sectors d'activitat i tipus d'ocupació.

8.2. Aspectes tècnics de la tabulació

Cal destacar que en determinats casos la grandària de la mostra associada a cada cel·la és insuficient. Com a orientació, cal tenir present que aquelles cel·les amb resultats inferiors a 30 individus poden ser estadísticament poc significatives, i per tant s'ha optat per fer una difusió restringida dels resultats estimats. Malgrat això, s'ha considerat oportú no eliminar la taula i fer constar que les dades són poc significatives per al càlcul amb el símbol "..".

S'ha d'especificar que la categoria "treballadors qualificats del sector agrari i pesca" de la variable "tipus d'ocupació" presenta sovint problemes de mostra, derivats del fet que les empreses que tenen el sector agrícola, ramader i pesca com a activitat principal resten excloses de la cobertura sectorial de l'enquesta.

Pel que fa a la composició del salari brut mensual, el càlcul del salari ordinari s'obté de la suma del salari base, els complements salarials i els pagaments per hores extraordinàries. Cal dir que s'inclouen, a més, dos conceptes en complements salarials, tot i que la suma d'aquests dos no és el total del concepte complements salarials. El salari brut és la suma del salari ordinari i els pagaments extraordinaris. Aquests pagaments extraordinaris es divideixen alhora en pagaments extraordinaris de periodicitat fixa i en pagaments extraordinaris de periodicitat variable. El salari net, en canvi, s'obté restant del salari brut mensual les contribucions a la Seguretat Social i les retencions de l'IRPF. I per últim, les taules que presenten la composició del salari brut anual tenen una lectura més simple.

9. Indicadors de desigualtat salarial

9.1. Àmbit de cobertura sectorial

L'àmbit poblacional considerat inclou tots els treballadors per compte d'altri que prestin els seus serveis en comptes de cotització, amb independència de la seva grandària.

S'investiguen els comptes de cotització l'activitat econòmica dels quals s'engloba en els sectors de la indústria, la construcció i els serveis, a excepció dels comptes de cotització corresponents a la secció O Administració pública, Defensa i Seguretat Social obligatòria de la CCAE-2009.

9.2. Bretxa salarial

Aquest indicador, conegut en anglès com a "gender pay gap", es defineix com la diferència entre la mitjana del guany salarial brut per hora dels homes i la mitjana del guany salarial brut per hora de les dones com a percentatge de la mitjana del guany salarial brut per hora dels homes. S'ofereix la mesura per al conjunt de treballadors i per als diferents grups amb característiques comunes.

La població objecte d'estudi són tots els treballadors per compte d'altri que prestin els seus serveis en tots els comptes de cotització sense restriccions pel que fa al número de treballadors, l'edat i les hores treballades.

Per a una major comparabilitat entre les diferents edicions de l'EES s'ha exclòs de l'àmbit de cobertura sectorial l'Administració pública (codi 84 de la CCAE-2009).

9.3. Índex de Gini

L'índex de Gini és una mesura de la desigualtat expressada com un nombre entre 0 i 1, on 0 es correspon amb la perfecta igualtat (tots els individus tenen els mateixos ingressos) i 1 es correspon amb la perfecta desigualtat (un individu acumula tots els ingressos i els altres cap).

S'ha calculat a partir del guany mitjà anual brut per treballador, i s'ofereix la mesura per al conjunt de treballadors i per als diferents grups amb característiques comunes.

Per a una major comparabilitat entre les diferents edicions de l'EES s'ha exclòs de l'àmbit de cobertura sectorial l'Administració pública (codi 84 de la CCAE-2009).

Sou aquí: