Metodologia T

1. Objectius

L'Enquesta del finançament i la despesa de l'ensenyament privat es proposa obtenir informació directa sobre l'estructura de despesa i finançament del sector de l'ensenyament privat.

L'objectiu principal de l'operació és obtenir les dades necessàries del sector de l'ensenyament privat, per als estudis de la Comptabilitat Nacional i l'elaboració de les Taules Input-Output.

L'enquesta es proposa, també, aportar informació sobre l'estructura, activitat i sobre els costos i ingressos dels diferents nivells d'ensenyament i els serveis complementaris dels centres docents privats.

Finalment, les dades recollides serveixen per complir els requeriments estadístics de diversos organismes internacionals (UNESCO, OCDE, Unió Europea).

2. Unitats d'anàlisi, mètode d'investigació i elevació de la mostra

L'enquesta està adreçada als centres docents privats que durant el curs de l'operació impartien, en el cas dels centres no universitaris, un o més nivells educatius reglats, i en el cas dels centres universitaris, algun ensenyament superior oficial de primer, segon i/o tercer cicle.

Llars d'infants: S'utilitza com a directori les llars privades del Registre de Centres del Departament d'Ensenyament. Per a l'estudi de les llars d'infants, i d'acord amb aquest directori, es realitza un mostratge aleatori estratificat segons la província i grandària del centre (nombre d'alumnes) per a aquelles llars no concertades, i un estudi exhaustiu per a les llars amb concertacions.

Les característiques d'aquesta mostra en els diferents cursos van ser les següents:

Curs 2014–2015

  • Mostra: 332 centres (54% de la població)
  • Llars amb concertació: 16 centres
  • Estrats: 18

Curs 2009–2010

  • Mostra: 239 centres (39% de la població)
  • Llars amb concertació: 15 centres
  • Estrats: 19

Curs 2004–2005

  • Mostra: 166 centres (28% població)
  • Llars amb concertació: 11 centres
  • Estrats: 17

Ensenyament no universitari: Es consideren aquells centres inscrits com a tals al Registre de Centres del Departament d'Ensenyament. Els centres estrangers van ser considerats dins el marc d'aquesta operació des de l'edició 2009–2010.

Anteriorment els centres d'ensenyament no universitari s'havien estudiat de forma censal, però a partir del curs 2014–2015 es va optar per realitzar una operació mostral. Es tracta d'un mostreig aleatori estratificat segons la província, la concertació, el tipus de centre (segons els nivells impartits) i la grandària del centre (segons el nombre d'alumnes). Les característiques de la mostra van ser les següents:

Curs 2014–2015

  • Mostra: 504 centres (58% de la població)
  • Estrats: 76

Tant per a les llars d'infants com per als centres no universitaris del curs 2014–2015, l'elevació de la mostra es va realitzar a partir del factor d'elevació Nx/nx (grandària de la població entre grandària de la mostra per a cada estrat x), amb el qual es van obtenir els resultats finals per a les dues poblacions.

Ensenyament universitari: El directori de centres a enquestar s'estableix a partir de la informació proporcionada pel Departament d'Empresa i Coneixement (Secretaria d'Universitats i Recerca). Es consideren d'aquells centres privats (propis, adscrits o vinculats a universitats) que han impartit durant el curs algun ensenyament superior oficial de primer, segon i/o tercer cicle. A l'hora de determinar la naturalesa privada del centre es té en compte sobretot l'estructura del finançament.

3. Àmbits

L'àmbit territorial de l'enquesta és Catalunya. El període temporal de referència de les dades recollides és el curs escolar corresponent a cada edició. En aquells casos en què la comptabilitat dels centres es realitza per anys naturals, els centres faciliten les dades econòmiques corresponents al segon any del curs en qüestió. Posteriorment, en aquests casos, es pot realitzar una transformació d'aquestes dades tenint en compte l'evolució de l'IPC durant els mesos de referència.

4. Característiques recollides a l'enquesta

Les principals dades que es recullen en els qüestionaris són les següents:

4.1. Modificacions en la identificació del centre

Els centres han d'omplir aquelles variables identificatives que són diferents de les que apareixen preimpreses en el seu qüestionari personalitzat, com poden ser: la denominació del centre, del titular, l'adreça, el telèfon, fax i adreça electrònica, el codi assignat del centre i el número d'identificació fiscal.

4.2. Persona de contacte

Nom, telèfon, fax i adreça electrònica de la persona de contacte.

4.3. Referència de les dades econòmiques

Període temporal de referència de les dades econòmiques aportades al qüestionari. Així, s'indica si aquestes dades estan referenciades al curs o a l'any natural.

4.4. Característiques del centre

S'hi especifica si el centre és catòlic o d'una altra confessió religiosa o si, alternativament, es tracta d'un centre laic. Així mateix, es demana la naturalesa jurídica que legalment pren l'entitat titular.

4.5. Activitats i serveis prestats pel centre

Ens aporta informació sobre la tipologia del centre, nivells educatius impartits, grandària, serveis complementaris i activitats extraescolars. Per a les llars d'infants s'especifica, a més, l'horari d'obertura del centre.

Per als centres d'ensenyament no universitari, s'estableixen els següents nivells d'ensenyament:

  • Educació infantil: inclou els cicles primer (0–3 anys) i segon (3–6 anys) d'educació infantil.
  • Educació primària: inclou educació primària (cursos de 1r a 6è) i també els ensenyaments elementals de música i dansa de règim especial.
  • Educació secundària obligatòria: comprèn el 1r i 2n cicle d'educació secundària obligatòria.
  • Batxillerat
  • Formació professional bàsica i altres programes professionals d'educació secundària: nivell implementat en l'edició 2014–2015. Inclou la formació professional bàsica, els PQPI i els ensenyaments professionals de música i dansa de règim especial.

    En anteriors edicions els PQPIs s'incloïen dintre dels nivells d'educació secundària obligatòria.

  • Cicles formatius grau mitjà de formació professional: comprèn cicles formatius de grau mitjà de FP, cicles formatius de grau mitjà d'arts plàstiques i disseny, i d'ensenyaments tècnics esportius.
  • Cicles formatius de grau superior i ensenyaments artístics superiors: inclou els cicles formatius de grau superior de FP, els ensenyaments de règim especial de grau superior d'arts plàstiques i disseny, i ensenyaments esportius i els ensenyaments artístics superiors.

El centre, a més, ha d'especificar si és un centre específic d'educació especial (aquells que tracten exclusivament amb alumnes que necessiten metodologies i eines adaptades), un centre d'adults (que ofereixen ensenyaments per a persones majors de 18 anys) o és un centre estranger.

Els centres d'ensenyament estranger han proporcionat la informació adaptada als nivells educatius segons aquesta classificació. Aquesta adaptació s'ha realitzat a partir de les edats dels alumnes.

A l'edició 2014–2015 es van implementar, a més, apartats específics d'educació especial i d'adults, dintre de cada grup de nivell educatiu corresponent.

En el cas dels centres d'ensenyament universitari o de vinculació universitària, es considera la tipologia d'estudis següent:

  • Estudis de grau de 240 crèdits. S'inclouen en aquest apartat les diplomatures oficials i equivalents.
  • Estudis de grau de més de 240 crèdits. S'inclouen en aquest apartat les llicenciatures oficials i equivalents.

    En altres edicions aquestes dues classificacions anteriors s'agrupaven en una de sola, incloent-hi els estudis de 1r i 2n cicle conjuntament.

  • Màsters oficials, especialitats en ciències de la salut i similars
  • Doctorats
  • Estudis no oficials (postgraus no oficials, títols propis): Els ensenyaments no oficials impartits per les universitats, que condueixen a l'obtenció de titulacions pròpies. Aquests diplomes i títols no tenen els efectes que la legislació atorga als títols oficials.

A l'edició 2014–2015 es consideren els nivells següents: títols propis que necessiten el títol de batxiller (de durada igual a 2 anys o superior), títols propis de menys de 60 crèdits que necessiten un títol universitari i títols propis de més de 60 crèdits que necessiten un títol universitari.

Els centres indiquen el nombre d'alumnes per a cada nivell educatiu.

En el cas de l'ensenyament no universitari s'hi anoten, a més, el nombre total d'unitats escolars i unitats concertades pel Departament d'Ensenyament. I en el cas de les universitats, el nombre de titulacions.

Respecte als serveis complementaris, s'informa sobre la mitjana d'usuaris per nivells educatius dels serveis complementaris (transport escolar, menjador i residència).

Les llars d'infants anoten, a més, l'horari del centre i les activitats extraescolars.

En el cas dels centres no universitaris s'afegeixen en aquest apartat els serveis de cura de nens abans o després de l'horari escolar i de les activitats extraescolars.

Els centres universitaris informen de la mitjana d'usuaris d'activitats d'extensió. Entenem per activitats d'extensió tots els cursos i activitats extracurriculars (no avaluables a efectes acadèmics) de caràcter continu i dirigits als alumnes com a complement a l'activitat educativa. Inclou activitats impartides per la universitat, com ara classes o cursos d'idiomes o d'informàtica o activitats esportives.

4.6. Personal

Aquest apartat descriu el nombre de personal propi del centre (especificant-hi les dones) que realitza funcions docents i no docents.

Es considera personal del centre les persones que hi presten els seus serveis, a través d'una relació laboral (contracte de treball que implica que els pagaments de la Seguretat Social i els riscos van a càrrec del centre) o perquè, encara que no estiguin contractades, mantenen algun tipus de relació amb el centre, tant de propietat (propietaris dels centres escolars o membres de cooperatives que exerceixen de directors o docents) com de pertinença a l'entitat titular (personal religiós...) o de voluntaris.

S'hi inclou el personal amb contracte de treball per a obra o servei determinat i se n'exclouen els autònoms sense relació de propietat i personal de contractacions externes. A les universitats, però, els centres han d'indicar també el nombre de professors autònoms i les seves hores de docència.

A l'edició 2004–2005 s'informava també de les hores treballades per tot el personal; en canvi, a les edicions següents només s'han especificat les hores treballades pels professors, desagregades per nivells educatius. Per tal d'estudiar el paper de la dona dintre del sector, es va incloure també una variable que recull el nombre de dones dins de cada categoria professional i per nivells educatius.

  • Personal docent: és aquell que té com a activitat transmetre coneixements, aptituds, etc. S'hi inclou el personal de direcció, és a dir, les persones que desenvolupen responsabilitats de direcció, gerència i secretaria, sempre que facin compatible aquest treball amb la realització de tasques docents. En el curs 2004–2005, per a llars d'infants, aquest personal de direcció es va tractar a part i fora d'aquesta categoria.

    La informació sobre el bloc de personal docent s'obté desagregada per cada nivell d'ensenyament considerat en cada cas.

    Dintre de l'ensenyament no universitari es consideren també els professors d'ensenyament extraescolar. En el cas de l'ensenyament universitari, s'inclou també en aquest apartat el personal docent d'activitats d'extensió.

  • Personal no docent: Personal titulat no docent (psicòlegs, pedagogs, etc.), així com personal d'administració, de serveis complementaris i de serveis generals.

Classificació del conjunt de personal

Curs 2014–2015 i Curs 2009–2010

  • Llars d'infants i centres no universitaris
    • Professors que només imparteixen ensenyament reglat
    • Professors que imparteixen ensenyament reglat i altres tasques (direcció, extraescolars, etc.)
    • Personal de serveis complementaris (menjador, transport, residència, etc.)
    • Altre personal del centre
  • Centres universitaris
    • Professors (assalariats)
    • Personal de serveis complementaris (menjador, transport, residència, etc.)
    • Altre personal del centre
    • Professors autònoms

Curs 2004–2005

  • Llars d'infants
    • Personal de direcció
    • Personal docent
    • Personal no docent
      • Titulats no docents
      • Administratius
      • Personal de serveis complementaris
      • Personal de serveis generals
  • Centres no universitaris
    • Personal docent
      • Professors d'ensenyament reglat
      • Professors d'ensenyament extraescolar
      • Personal de direcció
    • Personal no docent
      • Titulats no docents
      • Administratius
      • Personal de serveis complementaris
      • Personal de serveis generals
  • Centres universitaris
    • Personal docent
      • Ensenyaments oficials (1r i/o 2n cicle)
      • Ensenyaments oficials (3r cicle)
      • Ensenyaments no homologats
      • Activitats d'extensió
      • Activitats d'R+D
    • Personal no docent
      • Titulats no docents
      • Administratius
      • Personal de serveis complementaris
      • Personal de serveis generals

Segons la seva relació amb el centre el personal es classifica, a més, d'acord amb el criteri següent:

  • Concertat o no concertat: Aquesta classificació es realitza només per a l'ensenyament no universitari, en funció de si la seva remuneració es cobreix totalment o fonamentalment a través de la concertació amb el Departament d'Ensenyament.
  • Contractat o no contractat (o remunerat i no remunerat): En funció de si existeix o no un contracte laboral amb el centre.

4.7. Retribució del personal

S'hi recullen els pagaments efectuats pel centre al personal propi, incloent-hi els sous i salaris bruts, les cotitzacions socials a càrrec de l'empresa , els salaris estimats i RETA i SERAS per al personal no contractat i, en el cas de l'ensenyament no universitari, els pagaments delegats i complements. Aquesta informació s'obté desagregada segons la classificació de personal de l'apartat anterior i per nivells educatius en el cas del personal docent. Així mateix, també es recullen altres despeses atribuïbles al personal, com són les indemnitzacions i altres despeses de caràcter social.

4.8. Despeses corrents en béns i serveis

Comprèn la despesa efectuada en consum de béns i serveis segons els conceptes següents:

  • Despesa de les activitats educatives:
    • Relacionada amb l'activitat docent (reglada, extraescolar o extensió): són totes aquelles despeses efectuades amb finalitats docents. S'inclouen en aquest apartat el consum de material fungible, les retribucions al personal docent autònom, els serveis docents realitzats per altres empreses externes i altres despeses de l'activitat docent.

      L'import de beques d'estudi és un concepte que es va incloure en les tres edicions en el cas de l'ensenyament universitari, però no va ser fins al curs 2014–2015 que es va incorporar també al qüestionari no universitari.

    • Relacionada amb les activitats complementàries (conferències, excursions, etc.): despeses sufragades pel centre amb motiu del desenvolupament d'activitats com ara conferències (i pagaments a conferenciants), excursions, competicions esportives, visites a museus o empreses, etc. S'inclouen les despeses en transport esporàdiques per al desenvolupament d'aquestes activitats.
  • Despesa dels serveis complementaris: S'hi inclouen les despeses en transport regular escolar, menjador, residència i altres serveis complementaris. Es diferencia si aquests serveis són prestats pel mateix centre o contractats a una altra empresa. Dintre de les despeses d'altres serveis complementaris es comptabilitzen aquelles de la cura d'alumnes d'abans o després de l'horari lectiu, d'infermeria, d'assistència mèdica, etc., i el pagament als professionals autònoms que es dediquen a aquests serveis.
  • Despeses en altres serveis prestats pel centre: Comprèn totes les despeses d'aquells altres serveis i activitats no educatius com ara bar, cinema, etc. desenvolupats al centre i gestionats per aquest mateix.
  • Despeses generals: Despeses necessàries per al funcionament del centre educatiu que no es dediquen específicament a cap de les activitats anteriorment previstes, com ara despeses dels immobles, d'administració i altres serveis exteriors generals. S'hi especifiquen les despeses financeres i els impostos.

4.9. Ingressos

S'hi consideren les fonts de finançament següents:

  • Ingressos per quotes: Ingressos generats per les quotes pagades pels alumnes com a contraprestació als ensenyaments reglats, als ensenyaments no reglats, a les activitats i serveis complementaris i a altres serveis utilitzats. Aquests ingressos es desagreguen per nivells d'ensenyament.
  • Ingressos per transferències: S'hi detallen tant les transferències corrents com les de capital, rebudes de l'Administració central, de la Generalitat de Catalunya, de l'Administració local, d'altres organismes públics, de particulars, d'institucions sense finalitat de lucre (i AMPAs en el cas d'ensenyament no universitari), d'empreses i de l'estranger. En aquest concepte s'hi inclouen els ingressos per concertació amb el Departament d'Ensenyament i es comptabilitzen tant les transferències destinades a docència com a serveis complementaris.

    En el cas de l'ensenyament no universitari (incloses les llars d'infants), les transferències corrents es troben desagregades per nivells d'ensenyament.

  • Ingressos diversos

4.10. Operacions de capital

En el qüestionari es demana el valor de les inversions, les amortitzacions comptables imputades i les vendes de béns inventariables propietat del centre, classificats com a immobilitzat material i immobilitzat immaterial.

Classificació operacions de capital

Curs 2014–2015 i Curs 2009–2010

  • Immobilitzat material
    • Terrenys i béns naturals
    • Construccions i obres de rehabilitació d'edificis
    • Mobiliari i estris per a serveis generals
    • Equips de processament d'informació
    • Altre immobilitzat material
  • Immobilitzat immaterial

Curs 2004–2005

  • Immobilitzat material
    • Serveis complementaris
    • Terrenys i béns naturals
    • Construccions i instal·lacions tècniques
    • Equips per al processament d'informació
    • Altre immobilitzat material
  • Immobilitzat immaterial
    • Immobilitzat immaterial
    • Lísing

En el curs 2009–2010 es va afegir un subapartat que classificava aquestes mateixes operacions segons la finalitat a la qual s'havien destinat (educativa, serveis complementaris, serveis generals o altres), però aquest subapartat va ser eliminat posteriorment per simplificar el qüestionari.

En el curs 2014–2015 es demana, a més, l'import de les transferències de capital rebudes i els ingressos financers.

4.11. Quadre resum

Resum de les principals variables agregades sobre ingressos i despeses, i resultat d'explotació.

4.12. Aspectes específics de l'Enquesta de l'ensenyament infantil (llars d'infants)

Per tal de recollir les dades de les llars d'infants es van elaborar dos tipus de qüestionaris:

  • Un qüestionari reduït i específic per a aquelles llars no concertades, en el qual se simplificaven els apartats de personal i retribucions de personal (ja que no s'ha de diferenciar entre personal concertat i no concertat) i l'apartat d'ingressos (per considerar una comptabilitat més senzilla d'aquests centres).
  • Un qüestionari general (el mateix utilitzat per als centres no universitaris) per a aquelles llars que havien rebut concertacions durant el curs d'estudi.

5. Principals característiques del treball de camp

Per al curs escolar 2004–2005, l'enquesta va ser realitzada per correu. Els agents enquestadors es van responsabilitzar de la gravació del qüestionari recollit i de gestionar telefònicament la correcció dels errors o incoherències detectades pels diferents mètodes utilitzats de depuració.

Per als cursos 2009–2010 i 2014–2015, l'enquesta va ser realitzada íntegrament per Internet. Es van convidar per carta postal tots els centres de la mostra a participar en l'operació i se'ls van subministrar les instruccions i els codis necessaris per accedir al qüestionari electrònic. En aquestes edicions els agents enquestadors també van estar en permanent contacte amb els centres enquestats oferint el suport necessari i seguint el procés d'emplenament de l'enquesta.

La depuració i validació de les dades es va efectuar en diferents nivells sobreposats:

  • Detecció automàtica d'incoherències (curs 2014–2015 i curs 2009–2010): El qüestionari electrònic de recollida de dades estava dotat de filtres d'incoherències i errors que advertien la persona que emplenava l'enquesta. Fins que aquests errors no se solucionaven, l'enquestat no podia tancar i donar el qüestionari per finalitzat.
  • Detecció de possibles errors: L'aplicació informàtica informava l'agent enquestador de la presumible existència d'errors davant l'incompliment d'alguna de les regles de coherència de les dades, establertes prèviament. Això, en moltes ocasions, implicava tornar a contactar amb el centre.
  • Comprovació de certes dades de l'enquesta per als centres no universitaris: Es comprovaven els alumnes, els nivells educatius i l'import global de la concertació, mitjançant la confrontació amb la informació facilitada pel Departament d'Ensenyament.
  • Revisió de l'entrevistador i del supervisor. Aquesta revisió s'efectuava segons uns protocols preestablerts. Entre aquests protocols es troba la revisió de valors extrems o atípics.

Els treballs de revisió i depuració de dades van ser tancats en les dates següents:

  • Edició 2014–2015: primera quinzena del mes de gener del 2017
  • Edició 2009–2010: primera quinzena del mes de març del 2012
  • Edició 2004–2005: primera quinzena del mes de febrer del 2007

A continuació es mostren uns quadres resum amb el detall de resposta i les incidències principals de l'operació, segons el tipus de qüestionari:

Característiques del treball de camp. Llars d'infants
Curs 2004–2005 Curs 2009–2010 Curs 2014–2015
Directori inicial 584 618 615
Centres a enquestar 166 239 332
enquestes recollides 165 218 271
centres unificats 1 0 2
centres duplicats 0 2 1
centres tancats durant el curs 0 19 34
centres fora de l'àmbit de l'enquesta 0 0 1
centres il·localitzables 0 0 16
centres que no han contestat 0 0 7
Qüestionaris amb imputació de resposta 0 0 0
Característiques del treball de camp. Centres no universitaris
Curs 2004–2005 Curs 2009–2010 Curs 2014–2015
Directori inicial 811 843 875
Centres a enquestar 802 843 504
enquestes recollides 712 788 459
centres unificats 5 9 4
centres duplicats 1 0 0
centres tancats durant el curs 1 1 7
centres fora de l'àmbit de l'enquesta 7 7 23
centres il·localitzables 7 3 2
centres que no han contestat 69 25 9
Qüestionaris amb imputació de resposta 76 28 0
Característiques del treball de camp. Centres universitaris
Curs 2004–2005 Curs 2009–2010 Curs 2014–2015
Directori inicial 71 49 63
Centres a enquestar 71 49 63
enquestes recollides 55 41 54
centres unificats 1 2 3
centres duplicats 0 0 0
centres tancats durant el curs 1 0 0
centres fora de l'àmbit de l'enquesta 5 6 6
centres il·localitzables 0 0 0
centres que no han contestat 9 0 0
Qüestionaris amb imputació de resposta 9 0 0

La recollida per Internet dels cursos 2009–2010 i 2014–2015 va possibilitar un millor seguiment i acompanyament dels centres enquestats.

6. La imputació de la manca de resposta

Fins al curs 2009–2010, atès que els centres no universitaris i universitaris s'estudiaven tots de manera censal, es va optar per un procediment d'imputació individualitzada per a l'estimació de les enquestes no recollides (28 per al curs 2009–2010 i 85 per al curs 2004–2005).

La conveniència d'aquesta elecció va ser avalada pel fet de disposar d'un cert volum d'informació individualitzada sobre el nombre d'alumnes, personal docent i concertació dels centres no universitaris. A partir d'aquesta informació es va estimar la resta de dades aplicant les ràtios resultants segons estrats en els qüestionaris recollits.

No obstant això, per a l'edició 2014–2015 els centres no universitaris es van estudiar a partir d'un mostreig aleatori estratificat (com les llars d'infants) i només per als centres universitaris es va realitzar un estudi censal. És per aquest motiu que no s'ha aplicat cap imputació per als qüestionaris no recollits en aquesta ocasió, atès que ja hi havia prou mostres significatives com per poder obtenir uns resultats ajustats.

7. El pla de tabulació

Per al disseny de la tabulació que l'Idescat presenta en aquesta publicació, s'ha procedit a seleccionar la informació més rellevant del conjunt de dades que proporciona l'enquesta.

El tractament ha estat diferenciat per a cada un dels tres blocs d'informació:

  • Ensenyament infantil (llars d'infants)
  • Ensenyament no universitari
  • Ensenyament universitari

7.1. Variables estructurals

Les tabulacions s'han definit segons diferents variables estructurals, depenent del tipus de centre, i d'acord amb les quals s'ha anat detallant la despesa, el finançament, l'estructura dels serveis i diversos indicadors. Aquestes variables, a l'hora de fer-ne la presentació, s'han transformat de la manera següent:

Ensenyament infantil (llars d'infants)

Titularitat

L'enquesta diferencia els titulars dels centres d'acord amb la classificació següent:

  • Centres lucratius
  • Centres no lucratius
Finançament públic

L'existència de concertació amb el Departament d'Ensenyament i la recepció de subvencions o no dels centres determinen els valors possibles d'aquesta variable:

  • Curs 2009–2010 i Curs 2014–2015
    • Amb finançament públic
    • Sense finançament públic
  • Curs 2004–2005
    • Concertats
    • Amb subvenció pública
    • No subvencionats
Grandària del centre

Segons el nombre d'alumnes dels centres, aquests es classifiquen de la manera següent:

  • Fins a 25 alumnes
  • Entre 26 i 50 alumnes
  • Entre 51 i 75 alumnes
  • Més de 75 alumnes

Ensenyament no universitari

Concertació

L'existència o inexistència de concertació amb el Departament d'Ensenyament determina els dos valors possibles d'aquesta variable:

  • Centres amb concert
  • Centres sense concert
Titularitat

Pel que fa a la titularitat del centre, la informació aportada per l'enquesta ens permet diferenciar entre els titulars d'acord amb la classificació següent:

  • Religiosos
  • Laics no lucratius
  • Laics lucratius
Grandària del centre

Segons el nombre d'alumnes dels centres, aquests es classifiquen de la manera següent:

  • Fins a 100 alumnes
  • De 101 a 500 alumnes
  • De 501 a 1.000 alumnes
  • Més de 1.000 alumnes
Tipus de centre

Segons els nivells educatius en què actua, cada centre es classifica en un dels grups següents:

  • Centres d'ensenyament primari: inclou aquells centres que només imparteixen aquest nivell i, si s'escau, l'infantil.
  • Centres d'ensenyament obligatori: centres que imparteixen educació secundària obligatòria i, si s'escau, ensenyament primari, infantil i/o professional.
  • Centres d'ensenyament obligatori i batxillerat: centres que imparteixen educació secundària obligatòria i, si s'escau, ensenyament primari, infantil i/o professional, i batxillerat.
  • Centres de batxillerat: centres que imparteixen batxillerat i, si s'escau, ensenyament professional.
  • Centres d'ensenyament professional i artístic superior: centres que imparteixen exclusivament ensenyaments professionals, ja sigui de grau mitjà o superior i/o ensenyaments artístics superiors.
  • Centres d'educació especial: centres destinats a alumnes amb necessitats educatives especials.
  • Centres de formació d'adults: centres que imparteixen formació per a persones adultes.
Ingressos corrents anuals

Els ingressos corrents anuals que els centres obtenen al llarg del curs es classifiquen segons siguin de procedència pública o privada. Dintre dels ingressos corrents de procedència pública trobem:

  • Concertació
  • Altre finançament públic (curs 2014–2015) / Altres transferències públiques (edicions anteriors)

Com a ingressos de procedència privada obtenim la classificació següent:

  • Quotes d'ensenyament i activitats
  • Quotes de serveis complementaris
  • Transferències privades
  • Altres ingressos privats
Nivells educatius

En la tabulació, aquest concepte es presenta desagregat amb la mateixa classificació del qüestionari:

Curs 2014–2015

  • Educació infantil
  • Educació primària
  • Educació secundària obligatòria
  • Batxillerat
  • Formació professional bàsica i altres programes professionals
  • Cicles formatius de grau mitjà
  • Cicles formatius de grau superior
  • Educació especial
  • Formació d'adults

Curs 2009–2010 i Curs 2004–2005

  • Educació infantil
  • Educació primària
  • Educació secundària obligatòria
  • Batxillerat
  • Formació professional de grau mitjà
  • Formació professional de grau superior
  • Educació especial
  • Formació d'adults
  • Altres sense nivell

Ensenyament universitari

Titularitat

L'enquesta diferencia els titulars dels centres d'acord amb la tipologia següent:

  • Religiosos
  • Laics no lucratius
  • Laics lucratius
Grandària del centre

S'ha observat que cada vegada més les unitats enquestades en aquest nivell estan formades per centres universitaris molt diversos (facultats, centres adscrits, etc.), els quals són molt heterogenis entre ells. Això ha fet que, finalment, per a l'edició 2014–2015 no es consideri aquesta variable de classificació dintre de l'ensenyament universitari.

Per a les edicions anteriors, segons el nombre d'alumnes, els centres es classificaven de la manera següent:

  • Fins a 250 alumnes
  • De 251 a 500 alumnes
  • De 501 a 1.000 alumnes
  • Més de 1.000 alumnes
Estudis impartits al centre

Depenent del tipus d'estudis que s'imparteixin al centre obtenim la classificació següent:

  • Només homologats
  • Homologats i no homologats

7.2. Variables explicatives

Aquestes variables es presenten tabulades en relació amb les variables estructurals que s'acaben de ressenyar. Estan tractades per tal de descriure les característiques, estructures de costos, ingressos i operacions de capital que defineixen als centres.

Despeses del centre

Amb l'objectiu de donar a conèixer l'estructura de les despeses dels centres abordats, aquest conjunt d'informació es presenta de la manera següent:

Despeses corrents

Són les necessàries per al funcionament habitual del centre.

  • Personal remunerat: Inclou totes aquelles despeses efectivament realitzades pel centre en compliment dels seus compromisos laborals: sous i salaris, cotitzacions socials, prestacions abonades directament, indemnitzacions, etc. Sempre s'inclouen els sous abonats pel Departament d'Ensenyament en nom del centre en compliment del que preveu el corresponent concert escolar. No s'hi inclouen les assignacions en concepte de dietes, ni les quantitats abonades a professionals o empreses especialitzades per a la realització de determinats serveis. En el cas d'aquells centres en els quals hi ha persones que realitzen alguna funció sense rebre cap mena de retribució en compensació, tot i que en el qüestionari s'ha demanat una estimació del sou corresponent al treball realitzat, aquest no s'ha inclòs en aquestes despeses de personal. En canvi, sí que s'han inclòs les seves cotitzacions socials abonades.
  • Personal (només per a centres universitaris): Inclou les despeses del personal remunerat i les remuneracions a docents autònoms.
  • Béns i serveis: Es refereix als béns corrents i serveis consumits per al funcionament del centre durant el període de referència. S'exclouen els pagaments per IVA relatius als conceptes esmentats i altres impostos. És condició imprescindible que els béns comptabilitzats no siguin inventariables, ja que en aquest cas serien despeses de capital i no corrents.
  • Impostos: Aquest concepte s'analitza a part a causa del seu tractament comptable especial, tot i que presenta uns volums molt reduïts.

Operacions de capital

Es considera com a operacions de capital la diferència de les adquisicions de béns de capital menys la venda d'aquests béns en el període.

Són béns de capital els béns inventariables destinats a ser utilitzats durant l'activitat del centre i la vida dels quals sigui superior a un any.

Costos de personal

Són costos referents al personal del centre.

Per als centres no universitaris (incloses les llars) aquests costos es classifiquen de la manera següent:

  • Personal docent: Despeses del personal amb labors de docència contractat pel centre. També es comptabilitza aquell personal docent que pugui realitzar altres tasques, com ara direcció o extraescolars.
  • Personal no docent: Despeses dels titulats no docents, administratius i personal de serveis generals, contractats pels centres.
  • Personal de serveis complementaris: Despeses del personal de menjador, residència, transport i altres serveis complementaris, contractat pel centre. No inclou les despeses de contractacions externes.
  • Indemnitzacions i altres despeses de personal: Inclou les indemnitzacions i altres despeses relacionades, com ara ajudes a la formació o retribucions en espècie.
  • Remuneració estimada de personal no remunerat: Sous i salaris del personal no remunerat, equivalents a la contractació de personal retribuït amb una qualificació adequada al desenvolupament de les mateixes funcions.

En el cas dels centres universitaris, les despeses de personal se simplifiquen en les categories següents:

  • Personal docent assalariat
  • Personal docent autònom
  • Personal no docent
  • Altres despeses de personal

A més, per als centres universitaris es mostren unes taules addicionals amb la despesa del personal docent assalariat desagregada. Aquesta desagregació es realitza pels diferents nivells educatius considerats.

Despeses en béns i serveis

Són els imports de les adquisicions de béns i serveis corrents, valorats sense incloure l'IVA deduïble. Segons el tipus de qüestionari obtenim les diferents classificacions.

Per a les llars d'infants obtenim la classificació següent:

  • Activitat educativa: Consum de material fungible (material didàctic, de tallers, etc.) i altres despeses de les activitats educatives.
  • Servei de transport: Despeses relacionades amb el servei de transport regular gestionat pel centre pels seus alumnes. Aquest servei pot ser tant prestat pel mateix centre com contractat a altres empreses.
  • Servei de menjador: Despeses relacionades amb el servei de menjador prestat als alumnes (incloent-hi el menjador de residents). El servei pot ser tant prestat pel mateix centre com contractat a altres empreses.
  • Altres serveis prestats.
  • Despeses generals.

En el cas dels centres no universitaris, aquestes despeses es diferencien entre:

  • Activitats docents i extraescolars
  • Activitats complementàries
  • Servei de transport: Despeses relacionades amb el servei de transport regular gestionat pel centre per als seus alumnes. Aquest servei pot ser tant prestat pel mateix centre com contractat a altres empreses.
  • Servei de menjador: Despeses relacionades amb el servei de menjador prestat als alumnes (incloent-hi el menjador de residents). El servei pot ser tant prestat pel mateix centre com contractat a altres empreses.
  • Servei de residència
  • Altres serveis prestats pel centre
  • Despeses generals

Els centres universitaris distingeixen entre:

  • Activitats docents.
  • Serveis complementaris: Despeses relacionades amb el servei de transport, menjador, residència o altres serveis.
  • Relacionades amb els immobles: Despeses d'arrendaments dels immobles, reparació i conservació d'edificis, primes d'assegurances no socials, subministraments, serveis de neteja i altres despeses relacionades.
  • Administració i altres serveis exteriors: Despeses de material no inventariable d'oficina, comunicacions, reparació, conservació i lloguer de mobiliari i màquines d'oficina, dietes i locomoció, serveis bancaris i altres despeses generals.
Finançament

Dintre del finançament dels centres, es consideren com a ingressos corresponents al període les quotes cobrades als alumnes, les subvencions o transferències rebudes i altres ingressos que hagi obtingut el centre d'ensenyament.

Per a les llars d'infants obtenim la classificació següent:

  • Quotes de serveis educatius: Aportacions regulars i obligatòries dels alumnes als centres, realitzades com a contraprestació dels serveis educatius rebuts.
  • Quotes de serveis complementaris: Aportacions regulars dels alumnes als centres, realitzades com a contraprestació a possibles serveis complementaris (menjador i transport).
  • Concertació i finançament públic: Quantitats concedides al centre per al període de referència que tenen per finalitat la cobertura de les despeses corrents, independentment que hagin estat rebudes o no en el període. S'hi inclouen els imports de la concertació establerta amb el Departament d'Ensenyament i el finançament de la resta d'administracions públiques.
  • Transferències privades: Aportacions de particulars i empreses.
  • Transferències de les AMPAS i ISFL: Finançament de les associacions de mares i pares d'alumnes i de les institucions sense finalitat de lucre.
  • Altres ingressos: Ingressos financers, derrames, aportacions a les cooperatives, etc.
  • Ingressos de capital: Transferències que reben els centres que tenen per finalitat la cobertura de despeses de capital.

Per al curs 2004–2005, el concepte "Aportacions privades" agrupava les transferències privades i les transferències de les AMPAS i ISFL.

Per als centres no universitaris la classificació del finançament és la següent:

  • Ingressos per quotes: Aportacions regulars i obligatòries dels alumnes als centres, realitzades com a contraprestació dels serveis rebuts. Es diferencien les quotes cobrades per les activitats docents i complementàries de les que s'ingressen pels serveis complementaris.
  • Transferències públiques i privades: Quantitats concedides al centre per al període de referència que tenen per finalitat la cobertura de les despeses corrents, independentment que hagin estat rebudes o no en el període. S'hi inclouen els imports de la concertació establerta amb el Departament d'Ensenyament. Quant a la font de finançament, es diferencien aquelles transferències procedents de la Generalitat de Catalunya (fonamentalment Departament d'Ensenyament) de les d'altres organismes públics i altres entitats privades.

    Per a les edicions a partir del curs 2009-2010, aquesta classificació es va subdividir en: finançament públic, particulars i empreses, associacions i ISAL.

  • Altres ingressos: Ingressos financers, derrames, aportacions a les cooperatives, etc.
  • Ingressos de capital: Transferències que reben els centres que tenen per finalitat la cobertura de despeses de capital.

S'obtenen també unes taules amb el detall dels ingressos per quotes i transferències corresponents per a cada tipus de centre (no universitaris i universitaris).

Descripció estructural

Es realitzen diverses tabulacions, adaptades segons els diferents tipus d'ensenyament (llars d'infants, no universitari i universitari), per tal de definir l'estructura, grandària i característiques del seu conjunt. Així, es calculen (segons el tipus d'ensenyament) el nombre de centres, unitats, unitats concertades, alumnes, personal, centres que ofereixen serveis complementaris i els seus usuaris.

Per als centres universitaris també s'indiquen les hores treballades pel personal docent.

Indicadors

Es calculen una sèrie d'indicadors com a síntesi de la informació més rellevant que proporcionen alguns paràmetres sobre alumnes, personal, despeses i ingressos.

Entre aquests indicadors trobem els següents:

  • Percentatge d'hores treballades per professores

    Aquest és un nou indicador introduït en el curs 2014–2015 per tal de mesurar el grau de feminització del personal docent per nivells educatius.

  • Alumnes per centre, unitat i persona docent
  • Costos unitaris

    El concepte de cost educatiu s'analitza des d'un punt de vista comptable i representa el valor en termes monetaris de despesa realitzada. Aquest concepte de cost pren com a punt de partida la consideració del centre educatiu com una empresa, el qual té la necessitat d'adquirir uns béns i serveis, uns béns de capital i de contractar un personal determinat, per tal d'oferir un servei a la societat. Cal concretar, per tant, els elements que són components de cost educatiu. S'ha considerat que en formen part les partides següents:

    • Retribucions de personal remunerat
    • Estimacions de retribucions de personal no remunerat
    • Consum de béns i serveis
    • Amortitzacions de béns de capital, que s'inclouen com a costos de reposició
    • S'exclouen els serveis complementaris

    Els costos unitaris es presenten en cost mitjà per alumne i per unitat, com el resultat de repartir els costos agregats de cada subgrup presentat a les taules entre el corresponent nombre agregat d'alumnes i aules.

  • Despeses i ingressos per alumne o unitat

    Es realitzen diverses tabulacions, adaptades segons els diferents tipus d'ensenyament (llar d'infants, no universitari i universitari), per tal de definir les seves despeses i ingressos mitjans per alumnes i unitats.

7.3. Aspectes específics de l'ensenyament infantil (llars d'infants)

Com ja s'ha reflectit en l'apartat anterior, la tabulació per a les llars d'infants s'ha reduït per la definició específica del seu qüestionari, el qual té una estructura més simplificada. Aquesta simplificació es va realitzar perquè moltes llars d'infants no reben concertacions, subvencions o transferències públiques, a més de la dimensió reduïda de molts d'aquests centres que fa que les seves comptabilitats siguin més simplificades. D'aquesta manera no es pot obtenir un grau de detall equivalent al dels centres no universitaris. La tabulació s'ha ordenat d'acord amb tres variables: titularitat, finançament públic i grandària del centre.

7.4. Aspectes específics de l'ensenyament universitari

La tabulació per als centres d'ensenyament universitari es redueix pel baix finançament públic i la inexistència de concertacions en aquest sector de l'ensenyament privat. Com a conseqüència, la tabulació s'ha construït exclusivament sobre tres variables: la titularitat, la grandària del centre i el tipus d'estudis impartits.

A diferència del que succeeix en l'ensenyament no universitari, en el món universitari privat és habitual el treball docent realitzat com a servei extern. Tot i que comptablement aquest treball s'ha de considerar una despesa en béns i serveis, constitueix una part significativa dintre del personal docent. Per aquest motiu, en les tabulacions descriptives s'ha procedit a tractar-lo com a despesa de personal i se l'ha fet aparèixer dins del concepte de "Personal docent autònom".

D'altra banda, la diversitat i heterogeneïtat de les activitats reflectides en aquests qüestionaris desaconsellen la realització de càlculs sobre costos unitaris.