Metodologia T

El producte interior brut (PIB) trimestral de l'economia catalana és un producte estadístic que té com a principal objectiu presentar el resultat final de l'activitat de producció dels agents econòmics en el territori, des de l'òptica de l'oferta i de la demanda.

Des del punt de vista de l'oferta, el PIB permet avaluar quina és l'aportació de les diferents branques productives (agricultura, indústria, construcció i serveis) al conjunt de l'economia. En el cas dels serveis, la informació es presenta detallada en tres agrupacions de branques: la del comerç, transport i hostaleria; la de les activitats immobiliàries, professionals i altres; i la de l'Administració pública, educació, sanitat i serveis socials.

Les variables del PIB trimestral elaborat des de la perspectiva de l'oferta són les següents:

  • Agricultura (inclou totes les activitats del sector primari: agricultura, pesca i silvicultura).
  • Indústria (inclou les indústries manufactureres).
  • Construcció.
  • Serveis (detallats en tres agrupacions de seccions de branques de la CCAE-2009: les branques G, H i I, corresponents a comerç, transport i hostaleria; les seccions J a M i R a U, d'activitats immobiliàries, professionals i altres; i les seccions O, P i Q d'Administració pública, educació, sanitat i serveis socials).
  • Valor afegit brut (obtingut agregant les branques de l'agricultura, la indústria, la construcció i els serveis).
  • Impostos nets sobre productes.

Des del punt de vista de la demanda, el PIB analitza l'ús final dels béns i serveis produïts en l'economia catalana, en funció de si van adreçats a consum final, inversió o al comerç exterior.

Les variables del PIB trimestral elaborat des de la perspectiva de la demanda són les següents:

  • Consum de les llars.
  • Consum de les administracions públiques (inclou el consum de les entitats sense finalitat de lucre al servei de les llars).
  • Formació bruta de capital (desagregada en béns d'equipament i altres actius i construcció, i també inclou la variació d'existències).
  • Demanda interna (obtinguda agregant el consum de les llars, el consum de les administracions públiques i la formació bruta de capital).
  • Saldo exterior (resultat de l'agregació del saldo amb l'estranger i el saldo amb la resta d'Espanya; es difon en termes d'aportació al creixement del PIB).
  • Saldo amb l'estranger (es difon en termes d'aportació al creixement del PIB).
  • Exportacions de béns i serveis (inclou les exportacions de serveis no turístics).
  • Consum dels estrangers en el territori.
  • Exportacions totals amb l'estranger (resultat de l'agregació de les exportacions de béns i serveis i del consum dels estrangers en el territori).
  • Importacions de béns i serveis (inclou les importacions de serveis no turístics).
  • Consum dels residents a l'estranger.
  • Importacions totals amb l'estranger (resultat de l'agregació de les importacions de béns i serveis i del consum dels residents a l'estranger).

Els saldos vinculats al comerç exterior es presenten en aportacions, i no en taxes de creixement, perquè la magnitud de les seves variacions distorsionaria els resultats i en dificultaria la interpretació econòmica. Les aportacions al creixement del PIB es calculen ponderant el creixement de cada variable amb el seu pes relatiu en el període anterior.

Les dades publicades comprenen les sèries brutes i les corregides d'estacionalitat i d'efecte calendari del PIB i dels seus components, a preus corrents (en valors, variacions intertrimestrals i variacions interanuals) i en volum (incloent-hi els índexs de volum encadenats amb les variacions intertrimestrals i interanuals).

El mètode de càlcul del creixement en volum es fonamenta en un sistema on els creixements d'un any estan referenciats a l'estructura a preus corrents de l'anterior. Aquesta opció metodològica permet millorar el càlcul de les variacions en volum del PIB en la mesura que evita els problemes d'obsolescència de les estructures productives d'un any base, quan s'allunya de l'any de referència.

La Comptabilitat trimestral, paral·lelament al que fa amb caràcter anual el Sistema de comptes nacionals, ofereix estimacions de les principals macromagnituds econòmiques, que proporcionen una eina per a l'anàlisi de la conjuntura econòmica. El Sistema Europeu de comptes (SEC 2010) planteja la necessitat d'elaborar comptes bruts, sense cap tipus de correcció, i comptes ajustats d'efectes estacionals i de calendari.

La metodologia de trimestralització es basa en l'esquema següent:

  1. Identificació de l'indicador trimestral correlacionat amb la variable anual a trimestralitzar.
  2. Extracció dels corresponents senyals (senyal no ajustat i senyal ajustat d'estacionalitat i d'efecte calendari).
  3. Aplicació del mètode de trimestralització de la tipologia Chow-Lin a partir dels indicadors bruts i ajustats.
  4. Obtenció de les sèries trimestrals a preus corrents i en volum, així com dels deflactors.
  5. Anàlisi de congruència dels resultats obtinguts amb la informació disponible dels Comptes econòmics anuals de Catalunya.

Les sèries trimestrals s'han de considerar provisionals, tant a Catalunya com a Espanya, atès que la necessària coherència entre les estimacions anuals i les trimestrals obliga a modificar les estimacions trimestrals, com a mínim, mentre les estimacions anuals tinguin caràcter provisional.

La nova sèrie trimestral del PIB és congruent amb els Comptes econòmics anuals de Catalunya base 2010.

Nota sobre les aportacions del saldo exterior i del saldo amb l'estranger

Les sèries de saldo exterior i de saldo amb l'estranger de la Comptabilitat trimestral contenen els corresponents índexs en volum i les variacions interanuals de les aportacions de cada variable al creixement del PIB. Aquest càlcul és diferent del que es difon en els Comptes econòmics anuals de Catalunya, on es presenten els índexs de les aportacions de cada saldo al creixement i no els índexs dels saldos respectius.

Sou aquí: