Saltar al contingut principal

Les projeccions de població s'elaboren amb el mètode dels components. Aquest mètode consisteix a afegir anualment a la piràmide de partida els components del creixement demogràfic (naixements, defuncions, immigracions i emigracions).

La data de referència de les poblacions projectades és l'1 de gener de cada any. La desagregació territorial està constituïda per Catalunya, els àmbits del Pla territorial, les províncies, les comarques i el municipi de Barcelona.

Les Projeccions de població es basen en el Cens de població i no en el Padró d'habitants. El Cens, les Estimacions de població i les Projeccions de població són fonts de caràcter estadístic que tenen per finalitat establir la sèrie de població resident en cada moment a Catalunya. El Padró d'habitants és una font amb finalitat administrativa i les seves xifres són declarades oficials pel Govern de l'Estat. Les xifres que s'obtenen del Padró són sistemàticament superiors a les que produeixen les Estimacions de població, en part perquè el Padró no recull prou exhaustivament les sortides cap a l'estranger. Les xifres de població projectada per als anys futurs s'hauran de comparar amb les altres fonts estadístiques: el Cens de població i les Estimacions de població. Una eventual comparació de les Projeccions de Població amb el Padró d'habitants haurà de tenir present la diferència existent entre ambdues fonts en l'any de partida.

L'Idescat actualitza les Projeccions de població en cicles de cinc anys.

Les projeccions de població actualment vigents són les Projeccions de població (base 2018), que són una actualització de les Projeccions de població (base 2013). A mesura que s'actualitzen les diferents projeccions, les que hagin perdut actualitat es poden consultar a l'apartat Projeccions anteriors, que està format actualment pels subapartats següents:

  • Projeccions de població de Catalunya 2013–2051 (base 2013)
  • Projeccions de població de Catalunya 2021–2041 (base 2008)
  • Projeccions de població de Catalunya 2015–2030 (base 2002)

Per als usuaris interessats a elaborar projeccions de població d'àmbit municipal, l'Idescat ofereix una publicació que conté una guia metodològica. En aquesta guia s'explica la metodologia per elaborar projeccions de població municipals utilitzant i adaptant les hipòtesis que, en l'àmbit comarcal, s'han incorporat de les Projeccions de població de Catalunya.

1. Projeccions de població de Catalunya (base 2018). Projeccions vigents

La piràmide de partida de les Projeccions de població (base 2018) és la població estimada a 1 de gener de 2018, calculada a partir de la informació del Cens de població 2011 i del moviment demogràfic 2011–2017.

L'horitzó temporal de les projeccions de Catalunya és el 2061, mentre que per a les projeccions territorials és el 2038. Es considera que els resultats s'han de valorar sobretot pel que fa a mitjà termini (horitzó 2030), atès que l'evolució futura dels components del creixement, i en particular de la migració, és molt incerta.

Respecte a l'evolució futura dels components, s'han considerat tres hipòtesis (alta, mitjana i baixa) per a cada un d'aquests components:

  • Fecunditat
  • Esperança de vida
  • Migració amb la resta d'Espanya
  • Migració amb l'estranger
  • Migració interna

Així, s'han definit tres escenaris (o combinació d'hipòtesis):

  • L'escenari mitjà suposa una combinació de fecunditat mitjana, esperança de vida mitjana i migració mitjana. Aquest escenari pretén reflectir l'evolució que es considera més probable del creixement i l'estructura demogràfica a Catalunya, d'acord amb les dades recents.
  • L'escenari alt suposa una combinació de fecunditat alta, esperança de vida alta i migració alta.
  • L'escenari baix suposa una combinació de fecunditat baixa, esperança de vida baixa i migració baixa.

Els escenaris alt i baix ofereixen la possibilitat d'avaluar els nivells de població màxima i mínima que podria presentar Catalunya en el futur.

S'ofereixen els resultats de les piràmides projectades per sexe i edat simple de Catalunya (2018–2061), dels àmbits del Pla territorial, les províncies, les comarques i el municipi de Barcelona (2018–2038). També s'ofereix informació sobre el creixement demogràfic projectat (2018–2060).

A més, està disponible la publicació Projeccions de població (base 2018). Principals resultats, que presenta una visió global de les hipòtesis i els principals resultats de les projeccions.

Les dades de les projeccions de població (base 2018) han estat actualitzades al maig de 2019.

2. Projeccions de població de Catalunya 2013–2051 (base 2013). Projeccions anteriors

La piràmide de partida de les projeccions de població 2013–2051 és la població estimada a 1 de gener de 2013, calculada a partir de la informació del Cens de població 2011 i del moviment demogràfic 2011–2012.

L'horitzó temporal de les projeccions de Catalunya és el 2051, mentre que per a les projeccions territorials és el 2026. Es considera que els resultats s'han de valorar sobretot pel que fa a mitjà termini (horitzó 2026), atès que l'evolució futura dels components del creixement, i en particular de la migració, és molt incerta.

Respecte a l'evolució futura dels components, s'han considerat tres hipòtesis (alta, mitjana i baixa) per a cada un d'aquests components:

  • Fecunditat
  • Esperança de vida
  • Migració amb la resta d'Espanya
  • Migració amb l'estranger
  • Migració interna

Així, s'han definit tres escenaris (o combinació d'hipòtesis):

  • L'escenari mitjà suposa una combinació de fecunditat mitjana, esperança de vida mitjana i migració mitjana. Aquest escenari pretén reflectir l'evolució que es considera més probable del creixement i l'estructura demogràfica a Catalunya, d'acord amb les dades recents.
  • L'escenari alt suposa una combinació de fecunditat alta, esperança de vida alta i migració alta.
  • L'escenari baix suposa una combinació de fecunditat baixa, esperança de vida baixa i migració baixa.

Els escenaris alt i baix ofereixen la possibilitat d'avaluar els nivells de població màxima i mínima que podria presentar Catalunya en el futur.

S'ofereixen els resultats de les piràmides projectades per sexe i edat simple de Catalunya (2013–2051), dels àmbits del Pla territorial, les províncies, les comarques i el municipi de Barcelona (2013–2026). També s'ofereix informació sobre el creixement demogràfic projectat (2013–2050).

A més està disponible la publicació Projeccions de població 2013–2051. Principals resultats, que presenta una visió global de les hipòtesis i els principals resultats de les projeccions.

Per elaborar projeccions municipals a partir de les Projeccions de població de Catalunya 2013–2051 (base 2013), s'ofereix la publicació Obtenció de projeccions de població municipals a partir de les projeccions de població comarcals (base 2013).

Les dades de les projeccions de població (base 2013) han estat actualitzades a l'octubre de 2014.

3. Projeccions de població de Catalunya 2021–2041 (base 2008). Projeccions anteriors

La piràmide de partida de les projeccions de població 2021–2041 és la població estimada a 1 de gener del 2008, calculada a partir de la informació del Cens de població 2001.

L'horitzó temporal de les projeccions de Catalunya és el 2041, mentre que per a les projeccions territorials és el 2021. Es considera que els resultats s'han de valorar sobretot pel que fa a mitjà termini (horitzó 2021), atès que l'evolució futura dels components del creixement, i en particular de la migració, és molt incerta.

Respecte a l'evolució futura dels components, s'han considerat tres hipòtesis (alta, mitjana i baixa) per a cada un d'aquests components:

  • Fecunditat
  • Esperança de vida
  • Migració amb la resta d'Espanya
  • Migració amb l'estranger
  • Migració interna

Així, s'han definit tres escenaris (o combinació d'hipòtesis):

  • L'escenari mitjà suposa una combinació de fecunditat mitjana, esperança de vida mitjana i migració mitjana. Aquest escenari pretén reflectir l'evolució que es considera més probable del creixement i l'estructura demogràfica a Catalunya, d'acord amb les dades recents.
  • L'escenari alt suposa una combinació de fecunditat alta, esperança de vida alta i migració alta.
  • L'escenari baix suposa una combinació de fecunditat baixa, esperança de vida baixa i migració baixa.

Els escenaris alt i baix ofereixen la possibilitat d'avaluar els nivells de població màxima i mínima que podria presentar Catalunya en el futur.

Des del punt de vista territorial, tots els escenaris suposen una difusió territorial, consistent en un saldo migratori intern negatiu per al Barcelonès i positiu per a la resta d'àmbits territorials. La difusió és baixa en l'escenari baix, mitjana en l'escenari mitjà, i alta en l'escenari alt.

S'ofereixen els resultats de les piràmides projectades per sexe i edat simple de Catalunya (2009–2041), dels àmbits del Pla territorial, les comarques i el municipi de Barcelona (2009–2021). També s'ofereix informació sobre el creixement demogràfic projectat (2008–2040).

A més, està disponible la publicació Projeccions de població 2021–2041 (base 2008). Principals resultats, que presenta una visió global de les hipòtesis i els principals resultats de les projeccions.

Les xifres de població projectada per als anys futurs s'hauran de comparar amb les altres fonts estadístiques: el Cens de població i les Estimacions de població. Una eventual comparació de les Projeccions de població amb el Padró d'habitants haurà de tenir present que en l'any de partida, el 2008, la població padronal tenia 121.620 persones més.

Per elaborar projeccions municipals a partir de les Projeccions de població de Catalunya 2021–2041 (base 2008), s'ofereix la publicació Obtenció de projeccions de població municipals a partir de les projeccions de població comarcals (base 2008).

Les dades de les projeccions de població (base 2008) han estat actualitzades al novembre de 2009.

4. Projeccions de població de Catalunya 2015–2030 (base 2002). Projeccions anteriors

La piràmide de partida de les projeccions de població 2015–2030 és la població estimada a 31 de desembre del 2002, calculada a partir de la informació del Cens de població 2001.

L'horitzó temporal de les projeccions de Catalunya és el 2030, mentre que per a les projeccions territorials és el 2015. Es considera que els resultats s'han de valorar sobretot pel que fa a mitjà termini (horitzó 2015), atès que l'evolució futura dels components del creixement, i en particular de la migració, és molt incerta.

Respecte a l'evolució futura dels components, s'han considerat tres hipòtesis per a la fecunditat (alta, mitjana i baixa) i dues hipòtesis per a l'esperança de vida (alta i baixa). Pel que fa a la migració, s'ha considerat la migració de Catalunya amb dos territoris:

  • Amb la resta d'Espanya (hipòtesi alta i baixa)
  • Amb l'estranger (hipòtesi alta, mitjana i baixa)

En les projeccions territorials s'han considerat tres hipòtesis de migració interna (hipòtesi alta, mitjana i baixa).

Així s'han definit quatre escenaris (o combinació d'hipòtesis):

  • L'escenari mitjà alt (o tendencial) suposa una combinació de fecunditat mitjana, esperança de vida alta i migració alta (mitjana amb l'estranger i alta amb la resta d'Espanya). Aquest escenari pretén reflectir l'evolució que es considera més probable del creixement i l'estructura demogràfica a Catalunya, d'acord amb les dades recents.
  • L'escenari mitjà baix és molt semblant al mitjà alt (o tendencial), però suposa una esperança de vida baixa i un saldo migratori mitjà (baix amb la resta d'Espanya i mitjà amb l'estranger). Els resultats són un creixement menor que en l'escenari mitjà alt (o tendencial) i una estructura demogràfica menys envellida.
  • En l'escenari alt (o jove) es combinen fecunditat alta i esperança de vida baixa amb migració molt alta (alta amb Espanya i alta amb l'estranger). Respecte al creixement, es considera que és un escenari molt alt.
  • L'escenari baix (o vell) inclou una migració baixa (amb la resta d'Espanya i amb l'estranger), una fecunditat baixa i una esperança de vida alta. Aquest escenari és el de menys creixement.

Els escenaris alt (o jove) i baix (o vell) es consideren menys probables, però ofereixen la possibilitat d'avaluar els nivells d'envelliment màxim i mínim que la piràmide de Catalunya podria presentar en el futur.

Des del punt de vista territorial, tots els escenaris suposen una difusió territorial, consistent en un saldo migratori intern negatiu per al Barcelonès i positiu per a la resta d'àmbits territorials. La difusió és baixa en l'escenari baix, mitjana en els escenaris mitjà baix i mitjà alt, i alta en l'escenari alt.

S'ofereixen els resultats de les piràmides projectades per sexe i edat simple de Catalunya (2003–2030). També s'ofereix informació dels àmbits del Pla territorial, les comarques i el municipi de Barcelona (2003–2015).

A més estan disponibles les publicacions Projeccions de població de Catalunya (base 2002) i Projeccions de població de Catalunya (base 2002). Principals resultats en els horitzons 2006, 2015 i 2030 que presenten una visió global de les hipòtesis i els principals resultats de les projeccions.

Per elaborar projeccions municipals a partir de les Projeccions de població de Catalunya 2015–2030 (base 2002), s'ofereix la publicació Obtenció de projeccions de població municipals a partir de les projeccions de l'Idescat. Document metodològic.

Les dades de les projeccions de població (base 2002) es van actualitzar a l'octubre de 2004.