Metodologia T

Les sèries històriques de població mostren l'evolució de la població de fet dels municipis catalans des de 1717 fins a 1991, últim any en què es va comptabilitzar la població de fet. Es presenten també els recomptes dels esdeveniments del moviment natural de la població: naixements, defuncions i matrimonis per a Catalunya i províncies des de l'any 1858 fins al 1974, que enllaça ja amb la informació recollida fins ara al Banc d'estadístiques de municipis i comarques. Els continguts de les sèries es van ampliant en etapes successives.

Les dades obtingudes són el resultat dels treballs de recerca elaborats mitjançant diversos convenis de col·laboració entre l'Idescat i el Centre d'Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona.

1. Evolució de la població municipal. Definicions

S'ha fet un seguiment històric de tots els municipis en les diferents fonts estadístiques per tal d'avaluar els canvis territorials. Així doncs, partint del total de municipis catalans registrats en el Cens de població de 1991, any en què es disposa per última vegada de població de fet, s'ha anat retrocedint en el temps, en cada recompte de població, fins a arribar a 1717. Una vegada coneguda l'evolució territorial dels municipis catalans al llarg de la història, s'ha reconstruït la població de fet dels municipis existents l'any 1991.

Població de fet: Residents presents i transeünts que en el moment censal o padronal es trobaven en un municipi.

  • Presents: persones que vivien habitualment en un municipi i s'hi trobaven en la data de referència.
  • Transeünts: persones que no eren residents en un municipi però s'hi trobaven en la data de referència per motiu de treball, estudis, negocis o altres d'anàlegs, sigui quina sigui la seva forma d'allotjament.

2. Estructura de la població per edat i sexe

No ha estat possible reconstruir les sèries segons grups regulars d'edats, com a conseqüència dels canvis produïts en la presentació de la informació. Per tant, el format de publicació de les dades respecta els originals.

Aquesta estadística conté les estructures de la població de fet, entre els censos de 1857 i 1950, i de la població de dret per als censos de 1960 i 1970. El cens de 1897 només ofereix informació de la població per sexe.

3. Moviment natural de la població. Definicions

Al llarg de més d'un segle de recollida de dades, s'han produït alguns canvis en els conceptes emprats que s'han de matisar per no caure en errors d'interpretació de dades.

Respecte a les dades del Moviment natural de la població, s'ha de tenir en compte, per una banda, el concepte de l'esdeveniment, i per l'altra, el concepte d'adscripció territorial.

  • Naixements fins al 1860: les dades de naixement corresponen a infants batejats, ja que les estadístiques provenen dels llibres baptismals de l'església, i en aquestes estadístiques no es fa menció ni als nascuts morts, ni als nascuts vius i morts sense ser batejats.
  • Naixements 1861–1870: com a criteri general, en tots els enunciats de les taules i epígrafs els termes de "nascuts" i "naixements" corresponen a la suma dels batejats, dels nascuts morts i dels morts sense batejar.
  • Conceptes utilitzats en les estadístiques del Moviment natural de la població posteriors a 1870 i anteriors a 1975:
    • Naixement: fetus sobrevivents a les primeres 24 h de vida (no inclouen ni els morts en néixer ni els nascuts vius i morts abans de les primeres 24 h de vida).
    • Avortament: fetus mort abans de les seves primeres 24 hores de vida, independentment del temps de gestació.
    • Defunció: fetus mort després de les primeres 24 hores de vida (no inclouen ni els morts en néixer ni els nascuts vius i morts abans de les primeres 24 hores de vida).
    • Matrimoni: unió legal de dues persones de sexe oposat, determinada per mitjans civils, religiosos o uns altres de reconeguts per la llei (es comptabilitzen tots els matrimonis inscrits al registre civil).
  • Conceptes utilitzats en les estadístiques del Moviment natural de la població des de 1975:
    • Naixement: expulsió o extracció del fetus del si matern amb 6 o més mesos de gestació, el qual, després d'aquesta separació, respira o mostra qualsevol altre signe de vida.
    • Avortament: fetus mort abans dels 6 primers mesos de gestació.
    • Mort fetal tardana: mort intrauterina d'un fetus esdevinguda després de 6 o més mesos de gestació.
    • Part: mort fetal tardana més naixement.
    • Defunció: mort d'un fetus després d'haver nascut amb vida.
    • Matrimoni: unió legal de dues persones de sexe oposat, determinada per mitjans civils, religiosos o uns altres de reconeguts per la llei (es comptabilitzen tots els matrimonis inscrits al registre civil).

Adscripció territorial: Fins a l'any 1974 els esdeveniments es presenten segons el lloc d'inscripció en el registre. A partir del 1975 els fenòmens de defunció i naixement ja no es registren en els municipis on es produeixen, sinó en els municipis on resideixen les persones i, en el cas del matrimoni, en el lloc on residirà el matrimoni.

4. Fogatges

Els fogatges són una de les fonts més antigues que existeixen a Catalunya. La seva finalitat era clarament fiscal, ja que era la imposició que les Corts Generals establien per convinença amb el rei dels estats de la Corona Catalano-aragonesa a raó d'una quantitat per foc o casa habitada, per tal d'atendre les necessitats de la Corona o de la terra. Així doncs, no són uns recomptes individuals, sinó que tan sols recullen el cap de família, que en aquest cas era el responsable de pagar el tribut. El més antic és el de 1359, revisat l'any 1365, sobre el qual no es disposa d'informació territorial i que va ser establert per les Corts de Barcelona. Durant els segles XV i XVI se'n van fer en diverses ocasions i especialment els anys 1497, 1515 i 1553.

Les dades es presenten pels municipis de Catalunya de 1991.

S'han respectat sempre les fonts originals sense estimació de dades en cas que no hi hagi informació, com ara el municipi de Barcelona, que no en disposa per al fogatge de 1553. Les dades que es presenten corresponen només als municipis que amb posterioritat van ser agregats a Barcelona ciutat.

5. Habitatges. Definicions

Habitatge principal
Habitatge familiar destinat durant tot l'any, o la major part d'aquest període, a residència habitual o permanent.
Habitatge secundari
Habitatge familiar ocupat temporalment en caps de setmana, vacances, etc.

6. Fonts estadístiques

Població municipal

  • Iglésies, J.: El cens del comte de Floridablanca 1787 (part de Catalunya). Fundació Salvador Vives i Casajuana, 2 vol., Barcelona, 1970.
  • Iglésies, J.: Estadístiques de la població de Catalunya. El primer vicenni del segle XVIII. Fundació Salvador Vives i Casajuana, 3 vol., Barcelona, 1974.
  • Censo de 1787: Floridablanca. Comunidades Autónomas Pirenaicas. Instituto Nacional de Estadística, vol. 5, Madrid, 1991.
  • Cens 1857: Censo de la población de España según el recuento verificado en 21 de mayo de 1857. Comisión de Estadística General del Reino, Madrid, 1858.
  • Cens de 1860: Censo de la población de España según el recuento verificado en 25 de diciembre de 1860. Junta General de Estadística, Madrid, 1863.
  • Cens de 1877: Censo de la población de España según el empadronamiento hecho en 31 de diciembre de 1877. Dirección General del Instituto Geográfico y Estadístico, Madrid, 1883.
  • Cens de 1887: Censo de la población de España según el empadronamiento hecho en 31 de diciembre de 1887. Dirección General del Instituto Geográfico y Estadístico, Madrid, 1891.
  • Cens de 1897: Censo de la población de España según el empadronamiento hecho en la Peninsula e Islas Adyacentes el 31 de diciembre de 1900. Resultados provisionales. Dirección General del Instituto Geográfico y Estadístico, Madrid, 1902.
  • Cens de 1900: Censo de la población de España según el empadronamiento hecho en la Peninsula é Islas Adyacentes el 31 de diciembre de 1900. Dirección General del Instituto Geográfico y Estadístico, Madrid, 1902.
  • Cens 1910: Censo de la población de España según el empadronamiento hecho en la Peninsula é Islas Adyacentes el 31 de diciembre de 1910. Dirección General del Instituto Geográfico y Estadístico, Madrid, 1913-1919.
  • Cens de 1920: Censo de la población de España según el empadronamiento hecho en la Península é Islaas Adyacentes el 31 de diciembre de 1920. Dirección General de Estadística, Madrid, 1922-1929.
  • Cens de 1930: Censo de la población de España según el empadronamiento hecho en la peninsula e Islas Adyacentes y posesiones del Norte y Costa Occidental de Africa el 31 de diciembre de 1930. Dirección General del Instituto Geográfico Catastral y de Estadística, Madrid, 1932-43.
  • Cens de 1940: Censo de la población de España según el empadronamiento hecho en la peninsula e Islas Adyacentes y posesiones del Norte y Costa Occidental de Africa el 31 de diciembre de 1940. Dirección General de Estadística, Madrid, 1943.
  • Cens de 1950: Censo de la población de España y territorios de su soberanía y protectorado según el empadronamiento realizado el 31 de diciembre de 1950 Instituto Nacional de Estadística, Madrid, 1952-1959.
  • Cens de 1960: Censo de la población y de las viviendas de España según el empadronamiento hecho el 31 de diciembre de 1960. Instituto Nacional de Estadística, Madrid, 1962-1969.
  • Cens de 1970: Censo de la población y de las viviendas de España según el empadronamiento hecho en 31 de diciembre de 1970. Instituto Nacional de Estadística, Madrid, 1973.
  • Cens de 1981: Censo de la población y de las viviendas de España según el empadronamiento hecho en 1 de marzo de 1981. Instituto Nacional de Estadística, Madrid, 1984.
  • Cens de 1991: Censo de la población y de las viviendas de España según el empadronamiento hecho en 1 de mayo de 1991. Instituto Nacional de Estadística, Madrid, 1993.
  • Padrons municipals de Catalunya 1945, 1955, 1965, 1975. Consorci d'Informació i Documentació de Catalunya. Barcelona, 1976.

Moviment natural de la població

  • Memoria sobre el movimiento de la población de España 1858, 1859, 1860, 1861. Junta General de Estadística del Reino. Madrid, 1863.
  • Movimiento de la población de España en el decenio de 1861-1870. Instituto Geográfico y Estadístico. Madrid, 1877.
  • Movimiento de la población de España. Años 1886-1892 (resum de les dades de 1878-1885). Instituto Geográfico y Estadístico. Madrid, 1895.
  • Movimiento de la población de España. 1900, 2 vol., (resum de les dades de 1893-1899). Instituto Geográfico y Estadístico. Madrid.
  • Movimiento de la población de España. Años 1901 a 1917. Instituto Geográfico y Estadístico. Madrid.
  • Movimiento natural de la población de España. Año 1918. Dirección General de Estadística. Madrid, 1923.
  • Movimiento de la población de España. Años 1919 a 1926. Jefatura Superior de Estadística. Madrid.
  • Movimiento natural de la población de España 1927-28-29 i 1930. Instituto Geográfico y Catastral de Estadística. Madrid.
  • Movimiento natural de la población de España. Año 1931 y 1932. Ministerio de Trabajo, Justicia y Sanidad. Subsecretaria de Trabajo y Acción Social. Madrid.
  • Movimiento natural de la población de España. Años 1933 a 1943. Dirección General de Estadística. Madrid.
  • Movimiento natural de la población de España. Años 1944 a 1974. Instituto Nacional de Estadística. Madrid.