Metodologia T

Les sèries històriques de població mostren l'evolució de la població de fet dels municipis catalans des de 1717 fins a 1991, últim any en què es va comptabilitzar la població de fet. Es presenten també els recomptes dels esdeveniments del moviment natural de la població: naixements, defuncions i matrimonis per a Catalunya i províncies des de l'any 1858 fins a 1974, que enllaça ja amb la informació recollida a la Base de dades multitemàtica. Així mateix, conté les dades censals de l'estructura de la població (de 1857 a 1970), de l‘estat civil (de 1857 a 1970), del lloc de naixement (de 1877 a 1970), dels estudis (de 1860 a 1970), de la població femenina segons el nombre de fills tinguts (de 1920 a 1970) i de les estructures familiars de 1970. Finalment, ofereix els tipus d'habitatges dels anys 1970 i 1980.

Els continguts de les sèries es van ampliant en etapes successives.

Les dades obtingudes són el resultat dels treballs de recerca elaborats mitjançant diversos convenis de col·laboració entre l'Idescat i el Centre d'Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona.

1. Evolució de la població municipal

S'ha fet un seguiment històric de tots els municipis en les diferents fonts estadístiques per tal d'avaluar els canvis territorials. Així doncs, partint del total de municipis catalans registrats en el Cens de població de 1991, any en què es disposa per última vegada de població de fet, s'ha anat retrocedint en el temps, en cada recompte de població, fins a arribar a 1717. Una vegada coneguda l'evolució territorial dels municipis catalans al llarg de la història, s'ha reconstruït la població de fet dels municipis existents l'any 1991.

Població de fet

Residents presents i transeünts que en el moment censal o padronal es trobaven en un municipi.

  • Presents: persones que vivien habitualment en un municipi i s'hi trobaven en la data de referència.
  • Transeünts: persones que no eren residents en un municipi però que s'hi trobaven en la data de referència per motiu de treball, estudis, negocis o altres d'anàlegs, fos quina fos la forma d'allotjament.

2. Estructura de la població per edat i sexe

No ha estat possible reconstruir les sèries segons grups regulars d'edats, com a conseqüència dels canvis produïts en la presentació de la informació. Per tant, el format de publicació de les dades respecta els originals.

Aquesta estadística conté les estructures de la població de fet, entre els censos de 1857 i 1950, i de la població de dret per als censos de 1960 i 1970. El cens de 1897 només ofereix informació de la població per sexe.

3. Estudis

A causa dels canvis produïts als qüestionaris i en la presentació de la informació, no ha estat possible reconstruir una sèrie homogènia de les característiques educatives de la població. Per aquesta raó, s'han publicat les dades originals sense canvis.

Les xifres totals poden no coincidir amb la suma de la seva desagregació. Aquestes diferències es troben a les dades originals.

Els censos que inclouen definicions relatives a la variable nivell d'instrucció de la població són els de 1950, 1960 i 1970.

Cens de 1950

Instrucció elemental

Dintre d'aquesta variable es pregunta si les persones saben llegir i escriure (encara que per l'edat o algun defecte físic en la data censal no puguin fer-ho) i si no saben escriure (encara que sàpiguen llegir i fins i tot signar, però que no coneguin els principis de l'escriptura).

Estudis en curs i estudis realitzats

Aquesta informació es refereix a la població total amb la següent classificació:

  • Sense estudis
  • Estudis primaris
  • Estudis professionals (els realitzats en acadèmies o centres especials, particulars o oficials, preparatoris per a l'exercici d'alguna professió que no requereixi títol oficial, com ara mecanògrafs, taquígrafs, mecànics, comptables, etc., exclosos els treballs en règim d'aprenentatge)
  • Estudis mitjans (batxillerat, magisteri, peritatges de tota mena, ajudants d'enginyers, aparelladors, etc.)
  • Estudis superiors (universitaris, enginyers, arquitectes, superiors de comerç i anàlegs)

Cens de 1960

Analfabetisme

Per aquest concepte, els habitants figuren en dos grups:

  1. Persones que saben llegir i escriure a nivell elemental (entenen una breu i senzilla exposició de fets relatius a la seva vida quotidiana).
  2. Persones que no saben llegir i escriure.
Nivell d'instrucció

Tot habitant que sap llegir i escriure figura classificat segons els estudis de més alt nivell que té, almenys, iniciats.

Cens de 1970

Analfabetisme

Es considera una persona com a alfabeta si és capaç de llegir i escriure, i si entén una breu i senzilla exposició de fets relatius a la seva vida quotidiana. Es considera una persona com a analfabeta la que es troba en el cas contrari. Per tant, s'ha de considerar analfabeta la persona que només és capaç de llegir i escriure alguns números i el seu propi nom, així com la que pot llegir i no escriure o pot llegir i escriure només una o diverses frases que recorda de memòria. Aquestes dades es tabulen pels habitants de deu o més anys d'edat.

Escolaritat

La informació es va obtenir mitjançant la dada que indica si l'habitant està cursant estudis amb caràcter regular al centre d'ensenyament, oficial o privat, qualsevol que sigui la classe o nivell dels estudis i el mètode d'ensenyament. Els estudis d'aprenentatge en les pròpies empreses, que no formen part del sistema educatiu del país, no s'han pres en consideració.

Estudis en curs

Per a cada persona que està cursant estudis amb caràcter regular, s'ha obtingut la classe d'estudis que realitza i el curs en què es troba en el moment del cens.

Estudis realitzats

per a les persones que ja no cursen estudis, s'ha obtingut la classe d'ensenyament més elevada que va rebre, amb expressió de si va completar els seus estudis o no.

4. Moviment natural de la població

Al llarg de més d'un segle de recollida de dades, s'han produït alguns canvis en els conceptes emprats que s'han de matisar per no caure en errors d'interpretació de dades.

Respecte a les dades del Moviment natural de la població, s'ha de tenir en compte, d'una banda, el concepte de l'esdeveniment, i de l'altra, el concepte d'adscripció territorial.

  • Naixements fins a 1860: les dades de naixement corresponen a infants batejats, ja que les estadístiques provenen dels llibres baptismals de l'església, i en aquestes estadístiques no es fa menció ni dels nascuts morts, ni dels nascuts vius i morts sense ser batejats.
  • Naixements 1861–1870: com a criteri general, en tots els enunciats de les taules i epígrafs els termes de "nascuts" i "naixements" corresponen a la suma dels batejats, dels nascuts morts i dels morts sense batejar.
  • Conceptes utilitzats en les estadístiques del Moviment natural de la població posteriors a 1870 i anteriors a 1975:
    • Naixement: fetus sobrevivents a les primeres 24 hores de vida (no inclouen ni els morts en néixer ni els nascuts vius i morts abans de les primeres 24 hores de vida).
    • Avortament: fetus mort abans de les primeres 24 hores de vida, independentment del temps de gestació.
    • Defunció: fetus mort després de les primeres 24 hores de vida (no s'hi inclouen ni els morts en néixer ni els nascuts vius i morts abans de les primeres 24 hores de vida).
    • Matrimoni: unió legal de dues persones de sexe oposat, determinada per mitjans civils, religiosos o altres de reconeguts per la llei (es comptabilitzen tots els matrimonis inscrits al Registre civil).
  • Conceptes utilitzats en les estadístiques del Moviment natural de la població des de 1975:
    • Naixement: expulsió o extracció del fetus del si matern amb 6 o més mesos de gestació, el qual, després d'aquesta separació, respira o mostra qualsevol altre signe de vida.
    • Avortament: fetus mort abans dels 6 primers mesos de gestació.
    • Mort fetal tardana: mort intrauterina d'un fetus esdevinguda després de 6 o més mesos de gestació.
    • Part: inclou el naixement i la mort fetal tardana.
    • Defunció: mort d'un fetus després d'haver nascut amb vida.
    • Matrimoni: unió legal de dues persones de sexe oposat, determinada per mitjans civils, religiosos o altres de reconeguts per la llei (es comptabilitzen tots els matrimonis inscrits al Registre civil).

Adscripció territorial: fins a l'any 1974 els esdeveniments es presenten segons el lloc d'inscripció en el Registre. A partir de 1975 els fenòmens de defunció i naixement ja no es registren en els municipis on es produeixen, sinó en els municipis on resideixen les persones i, en el cas del matrimoni, en el lloc on residirà el matrimoni.

5. Famílies

Per al Cens de 1970 s'han utilitzat les següents definicions:

Família

Són persones que viuen en família les que, vinculades generalment per parentiu, fan vida en comú, ocupant normalment la totalitat de l'habitatge.

Dins d'aquest ampli concepte de família estan inclosos, en principi, els hostes no familiars als quals es cedeix l'ús d'una o més habitacions de l'habitatge, així com altres facilitats (telèfon, bany, etc.) i als quals generalment es presten serveis tals com arranjament i neteja de l'habitació, rentat de roba, alimentació, etc.

Persona principal de la família

Es considera persona principal de la família aquella a qui els altres membres de la família li reconeixen aquesta qualitat i així consta en el qüestionari.

El nucli familiar es presenta en quatre modalitats:

  • Matrimoni sense fills
  • Matrimoni amb fills solters
  • Pare amb fills solters
  • Mare amb fills solters
Composició de les famílies

Es consideren les següents modalitats:

  • Persones que viuen soles: correspon a la família unipersonal.
  • Família sense nucli familiar: formada per dues persones o més que estan emparentades o no, però que en tot cas no formen un nucli familiar.
  • Família amb un nucli familiar: constituïda a l'entorn d'una de les modalitats de nucli familiar. Se'n poden distingir dos casos, segons hi hagi o no a la família persones que no pertanyen al nucli.
  • Família amb dos nuclis familiars: constituïda a l'entorn de dos nuclis familiars, que per definició han d'estar emparentats. A l'efecte de la tabulació se'n distingeixen dues modalitats, segons el parentiu entre els dos caps de família dels nuclis, siguin pares i fills, o sigui d'un altre tipus.
  • Família amb tres o més nuclis de familiars: formada per més de dos nuclis que, per definició, han d'estar emparentats.

6. Fogatges

Els fogatges són una de les fonts més antigues que existeixen a Catalunya. La seva finalitat era clarament fiscal, ja que era la imposició que les Corts Generals establien per convinença amb el rei dels estats de la Corona Catalano-aragonesa a raó d'una quantitat per foc o casa habitada, per tal d'atendre les necessitats de la Corona o de la terra. Així doncs, no són uns recomptes individuals, sinó que tan sols recullen el cap de família, que en aquest cas era el responsable de pagar el tribut. El més antic és el de 1359, revisat l'any 1365, sobre el qual no es disposa d'informació territorial i que va ser establert per les Corts de Barcelona. Durant els segles XV i XVI se'n van fer en diverses ocasions i especialment els anys 1497, 1515 i 1553.

Les dades es presenten pels municipis de Catalunya de 1991.

S'han respectat sempre les fonts originals sense estimació de dades en cas que no hi hagi informació, com ara el municipi de Barcelona, que no en disposa per al fogatge de 1553. Les dades que es presenten corresponen només als municipis que amb posterioritat van ser agregats a Barcelona ciutat.

7. Habitatges

Habitatge principal

Habitatge familiar destinat durant tot l'any, o la major part d'aquest període, a residència habitual o permanent.

Habitatge secundari

Habitatge familiar ocupat temporalment en caps de setmana, vacances, etc.

8. Fonts estadístiques

Població municipal

  • Iglésies, J. El cens del comte de Floridablanca 1787 (part de Catalunya). Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, 1970. 2 vol.
  • Iglésies, J. Estadístiques de la població de Catalunya. El primer vicenni del segle XVIII. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, 1974. 3 vol.
  • Iglésies, J. El fogatge de 1553. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, 1979. 2 vol.
  • Iglésies, J. El fogatge de 1497. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, 1991. 2 vol.
  • Iglésies, J. "El fogatge de 1515". Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics [Barcelona: Institut d'Estudis Catalans], núm. 9 (1998).
  • Cens de 1787: Floridablanca. Comunidades Autónomas Pirenaicas. Instituto Nacional de Estadística, vol. 5, Madrid, 1991.
  • Cens de 1857: Censo de la población de España según el recuento verificado en 21 de mayo de 1857. Comisión de Estadística General del Reino, Madrid, 1858.
  • Cens de 1860: Censo de la población de España según el recuento verificado en 25 de diciembre de 1860. Junta General de Estadística, Madrid, 1863.
  • Cens de 1877: Censo de la población de España según el empadronamiento hecho en 31 de diciembre de 1877. Dirección General del Instituto Geográfico y Estadístico, Madrid, 1883.
  • Cens de 1887: Censo de la población de España según el empadronamiento hecho en 31 de diciembre de 1887. Dirección General del Instituto Geográfico y Estadístico, Madrid, 1891.
  • Cens de 1897: Censo de la población de España según el empadronamiento hecho en la Peninsula e Islas Adyacentes el 31 de diciembre de 1900. Resultados provisionales. Dirección General del Instituto Geográfico y Estadístico, Madrid, 1902.
  • Cens de 1900: Censo de la población de España según el empadronamiento hecho en la Peninsula é Islas Adyacentes el 31 de diciembre de 1900. Dirección General del Instituto Geográfico y Estadístico, Madrid, 1902.
  • Cens de 1910: Censo de la población de España según el empadronamiento hecho en la Peninsula é Islas Adyacentes el 31 de diciembre de 1910. Dirección General del Instituto Geográfico y Estadístico, Madrid, 1913–1919.
  • Cens de 1920: Censo de la población de España según el empadronamiento hecho en la Península é Islas Adyacentes el 31 de diciembre de 1920. Dirección General de Estadística, Madrid, 1922–1929.
  • Cens de 1930: Censo de la población de España según el empadronamiento hecho en la peninsula e Islas Adyacentes y posesiones del Norte y Costa Occidental de Africa el 31 de diciembre de 1930. Dirección General del Instituto Geográfico Catastral y de Estadística, Madrid, 1932–1943.
  • Cens de 1940: Censo de la población de España según el empadronamiento hecho en la peninsula e Islas Adyacentes y posesiones del Norte y Costa Occidental de Africa el 31 de diciembre de 1940. Dirección General de Estadística, Madrid, 1943.
  • Cens de 1950: Censo de la población de España y territorios de su soberanía y protectorado según el empadronamiento realizado el 31 de diciembre de 1950 Instituto Nacional de Estadística, Madrid, 1952–1959.
  • Cens de 1960: Censo de la población y de las viviendas de España según el empadronamiento hecho el 31 de diciembre de 1960. Instituto Nacional de Estadística, Madrid, 1962–1969.
  • Cens de 1970: Censo de la población y de las viviendas de España según el empadronamiento hecho en 31 de diciembre de 1970. Instituto Nacional de Estadística, Madrid, 1973.
  • Cens de 1981: Censo de la población y de las viviendas de España según el empadronamiento hecho en 1 de marzo de 1981. Instituto Nacional de Estadística, Madrid, 1984.
  • Cens de 1991: Censo de la población y de las viviendas de España según el empadronamiento hecho en 1 de mayo de 1991. Instituto Nacional de Estadística, Madrid, 1993.
  • Padrons municipals de Catalunya 1945, 1955, 1965, 1975. Consorci d'Informació i Documentació de Catalunya. Barcelona, 1976.

Moviment natural de la població

  • Memoria sobre el movimiento de la población de España 1858, 1859, 1860, 1861. Junta General de Estadística del Reino. Madrid, 1863.
  • Movimiento de la población de España en el decenio de 1861-1870. Instituto Geográfico y Estadístico. Madrid, 1877.
  • Movimiento de la población de España. Años 1886-1892 (resum de les dades de 1878-1885). Instituto Geográfico y Estadístico. Madrid, 1895.
  • Movimiento de la población de España. 1900, 2 vol., (resum de les dades de 1893-1899). Instituto Geográfico y Estadístico. Madrid.
  • Movimiento de la población de España. Años 1901 a 1917. Instituto Geográfico y Estadístico. Madrid.
  • Movimiento natural de la población de España. Año 1918. Dirección General de Estadística. Madrid, 1923.
  • Movimiento de la población de España. Años 1919 a 1926. Jefatura Superior de Estadística. Madrid.
  • Movimiento natural de la población de España 1927-28-29 i 1930. Instituto Geográfico y Catastral de Estadística. Madrid.
  • Movimiento natural de la población de España. Año 1931 y 1932. Ministerio de Trabajo, Justicia y Sanidad. Subsecretaria de Trabajo y Acción Social. Madrid.
  • Movimiento natural de la población de España. Años 1933 a 1943. Dirección General de Estadística. Madrid.
  • Movimiento natural de la población de España. Años 1944 a 1974. Instituto Nacional de Estadística. Madrid.

Sou aquí: