Metodologia

La taula de vida permet expressar els fets relatius a la mortalitat en termes de probabilitat, de manera que proporciona els índexs vitals més complets i sintètics, de gran valor comparatiu, de què disposem per poder estimar la durada de la vida humana, així com els riscos de defunció a cada edat.

L'esperança de vida en néixer néixer s'interpreta com el nombre d'anys que, de mitjana, pot esperar viure una generació de nounats en el supòsit que les condicions de mortalitat no variessin en el futur. Es tracta d'un indicador sintètic que incorpora en una sola xifra l'experiència de mortalitat del conjunt de la població de totes les edats. Aquesta característica de l'indicador ha fet que el seu ús s'hagi expandit de manera molt important en diversos àmbits, no tan sols en el demogràfic i el sanitari, sinó també en el sociològic i l'econòmic, com un indicador estructural i de desenvolupament. L'esperança de vida en néixer és un cas particular de l'esperança de vida a l'edat x, que representa el nombre mitjà d'anys que es pot esperar viure a partir de l'edat x en les condicions de la taula de vida de l'any o període especificat.

Hi ha dos tipus de taula de vida, la taula de vida de cohort o generació i la taula de vida de període. La taula de vida de cohort o generació presenta la mortalitat d'una cohort concreta des del naixement fins a l'extinció completa. La taula de vida de període es construeix a partir de les condicions de mortalitat observades durant un any (o període) específic i aplicades a una cohort fictícia; és a dir, es tracten les múltiples cohorts presents en un any de calendari com si fos una sola generació que va experimentant l'impacte de la mortalitat expressat en la sèrie de taxes específiques per edat observades. És el procediment emprat per al càlcul de les taules que es presenten en aquest apartat. Aquest tractament, que representa una anàlisi transversal, és més utilitzat perquè el fenomen de la mortalitat es manifesta al llarg d'un període de temps molt extens, la qual cosa en dificulta l'estudi des de l'enfocament longitudinal o per cohort.

La major diferencia visual entre les taules de vida correspon a la desagregació per edats que presenta la taula de vida completa i la taula de vida abreujada. En el cas de la taula de vida completa, l'edat x representa un interval d'un any, començant el dia en què un individu assoleix l'edat exacta x i acabant al final del dia previ al pròxim (x+1) aniversari. En la taules de vida abreujada la majoria d'intervals d'edat són de cinc anys, excepte en les dues primeres files i en la darrera fila: la primera fila (edat 0) representa un interval d'un any i la segona fila, un interval de quatre anys (edats 1 a 4 anys); la darrera fila, és un interval d'edat obert, el qual comprèn totes les defuncions que ocorren en edats més grans de 90 anys en les taules de Catalunya (o de 85 anys en el cas de les taules provincials).

En aquesta publicació es presenten les estimacions de la taula de vida per al conjunt de la població de Catalunya i per a les quatres províncies. Per a tots els territoris es presenten els resultats per sexe amb l'estimació per separat de la taula de vida de la població masculina, femenina i d'ambdós sexes. Pel que fa a l'àmbit temporal s'ofereix l'estimació de la taula de vida en dos períodes diferents: el període 1983–1998, que correspon al període intercensal i el més recent, el període postcensal 1999–2010.

1. Taules de vida del període postcensal 1999–2000

Les taules de vida dels anys 1999 al 2010 corresponen a les taules de vida abreujades publicades pel Departament de Salut. Les fonts estadístiques utilitzades per construir les taules de vida són les dades anuals de defuncions de població resident a Catalunya inscrites a Catalunya. La població correspon a les estimacions postcensals de població a 1 de juliol de cada any de l'Idescat. L'estimació de la taula de vida del període postcensal té caràcter provisional i es revisarà a la vista dels resultats del nou Cens de població de 2011. A causa de la inestabilitat de les taxes en edats avançades no es difonen els resultats de l'esperança de vida més enllà dels 85 anys, per a les taules provincials, i dels 90 anys per a les taules de Catalunya. El valor de l'esperança de vida (i les funcions associades) del grup edat obert, de 85 anys i més, en les taules provincials correspon al calculat per a l'edat de 85 anys complerts en la taula de vida original del Departament de Salut, que inclou informació fins al grup d'edat obert de 95 anys i més. De la mateixa manera, per a la taula de Catalunya, el valor de l'esperança de vida del grup obert, de 90 anys i més, correspon al calculat per a l'edat 90 anys complerts a la taula de vida original.

2. Taules de vida del període intercensal 1983–1998

Per al període intercensal 1981–2000, les taules de vida s'han construït basant-se en la mitjana de cinc anys de poblacions i defuncions. Així, per exemple, la taula de vida del període 1981–1985 té com a entrades la mitjana de població i la mitjana de defuncions d'aquest període. L'any central del període, el 1983, és l'any de referència d'aquesta taula. La darrera taula del període intercensal, de l'any 1998, correspon a la taula calculada sobre la informació de població i defuncions del període 1996–2000.

La font de les defuncions correspon a les xifres publicades per l'Idescat pel que fa a les defuncions de residents a Catalunya inscrites a la mateixa comunitat. Aquesta xifra de defuncions s'ha completat amb les defuncions de residents a Catalunya inscrites a la resta d'Espanya, a partir de la informació dels fitxers de microdades de l'INE. Aquests fitxers també s'han utilitzat per recuperar defuncions de nascuts vius i morts abans de 24 hores que no consten als fitxers de microdades de l'Idescat en el primer quinquenni dels anys noranta. Addicionalment, s'han aplicat procediments de correcció de la data de naixement dels difunts, en el cas de valors mancants o erronis de la variable, amb una imputació hot-deck, assignant de forma aleatòria la data de naixement d'una persona del mateix grup de causa de mort, sexe i estat civil. Com a denominador per al càlcul de les taxes de mortalitat s'ha utilitzat la mitjana quinquennal del període de cada taula de les estimacions de població intercensal a 1 de juliol de cada any publicades per l'Idescat.

Les taules de vida abreujades de la població de Catalunya i les quatre províncies s'han obtingut a partir d'un procediment d'agregació de resultats de la taula de vida completa, edat per edat. En les taules abreujades provincials els resultats de l'esperança de vida del grup d'edat obert, 85 anys i més correspon al valor de l'esperança de vida a 85 anys complerts en la taula de vida completa de partida, que ha estat calculada amb el grup d'edat obert de 90 anys i més.

3. Construcció de la taula de vida

En l'estructura de la taula de vida les columnes tabulen les funcions relacionades amb l'edat x, que és la primera columna de la taula.

• Població _nP_x: població d'edat [x,x+n).
• Defuncions _nD_x: defuncions registrades en la població d'edat [x,x+n).
• Taxes específiques de mortalitat _nM_x: defuncions d'edat [x,x+n) en relació amb la població mitjana d'aquesta edat.
• Probabilitat de defunció _nq_x: probabilitat de morir d'una persona d'edat x abans de complir l'edat x+n.
• Nombre de supervivents l_x: nombre de persones de la cohort fictícia inicial (100.000 a l'edat 0) que arriben vius a l'edat x.
• Nombre de defuncions _nd_x: nombre de persones de la cohort fictícia inicial supervivents a l'edat x, que moren entre les edats x i x+n.
• Persones-anys viscuts o població estacionària _nL_x: nombre de persones-anys viscuts per la cohort fictícia entre les edats x i x+n.
• Nombre total de persones-anys viscuts T_x: nombre total de persones-anys que resten per viure als supervivents de la cohort inicial a partir de l'edat x.
• Esperança de vida e_x: (per a una edat donada x) nombre mitjà d'anys que queden per viure als supervivents de la cohort inicial d'aquesta edat.

Les dades necessàries per a la construcció de la taula de vida completa són la població d'edat x present a meitat de l'any P_x, les defuncions d'edat x ocorregudes durant el mateix any D_x així com la distribució d'aquestes defuncions al llarg de l'any, és a dir, les fraccions dels anys viscuts per les persones difuntes d'edat complida x, expressades per a_x, i que es calculen per a tots i cadascun dels difunts, a partir de la informació de la data de naixement i de la data de defunció (dia, mes i any). Amb les dues primeres dades es poden calcular les taxes específiques de mortalitat per a cada edat x:

La probabilitat de defunció mostra el risc de morir entre les edats x i x+1 i constitueix la base de la taula de vida. Amb les taxes específiques de mortalitat M_x i les fraccions dels anys viscuts a_x per a les persones mortes d'edat complida x s'obtenen les probabilitats de defunció a l'edat x:

S'ha de tenir en compte que per a l'últim grup d'edat obert, ω, (90 anys i més per a la taula de vida completa) aquesta probabilitat ha de ser igual a la unitat (q_ω=1), la qual cosa suposa que:

A partir d'aquests càlculs es construeixen les altres funcions de la taula de vida:

• Nombre de supervivents (l_x):

  

  amb

  

• Nombre de defuncions (d_x):

  

• Persones-anys viscuts (L_x): Les persones que arriben vives a l'edat x+1 hauran viscut un any complet entre les edats x i x+1, mentre que les persones que moren en aquest interval d'edats hauran viscut la fracció d'any a_x.

  

• Nombre total de persones-anys viscuts (T_x):

  

• Esperança de vida (e_x): S'obté dividint el nombre total de persones-anys viscuts pel nombre de supervivents d'edat x:

  

En les taules de vida abreujades, el càlcul d'algunes d'aquestes funcions varia lleugerament:

• Població a meitat d'any entre les edats x i x+n (_nP_x): Suma de la població a meitat d'any de cada edat.

  

• Defuncions ocorregudes entre les edats [x,x+n), (_nD_x): Suma de les defuncions ocorregudes a cada edat.

  

• Probabilitat de defunció entre les edats [x,x+n), (_nq_x):

  

• Fraccions d'anys viscuts entre les edats [x,x+n), _na_x:

  

• Persones-anys viscuts (L_x):

  

En les taules de vida de períodes quinquennals cal prendre com a valors de defuncions i de poblacions la mitjana del quinquenni, és a dir:

I per a les fraccions d'anys viscuts del quinquenni cal fer una mitjana ponderada de les defuncions de cada any amb les fraccions d'anys viscuts corresponents:

Un cop obtingudes aquestes mitjanes, la construcció de la taula quinquennal és idèntica a la de la taula anual substituint les defuncions, les poblacions i les fraccions d'anys viscuts anuals pels seus equivalents quinquennals.

4. Fonts estadístiques

Les fonts estadístiques utilitzades per al càlcul de la taula de vida són les estimacions de població a 1 de juliol produïdes per l'Idescat i les defuncions anuals produïdes pel Departament de Salut.

Les estimacions de població corresponen a dos tipus diferents: les estimacions de població postcensal i les estimacions de població intercensal. Les primeres s'obtenen a partir de la distribució de la població per sexe i edat que ofereix l'últim Cens de població, afegint-hi acumulativament el moviment natural i migratori enregistrat anualment fins a l'any de referència de l'estimació. Les poblacions postcensals s'ajusten quan es disposa de les xifres oficials d'un nou Cens. L'ajust es distribueix linealment de forma retrospectiva i s'obtenen les poblacions intercensals. Així doncs, les estimacions intercensals, que tenen caràcter definitiu, substitueixen les estimacions postcensals, que tenen caràcter provisional.

La informació que codifica i elabora el Departament de Salut sobre les defuncions i les causes de mort es genera a partir d'un document, que des del 2009 unifica el certificat mèdic oficial de defunció i la butlleta estadística de defunció (CM/BED). Mitjançant aquest document s'inscriuen al registre civil del lloc de defunció totes les morts que es produeixen a Catalunya. La implantació d'aquest nou document s'ha produït de manera gradual, així com també el sistema de declaració de les defuncions que han requerit intervenció judicial, a través d'un servei web específic de l'administració de justícia, fets, ambdós, que s'han de tenir en compte a l'hora d'interpretar algunes possibles variacions espúries de les dades en els darrers anys. Per a l'anàlisi se seleccionen totes les dades corresponents a les defuncions de residents a Catalunya de més de 24 hores d'edat esdevingudes a Catalunya, i de les butlletes estadístiques de parts, naixements i avortaments (BEPNA) s'obtenen els nascuts vius que han mort abans de 24 hores. Ambdós documents són facilitats per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) amb la col·laboració de l'Idescat.

5. Tabulació i difusió de resultats

Els resultats ofereixen la tabulació de l'estimació de la taula de vida abreujada per a Catalunya i les províncies i la taula de vida completa per a Catalunya, així com les sèries temporals d'esperança de vida en néixer i als 65 anys.

Sèries temporals de 1983–2010:

• Esperança de vida en néixer per sexe per a Catalunya i les quatre províncies
• Esperança de vida als 65 anys per sexe per a Catalunya i les quatre províncies

Per al període postcensal 1999–2010 es presenten les taules següents:

• Esperança de vida segons sexe i edat per a Catalunya i les quatre províncies
• Taula de vida abreujada per a Catalunya i les quatre províncies. Per sexe

Per al període intercensal 1983–1998 es presenten les taules següents:

• Esperança de vida segons sexe i edat per a Catalunya i les quatre províncies
• Esperança de vida segons sexe i edat (any a any) per a Catalunya
• Taula de vida abreujada per a Catalunya i les quatre províncies. Per sexe
• Taula de vida completa per a Catalunya. Per sexe