Skip to main content

L'Estadística de característiques essencials de la població i els habitatges (CEPH) s'elabora a partir de l'enquesta per mostreig que porta a terme l'Institut Nacional d‘Estadística (INE). L'objectiu de l'Estadística és complementar els resultats del Cens de població i habitatges 2021, elaborat a partir de l'aprofitament estadístic de registres administratius. El principal objectiu de l'enquesta és obtenir informació de variables sobre les quals no hi ha informació a partir dels registres administratius (com ara característiques de les persones, les llars o dels habitatges) i d'aquesta manera donar continuïtat a les sèries censals existents.

1. Àmbits de la investigació

L'àmbit poblacional de la CEPH correspon a les persones que viuen en habitatges principals; les persones que viuen en institucions o establiments col·lectius no hi estan incloses.

L'àmbit geogràfic de la CEPH és tot el territori espanyol, amb resultats representatius per comunitats autònomes, províncies, capitals de província i municipis de 50.000 habitants o més.

L'any 2021 és el primer any de realització de l'enquesta, amb recollida de dades entre febrer i juliol de 2021. La periodicitat prevista de l'enquesta és quinquennal.

2. Disseny mostral

Per a cada una de les províncies es dissenya una mostra independent que la representa. El disseny mostral depèn de la grandària del municipi:

  • Per als municipis de 50.000 habitants o més o capitals de província, es fa un mostreig aleatori simple on les unitats són els habitatges familiars principals i s'investiguen totes les persones amb residència habitual a l'habitatge.
  • Per a la resta de municipis es fa un mostreig en dues etapes, amb una estratificació de les unitats de la primera etapa. Les unitats de la primera etapa són les seccions censals i les de la segona etapa són els habitatges familiars principals. S'investiguen totes les persones amb residència habitual a l'habitatge.

Per al conjunt d'Espanya l'any 2021 s'ha establert una grandària mostral teòrica d'aproximadament 297.000 habitatges i la mostra efectiva resultant és de 172.444 habitatges. Per a Catalunya, l'any 2021 la mostra teòrica és de 36.357 habitatges i la mostra efectiva és de 19.934 habitatges. En aquests habitatges s'han obtingut qüestionaris per a 49.120 persones (el 0,63% de la població) i qüestionaris per a 41.543 persones de 16 anys o més.

La recollida de la informació és multicanal seqüencial:

  1. CAWI (recollida per Internet amb un qüestionari emplenat per l'informant)
  2. CATI (recollida per mitjà d'una entrevista telefònica amb un entrevistador)
  3. CAPI (entrevista personal amb un enquestador al domicili de l'informant per mitjà d'un ordinador portàtil tipus tauleta tàctil).
  4. Correu postal (qüestionari en paper emplenat per l'informant)

3. Qüestionari

El qüestionari recull informació de les persones que resideixen a l'habitatge. En el bloc inicial s'ha d'anotar el nom i cognoms de totes les persones de l'habitatge. A continuació es proporciona informació relativa a l'habitatge i a l'edifici. Finalment hi ha un qüestionari individual per a cada resident de l'habitatge i un altre qüestionari específic per als residents de 16 anys o més.

De manera més detallada, els blocs que constitueixen el qüestionari són els següents:

  • Llista de persones residents a la llar. S'identifica si l'habitatge està ocupat i, si ho està, s'ha de proporcionar el noms i cognoms de les persones que resideixen a l'habitatge.
  • Habitatge. Se sol·licita informació referent a les característiques de l'habitatge enquestat: règim de tinença, instal·lacions i equipaments (adaptació funcional a la gent gran, aïllament, calefacció, subministrament d'aigua corrent, refrigeració, internet, electrodomèstics, tipus de bombetes), nombre de dormitoris, superfície útil, serveis, infraestructures i problemes a la zona de l'habitatge.
  • Edifici. Se sol·licita informació relacionada amb les característiques de l'edifici: nombre d'habitatges, any de construcció, estat de conservació, accessibilitat i instal·lacions (ascensor, garatge, gas, energies renovables).
  • Qüestionari individual per a cada persona. Se sol·licita informació sobre les característiques bàsiques de la persona, com ara sexe, data i lloc de naixement, nacionalitat, relacions de parentiu, informació sobre progenitors (sexe, convivència, si continuen vius, lloc de residència, lloc de naixement, nacionalitat, nivell d'estudis assolit). També es demana informació relacionada amb els moviments migratoris (any d'arribada a l'habitatge, al municipi, a la comunitat autònoma i a Espanya) i la diversitat lingüística: d'un màxim de 6 llengües per persona, quin és el coneixement, la freqüència i l'ús, i la llengua inicial de cada persona.
  • Qüestionari individual per a les persones de 16 anys o més. En aquest bloc se sol·licita informació sobre l'estat civil, el nivell i tipus d'estudis, la situació laboral, dades del lloc de treball o d'estudi (localització, nombre de desplaçaments, mitjà de desplaçament, temps de desplaçament), els fills tinguts, les tasques domèstiques, la cura de menors o les persones dependents i la salut.

4. Llengües

Les preguntes sobre les llengües s'inclouen en el bloc 4 del qüestionari individual de la persona de la CEPH. Es demana sobre el coneixement (grau de les competències lingüístiques), els usos lingüístics en diferents àmbits i la llengua inicial de persones de 2 anys o més.

Pel que fa al coneixement, primer es demana informació sobre les llengües oficials (castellà i català) i a continuació sobre les altres llengües que es coneguin, fins a un màxim de 6 (si se'n saben més de sis, cal respondre sobre les que es coneixen millor).

L'Idescat publica la informació sobre el coneixement i els usos de les 7 llengües més conegudes a Catalunya: català, castellà, anglès, francès, àrab, italià i alemany.

Tot i que el qüestionari identifica el català i el valencià com a llengües diferents, seguint criteris lingüístics, en la tabulació s'ha considerat el valencià i el català com una mateixa llengua.

4.1. Coneixement de llengües

Les competències que s'autoavaluen respecte de cada llengua són les següents:

  1. Entendre
  2. Parlar
  3. Llegir
  4. Escriure

Els graus de competència lingüística són els següents:

  1. Gens
  2. Amb dificultat

4.2. Usos lingüístics

Els àmbits d'ús de cada llengua que s'autoavaluen són els següents:

  1. Família
  2. Amics
  3. Feina o escola

La freqüència d'ús en els tres àmbits establerts pot ser:

  1. Mai
  2. A vegades
  3. Freqüentment
  4. Sempre

Les taules de coneixement i ús de llengües s'ofereixen desagregades segons el sexe, l'edat, la nacionalitat, el lloc de naixement i el nivell d'estudis.

4.3. Llengua inicial

És la llengua (o llengües) que la persona entrevistada diu haver parlat primer a casa. A partir de les respostes múltiples a la pregunta de llengua inicial, es determina el nombre de llengües inicials que té cada persona.

En una primera taula s'ofereix el nombre de parlants inicials de cada llengua, comptant cada persona tantes vegades com llengües inicials hagi declarat. S'ofereixen resultats per a les llengües inicials amb 5.000 parlants o més.

En la resta de taules les persones es classifiquen en quatre grups, segons la llengua inicial:

  1. Català: inclou les persones que tenen el català com a llengua inicial o el català i una altra llengua diferent del castellà.
  2. Castellà: inclou les persones que tenen el castellà com a llengua inicial o el castellà i una altra llengua diferent del català.
  3. Totes dues: inclou les persones que tenen el català i el castellà com a llengua inicial o el català el castellà i una tercera llengua.
  4. Altra llengua: inclou les persones que tenen una altra llengua inicial o una combinació de llengües inicials que no inclou ni el català ni el castellà.

Les taules de llengua inicial s'ofereixen desagregades segons el sexe, l'edat, la nacionalitat, el lloc de naixement i el nivell d'estudis.

5. Estructura de les llars

Les preguntes sobre les relacions de parentiu s'inclouen en el bloc 4 del qüestionari individual de la persona de la CEPH. Es demana informació sobre la relació de parentiu amb cada membre de la llar, a partir de la qual es determina l'estructura de la llar.

S'ofereix informació sobre la grandària i estructura de les llars, els nuclis, les llars unipersonals, les llars de gent gran i les llars d'estrangers.

5.1. Concepte de llar

Una llar es defineix com el conjunt de persones que resideixen habitualment en el mateix habitatge. Com a unitat jeràrquica intermèdia entre l'habitant i la família hi ha el nucli, que es correspon a una concepció restringida de la família, limitada als vincles de parentiu més estrets. Hi ha quatre tipus de nuclis:

  1. Matrimoni o parella de fet sense fills
  2. Matrimoni o parella de fet amb un fill o més
  3. Mare amb un fill o més
  4. Pare amb un fill o més

En els nuclis els fills no han de tenir ni parella ni descendència, perquè si en tenen llavors es considera que formen part d'un altre nucli.

5.2 Tipus de llar

Les llars es classifiquen segons el nombre i tipus de nucli, i la presència o l'absència d'altres persones.

  • Llars sense nucli

    • Unipersonals
    • De dues persones o més
  • Llars amb un nucli

    • Matrimoni o parella de fet sense fills

      • Sense altres persones
      • Amb altres persones
    • Matrimoni o parella de fet amb un fill o més

      • Sense altres persones
      • Amb altres persones
    • Mare amb un fill o méss

      • Sense altres persones
      • Amb altres persones
    • Pare amb un fill o més

      • Sense altres persones
      • Amb altres persones
  • Llars amb dos nuclis o més

5.3. Definicions

Grandària de la llar

Nombre de persones que componen una llar.

Grandària mitjana de la llar

Quocient entre la xifra total de persones que viuen a la llar i el nombre de llars. Expressa el nombre mitjà de persones per llar.

Edat mitjana de la llar

Edat mitjana de totes les persones que viuen en una llar.

Fills

El concepte de fills queda restringit als fills de qualsevol edat que convisquin amb els pares, que no tinguin una vinculació marital ni descendència.

En la identificació dels nuclis, la relació pare-fill sempre té preferència sobre la relació fill-pare; és a dir, si un fill no aparellat és a la vegada pare o mare d'un fill no aparellat, tots dos formen un nucli independent de tipus monoparental; per tant, el fill no aparellat deixa de formar part del nucli dels seus pares (que són els avis del seu fill).

La relació de parella sempre té preferència sobre la relació fill-pare o fill-mare; és a dir, si un fill té parella i conviu amb aquesta i els seus pares, tots dos formen un nucli independent (del tipus matrimoni o parella sense fills); per tant, el fill deixa de formar part del nucli dels seus pares.

Llar

Conjunt de persones que resideixen habitualment en el mateix habitatge; per tant, el concepte de llar s'assimila al d'habitatge familiar principal.

Hi ha dos tipus de llars: les unipersonals (formades per una sola persona) i les multipersonals (formades per dues persones o més).

Matrimoni

Unió legal de dues persones determinada per mitjans civils, religiosos o altres mitjans, reconeguts per la llei del país.

Nombre de fills del nucli

Total de fills del nucli, tant si són fills exclusius de la mare, del pare, o comuns.

Nucli

Unitat jeràrquica intermèdia entre l'habitant i la família. Pot ser de quatre tipus: parella sense fills; parella amb un fill o més; pare amb un fill o més i mare amb un fill o més.

Per formar part del nucli dels pares, els fills no han d'estar aparellats ni tenir fills.

Nucli monoparental

Nucli format per un sol progenitor i un fill o més.

Parella

Dues persones unides en matrimoni o parella de fet.

Parella de fet

Dues persones que conviuen juntes sense vinculació matrimonial.

Posició a la llar

La posició a la llar classifica les persones segons la seva relació amb altres membres de la llar. Pot prendre els valors següents:

  • Població que viu sola: població en llars unipersonals
  • Població en llars sense nucli que no viu sola: població en llars sense nucli de 2 persones o més
  • Parelles sense fills
  • Parelles amb fills
  • Pares o mares sols amb fills: progenitors de famílies monoparentals
  • Fills
  • Altres: població en llars amb nucli però que no forma part del nucli

6. Habitatges principals

Es considera habitatge principal tot habitatge familiar destinat durant tot l'any, o la major part d'aquest període, a residència habitual o permanent.

Les preguntes referents als habitatges principals i als edificis s'inclouen en el bloc 2 del qüestionari (habitatge) i en el bloc 3 del qüestionari (edifici), respectivament. Es demana informació sobre el règim de tinença, l'any de construcció, la superfície útil, el nombre de dormitoris, les instal·lacions i equipaments de l'habitatge, l'entorn dels habitatges i les característiques i instal·lacions dels edificis.

6.1. Règim de tinença

La classificació és la següent:

  • De propietat, per herència o donació
  • De propietat, per compra pagada
  • De propietat, per compra amb pagaments pendents (per exemple, amb hipoteca)
  • De lloguer
  • Cedit gratis o a baix preu (per exemple, per part d'una altra llar, pagada per l'empresa)
  • Altres formes

6.2. Any de construcció

Any aproximat de construcció o última reforma substancial de l'immoble on estigui situat. Es considera que una reforma és substancial quan les modificacions introduïdes són de tal naturalesa que pràcticament s'ha fet un edifici nou.

6.3. Superfície útil

Es considera superfície útil en metres quadrats la superfície compresa dins dels murs exteriors de l'habitatge. S'hi inclou, per tant, no només la superfície destinada a habitacions sinó també la superfície dels passadissos, vestíbuls, cambres de bany i altres espais que no tenen la consideració d'habitació. No s'hi inclouen, doncs, terrasses obertes ni jardins, ni tampoc golfes, soterranis o trasters que no siguin habitables.

6.4. Habitacions i dormitoris

Es recull informació sobre el nombre de salons, menjadors o cambres d'estar, de dormitoris, de banys o lavabos, i de golfes, soterranis o trasters. S'ofereixen resultats dels habitatges segons el nombre de dormitoris.

6.5. Instal·lacions i equipaments

S'ofereix la informació següent:

  • Adaptació funcional a la gent gran (per exemple, si tenen plat de dutxa o barra per agafar-se).
  • Problemes d'aïllament.
  • Tipus de calefacció. La classificació és la següent:
    • Col·lectiva
    • Individual
    • Amb aparells mòbils i radiadors elèctrics que permeten escalfar alguna habitació
    • Sense calefacció
  • Combustible utilitzat, en el cas d'habitatges amb calefacció. La classificació és la següent:
    • Gas natural
    • Gas butà o propà
    • Energia elèctrica
    • Petroli o derivats (gasoil, fuel, gasolina...)
    • Fusta o pèl·lets
    • Carbó o derivats
    • Energia renovable (solar, aerotèrmica, geotèrmica...)
    • Altres
  • Subministrament d'aigua corrent. La classificació és la següent:
    • Públic
    • Privat o particular de l'edifici
    • Sense aigua corrent
  • Disponibilitat de sistema de refrigeració. S'hi inclouen l'aire condicionat i els aparells mòbils, però no els ventiladors.
  • Tipus de connexió a internet. La classificació és la següent:
    • Fixa de banda ampla (ADSL, cable, fibra, via satèl·lit...)
    • Mòbil de banda ampla (mòdem USB o targetes...)
    • De banda estreta (mòdem, XDSI, GPRS...)
  • Disponibilitat d'electrodomèstics: rentadora, rentaplats, assecadora, forn, microones, vitroceràmica o inducció.
  • Disponibilitat de bombetes segons tres tipus: halògena, baix consum i LED.

6.6. Entorn dels habitatges principals

S'ofereix la informació següent:

  • Infraestructures i serveis de la zona en què s'ubica l'habitatge. Si hi ha col·legis, hospitals, centres de salut, ambulatoris, supermercats, farmàcies i serveis de restauració (bars, restaurants...).
  • Problemes de la zona en què s'ubica l'habitatge. Si hi ha sorolls exteriors, contaminació o males olors (d'origen industrial, del trànsit...), poca neteja als carrers, males comunicacions, poques zones verdes (parcs, jardins...), delinqüència o vandalisme i molèsties relacionades amb activitats turístiques o locals d'hostaleria.

6.7. Característiques dels edificis

S'ofereix la informació següent:

  • Estat de conservació de l'edifici. El qüestionari recull una valoració entre 0 i 10. S'ofereix la informació segons les categories següents: dolent (per una valoració de 0 a 4), regular (de 5 i 6), normal (7), bo (8), molt bo (9) i excel·lent (10).
  • Accessibilitat a l'edifici. L'edifici es considera accessible si és de fàcil accés per a qualsevol persona, incloses aquelles que tenen algun tipus de limitació.

6.8. Instal·lacions dels edificis

S'ofereix la informació següent:

  • Instal·lacions dels edificis. Disponibilitat d'ascensor, garatge, gas per canonada, aigua calenta central i dispositiu d'energia renovable. En el cas d'haver-hi dispositius d'energia renovable, s'han classificat en:
    • Dispositiu d'energia solar tèrmica (per a l'aigua calenta)
    • Energia solar fotovoltaica (per produir electricitat)
    • Energia eòlica o altres (biomassa...)
  • Nombre de places de garatge.

7. Difusió de resultats

L'Idescat difon els resultats de l'Estadística de característiques essencials de la població i els habitatges per a Catalunya, les províncies i els municipis de 50.000 habitants o més.

El pla de tabulació comprèn 3 grans blocs: persones, llars i habitatges principals.

Pel fet de tractar-se de dades mostrals, els resultats s'han arrodonit convenientment. Per aquesta raó, algun total pot no coincidir amb la suma de la seva desagregació. En totes les taules publicades s'ha preservat un mínim de grandària mostral. Per a les cel·les en què no es donen aquestes condicions, s'ha fet constar que les dades són poc significatives per al càlcul, amb el símbol "..".