Methodology 

L'Estadística del grau d'urbanització (degree of urbanisation o DEGURBA) té com a objectiu descriure el territori segons la distribució de la població en un contínuum urbà-rural. La metodologia per calcular el grau d'urbanització, proposada per Eurostat i que té el suport de les Nacions Unides, dona lloc a una distribució estàndard que permet comparar estadístiques d'àmbit internacional per grau d'urbanització. El nivell bàsic de la variable (nivell 1) assigna a les unitats administratives territorials (LAU) una de les tres categories, segons la densitat i els totals de població:

• Centres urbans o àrees densament poblades
• Localitats i àrees semidenses o àrees de densitat intermèdia
• Àrees rurals o àrees escassament poblades

Aquest enfocament territorial permet entendre millor les diferències i semblances entre els diferents tipus d'àrees, en termes de desenvolupament, infraestructures, serveis i característiques socioeconòmiques.

Els resultats de l'Estadística del grau d'urbanització s'han elaborat amb la metodologia i les eines desenvolupades pel projecte Global Human Settlement Layer (Capa mundial d'assentaments humans, GHSL) del Joint Research Centre de la Comissió Europea, que estableix una definició per a la mesura dels assentaments humans harmonitzada per a tot el món.

Les eines del GHSL permeten fer un processament automàtic d'anàlisi i extracció de resultats a partir de les dades de població en tres fases.

1. En una primera fase s'elabora una malla de població a partir de dades geoespacials de població. Les fonts utilitzades han estat el Registre estadístic de població (REP) a 1 de gener de cada any de referència fins a l'any 2022 i el Cens de població anual des de l'any 2023 en endavant.

2. A la segona fase s'aplica la metodologia del càlcul de la classificació DEGURBA de les cel·les per a la quadrícula d'1 km² (quadrícula estàndard europea) i es classifiquen les cel·les de la quadrícula per definir 3 tipus de grups o clústers de població a partir de la malla de població calculada anteriorment.

   • En primer lloc, s'identifiquen els clústers anomenats centres urbans o agrupacions d'alta densitat. Es tracta de grups de cel·les contigües (cel·les que comparteixen un costat sencer), on cada cel·la individual té una densitat de població igual o superior als 1.500 h./km² i per a les quals el total de població del centre urbà és de 50.000 habitants o més. Un cop identificats els centres urbans, els grups de cel·les que no superen aquest llindar de densitat, però que estan rodejades per un mínim de 5 de les 8 cel·les classificades com a centre urbà, també s'hi afegeixen, de manera que la frontera del centre urbà esdevé més regular.
   • Un cop delimitats els centres urbans, s'identifiquen les aglomeracions urbanes o agrupacions de densitat moderada, que són grups de cel·les contigües (incloent-hi, en aquest cas, totes aquelles cel·les que comparteixen almenys un vèrtex), on cada cel·la individual té una densitat d'almenys 300 h./km² i on el total de població de l'aglomeració urbana és de 5.000 habitants o més.
   • Finalment, totes aquelles cel·les que no formen part de centres urbans ni d'aglomeracions urbanes són classificades com a cel·les rurals o majoritàriament de baixa densitat, que generalment tenen una densitat igual o inferior a 300 h./km².
3. A la tercera fase es classifiquen les unitats administratives territorials fent servir la malla de població, la malla amb la classificació DEGURBA de les cel·les i la geometria de les unitats administratives territorials.

Per obtenir les geometries de les unitats administratives territorials s'han utilitzat els mapes municipals i els de les seccions censals de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, a partir dels quals s'han fet les agregacions corresponents per obtenir els mapes de les agrupacions censals de l'Institut d'Estadística de Catalunya.

S'ha fet el càlcul per les unitats administratives territorials tant a escala municipal com inframunicipal (agrupacions censals i seccions censals) i supramunicipal (províncies).

Per obtenir una representació més ajustada a la realitat territorial de Catalunya, i sense perdre de vista que aquesta classificació s'entén com la representació del contínuum urbà-rural de manera conjunta i no de manera individualitzada de les seves unitats territorials administratives, es fa un ajust a la classificació dels municipis i, conseqüentment, d'aquelles agrupacions censals de municipi únic. S'han tingut en compte els requisits d'Eurostat per definir els centres urbans o àrees densament poblades i s'ha afegit el requisit que per poder definir un municipi amb aquesta categoria cal que tingui una població mínima de 10.000 habitants i que, a més, en excloure'l com a àrea densament poblada, almenys el 75% de la població del seu centre urbà ha de viure en un centre urbà o agrupació d'alta densitat.

1. Classificació DEGURBA de la quadrícula d'1 km

La classificació de les cel·les corresponents al territori de Catalunya segons la quadrícula estàndard europea d'1 km segueix la metodologia del nivell 1 del grau d'urbanització, que es basa en la identificació de grups o clústers de cel·les connectades espacialment, amb determinades característiques de densitat i població agregada. Cada una de les cel·les s'assigna a una de les tres categories de grau d'urbanització següents:

1. Centre urbà o agrupació d'alta densitat: cel·les amb una densitat de població majoritàriament igual o superior a 1.500 h./km² i que tenen una població agregada de com a mínim 50.000 habitants.
2. Aglomeració urbana o agrupacions de densitat moderada: cel·les que no pertanyen a un centre urbà, que presenten una densitat de població majoritàriament igual o superior 300 h./km² i que tenen una població agregada de com a mínim 5.000 habitants.
3. Cel·la rural o majoritàriament de baixa densitat: cel·les que no pertanyen a cap de les categories anteriors i que generalment tenen una densitat inferior a 300 h./km².

2. Classificació DEGURBA de les unitats administratives territorials (províncies, municipis, agrupacions censals i seccions censals)

Es fa la classificació corresponent al nivell 1 del grau d'urbanització, que es determina superposant les geometries de les unitats administratives territorials a les quadrícules de població prèviament classificades. En funció del tipus de cel·la on resideix la majoria de població (centre urbà, aglomeració urbana o cel·la rural) s'assigna una de les tres categories DEGURBA a cada unitat administrativa territorial. Aquestes categories són les següents:

1. Centres urbans o àrees densament poblades: unitat administrativa territorial on el 50% o més de la població resideix en cel·les de tipus centre urbà i amb una població mínima de 10.000 habitants.
2. Localitats i àrees semidenses o àrees de densitat intermèdia: unitat administrativa territorial on menys del 50% de la població resideix en cel·les de tipus centre urbà i menys del 50% de la població resideix en cel·les rurals. També inclou aquells centres urbans que no superen els 10.000 habitants.
3. Àrees rurals o àrees escassament poblades: unitat administrativa territorial on el 50% o més de la població resideix en cel·les rurals.

3. Difusió

Es difonen els resultats del grau d'urbanització amb data de referència a 1 de gener i les dades estan disponibles anualment des de l'any 2018 fins al 2024.

Als Indicadors d'urbanització de l'Estadística del grau d'urbanització es presenta la informació següent:

• Municipis, població i superfície per grau d'urbanització

  Són les dades agregades per nombre, població i superfície dels municipis segons el seu grau d'urbanització.

• Indicadors d'urbanització

  Informació de la població empadronada (fins a 2022) i del Cens anual de població (a partir de 2023), de l'àrea de la unitat administrativa territorial en km², la seva densitat de població i el percentatge de població que resideix en cada una de les tres classificacions de les cel·les.

• Distribució de la població en la quadrícula estàndard

  Donen accés a un visor que permet representar els diferents indicadors de l'estadística.

• Mapes interactius

  Dona accés a un visor que permet representar els diferents indicadors de l'estadística.

A la publicació Mapes i dades del grau d'urbanització (DEGURBA) s'ofereixen els resultats del grau d'urbanització en format SIG vectorial (tipus Shapefile) de les geometries per a cada unitat administrativa territorial i per a la quadrícula homogènia (grid) d'1 km², compatible amb la quadrícula estàndard europea. També s'ofereix una breu guia descriptiva de les capes dels mapes.