3. El procés d'estimació de les variables del marc input-output
Apartats
Sumari
- El marc input-output en el SEC 2010
- El projecte tècnic del MIOC-2011
- El procés d'estimació de les variables
- Elaboració de la taula simètrica
3.1. Esquema general
El Marc Input-Output de Catalunya 2011 s'ha elaborat a partir d'un procediment que integra un conjunt de fases, que es presenten simplificades a continuació:
Fase 1: Primera estimació no equilibrada del MIOC-2011
- Taula d'origen a preus bàsics
- Taula de destinació a preus d'adquisició: demanda intermèdia
- Taula de destinació a preus d'adquisició: demanda final
- Taula de destinació a preus d'adquisició: inputs primaris
- Matrius auxiliars de valoració: marges comercials, de transport i impostos nets sobre productes.
Fase 2: Conciliació de la taula d'origen i la taula de destinació.
3.2. Novetats metodològiques i estadístiques
Els canvis associats a l'elaboració d'un nou marc input-output coherent amb el Sistema europeu de comptes (SEC 2010) tenen dos components prou diferenciats.
D'una banda, els canvis metodològics que determina l'Eurostat per conveni, amb l'objectiu de garantir la màxima homogeneïtat metodològica a tota l'estadística de la Unió Europea. Per exemple, la base 2000 va implicar un canvi significatiu en el tractament dels serveis bancaris i la base 2008 va significar la incorporació d'un nou sistema de classificacions de branques i productes.
D'altra banda, els canvis comptables que recullen les modificacions estadístiques que els diferents equips responsables estableixen per millorar mètodes i fonts estadístiques. La incorporació de noves fonts o el canvi significatiu de mètodes d'estimació d'algunes variables s'han de dur a terme en el context d'un nou marc input-output, per garantir la congruència temporal de les sèries de macromagnituds que se'n deriven.
El canvi de base comptable associat al Marc Input-Output de Catalunya 2011 incorpora també aquesta dualitat.
S'incorporen els principis metodològics del Sistema europeu de comptes 2010, aprovat l'any 2013 i obligatori a tota la Unió Europea.
Malgrat que hi ha molts canvis metodològics, el més rellevant és el del tractament de l'activitat de recerca i desenvolupament. Aquest canvi implica que a partir d'aquest SEC 2010 la recerca es pot considerar un actiu i, per tant, això implica un augment de la inversió i també del PIB. Amb el sistema anterior, la recerca i desenvolupament sempre es considerava despesa i, per tant, la seva destinació principal en el cas de les activitats de mercat era ser consumida per les pròpies empreses, com a consum intermedi.
L'Idescat ha dut a terme la nova estimació seguint les directrius metodològiques del document de treball 02/2013 de l'INE "Proyecto para la capitalización del gasto en I+D en los nuevos sistemas de cuentas nacionales: estimación de su impacto sobre el PIB y compilación de una cuenta satélite de I+D".
També ha estat utilitzat com a referència metodològica el document de l'Institut d'Estadística de Cantàbria "Metodología, procedimientos y fuentes de información para la estimación de la capitalización de la I+D y su impacto sobre el PIB de Cantabria".
La font de referència per calcular les macromagnituds econòmiques ha estat l'Estadística sobre activitats de recerca i desenvolupament.
Un altre canvi metodològic rellevant que s'ha incorporat a la base comptable 2010, però que no correspon a un canvi lligat al nou SEC 2010, és el relatiu al tractament de les activitats il·legals.
El SEC 95, l'anterior marc de referència metodològic, ja recollia l'obligació de mesurar les activitats il·legals. Malgrat tot, les especials dificultats per assolir aquest objectiu han implicat que només amb aquesta base comptable els instituts d'estadística europeus hagin abordat l'estimació d'aquestes activitats amb caràcter general.
L'Idescat ha dut a terme aquestes estimacions, prenent com a referència les de l'INE per a l'economia espanyola i aproximant la seva dimensió a Catalunya.
S'han estimat de manera diferenciada tres tipus d'activitats il·legals: la prostitució, el tràfic de drogues i el contraban de tabac.
En el primer cas s'han utilitzat diverses fonts estadístiques, entre les quals cal destacar l'Enquesta d'hàbits sexuals de l'INE i l'Enquesta nacional de salut sexual del Ministeri de Sanitat.
Per estimar el pes del tràfic de drogues s'han utilitzat un conjunt de fonts estadístiques, on cal destacar les fonts administratives de confiscacions, la informació del sistema d'informació de drogodependències de l'Agència de Salut Pública de Barcelona i els informes anuals de l'observatori espanyol de les drogues del Ministeri de Sanitat.
Finalment, el contraban de tabac s'ha calculat a partir de diversos estudis que quantifiquen el pes del consum de tabac de contraban i la seva incidència a Catalunya.
3.3. Procés d'estimació de la taula d'origen
3.3.1. Matriu de producció
La producció de béns i serveis és una de les variables més significatives en el MIOC-2011, i en particular, en la taula origen, ja que el seu nucli d'informació estadística és la matriu de producció, on es detalla la producció per branques i productes.
Per calcular el valor total de la producció desagregat per branques d'activitat s'ha procedit a les etapes següents:
Les 185 branques d'activitat en què es va dividir l'economia catalana s'han agrupat en tres grans blocs, a efectes de la seva explotació per a aquest projecte.
El grup més important correspon a les 134 branques estimades a partir de l'Enquesta de consums intermedis.
El segon grup correspon a les branques on predominen les activitats de no mercat, que s'han de valorar pels seus costos (consum intermedi, remuneració d'assalariats, impostos sobre la producció i consum de capital fix) i, per tant, a partir de les liquidacions pressupostàries.
Finalment, hi ha un tercer bloc heterogeni amb branques estimades amb diferents fonts: sector agrari a partir d'estimacions del Departament d'Agricultura, energia a partir de l'Enquesta conjunta amb l'ICAEN, serveis financers a partir de la regionalització de les estimacions estatals i altres, com la silvicultura, a partir dels informes elaborats per especialistes sectorials.
El procés d'obtenció de resultats del MIOC-2011 des de l'explotació de l'Enquesta de consums intermedis consta de tres fases diferenciades:
- S'han elevat els resultats de la mostra d'empreses enquestades a partir dels factors d'elevació dels diferents estrats de l'enquesta, que es deriven del directori d'empreses de l'Idescat.
- S'ha aplicat la correspondència entre els conceptes de la comptabilitat nacional i les variables de la comptabilitat empresarial. Concretament el càlcul del valor de la producció és el resultat de sumar al volum de negoci, els altres ingressos i subvencions d'explotació, el valor dels treballs propis per a l'immobilitzat i la variació d'existències de productes. Després s'hi resta el consum de mercaderies, amb l'objectiu de determinar el valor de l'activitat comercial de cada empresa.
- S'ha dut a terme un conjunt d'ajustos per garantir la congruència i exhaustivitat de les estimacions. Per tant, s'han aplicat ajustos per fer coherents els conceptes de l'Enquesta amb les definicions metodològiques segons el Sistema europeu de comptes; s'han dut a terme canvis a les estimacions per unitats no cobertes (quan l'Enquesta no ha estimat explícitament alguns estrats, com per exemple les empreses sense assalariats d'algunes branques) i també ajustos per exhaustivitat, on s'han imputat ingressos quan les estimacions d'ocupació de la branca són superiors a les derivades del directori.
- 3.4.1. Matriu de consums intermedis
- 3.4.2. Demanda final
- 3.4.3. Inputs primaris: detall del valor afegit brut
- 3.4.4. Llocs de treball per branques d'activitat
- 3.4.2.1. Consum de les llars
- 3.4.2.2. Consum de les administracions públiques
- 3.4.2.3. Formació bruta de capital
- 3.4.2.4. Exportacions de béns i serveis
- L'Enquesta de pressupostos familiars té biaixos i infravalora alguns productes i serveis, com ara els que socialment són poc valorats (tabac, joc, etc.)
- L'Enquesta de pressupostos familiars no cobreix l'univers de les llars (no enquesta els habitatges col·lectius)
- Els resultats del marc input-output s'han d'expressar en coherència amb les classificacions per productes CPA-09 i l'Enquesta de pressupostos familiars els ofereix d'acord amb la Classificació de les funcions de consum individual de l'Oficina Estadística de Nacions Unides (COICOP)
- Les dades comptables han d'estar valorades a preus d'adquisició i bàsics, i per tant, s'han d'estimar els marges de distribució i els impostos sobre productes
- El consum ha de ser interior i no resident i, per tant, el consum dels residents s'ha de calcular fora del territori i el dels no residents, dins del territori.
- Enquesta de moviments turístics en fronteres (Frontur)
- Enquesta de moviments turístics dels espanyols (Familitur)
- Enquesta de despesa turística (Egatur)
- El valor dels béns i serveis que produeixen les mateixes administracions públiques i que, per conveni, es considera que consumeixen elles mateixes
- Les compres de les administracions públiques de béns i serveis de mercat que se subministren a les llars sense transformació, com les prestacions socials en espècie.
- Cens de població i habitatges
- Enquestes a famílies (EPA)
- Enquestes a empreses (EIE, EEC, EAS)
- Registres administratius (INSS)
Un cop estimat el valor total de la producció per branques, el darrer pas és el càlcul de la matriu de producció, que consisteix a estimar el detall de la producció del diferents béns i serveis per cada una de les branques d'activitat considerades.
Per obtenir aquesta informació ha estat important el resultat de l'Enquesta de consums intermedis, ja que al seu qüestionari es va sol·licitar el detall de les vendes de productes, de mercaderies, la prestació de serveis i altres ingressos de gestió. Aquesta informació s'ha contrastat amb altres estadístiques que s'havien utilitzat com a font principal a taules input-output anteriors: l'Enquesta de productes industrials i els annexos de desagregació del volum de negoci de l'Enquesta anual de serveis.
També s'ha de ressenyar que la producció de recerca i desenvolupament té com a font de referència l'Estadística sobre activitats en recerca i desenvolupament.
3.3.2. Importacions de béns i serveis
La taula d'origen recull el valor total de les importacions de béns i serveis. Aquesta variable, en el cas del MIOC-2011, es divideix en dues: les importacions de la resta d'Espanya i de la resta del món.
Les variables d'importacions de la taula origen són vectors que recullen el valor dels béns i serveis importats per l'economia catalana, valorats a preus bàsics. Aquestes variables han de ser congruents amb el resultat de les matrius d'origen territorial de la taula de destinació.
Per tant, en el marc input-output, no només s'ha de conèixer el total de béns i serveis que no s'han produït a Catalunya, sinó també quina ha estat la seva destinació i, per tant, si han estat comprats per produir altres béns (consum intermedi), per a les famílies (consum final) o com a inversió (formació bruta de capital).
L'estimació d'aquesta variable en el marc dels comptes nacionals dels estats europeus no presenta problemes rellevants, ja que aquestes dades estan conciliades amb els resultats de les seves respectives balances de pagaments i aquestes, alhora, comparteixen una font estadística comuna d'abast europeu: la informació d'Intrastat.
En el context de les estimacions regionals, les estimacions d'aquestes variables augmenten la seva complexitat atesa l'absència de fonts estadístiques que proporcionin informació simultània de les compres des de l'exterior (resta de l'Estat/resta del món) i permetin garantir la congruència amb les estimacions disponibles sobre consum intermedi, consum final i formació bruta de capital.
Les estimacions agregades de les importacions es plantegen habitualment amb simetria respecte a les exportacions, atès que la font estadística habitual, l'Agència Tributària, proporciona simultàniament ambdues variables i amb una desagregació per productes equivalent.
La problemàtica prové del fet que en el marc input-output la significació de les importacions és molt diferent de la de les exportacions i del fet que en l'àmbit regional la qualitat de les fonts fiscals de les exportacions és molt superior a la de les importacions.
La congruència final de les estimacions de les importacions només es pot avaluar en el procés de tancament de les taules i aquestes dades són les que permeten determinar la significació de les fonts fiscals en el context de l'economia catalana.
L'estratègia per estimar les importacions de l'estranger i la resta de l'Estat en el MIOC-2011 s'ha fonamentat principalment en l'Enquesta de consums intermedis.
Els orígens territorials de les branques enquestades han permès estimar les importacions del consum intermedi (apartat de compres de primeres matèries i serveis exteriors), consum de les llars (apartat de compres de mercaderies en empreses comercials) i formació bruta de capital fix (apartat de compres i vendes d'actius).
Per a les branques de no mercat la metodologia s'ha basat en l'explotació detallada de la informació pressupostària i el seu creuament amb el directori d'empreses.
3.4. Procés d'estimació de la taula de destinació
3.4.1. Matriu de consums intermedis
La matriu de demanda intermèdia és la informació central del marc input-output. Per tant, la seva estimació constitueix l'eix de tot el seu procés d'elaboració.
L'obtenció d'aquesta informació és costosa i complexa, perquè no està disponible a les fonts anuals d'enquestació a les empreses. Per això requereix necessàriament un treball de camp específic.
El Marc Input-Output de Catalunya 2011 va optar per obtenir aquesta informació principalment a través de l'Enquesta de consums intermedis, els qüestionaris de la qual s'han presentat en un apartat anterior d'aquest document.
Malgrat tot, s'ha de recordar que les branques de no mercat tenen estratègies d'estimació diferenciades i les seves estructures de consums intermedis es fonamenten en les liquidacions pressupostàries i no en enquestes específiques.
El procés d'obtenció de les estimacions del total dels consums intermedis per branques d'activitat s'ha dut a terme en paral·lel a la del valor de la producció per a aquelles branques estimades mitjançant l'Enquesta de consums intermedis.
En aquest cas, la comptabilitat intermediària implica que el consum intermedi es construeix a partir de la suma de les següents variables de la comptabilitat empresarial: compres de primeres matèries i altres aprovisionaments ajustades per variació d'existències, serveis exteriors, i treballs duts a terme per altres empreses.
La desagregació del consums intermedis per branques de mercat ha estat elaborat a partir dels resultats de l'Enquesta de consums intermedis, ja que tota l'operació estadística es va dissenyar per proporcionar informació detallada en aquesta part essencial del marc input-output.
L'explotació de l'ECI ha estat complexa, ja que s'han hagut d'imputar els resultats de les empreses de qüestionaris simplificats on no se sol·licitaven els detalls de totes les compres de béns i serveis.
També ha estat rellevant el procés de validació i contrast del resultats de l'ECI per garantir la congruència de les respostes individuals de les empreses en relació amb la seva branca d'activitat.
En les branques de no mercat el càlcul del consum intermedi s'ha elaborat a partir de la liquidació detallada dels pressupostos de la Generalitat i l'Administració local.
3.4.2. Demanda final
3.4.2.1. Consum de les llars
El consum de les llars és una de les variables més importants en el marc input-output, per l'enorme pes que té en la demanda final. Malgrat que té una font estadística específica (Enquesta de pressupostos familiars), l'estimació comptable d'aquesta variable és prou complexa, arran dels diversos problemes per traslladar directament els resultats a les estimacions comptables del consum.
Els principals problemes d'aquesta variable són els següents:
Alguns d'aquests problemes es poden solucionar fàcilment. Per exemple, els consums de tabac i joc, que són sistemàticament infravalorats a les enquestes de despesa familiars, disposen de fonts estadístiques alternatives que permeten resoldre aquesta dificultat (Comissionat per al Mercat de Tabac i de la Direcció General d'Ordenació del Joc).
La manca de cobertura dels habitatges col·lectius a l'Enquesta de pressupostos familiars obliga a fer una imputació a partir de la informació de la despesa mitjana dels diferents col·lectius que incorpora l'Enquesta i del nombre de persones que viuen en cada categoria d'habitatges col·lectius (residències d'avis, presons, etc.) a partir del Cens de població i habitatges 2011.
Els principals problemes del procés d'estimació són la correspondència COICOP-CNAE i l'estimació de la despesa del turisme emissor i receptor.
Pel que fa a la correspondència COICOP-CNAE, el problema se centra en el fet que no hi ha una correspondència en sentit estricte, per la diferent naturalesa d'aquestes dues classificacions.
Malgrat que el treball que es va elaborar en aquest sentit per a les TIOC-2001 va ser útil, els canvis de referència de les classificacions de productes han obligat a reelaborar completament la matriu de correspondències d'aquestes classificacions per garantir que siguin útils per estimar el consum en el MIOC-2011.
Pel que fa a l'estimació de la despesa del turisme, aquest tema encara és més complex i afecta tant el turisme receptor com l'emissor. Presenta diversos problemes específics, però des del punt de vista del marc input-output n'hi ha dos que cal remarcar.
El primer problema és la determinació de quina part de la despesa s'ha d'imputar al territori on es fa l'activitat turística i quina part correspon al domicili habitual del turista.
El segon problema està relacionat amb la despesa integrada en el paquet turístic, que s'ha de desagregar entre els seus components (viatges, allotjament, restauració, altres activitats de lleure, etc.), malgrat que el turista ha fet un únic pagament global.
Les principals fonts estadístiques utilitzades han estat les elaborades per l'Institut d'Estudis Turístics (IET):
Aquestes enquestes han permès conèixer les principals macromagnituds tant del turisme emissor com del receptor.
Per conèixer el detall de la despesa turística, també han estat útil la informació que proporciona l'Informe de conjuntura comercial i turística de Turisme de Barcelona, que recull les dades de despesa internacional amb targetes de crèdit emeses a l'estranger.
S'ha de destacar la importància de disposar de la informació detallada de l'Enquesta de despesa turística (Egatur), ja que ha fet possible elaborar estimacions específiques per resoldre els principals problemes esmentats: la quantificació de la despesa en origen dels turistes i la valoració de les diferents components del paquet turístic.
La determinació de la part de la despesa turística que no s'ha d'imputar a Catalunya, implica dur a terme una sèrie de tractaments a l'Enquesta de despesa turística.
D'una banda, s'han d'identificar les companyies de transport utilitzades i assignar-los la nacionalitat, amb l'objectiu de corregir la despesa generada per aquelles empreses l'activitat de les quals no pot ser considerada catalana, sinó que es tracta d'un servei d'importació de serveis turístics.
D'altra banda s'han d'establir marges d'intermediació mitjans per la contractació d'hotels i transport, i definir-ne la nacionalitat, per corregir la diferència entre la despesa que ha fet el turista i els ingressos que ha generat en les empreses a Catalunya.
La valoració dels components del paquet turístic implica resoldre un problema d'imputació: s'han de calcular preus unitaris de serveis de transports, hoteleria i altres serveis contractats per turistes amb viatges similars i conciliar-los amb el valor global de cada viatge que ha utilitzat un paquet turístic.
3.4.2.2. Consum de les administracions públiques
La despesa en consum final de les administracions públiques inclou dues categories:
Pel que fa als béns i serveis produïts directament, s'ha de traslladar al consum públic el valor de la producció de l'Administració pública, l'educació, sanitat i serveis socials de no mercat.
La font principal per estimar aquesta part del consum és la liquidació dels capítols 1 i 2 dels pressupostos dels diferents nivells de les administracions públiques.
A tot això s'han d'afegir les transferències socials en espècie: pròtesis i vehicles d'invàlids, productes farmacèutics, concerts d'assistència sanitària i social, concerts d'ensenyament i altres despeses socials.
L'estimació d'aquesta part del consum públic implica identificar i valorar aquests conceptes en els capítols de transferències o en les compres de serveis de les administracions públiques.
3.4.2.3. Formació bruta de capital
La formació bruta de capital és una variable significativa en el marc input-output i la seva estimació és el resultat d'agregar la inversió productiva (formació bruta de capital fix) i la variació d'existències, que presenten problemàtiques ben diferenciades.
La variació d'existències implica quantificar les existències a inici i final de període de tres conceptes: productes, primeres matèries i mercaderies.
La valoració global d'aquestes magnituds no és gaire complexa a partir de les enquestes a les empreses, ja que és una variable que es deriva directament de la comptabilitat empresarial. El problema des de l'òptica de la taula input-output és desagregar els productes.
En alguns casos l'assignació és teòricament directa: les existències de productes industrials corresponen a les produccions de les empreses industrials, sempre que no hi hagi produccions secundàries.
En canvi, en altres casos (com les existències de les empreses comercials) s'ha d'establir alguna hipòtesi a partir del detall de productes comercialitzats.
Finalment, encara hi ha casos (com les variacions d'existències de primeres matèries) en què s'ha de conèixer el detall per productes.
La formació bruta de capital fix és el component més important de la inversió i requereix una doble aproximació.
D'una banda, des de l'òptica de les branques adquirents, a partir d'informació de la comptabilitat empresarial. Aquesta informació planteja problemes en la desagregació per productes, atès que les variables del balanç de les empreses no s'ajusten a les classificacions de productes requerits en el marc input-output (per exemple, les instal·lacions tècniques).
D'altra banda, des de l'òptica dels productes, mitjançant una adequada identificació dels productes que són béns d'equipament i del seu càlcul de producció interior, exportacions i importacions.
Les fonts principals per a l'estimació de la formació bruta de capital fix en el MIOC-2011 s'han ajustat a totes dues òptiques.
Les estimacions per branca adquirent s'han basat en l'explotació de l'apartat d'inversió de l'Enquesta de consums intermedis. A diferència del TIOC-2001, aquest apartat s'ha incorporat en el qüestionari integral per a totes les branques investigades en el treball de camp i, per tant, ha permès ampliar la informació de base de la inversió, sobretot de les branques de serveis.
En canvi, les estimacions per productes s'han basat en el càlcul d'unes disponibilitats per productes detallats. Aquestes s'han obtingut a partir de la producció detallada de béns d'inversió destinats a Catalunya (ajustant exportacions) i la incorporació de les importacions detallades d'aquests béns de la resta d'Espanya i resta del món.
3.4.2.4. Exportacions de béns i serveis
L'exportació de béns a la resta del món és una estimació feta a partir de dues fonts: les enquestes a les empreses que poden oferir informació sobre la destinació geogràfica de les vendes i la informació duanera.
El problema metodològic es limita a avaluar la fiabilitat de cada font i fer una selecció o una estimació de síntesi.
La situació és força diferent en el cas interregional, ja que en aquest àmbit només es disposa d'informació empresarial i, de forma fragmentària, informació sobre fluxos provinents de l'Estadística de transport de mercaderies (i normalment és informació física).
La manera de garantir la congruència entre ambdues exportacions (estranger i resta d'Espanya) i amb la resta de magnituds de les branques industrials és prendre com a referència les dades de les empreses.
Tant en aquest punt com en el de les exportacions a l'estranger, les dades empresarials són força fiables, tant o més que les duaneres en una economia regional, on les assignacions territorials mostren en alguns productes problemes d'incongruència.
L'estratègia d'estimació del projecte MIOC-2011 en aquest àmbit es basa en l'apartat d'exportacions del qüestionari de l'Enquesta de consums intermedis. Respecte a edicions anteriors de la TIO, aquesta informació presenta l'avantatge de millorar la informació per a les empreses multilocalitzades, ja que només s'han sol·licitat les vendes a l'exterior dels establiments ubicats a Catalunya i no del total de l'empresa.
En el cas de les exportacions de serveis, el problema metodològic és superior al dels béns i les fonts estadístiques són més limitades en l'àmbit regional.
Les estimacions estatals es fonamenten en la balança de pagaments i això implica que en diversos serveis cal combinar estimacions directes de l'Enquesta de consums intermedis (serveis empresarials, informàtics, etc.) amb la regionalització de les estimacions comptables (serveis financers i assegurances).
3.4.3. Inputs primaris: detall del valor afegit brut
El marc input-output permet obtenir informació del procés de generació de valor afegit (mitjançant l'estimació del valor de la producció i dels consums intermedis) i també de la seva distribució primària entre el treball (remuneració d'assalariats) i el capital (excedent d'explotació).
Les variables estimades en aquest context són la remuneració d'assalariats i els impostos nets sobre la producció, ja que l'excedent brut d'explotació és un saldo comptable i, per tant, s'estima per diferència entre el valor afegit brut de cada branca i els components esmentats anteriorment.
L'estimació de la remuneració d'assalariats es fonamenta, principalment, en l'Enquesta de consums intermedis per a les branques de mercat i les liquidacions pressupostàries per a les branques de no mercat.
3.4.4. Llocs de treball per branques d'activitat
En el context del marc input-output, la variable clau per mesurar l'aportació del treball en el procés productiu són els llocs de treball, ja que tenen un valor estratègic per a l'estimació de les branques (i l'elevació de les mostres) i estan molt relacionats amb l'estimació de la remuneració d'assalariats, que és el principal component del valor afegit des de l'òptica de les rendes.
El Marc Input-Output de Catalunya 2011 manté les mateixes variables que es van estimar en les taules input-output 2001 i 2005: el total de llocs de treball per branques d'activitat, la seva desagregació entre llocs assalariats i no assalariats i també els llocs de treball equivalents a temps complet.
Aquesta variable és rellevant perquè estandarditza l'ocupació en funció de les hores treballades. L'estimació dels llocs de treball equivalents a temps complet es basa principalment en la determinació de la jornada normal de treball i la informació sobre pluriocupació de l'Enquesta de població activa.
La vocació d'exhaustivitat del marc input-output obliga a considerar tota la informació disponible sobre fonts estadístiques laborals:
Cadascuna d'aquestes fonts presenta aspectes positius i limitacions. Des d'un punt de vista conceptual, les enquestes a empreses són les que més s'apropen al concepte de lloc de treball, però tenen problemes en certs sectors poc concentrats o d'alta volatilitat empresarial.
En canvi, les enquestes a famílies i el Cens de població i habitatges tenen l'avantatge que sectorialment són transversals i en teoria proporcionen resultats més exhaustius que les enquestes a les empreses, ja que recullen una part de l'activitat oculta, que és difícil de quantificar amb altres fonts.
L'estimació del Marc Input-Output de Catalunya 2011 d'aquestes variables presenta algunes novetats que val la pena esmentar, respecte a edicions anteriors. En primer lloc es disposa d'informació de l'Enquesta de consums intermedis i del directori d'empreses de l'Idescat.
El directori és una font essencial en el procés de disseny de la mostra i també, òbviament, en el mateix procés d'estimació de les variables.
L'Enquesta de consums intermedis s'ha elaborat a partir de la informació de l'estructura d'estrats d'ocupació de les branques de l'economia catalana.
En segon lloc també s'ha millorat la disponibilitat d'informació administrativa de la Generalitat i l'Adminisrtració local, gràcies a les estadístiques de la Secretaria de la Funció Pública de la Generalitat.
Des del punt de vista metodològic l'Enquesta de consums intermedis permet delimitar amb més precisió el concepte de població ocupada assalariada, tal com es defineix en el Sistema europeu de comptes. En particular, permet identificar el col·lectiu que correspon als propietaris d'empreses quan aquestes estan constituïdes en societats.
En aquests casos, s'han de considerar com a assalariats i, gràcies a la informació de l'Enquesta i de la naturalesa jurídica de les empreses de la mostra, s'ha pogut fer una estimació d'aquest col·lectiu.
3.5. Procés d'estimació de la matriu de valoracions
3.5.1. Marges de distribució
Les matrius de distribució (comerç i transport) són, juntament amb els impostos, la informació necessària per poder conciliar les valoracions de l'oferta (que normalment és a preus bàsics, i per tant sense marges de distribució ni impostos) i la demanda (on habitualment els productes estan valorats a preus d'adquisició; és a dir, incorporen el valor dels marges de distribució i impostos).
El càlcul de la matriu de marges comercials presenta dificultats evidents, ja que requereix saber si un producte s'ha comprat directament al proveïdor o s'ha fet mitjançant un comerç.
En aquest cas, cal conèixer els canals de comercialització utilitzats, els pes d'aquests canals i els marges comercials mitjans. Per tant, per a cada producte, el resultat total és el resultat d'una mitjana ponderada dels marges de cada canal.
En conseqüència, l'estimació de la matriu de marges necessita una combinació d'informació de marges comercials unitaris diferenciats per productes i tipus d'operacions econòmiques (compres de les llars, de les empreses i dels no residents).
Les enquestes al sector comercial, i en particular l'Enquesta de consums intermedis, proporcionen aquesta informació, ja que han estat dissenyades per obtenir informació de marges comercials per productes. Però també cal conèixer els canals de comercialització de cada producte o establir hipòtesis sobre aquests.
Finalment, cal garantir una congruència entre la producció de serveis comercials (taula d'origen) i el volum global de marges aplicat sobre les operacions de la taula de destinació.
L'estimació dels marges de distribució del transport també és complexa, però és molt menys important en termes quantitatius, ja que només s'han de computar els que estan relacionats amb les vendes i tenen una facturació independent.
L'estimació MIOC-2011 d'aquestes matrius ha implicat l'actualització de les matrius de marges comercials i de transports disponibles, a partir de la informació obtinguda de l'Enquesta de consums intermedis. També s'han contrastat els resultats amb els marges comercials que es deriven de l'Enquesta anual de serveis.
3.5.2. Impostos nets sobre productes
Segons el SEC 2010 s'han de tenir en compte tres figures en aquest concepte: els impostos sobre els productes, l'impost sobre el valor afegit (IVA) i les subvencions als productes.
Els impostos als productes s'han de pagar per cada unitat produïda o distribuïda. Pot ser per unitat produïda o ad valorem, com un percentatge sobre el valor unitari del producte.
Alguns d'aquests impostos tenen la recaptació territorialitzada, com l'impost de transmissions patrimonials, l'impost d'actes jurídics documentats, l'impost sobre el joc, els impostos sobre construccions i els impostos sobre determinats mitjans de transport. Per a aquestes figures es poden utilitzar les liquidacions pressupostàries.
Altres impostos sobre productes no tenen la recaptació regional (per exemple, els impostos sobre alcohol, tabac, hidrocarburs, assegurances i electricitat). En aquests casos s'haurà de tenir en compte la regionalització de la base imposable i diferents fonts administratives de l'Administració central i autonòmica.
L'IVA és l'impost més complex del marc input-output i la seva estimació és essencial per poder valorar les diferents operacions econòmiques (consums intermedis i finals) a preus d'adquisició i a preus bàsics.
L'IVA s'aplica sobre la base imposable mitjançant uns tipus teòrics.
Hi ha dos problemes específics respecte al tractament de l'IVA. Quan hi ha l'opció de deduir l'IVA suportat en realitat l'agent econòmic no paga l'IVA i, per tant, de l'IVA suportat s'ha de restar el deduïble (IVA aplicable). Això passa en les compres de totes les empreses, excepte si estan exemptes d'IVA, ja que aleshores l'IVA suportat i l'aplicable són iguals.
El segon problema és el frau, que es reflecteix en el fet que els tipus teòrics condueixen a unes quantitats que són superiors a les efectivament recaptades.
En les taules regionals, com que no hi ha una dada d'IVA recaptada fiable, s'ha d'acceptar l'IVA generat pels tipus teòrics o dur a terme una estimació del frau associat a aquest impost. En el MIOC-2011, seguint el criteri metodològic d'edicions anteriors, s'ha optat per aquesta segona opció, a partir d'algunes hipòtesis específiques i d'una estimació de frau equivalent a la que es pot quantificar a partir de la taula espanyola.
Finalment, el tractament de les subvencions als productes implica utilitzar les fonts de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat, les liquidacions del pressupost del govern regional i les liquidacions de l'Administració local.
La part més significativa d'aquestes subvencions correspon a empreses molt determinades (com les empreses públiques de transports de viatgers) i a les subvencions a la producció agrària.
3.6. Equilibri del model input-output
La fase més complexa en el procediment de construcció d'un marc input-output és la que garanteix l'equilibri del model. Alhora, també és la més interessant, perquè és la millor oportunitat d'avaluar la congruència conjunta de totes les fonts estadístiques per explicar el pes de les diverses operacions econòmiques per cada un dels béns i serveis considerats en el detall del marc input-output.
Des de l'Idescat s'ha seguit el procediment següent: quan la discrepància entre les estimacions inicials de recursos (producció, importacions, marges de distribució i impostos nets sobre productes) i les d'usos (demanda intermèdia, consum final, formació bruta de capital i exportacions) era important, s'han avaluat les pròpies estimacions i s'ha intentar identificar l'origen de l'error.
En alguns casos, s'han pogut conèixer els motius de la discrepància i s'ha corregit directament. En canvi, en d'altres, la conciliació és impossible perquè les fonts estadístiques proporcionen estimacions completament divergents. Aleshores s'ha prioritzat la credibilitat de les fonts en conflicte.
Un problema típic, que afecta diversos serveis destinats principalment a les famílies, és la disparitat entre les compres que reflecteixen les enquestes de despesa i els ingressos que declaren les empreses.
Quan en els mercats que presten aquests serveis hi ha empreses molt petites i règims fiscals que no obliguen a disposar d'una comptabilitat completa, les vendes declarades són clarament inferiors a les resultants de les fonts de demanda.
Davant d'aquesta discrepància, el criteri generalment utilitzat és considerar més precises les fonts de demanda, ja que se suposa que les famílies no tenen cap incentiu per infravalorar la despesa en aquests serveis i, en canvi, no es pot dir el mateix respecte a les empreses d'alguns sectors.
Després de corregir les estimacions inicials i forçar l'equilibri en alguns béns i serveis, encara subsisteixen algunes discrepàncies, generalment menors, per garantir la completa conciliació d'usos i recursos.
En aquesta fase s'utilitza un conjunt d'eines informàtiques especialment dissenyades per verificar, contrastar i equilibrar els resultats (conciliació a preus d'adquisició).
En una segona fase s'apliquen les matrius de valoració per garantir l'equilibri a preus bàsics, que és la difusió requerida del marc input-output. Atès que el procés de conciliació modifica de facto els valors sobre els quals s'apliquen els marges comercials i els impostos estimats inicialment, s'ha procedit a reiterar el procediment per garantir més congruència en els resultats finals.