Renda familiar disponible bruta territorial. 2020

La renda familiar disponible bruta per habitant va disminuir a gairebé totes les comarques de Catalunya; a l'Alta Ribagorça (−8,3%) i Aran (−6,1%) són les comarques on va disminuir més. El Pla d'Urgell (1,4%) és l'única comarca amb creixement positiu i la Ribera d'Ebre i el Pla de l'Estany són les dues comarques on la renda es va mantenir estable (0,0%).

Aquesta disminució de la renda familiar va estar condicionada pels efectes econòmics derivats de la crisi sanitària de la covid-19 i va trencar la tendència de creixement dels darrers 6 anys.

L'any 2020, el Barcelonès (19.400 euros) va superar en un 10,4% la mitjana catalana (17.600 euros) i va continuar sent la comarca catalana amb la renda per habitant més elevada. La van seguir el Baix Llobregat (18.300 euros) i el Vallès Occidental (18.100 euros). Per contra, l'Alt Urgell i la Noguera són les que van tenir una renda més petita (totes dues amb 13.800 euros).

Si es compara el comportament dels principals components de la renda respecte a l'any anterior s'observa que la remuneració d'assalariats i l'excedent brut d'explotació van disminuir un 4,2 % i un 10,6%, respectivament, mentre que les prestacions socials van augmentar un 15,3% (incloent-hi els ERTOs per l'efecte de la covid-19). Pel que fa als usos, les cotitzacions socials van incrementar un 0,4% i els impostos van disminuir un 1,8%.

La remuneració d'assalariats va continuar sent el principal ingrés de les famílies (57,7%) i va ser el principal component de renda a totes les comarques. La Segarra i el Gironès van ser les comarques amb una proporció més alta d'ingressos procedents dels salaris (61,8% i un 61,4%, respectivament.) En canvi, la Terra Alta (43,8%) i el Berguedà (48,6%) van presentar les proporcions més baixes.

Per primera vegada les prestacions socials (23%) van ser el segon ingrés de les famílies. A 36 comarques les prestacions socials van ser el segon ingrés amb més pes l'any 2020 (al 2019 ho van ser en 18 comarques) i va destacar el Berguedà, on els ingressos procedents de les prestacions socials es van elevar fins al 32,9%.

Pel que fa als ingressos procedents de l’excedent brut d’explotació, que van representar el 19,1% dels ingressos de les famílies, la Cerdanya és la comarca que va tenir un percentatge més elevat (30,6%), seguida pel Pallars Sobirà (27%).

L'any 2020, Matadepera (amb 28.100 euros) va ser el municipi de més de 5.000 habitants i resta de capitals comarcals amb la renda per habitant més elevada, i el van seguir Sant Just Desvern i Alella ((26.800 euros i 26.400 euros, respectivament), tots ells amb un nivell de renda per sobre del 50% de la mitjana catalana. A l'altre extrem, Lloret de Mar (11.400 euros) va ser el municipi amb menys renda per habitant l'any 2020, seguit d'Ulldecona (11.700 euros).

En relació amb l'any anterior, la majoria dels municipis estudiats (397 dels 459) van registrar una disminució de renda familiar disponible bruta per habitant, 4 es van mantenir estables i 58 la van incrementar.

L’anàlisi de la distribució dels recursos de les famílies va situar Guissona com el municipi amb el percentatge més elevat d’ingressos procedents de la remuneració d’assalariats (el 73,8%), seguit dels Pallaresos (69,4%). Pel que fa a l’excedent brut d’explotació, la Vall de Boí (36%) i Batea (33,5%) són els municipis que van registrar els percentatges més alts. Finalment, pel que fa a les prestacions socials, la Pobla de Lillet és el municipi on el pes d’aquest component sobre el total dels principals ingressos va ser més elevat (43,1%) i és l’únic on va representar el principal ingrés de les llars.