Cens de població i habitatges. 2022-2023. Població estrangera

La població estrangera resident a Catalunya era d'1.361.981 persones a 1 de gener de 2023 i representava el 17,2% de la població catalana. El nombre d'estrangers va augmentar un 10,2% en relació amb un any enrere. L'augment de la població estrangera es va reflectir a totes les comarques catalanes, encapçalades per la Cerdanya (16,2%), el Ripollès (15,2%), la Garrotxa i el Barcelonès (13,2%, totes dues).

Les variacions en el nombre d'estrangers no només estan afectades per la intensitat dels fluxos d'entrada i sortida de la migració exterior, sinó també per l'evolució del seu creixement natural i pel procés de naturalització d'aquesta població. L'any 2022, 48.901 estrangers residents a Catalunya van obtenir la nacionalitat espanyola.

Les proporcions més elevades de població estrangera es van registrar a les comarques de la Segarra (28,8%), l'Alt Empordà (25,4%) i el Barcelonès (22,6%). Per contra, proporcions més petites de població estrangera es trobaven a les comarques del Vallès Oriental (10,0%), l'Anoia i el Moianès (10,1%, totes dues).

A Catalunya hi havia 46 municipis on el percentatge de població estrangera era superior al 25%. Els majors percentatges de població estrangera eren als municipis de Guissona (52,7%), Castelló d'Empúries (44,9%), la Portella (39,8%), Lloret de Mar (38,8%) i Salt (37,8%).

La població estrangera resident a Catalunya estava representada per més de 170 nacionalitats. D'aquestes, la població marroquina era la més nombrosa (amb 234.054 persones, que representaven el 17,2% de la població estrangera) i amb una proporció d'homes més elevada que de dones (56,8% i 43,2%, respectivament). La segona nacionalitat amb més presència a Catalunya era la romanesa (amb 86.751 persones que, representaven el 6,4% de la població estrangera) i la proporció de dones i d’homes era del 51,1% i 48,9%, respectivament. Les següents nacionalitats eren la italiana (amb 80.808 persones, que representaven el 5,9% del total d'estrangers i una proporció d'homes del 53,9%) i la colombiana (amb 76.407 persones, que constituïen el 5,6% dels estrangers).

La població d'Ucraïna representava el 3,0% del total d'estrangers residents a Catalunya (40.615 persones; 16.116 homes i 24.499 dones) i a la comarca de la Segarra representaven el 21,1% dels estrangers residents.

Segons el continent d'origen, la població europea era la més nombrosa a Catalunya a 1 de gener de 2023, i representava un 31,5% de la població estrangera resident a Catalunya, de la qual el 22,2% era de la Unió Europea i el 9,3%, de la resta d'Europa. El segon lloc corresponia a la població americana (30,8%), seguida per la població africana (23,9%).

En relació amb l'any anterior, per nacionalitats destaquen els increments la població originària de Colòmbia (22.801), d'Ucraïna (17.581), de Perú (10.897), d'Hondures (8.025) i de Veneçuela (7.403). Segons el continent d'origen, la població americana és la que més va augmentar en termes absoluts (68.914 persones) i relatius (19,6%). La seguien Europa, amb un augment dels europeus comunitaris en 13.648 persones (4,7%) i els originaris de la resta d'Europa, en 25.141 persones (24,7%).

A partir del 2021, el Cens de població anual es considera la font de referència estadística per a la població estrangera. El Padró municipal d'habitants ofereix la sèrie de població estrangera des del 2000 fins al 2022.