Superfície agrícola utilitzada (SAU). Per règim de tinença. Metodologia T

Definició de conceptes

Règim de tinença de la terra
Forma jurídica sota la qual actua el titular en l'explotació agrícola de les terres. Les formes més usuals són: propietat, arrendament, parceria i altres.
Règim de tinença de la terra. Altres
Forma jurídica que inclou terres explotades per cessió gratuïta en fideïcomís, en litigi, en precari, en censos, en règim comunal, etc.
Règim de tinença de la terra. Arrendament
Forma jurídica sota la qual el titular gaudeix dels profits de la terra mitjançant el pagament d'un cànon o renda, ja sigui en metàl·lic, en espècie o de totes dues maneres, independentment dels resultats de l'explotació.
Règim de tinença de la terra. Parceria
Forma jurídica sota la qual les terres propietat de terceres persones són cedides temporalment al titular mitjançant el pagament d'un percentatge del producte que en treu o de l'equivalent en efectiu.
Règim de tinença de la terra. Propietat
Forma jurídica sota la qual el titular té el dret de propietat, amb títol escrit o sense; també es considera propietat quan les terres han estat explotades pacíficament pel titular sense interrupció durant trenta anys com a mínim, sense pagament de renda. S'hi inclouen les terres en usdefruit.
Superfície agrària
Terreny constituït per la superfície agrícola utilitzada, la superfície forestal i altres terres.
Superfície agrícola utilitzada (SAU)
Terreny constituït per les superfícies de terres llaurades i les pastures permanents.

Aspectes metodològics

Les estadístiques agràries s'elaboren en el marc del programa comunitari d'enquestes sobre l'estructura de les explotacions agràries que realitzen tots els estats de la Unió Europea. L'objectiu és tenir informació actualitzada i comparable de tots els estats membres, i utilitzar les estadístiques com a element bàsic a l'hora de dissenyar la política agrària comuna. Aquest programa estableix que es porti a terme un Cens agrari cada deu anys i unes enquestes per mostreig en els períodes intercensals. Per al cicle que s'inicia amb el Cens agrari 2009 s'estableixen dues enquestes de caràcter triennal.

En els censos, amb caràcter exhaustiu, s'investiguen totes les explotacions, les quals, a partir del 2009, han de complir uns criteris de mínims semblants als de les enquestes d'estructures. En canvi, en les enquestes sobre l'estructura de les explotacions agràries la població objecte d'estudi compleix sempre aquests criteris de mínims i la selecció s'obté per mostreig.

La introducció d'aquestes novetats metodològiques respecte a les anteriors edicions dels censos agraris comporta que les dades no siguin directament comparables.

A més, fins al Cens agrari 1999, el qüestionari incorporava un full addicional mitjançant el qual es recollia informació d'interès per al sector agrari català.

Entre els anys 1989 i 2007, aquestes operacions estadístiques han estat dutes a terme per l'Idescat amb el suport del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

A partir de l'any 2009, l'INE és l'organisme responsable del Cens agrari en l'àmbit estatal, i a Catalunya compta amb la col•laboració de l'Idescat i del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, segons els convenis de col•laboració corresponents.

L'Enquesta sobre l'estructura de les explotacions agràries presenta per als períodes intercensals la sèrie amb dades biennals fins al 2007, que passarà a ser triennal a partir del 2013. A partir del 2013, s'amplien els apartats temàtics amb un apartat sobre Desenvolupament rural i un sobre Producció estàndard, que substitueix el tractament de les dades econòmiques de les explotacions, regides fins al 2007 pel marge brut.

A més, l'Idescat ha elaborat, conjuntament amb el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, diversos documents que difonen els principals resultats del Cens agrari i de l'Enquesta sobre l'estructura de les explotacions agràries, anteriors al 2009. El document dedicat al Cens agrari conté un recull de les principals variables, les compara amb les corresponents del Cens anterior i en comenta els aspectes bàsics de la seva evolució en el període intercensal.

Pel que fa als documents dedicats a l'Enquesta de l'estructura de les explotacions agràries, ofereixen dades de les principals variables d'aquesta Enquesta i les comparen amb les de l'univers de referència del Cens agrari corresponent.

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • LinkedIn
  • Menéame
  • Digg

Compartiu aquesta adreça: https://idescat.cat/pub/aec/423/m