Metodologia T

1. Conceptes

1.1. Economia del sector audiovisual

Nota: S'inclouen entre parèntesis els comptes del Pla general de comptabilitat quan existeix una correspondència amb el concepte definit.

1.1.1. Ingressos i despeses d'explotació i altres resultats econòmics

Volum de negoci
El volum de negoci (c.700 + c.701 + c.702 + c.703 + c.704 + c.705 − c.708 − c.709) comprèn els imports facturats per l'empresa durant l'any de referència per prestació de servei i vendes de béns que són objecte del tràfic de l'empresa. Les vendes (c.700 + c.701 + c.702 + c.703 + c.704 + c.705) es comptabilitzen sense incloure l'impost sobre el valor afegit (IVA) i en termes nets, és a dir, deduint els descomptes sobre vendes per pagament immediat (c.706), les devolucions de vendes (c.708) i els ràpels (c.709).
Altres ingressos
Inclou els treballs realitzats per l'empresa per a l'actiu (subgrup 73), les subvencions a l'explotació incorporades al resultat de l'exercici (c.740 + c.747), la imputació de subvencions d'immobilitzat no financer i altres (c.746), i altres ingressos de gestió (subgrup 75). Dins d'altres ingressos de gestió es recullen els ingressos per arrendaments, cessió de propietat industrial, comissions o serveis prestats al personal de l'empresa o, eventualment, a altres empreses o particulars.
Variació d'existències de productes acabats i en curs
Diferència entre les existències de productes acabats i en curs al final de l'any i al principi de l'any. Les existències es valoren al cost de producció comptabilitzat sense IVA.
Consum de primeres matèries i altres proveïments
Suma del consum de primeres matèries (és a dir, els béns adquirits per ser transformats en el procés productiu) i el consum d'altres proveïments (combustibles, recanvis, embalatges, material d'oficina, etc.). El consum de primeres matèries (c.601 − c.6061 − c.6081 − c.6091 − c.611) es computa restant de les compres de primeres matèries l'import de la variació d'existències de primeres matèries. El consum d'altres proveïments (c.602 − c.6062 − c.6082 − c.6092 − c.612) es computa restant de les compres d'altres proveïments l'import de la variació d'existències d'altres proveïments. Les compres (c.601, c.602) es comptabilitzen sense incloure l'IVA i en termes nets, és a dir, deduint els descomptes per pagament immediat (c.6061, c6062), les devolucions de compres (c.6081, c.6082) i els ràpels (c.6091, c.6092).
Consum de mercaderies
El consum de mercaderies (c.600 − c.6060 − c.6080 − c.6090 − c.610) és el resultat de restar de les compres de mercaderies (és a dir, els béns adquirits per l'empresa per ser tornats a vendre sense transformació) l'import de la variació d'existències de mercaderies. Les compres (c.600) es comptabilitzen sense incloure l'IVA i en termes nets, és a dir, deduint els descomptes per pagament immediat (c.6060), les devolucions de compres (c.6080) i els ràpels (c.6090).
Treballs fets per altres empreses
Valor dels treballs que formen part del procés de producció propi i són encarregats i duts a terme per altres empreses (c.607) o professionals del sector (part del compte c.623).
Despeses de personal
Les despeses de personal (subgrup 64) recullen tots els pagaments efectuats per l'empresa al seu personal com a remuneració pel seu treball, així com les càrregues socials a càrrec de l'empresa. Inclou els sous i salaris bruts (c.640), les indemnitzacions (c.641), les cotitzacions a la Seguretat Social a càrrec de l'empresa (c.642), les retribucions a llarg termini mitjançant sistemes d'aportació i de prestació definides (c.643 + c.644), les retribucions al personal a través d'instruments de patrimoni (c.645) i altres despeses socials (c.649).
Despeses en serveis exteriors
Inclou les despeses en concepte de serveis de naturalesa diversa prestats per tercers, com ara les despeses en recerca i desenvolupament (c.620), arrendaments i cànons (c.621), reparacions i conservació (c.622), serveis de professionals independents (c.623, excloent els que realitzin treballs que formin part del procés de producció propi de l'empresa), transports (c.624), primes d'assegurances no socials (c.625), serveis bancaris i similars (c.626), publicitat, propaganda i relacions públiques (c.627), subministraments no emmagatzemables (aigua, electricitat, gas, etc., c.628) i altres (despeses de viatges i dietes, pagaments a empreses de treball temporal, despeses en telecomunicacions. c.629).
Altres despeses
Resta de despeses d'explotació que es consideren d'importància menor des del punt de vista de l'activitat de l'empresa. Comprèn els resultats d'operacions en comú (c.651) i altres pèrdues de gestió corrents (c.659).
Dotacions per a amortitzacions
Expressió de la depreciació sistemàtica anual efectiva soferta per l'immobilitzat intangible i material, per la seva aplicació al procés productiu i per les inversions immobiliàries (subgrup 68).
Inversió bruta en actius materials
Compres de béns duradors destinats a ser utilitzats en l'activitat de l'empresa (terrenys i béns naturals, equips informàtics, construccions i instal·lacions tècniques, elements de transport, maquinària i utillatge, etc.), així com les millores, transformacions i reparacions que en prolonguin la vida útil o n'augmentin la productivitat. Inclou les inversions immobiliàries, és a dir, els immobles que s'adquireixen per obtenir rendes o plusvàlues i no s'utilitzen en la producció o subministrament de béns o serveis, ni per a finalitats administratives. També comprèn els drets sobre béns en règim d'arrendament financer adquirits durant l'any. Es comptabilitzen sense IVA, incloent-hi les despeses d'instal·lació i els drets i cànons associats, però no les despeses de finançament. Fins a l'any 2007, la inversió en actius materials recollia el saldo entre les compres i les vendes d'aquests actius.
Inversió bruta en actius intangibles
Despeses de l'empresa per l'adquisició d'elements de llarga durada que no són materials (patents, marques comercials, dissenys, drets d'autor, etc.). Inclou les despeses en recerca i desenvolupament, concessions administratives, propietat industrial, fons de comerç, dret de traspàs de locals i aplicacions informàtiques.
Compres d'immobilitzat material
Inclou les compres de béns duradors destinats a ser utilitzats en l'activitat de l'empresa (terrenys i béns naturals, equips informàtics, construccions i instal·lacions tècniques, elements de transport, maquinària i utillatge, etc.), així com les millores, transformacions i reparacions que en prolonguin la vida útil o n'augmentin la productivitat. Es comptabilitzen sense IVA, incloent-hi les despeses d'instal·lació i els drets i cànons associats, però no les despeses de finançament.
Vendes d'immobilitzat material
Inclou les vendes de béns duradors destinats a ser utilitzats en l'activitat de l'empresa (terrenys i béns naturals, equips informàtics, construccions i instal·lacions tècniques, elements de transport, maquinària i utillatge, etc.). Es comptabilitzen sense IVA.
Ocupats
Conjunt de persones que contribueixen, mitjançant l'aportació del seu treball, a la producció de béns i serveis o que realitzen activitats auxiliars a l'empresa (administració, transport, emmagatzematge). Inclou el personal de vacances, permís limitat, malaltia o vaga i les persones que formen part de l'empresa i són pagades per ella però que treballen fora de l'empresa. No inclou el personal amb llicència il·limitada, el personal cedit per una altra empresa a la qual es retribueix per aquest concepte, el personal que treballa exclusivament a comissió, els professionals lliures lligats a l'empresa per un contracte mercantil ni els socis exclusivament capitalistes ni els familiars del propietari que no participen activament en l'empresa. En aquesta estadística les dades d'ocupació tenen com a data de referència el 30 de setembre.
Assalariats
Ocupats vinculats a l'empresa per un contracte de treball i retribuïts en quantitats fixes o periòdiques (sou, salari, comissió, a preu fet o en espècie). En aquesta estadística les dades d'ocupació assalariada tenen com a data de referència el 30 de setembre.

1.1.2. Valor de la producció, VAB i altres macromagnituds econòmiques

Valor de la producció
Import dels béns i serveis produïts per l'empresa. S'obté de sumar el volum de negoci (c.700 + c.701 + c.702 + c.703 + c.704 + c.705 − c.706 − c.708 − c.709), la variació d'existències de productes acabats i en curs (subgrup 71), els treballs realitzats per l'empresa per a l'actiu (subgrup 73) i altres ingressos de gestió (subgrup 75) i de restar-li el consum de mercaderies per a la revenda (és a dir, les compres netes de mercaderies per a la revenda, c.600 − c.6060 − c.6080 − c.6090, menys la variació d'existències de mercaderies per a la revenda, c.610) i els treballs fets per altres empreses o professionals del sector (c.607 i part del c.623).
Consum intermedi
Valor dels béns i serveis consumits en el procés de producció, excloent-ne els béns de capital. S'obté de sumar el consum de primeres matèries (c.601 − c.6061 − c.6081 − c.6091 − c.611), el consum d'altres proveïments (c.602 − c.6062 − c.6082 − c.6092 − c.612), les despeses en serveis exteriors (subgrup 62). Fins a l'any 2007, la partida "altres despeses de gestió" es considerava part del consum intermedi i, per tant, s'incloïa en el seu càlcul.
Valor afegit brut a preus de mercat
Diferència entre el valor de la producció i el consum intermedi.
Impostos nets de subvencions
Diferència entre els impostos indirectes pagats i les subvencions a l'explotació percebudes (subgrup 74). Entre els impostos sobre els productes es poden esmentar els impostos lligats a la importació, l'impost de matriculació, transmissions patrimonials i actes jurídics documentats o l'impost sobre el joc i les loteries. Entre els impostos lligats a la producció figuren l'impost d'activitats econòmiques (IAE), l'impost sobre béns immobles (IBI) o l'impost sobre vehicles de tracció mecànica.
Valor afegit brut al cost dels factors
Renda bruta de les activitats d'explotació que s'utilitza per remunerar els factors productius: treball (despeses de personal) i capital (excedent brut d'explotació). S'obté de deduir del valor afegit brut a preus de mercat els impostos nets de subvencions.
Despeses de personal
Les despeses de personal (subgrup 64) recullen tots els pagaments efectuats per l'empresa al seu personal com a remuneració pel seu treball, així com les càrregues socials a càrrec de l'empresa. Inclou els sous i salaris bruts (c.640), les indemnitzacions (c.641), les cotitzacions a la Seguretat Social a càrrec de l'empresa (c.642), les retribucions a llarg termini mitjançant sistemes d'aportació i de prestació definides (c.643 + c.644), les retribucions al personal a través d'instruments de patrimoni (c.645) i altres despeses socials (c.649).
Excedent brut d'explotació
Excedent generat per les activitats d'explotació després de recompensar el factor treball. Es pot calcular com a diferència entre el valor afegit brut a cost de factors i les despeses de personal.

1.1.3. Productivitat, taxa de valor afegit i altres indicadors econòmics

Productivitat
Quocient entre el valor afegit brut al cost dels factors i la mitjana anual d'ocupació. La productivitat és expressada en euros i representa l'aportació de cadascun dels ocupats (assalariats o no) a la generació de rendes de l'empresa; indirectament és una mesura del pes relatiu del factor treball a cada activitat.
Taxa de valor afegit
Percentatge que representa el valor afegit brut al cost dels factors respecte al valor de la producció. La taxa de valor afegit representa la capacitat de generació de rendes per unitat de producte o servei.
Taxa de despeses de personal
Percentatge que representen les despeses de personal respecte al valor afegit brut al cost dels factors. La taxa de despeses de personal representa una mesura de la participació dels ocupats assalariats en el repartiment de la renda generada en el sector.
Taxa d'excedent brut d'explotació
Percentatge que representa l'excedent brut d'explotació respecte al valor afegit brut al cost dels factors.

1.1.4. Ocupació

Ocupats
Conjunt de persones que contribueixen, mitjançant l'aportació del seu treball, a la producció de béns i serveis o que realitzen activitats auxiliars a l'empresa (administració, transport, emmagatzematge). Inclou el personal de vacances, permís limitat, malaltia o vaga i les persones que formen part de l'empresa i en reben un sou, però que treballen fora de l'empresa. No inclou el personal amb llicència il·limitada, el personal cedit per una altra empresa a la qual es retribueix per aquest concepte, el personal que treballa exclusivament a comissió, els professionals lliures lligats a l'empresa per un contracte mercantil ni els socis exclusivament capitalistes ni els familiars del propietari que no participen activament en l'empresa. En aquesta estadística les dades d'ocupació tenen com a data de referència el 30 de setembre.
Assalariats
Ocupats lligats a l'empresa per un contracte de treball i retribuïts en quantitats fixes o periòdiques (sou, salari, comissió, a preu fet o en espècie). Es diferencia entre assalariats fixos (amb contracte o vinculació laboral indefinida) i els assalariats eventuals (amb un contracte de durada limitada o definida). En aquesta estadística les dades d'ocupació assalariada tenen com a data de referència el 30 de setembre.
No assalariats
Conjunt de persones que dirigeixen o participen de forma activa en els treballs de l'empresa sense percebre una remuneració fixa o salari. S'inclouen els propietaris, els socis autònoms que exerceixen una activitat en l'empresa així com les ajudes familiars. En aquesta estadística les dades d'ocupació no assalariada tenen com a data de referència el 30 de setembre.

1.1.5. Indicadors d'ocupació

Taxa d'assalariats
Percentatge del nombre d'assalariats respecte al nombre d'ocupats totals (remunerats i no remunerats), prenent com a data de referència el 30 de setembre.
Taxa d'estabilitat en l'ocupació
Percentatge del nombre d'assalariats fixos respecte al nombre d'assalariats, prenent com a data de referència el 30 de setembre.
Taxa de participació femenina
Percentatge del nombre de dones ocupades respecte al nombre d'ocupats, prenent com a data de referència el 30 de setembre.
Taxa d'ocupació femenina assalariada
Percentatge del nombre de dones assalariades respecte al nombre d'assalariats, prenent com a data de referència el 30 de setembre.

1.1.6. Despesa de les llars

Llar
Conjunt de persones que ocupen en comú un habitatge familiar principal o una part d'aquest, i consumeixen i/o comparteixen aliments i altres béns, amb càrrec a un pressupost comú.

1.2. Oferta de l'audiovisual

1.2.1. Cinema

Aforament
Nombre de seients oferts per les sales de cinema en cada una de les sessions programades a les seves pantalles.
Sala de cinema
Equipament en actiu, d'una o més pantalles, és a dir, aquells que han programat projeccions cinematogràfiques al llarg de l'any.

1.2.2. Ràdio i televisió

Freqüència modulada (FM)
Tipus de modulació angular que transmet informació a través d'una ona portadora variant la seva freqüència. Dins de les aplicacions d'FM es troba la ràdio, on els receptors fan servir un detector d'FM i el sintonitzador és capaç de rebre el senyal més fort dels que transmeten a la mateixa freqüència. Una altra de les característiques que presenta l'FM és la de poder transmetre senyals estereofònics.
TDT
Televisió Digital Terrestre.
DAB (Digital Audio Broadcasting)
Ràdio Digital Terrestre.
Zona de servei
La zona de servei de TDT i DAB està constituïda pels termes municipals de les localitats que integren l'àmbit de cobertura.

1.3. Demanda de continguts audiovisuals

Espectadors de cinema
Persones que han assistit almenys una vegada al cinema en els darrers dotze mesos.
Espectadors habituals de cinema
Persones que han assistit sis o més vegades al cinema en els darrers dotze mesos.
Espectadors esporàdics de cinema
Persones que han assistit menys de sis vegades al cinema en els darrers dotze mesos.
Audiència habitual de televisió
Persones que han contestat la pregunta de la mitjana d'hores i minuts de televisió diària.
Audiència de ràdio
Persones que com a mínim han escoltat la ràdio cada dia, més d'un cop per setmana, un cop per setmana, dos o tres cops al mes, un cop al mes, o esporàdicament.
Àmbits territorials

Àmbits territorials segons la distribució territorial vigent a Catalunya l'any 2006 on s'agrupen les comarques de la forma següent:

  1. Àmbit Metropolità: Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental
  2. Comarques Gironines: Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l'Estany, Ripollès i Selva
  3. Camp de Tarragona: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès
  4. Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta
  5. Àmbit de Ponent: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell
  6. Comarques Centrals: Anoia, Bages, Berguedà, Osona i Solsonès
  7. Alt Pirineu i Aran: Alta Ribagorça, Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Val d'Aran
Nivell d'estudis

Nivell d'estudis màxim assolit de la persona entrevistada d'entre la graduació següent:

  1. Sense estudis: persones que no saben llegir ni escriure, i les que sí que en saben, però han assistit a classe menys de cinc anys.
  2. Estudis primaris: iniciació professional (preaprenentatge industrial), primària o EGB 1a etapa completa.
  3. Estudis secundaris: batxillerat elemental (general, laboral o tècnic), EGB 2a etapa completa, ESO, FP1 (grau d'oficial), FP2 (grau de mestratge), batxillerat superior, BUP, COU.
  4. Estudis universitaris: arquitectura, arquitectura tècnica, enginyeria, enginyeria tècnica, diplomatura, llicenciatura i doctorat.
  5. Altres estudis: estudis no classificats en els apartats anteriors.

2. Principals fonts estadístiques

2.1. Enquesta anual de serveis

L'Enquesta anual de serveis és la principal font d'informació estructural del conjunt dels serveis de mercat. És una enquesta per mostreig de caràcter anual duta a terme per l'INE amb la col·laboració de l'Idescat en el territori català. Té com a finalitat estudiar les característiques econòmiques de les empreses del sector, com ara l'activitat principal i l'ocupació, i dades comptables com les despeses o els ingressos.

L'àmbit poblacional de l'Enquesta anual de serveis ha anat ampliant-se al llarg del temps. La investigació exclou fonamentalment el sector financer i les branques amb una notable presència de serveis de no mercat (ensenyament i sanitat). L'objecte estudi d'aquesta publicació se centra en l'anàlisi dels serveis audiovisuals, és a dir, en les activitats cinematogràfiques i de vídeo i en les activitats de ràdio i televisió.

La unitat estadística de la investigació és l'empresa, que duu a terme com a activitat econòmica principal la prestació d'algun dels serveis. Per empresa s'entén la combinació més petita d'unitats jurídiques que constitueix una unitat organitzativa productora de béns o serveis i que disposa d'un cert grau d'autonomia en la presa de decisions. Una empresa pot exercir les seves activitats en una o diverses unitats locals (establiments). L'empresa és, també, la unitat informant, perquè està perfectament definida i localitzada, i disposa de les dades comptables i d'ocupació per facilitar la resposta i donar informació homogènia. Les dades publicades per a Catalunya en aquesta estadística fan referència a l'activitat que hi desenvolupen les unitats d'empresa.

El marc poblacional de l'Enquesta anual de serveis és el Directori central d'empreses (DIRCE), que conté informació sobre l'activitat econòmica principal i sobre el nombre d'assalariats de les empreses. Aquesta informació prové de registres administratius procedents de l'Agència Estatal de l'Administració Tributària (l'epígraf fiscal que figura a l'impost d'activitats econòmiques) i de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) (els comptes de cotització), a més d'altres informacions procedents de les operacions estadístiques de l'INE.

El període de referència de les dades sol·licitades és l'any natural, excepte en el cas del nombre d'ocupats, ja que aquesta magnitud té com a referència el 30 de setembre.

Els resultats d'aquesta operació estadística es presenten en milers d'euros sense decimals quan es tracta de variables econòmiques i en unitats quan es tracta de variables d'ocupació. Quan alguna informació no està disponible o la variació percentual no és computable, s'ha emprat el símbol ":". També s'ha utilitzat aquest símbol en les caselles de la variació percentual de tres conceptes: la variació d'existències de productes acabats i en curs, els impostos nets de subvencions i la inversió bruta en actius materials. La raó és que aquests conceptes poden tenir signe negatiu i registrar magnituds relativament volàtils. Si el valor d'una casella és inferior al de la unitat mínima de publicació, el símbol utilitzat ha estat "..".

2.2. Enquesta de consum i pràctiques culturals

L'Enquesta de consum i pràctiques culturals forma part de l'estadística oficial de Catalunya, i té per objecte conèixer el comportament de la població catalana en relació amb el consum efectiu de béns i serveis de caràcter cultural i les pràctiques actives relacionades amb la cultura. Aquesta enquesta l'han duta a terme el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració de l'Idescat.

Té com a objectiu principal obtenir una estimació de la demanda efectiva de productes culturals i lúdics a Catalunya. Estudia fonamentalment la participació de la població catalana en activitats culturals i d'oci. Es tracta de conèixer el temps, el contingut i la intensitat que les persones dediquen a la cultura, independentment de les seves motivacions (professionals o lúdiques), així com a les activitats realitzades durant el temps lliure. El contingut de l'Enquesta de consum i pràctiques culturals de Catalunya és ampli i comprèn bàsicament els apartats següents: la participació i assistència a activitats culturals, els mitjans d'informació dels esdeveniments culturals, els hàbits respecte als mitjans de comunicació i les noves tecnologies, els equipaments culturals, audiovisuals i noves tecnologies a les llars, la disponibilitat i ús del temps lliure, l'associacionisme i la sociabilització cultural.

La unitat d'anàlisi considerada ha estat la població de 15 anys i més que resideix en un habitatge familiar del territori de Catalunya. L'enquesta comprèn les activitats i pràctiques culturals desenvolupades durant els tres o dotze mesos anteriors a la data del treball de camp. Per dur a terme aquesta operació estadística es defineix una mostra representativa que considera com a variables més influents en l'objecte d'estudi les següents: el territori, la grandària municipal, el sexe i l'edat. Aquesta mostra s'estratifica per als set àmbits territorials i segons la dimensió municipal.

2.3. Enquesta de pressupostos familiars

Les enquestes de pressupostos familiars tenen una llarga tradició i un alt nivell de consolidació tant en l'àmbit europeu com en l'espanyol. L'any 1958 es va realitzar la primera Enquesta de pressupostos familiars d'àmbit espanyol, i la van seguir diverses edicions i successius canvis metodològics.

L'Enquesta contínua de pressupostos familiars base 1997 (ECPF) és una enquesta adreçada a les llars que resideixen en habitatges familiars principals. Té com a objectiu conèixer el volum de despeses trimestrals de les llars a Espanya, desagregades en un conjunt força detallat de béns i serveis, així com l'evolució d'aquestes variables en el temps i en relació amb diverses característiques sociodemogràfiques de la població. L'àmbit geogràfic d'aquesta operació estadística és tot el territori nacional i l'àmbit temporal es correspon amb cada cicle trimestral (a partir del tercer trimestre de 1997). Les estimacions anuals s'obtenen com a suma de les estimacions trimestrals.

A partir del 2006, la nova Enquesta de pressupostos familiars base 2006 (EPF) substitueix l'Enquesta contínua de pressupostos familiars base 1997 (ECPF), vigent fins al moment. L'EPF és una estadística per mostreig a les llars que realitza l'INE amb periodicitat anual. El seu principal objectiu és produir informació estadística sobre la magnitud, l'estructura i la distribució de les despeses en consum que realitzen les llars classificades segons la COICOP/HBS. L'Idescat porta a terme una explotació detallada amb periodicitat anual que amplia els resultats per a l'àmbit de Catalunya.

L'EPF incorpora diverses millores i recomanacions metodològiques per tal de millorar la qualitat de l'estimació de la despesa en consum i la seva estructura. Els principals canvis metodològics són els següents:

  • Canvi de periodicitat de l'enquesta. A l'enquesta base 1997 (ECPF) la informació que s'oferia es recollia amb periodicitat trimestral, i ha estat substituïda per una recollida anual.
  • Augment de la mostra.
  • Introducció d'un nou esquema de col·laboració de les llars. La col·laboració de les llars de la mostra passa de vuit trimestres consecutius a dues setmanes de col·laboracions durant dos anys seguits, fet que suposa una disminució considerable de l'esforç de les llars.
  • Augment del període de col·laboració de les llars. A l'enquesta base 1997 la col·laboració era d'una setmana i ara passa a ser de dues. D'aquesta manera se segueix la tendència internacional, i alhora es redueix l'efecte que pot tenir una setmana atípica en el comportament de les llars enfront de la despesa.
  • Simplificació dels instruments de recollida d'informació. Afecta el disseny dels qüestionaris i el nombre i contingut de les visites a les llars. Es pretén facilitar les respostes i així millorar-ne la qualitat.
  • Reducció del nombre de variables a investigar de manera permanent a l'enquesta. S'ha reduït el nombre de variables per tal de descarregar certes parts del qüestionari.

2.4. Estadístiques culturals

Les estadístiques oficials sobre l'oferta d'audiovisual se centren, principalment, en les dades recopilades a les Estadístiques culturals de Catalunya del Departament de Cultura.

Aquesta informació fa referència a l'oferta cinematogràfica de Catalunya, i resulta de la realització d'actes de naturalesa diversa per part de l'Administració pública que proporcionen dades estadístiques del mateix sector. En concret, s'obtenen de les activitats següents:

  • Autoritzacions i certificacions realitzades durant el procés de producció i distribució cinematogràfica per part del Departament de Cultura (o en el cas d'Espanya l'Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals –ICAA).
  • El control de taquilla de les sales d'exhibició cinematogràfica, també per part del Departament de Cultura i de l'ICAA.

La informació obtinguda d'aquestes fonts constitueix la base de l'estadística oficial de Catalunya en cinematografia, que proporciona dades relatives a: la producció de llargmetratges per part d'empreses productores catalanes i l'exhibició cinematogràfica a Catalunya.

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • LinkedIn
  • Menéame
  • Digg

Compartiu aquesta adreça: https://idescat.cat/pub/eac/m

Sou aquí: