Metodologia T

L'Enquesta de condicions de vida (ECV) és una operació estadística anual dirigida a les llars que es duu a terme a tots els països de la Unió Europea. Es tracta d'una operació harmonitzada recollida en el Reglament (CE) núm. 1177/2003 del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de juny de 2003, relatiu a les estadístiques comunitàries sobre la renda i les condicions de vida, i està emmarcada dins del projecte europeu EU-SILC (European Union Statistics on Income and Living Conditions).

L'ECV és una operació que l'INE realitza des de l'any 2004 i l'Idescat en fa una explotació específica i ampliada per a Catalunya. Des de l'any 2016 l'Idescat col·labora, també, en la realització del treball de camp.

La reglamentació europea n'especifica els objectius, els àmbits que inclou, la referència temporal, el calendari de disponibilitat de les dades i els requisits de qualitat que s'han de complir, i detalla els aspectes relacionats amb el mostreig, el treball de camp, les definicions i altres aspectes relacionats.

L'objectiu fonamental de l'Enquesta és conèixer la renda i les condicions de vida de les llars, així com la composició de la pobresa i l'exclusió social. L'ECV proporciona informació de gran importància sobre els efectes de les polítiques socioeconòmiques en el marc del mercat únic. Aquest projecte estadístic és flexible pel que fa referència a les fonts estadístiques i es recomana l'ús d'aquelles ja existents, ja siguin enquestes per mostreig o registres administratius. L'ECV és una enquesta presencial per mostreig, però a partir de l'any 2013 va incorporar la informació administrativa de l'Agència Estatal d'Administració Tributària i de la Seguretat Social per tal d'obtenir una informació més acurada i eficient dels ingressos de la llar.

L'explotació que l'Idescat realitza de les dades de Catalunya de l'ECV amplia la informació sobre Catalunya, al mateix temps que obté els indicadors de pobresa relacionats amb el nivell de renda de Catalunya.

L'any 2016 l'Idescat i l'INE, atenent a la necessitat d'augmentar la fiabilitat estadística dels resultats presentats i d'oferir informació territorial més detallada, van decidir col·laborar per ampliar la mostra en l'àmbit territorial català.

1. Àmbits de la investigació

L'àmbit poblacional d'estudi són les persones membres de llars privades i que resideixen en habitatges familiars principals. Es recull informació més exhaustiva per a aquelles persones que tenen més de 16 anys el 31 de desembre de l'any anterior a l'entrevista.

L'àmbit geogràfic de l'ECV és tot el territori espanyol. L'objectiu de l'ampliació de la mostra a Catalunya a partir de l'any 2016 és augmentar la fiabilitat dels indicadors que se n'extreuen, així com difondre, per primera vegada, els resultats dels principals indicadors per als 8 àmbits territorials, Barcelona ciutat i l'àrea metropolitana de Barcelona.

Els períodes de referència de la informació recollida són diferents en funció de la variable objecte d'estudi: la setmana anterior a l'entrevista, les darreres quatre setmanes, els darrers dotze mesos, el moment actual, etc. D'altra banda, es recull informació biogràfica de les persones informants, per la qual cosa el període de referència serà diferent per a cada persona. Cal destacar que, per a les variables relatives als ingressos i a totes les anàlisis que se'n deriven, s'usa l'any natural anterior a la realització de l'enquesta.

El disseny mostral es caracteritza per ser en dues etapes, amb una estratificació de les unitats de la primera etapa, formada per les seccions censals, i de la segona, formada pels habitatges familiars principals. En la primera etapa s'han construït uns estrats d'acord amb la grandària municipal a la qual pertany la secció censal. El dimensionament de la mostra s'ha realitzat mitjançant una tècnica mixta entre l'afixació uniforme i la proporcional. La mostra és un panel rotatiu compost per 4 submostres, i cadascuna es substitueix per una nova submostra en cada cicle de quatre anys. A cada comunitat autònoma s'ha dissenyat una mostra independent que la representa, per tal de produir resultats significatius en aquest nivell de desagregació territorial i, en el cas de Catalunya, s'hi afegeix una mostra complementària a partir de l'any 2016.

Aquesta mostra complementària per a Catalunya, tot i ser recollida per l'Idescat, s'ha dissenyat garantint la integració en el conjunt de l'Enquesta. La selecció d'habitatges s'ha fet per mostreig aleatori estratificat, en dues etapes. En primer lloc s'han seleccionat 224 seccions censals, agrupades homogèniament per àmbits territorials i grandària del municipi i, en segon lloc, 12 habitatges en cada una de les seccions censals. La mostra addicional recollida efectivament és aproximadament d'unes 1.800 llars que s'incorporen en el primer torn del panel i que no participen en el procés de rotació. La totalitat del treball de camp es realitza per mitjà d'una entrevista personal assistida per ordinador als membres de cada una de les llars objecte d'estudi.

2. Qüestionaris

Els qüestionaris que integren l'ECV són els següents:

2.1. Taula de composició de la llar

Recull la informació bàsica de cadascuna de les persones que viuen a l'habitatge: la identificació, les dades personals i la seva situació actual a la llar. L'objectiu fonamental d'aquest qüestionari és determinar les persones que formen part de la llar (o les llars) que habiten en l'habitatge. Les preguntes que es fan per determinar si una persona és o no membre de la llar estan dissenyades perquè siguin el més senzilles possible per a l'informant, d'acord amb la metodologia de l'Enquesta.

2.2. Fitxa de la llar

Recull informació general de totes les persones que componen la llar enquestada i completa la informació recollida a la Taula de composició de la llar. Aquest qüestionari només es realitza a les persones que compleixen els requisits de ser membres de la llar.

2.3. Qüestionari de la llar

Recull informació sobre determinats aspectes relatius a la llar enquestada que constitueix la unitat d'observació. El mètode de recollida d'informació d'aquest qüestionari ha de ser sempre l'entrevista personal a la persona responsable de la llar, amb l'ajuda de l'ordinador portàtil, i completada, quan sigui necessari, mitjançant l'entrevista telefònica.

Es recull la informació relativa a la llar, agrupada en els apartats com habitatge principal, parament de la llar, situació econòmica de la llar, ingressos, dificultats econòmiques, accés als serveis i preguntes addicionals sobre la situació econòmica.

2.4. Qüestionari individual

Recull informació sobre determinats aspectes de cada membre de la llar que té 16 anys o més el 31 de desembre de l'any anterior a l'enquesta. Són dades sobre la seva activitat principal, la renda personal durant l'any anterior de referència de l'enquesta, l'estat de salut, l'accés a l'atenció sanitària, la informació biogràfica, l'educació i l'experiència professional. Per tant, el mateix individu és la unitat d'observació.

El mètode de recollida de la informació per a aquest qüestionari ha de ser preferentment l'entrevista personal. En alguns casos podrà recollir-se la informació mitjançant altres mètodes alternatius (la informació sempre s'haurà de recollir amb l'ordinador portàtil).

3. Informació objecte d'estudi

La informació que es recull a l'Enquesta sobre les llars i les persones que les componen queda detallada en els qüestionaris que s'especifiquen en l'apartat anterior. A continuació se'n presenta una relació abreujada.

  • Llars
    • Dades bàsiques geogràfiques de la llar
    • Identificació del primer i del segon responsable de la llar
    • Retards en el pagament de préstecs hipotecaris, lloguers o quotes per a subministraments energètics i altres
    • Indicadors no monetaris de privació de la llar
    • Capacitat econòmica per arribar a final de mes
    • Grau d'endeutament
    • Accés a productes de primera necessitat
    • Entorn físic i social
    • Ingressos de la llar
  • Habitatges
    • Tipus i condicions de l'habitatge
    • Règim de tinença
    • Instal·lacions de l'habitatge
    • Despeses de manteniment
  • Membres de la llar
    • Data de naixement i sexe
    • Nacionalitat
    • Situació respecte de l'activitat econòmica
    • Situació de residència
  • Membres de la llar de 12 anys o menys
    • Serveis de guarderia i cura de nens
  • Membres de la llar de 16 anys o més
    • Estat civil
    • Situació de convivència
    • País de naixement
    • Nivell d'educació
    • Situació laboral actual i durant el darrer any
    • Descripció de l'activitat, situació, tipus de contracte i canvis de feina
    • Estat de salut, malalties i situacions cròniques i limitacions per a l'activitat de la vida diària
    • Necessitat d'ajudes per a la vida diària i accés a la sanitat.
    • Ingressos de l'individu per les diferents fonts
  • Incidències al treball de camp
    • Situació de la llar a la mostra
    • Resultats dels qüestionaris i de les entrevistes a la llar
    • Situació de la persona respecte de la mostra i a la llar

D'altra banda, a partir de l'any 2013 l'operació recull informació procedent de fonts fiscals i administratives sobre el detall dels ingressos dels individus i de la llar que substitueix o complementa la recollida en el treball de camp.

4. Definicions

L'Enquesta té com a objectius fonamentals d'estudi la distribució de la renda i el risc de pobresa i d'exclusió social. Així mateix, també es recull informació sobre la precarietat econòmica, la privació material, la protecció social, els ingressos de les llars privades, la seva distribució segons els seus membres, les fonts d'ingressos i la situació econòmica de la població, les condicions de l'habitatge i els costos associats.

Per arribar als objectius esmentats i d'acord amb els reglaments europeus, es defineixen un seguit de conceptes.

Renda bruta

Renda total, monetària i no monetària, percebuda per la llar durant el període de referència, abans de deduir-ne l'impost de la renda, els impostos sobre el patrimoni i les cotitzacions dels assalariats, autònoms, i desocupats (si s'escau) a la Seguretat Social obligatòria. Inclou les cotitzacions socials dels empresaris a la Seguretat Social, així com les transferències rebudes entre les llars.

El període temporal de referència dels ingressos de les llars és el de l'any anterior al de la recollida de la informació.

Renda neta

Renda bruta menys l'impost sobre la renda, els impostos sobre el patrimoni i les cotitzacions obligatòries dels assalariats, autònoms i desocupats (si s'escau) a la Seguretat Social obligatòria, les dels empresaris i les transferències trameses entre llars. D'altra banda, en el càlcul de les rendes netes de la llar s'incorporen les rendes procedents d'esquemes privats de pensions no relacionats amb el treball.

En els càlculs de les estadístiques i dels indicadors de distribució de la renda, pobresa i desigualtat s'utilitza sempre la renda neta.

Renda per persona

Renda que es calcula dividint la renda neta/bruta total de la llar pel nombre de membres.

Renda per unitat de consum

Renda que s'obté dividint la renda neta/bruta total de la llar entre el nombre d'unitats de consum. Una vegada calculada la renda per unitat de consum de la llar s'adjudica aquest valor a cadascun dels seus membres.

Unitat de consum

Per a una millor comparabilitat dels ingressos dels diferents tipus de llars es fa servir internacionalment el concepte unitat de consum. El nombre d'unitats de consum de cada llar es calcula utilitzant l'escala de l'OCDE modificada, que és una escala d'equivalència que converteix el nombre de membres residents a la llar en nombre d'unitats de consum, que assigna un pes d'1 al primer adult, de 0,5 a la resta d'adults i de 0,3 als menors de 14 anys.

Llindar de pobresa

Nivell d'ingrés mínim necessari per adquirir un adequat nivell de vida. El llindar de risc de pobresa per unitat de consum es fixa com el 60 % de la mediana dels ingressos nets per unitat de consum del conjunt d'individus d'una societat. La mediana és el valor que, ordenant tots els individus de menor a major ingrés, en deixa una meitat per sota d'aquest valor i l'altra meitat per sobre. El llindar de pobresa s'estableix en euros. En els resultats per a Catalunya que presenta l'Idescat, s'ha utilitzat el llindar calculat sobre la distribució dels ingressos de la població catalana.

El valor del llindar de pobresa de cada llar depèn de la grandària de la llar i de les edats dels seus membres. Es calcula multiplicant el llindar per unitat de consum pel nombre d'unitats de consum de la llar.

Població en risc de pobresa

Proporció de la població que viu en una llar amb una renda per sota del que es considera nivell de vida mitjà en la societat en què es resideix. Una llar (i per tant totes les persones que en formen part) està en situació de risc de pobresa quan la seva renda neta per unitat de consum és inferior al llindar de pobresa.

Condicions de l'habitatge

Circumstàncies que caracteritzen l'habitatge, com ara el règim de tinença, les despeses mitjanes mensuals i els equipaments, entre altres.

  • Propietat: quan algun membre de la llar és el propietari de l'habitatge.
  • Lloguer: quan algun membre de la llar satisfà per al seu ús una quantitat en metàl·lic o en espècie en qualitat de lloguer, ja sigui a preu de mercat o inferior, i independentment que existeixi o no un contracte.
  • Cessió gratuïta: quan l'habitatge el cedeix l'empresa o organització en què treballa algun membre de la llar, o altres llars o institucions.
  • Despeses totals de l'habitatge: inclouen el lloguer (en cas que l'habitatge estigui llogat), els interessos de la hipoteca (en cas que l'habitatge sigui de propietat amb pagaments hipotecaris pendents) i altres despeses associades al manteniment de l'habitatge (comunitat, aigua, electricitat, gas, assegurança del continent i algunes taxes i impostos municipals).
  • Capacitat per arribar a final de mes: recull la percepció dels entrevistats de la seva dificultat o facilitat per arribar a final de mes. Aquesta mesura és de naturalesa subjectiva.
Lloguer imputat

Component no monetari dels ingressos de la llar. Es pot aplicar a les llars que no paguen un lloguer complet per ser propietaris o per tenir un habitatge llogat a un preu inferior al del mercat o gratuït. El valor que s'imputa és l'equivalent al que es pagaria en el mercat per un habitatge semblant a l'ocupat, menys qualsevol lloguer realment abonat.

S'obté combinant la quantitat obtinguda mitjançant un mètode objectiu amb el lloguer subjectiu que proporciona l'informant de la llar. El mètode objectiu consisteix a imputar la mitjana del lloguer real dels habitatges amb la d'altres de característiques similars quant a nombre d'habitacions, tipus d'habitatge, grau d'urbanització de la zona i temps d'ocupació de l'habitatge. Així mateix, es dedueixen dels ingressos totals de la llar els interessos dels préstecs sol·licitats per a la compra de l'habitatge principal.

5. Principals indicadors

Renda mitjana de la llar

Es calcula dividint la renda neta del conjunt de les llars pel nombre total de llars.

Renda mitjana per persona

Es calcula dividint la renda neta del conjunt de les llars pel nombre total de persones.

Renda mitjana per unitat de consum

Es calcula dividint la renda neta del conjunt de les llars pel nombre total d'unitats de consum que componen aquestes llars.

Taxa de risc de pobresa

Percentatge de persones que viu en llars considerades en risc de pobresa.

Bretxa o intensitat del risc de pobresa

Mostra la distància entre la mediana dels ingressos equivalents (o per unitat de consum) de la població en risc de pobresa i el llindar de pobresa. Indica si les persones tendeixen a apropar-se o a distanciar-se del llindar. Aquest indicador s'expressa en termes percentuals en relació amb el llindar.

Privació material

Carència de les condicions de l'habitatge, la disponibilitat dels béns durables, els retards en els pagaments i la falta de capacitat per fer front a les necessitats materials bàsiques.

Població amb privació material

Població que presenta una mancança forçada d'almenys 3 ítems dels 7 següents:

  • Poder pagar sense endarreriments despeses relacionades amb l'habitatge (hipoteca o lloguer, rebuts de gas, comunitat…) o de compres ajornades.
  • Poder anar de vacances almenys una setmana a l'any.
  • Poder fer un àpat de carn, pollastre o peix (o l'equivalent vegetarià) almenys cada dos dies.
  • Poder afrontar despeses imprevistes.
  • Poder permetre's un cotxe.
  • Poder mantenir l'habitatge a una temperatura adient.
  • Poder disposar d'un ordinador personal.
Població amb privació material severa

Població que presenta una mancança forçada d'almenys 3 ítems dels 7 següents:

  • Poder pagar sense endarreriments despeses relacionades amb l'habitatge (hipoteca o lloguer, rebuts de gas, comunitat…) o de compres ajornades.
  • Poder anar de vacances almenys una setmana a l'any.
  • Poder fer un àpat de carn, pollastre o peix (o l'equivalent vegetarià) almenys cada dos dies.
  • Poder afrontar despeses imprevistes.
  • Poder permetre's un telèfon (incloent telèfon mòbil).
  • Poder permetre's un televisor.
  • Poder permetre's una rentadora.
  • Poder permetre's un cotxe.
  • Poder mantenir l'habitatge a una temperatura adient.
Intensitat de treball de la llar

Intensitat calculada dividint la suma total dels mesos treballats pels membres de la llar en edat de treballar durant l'any de referència de l'enquesta per la suma total dels mesos en què aquests membres haurien pogut treballar durant el mateix període. Les persones en edat de treballar són individus de 18 a 59 anys (excepte els de 18 a 24 anys que són estudiants). La intensitat de treball es mesura en valors que van del 0 a l'1.

Població que viu en llars amb una intensitat de treball molt baixa

Inclou persones de 0 a 59 anys que viuen en llars on els adults de 18 a 59 anys han treballat menys del 20 % del seu potencial de treball durant el darrer any.

Taxa AROPE (At risk of poverty or social exclusion rate)

Indicador que recull la proporció de la població que es troba o bé en situació de risc de pobresa, o bé en situació de privació material severa, o bé que viu en llars amb intensitat de treball molt baixa.

Índex de Gini

Un dels índexs sintètics més emprats en les anàlisis de distribució de la renda. Mesura el grau de desigualtat en una distribució d'una variable contínua i s'utilitza tradicionalment per mesurar la desigualtat econòmica.

Corba de Lorenz i índex de Gini

El coeficient de Gini es calcula com el quocient entre l'àrea compresa entre la diagonal de perfecta igualtat i la corba de Lorenz (a) i l'àrea del triangle que crea la mateixa diagonal (a+b). La corba de Lorenz és la representació gràfica d'una funció de distribució acumulada i es defineix matemàticament com la proporció acumulada dels ingressos totals (eix y) que obtenen les proporcions acumulades de la població (eix x). La línia diagonal representa la igualtat perfecta dels ingressos. En situació de màxima igualtat distributiva, el coeficient de Gini seria igual a zero; a mesura que augmenta la desigualtat, el coeficient de Gini s'aproparia a 1 i la corba de Lorenz s'allunyaria de la diagonal.

El coeficient de Gini es calcula d'acord amb la renda neta equivalent dels individus.

L'índex de Gini és el coeficient de Gini expressat en percentatge i és igual al coeficient de Gini multiplicat per 100.

S80/S20

Relació entre la renda total del 20% de la població amb ingressos més elevats i la del 20% amb ingressos més baixos. És a dir, s'ordena la població de menys a més ingressos equivalents (o per unitat de consum) i ens quedem amb el 20% més pobre i el 20% més ric.

Es calcula dividint la suma dels ingressos equivalents del 20% dels individus més rics per la suma dels ingressos del 20% més pobres. La igualtat absoluta ens proporcionaria un índex=1 que és el seu valor mínim.

Es calcula d'acord amb la renda neta equivalent dels individus.

6. Difusió de resultats

L'Idescat difon, des de l'any 2004, els resultats per a Catalunya de l'ECV i, a partir de l'any 2016 (amb l'ampliació de la mostra feta per a Catalunya), es complementen amb els resultats dels principals indicadors per als 8 àmbits territorials, Barcelona ciutat i l'àrea metropolitana de Barcelona.

En totes les taules publicades s'ha preservat un mínim de grandària mostral. Per a les cel·les en què no es donen aquestes condicions, s'ha fet constar que les dades són poc significatives per al càlcul, amb el símbol "..".

7. Canvis metodològics

Al llarg d'aquest document s'han esmentat, quan ha convingut, les incidències metodològiques que han afectat aquesta operació des del moment de la seva creació, l'any 2004. Han estat les següents:

Modificació de la definició de "fills dependents" (any 2008)

Fins l'any 2007 es consideraven fills dependents la població menor de 16 anys i la que tenia entre 16 i 24 anys que vivia almenys amb un dels pares i que era econòmicament inactiva.

A partir del 2008, els fills dependents són la població menor de 18 anys i la que té entre 18 i 24 que viu almenys amb un dels pares i que és econòmicament inactiva.

Incorporació de registres administratius (any 2013)

L'any 2013 es produeix un trencament en la sèrie d'aquesta estadística, per un canvi en la forma d'obtenir els ingressos de la llar. A partir d'aquest any s'utilitzen els registres administratius de l'Agència Estatal d'Administració Tributària i de la Seguretat Social.

Ampliació de la mostra per a Catalunya (any 2016)

L'any 2015 l'Idescat i l'INE acorden millorar la mostra catalana de l'Enquesta i estableixen l'acord següent:

  1. L'Idescat es fa càrrec del treball de camp d'una mostra addicional que inicialment disposarà del mateix nombre de llars que la mostra de l'INE.
  2. La nova mostra no participa en el procés de rotació i es renova totalment cada any; per tant, el desgast de la mostra és molt més reduït.
  3. La nova mostra respecta els criteris de disseny de l'operació estatal, però al mateix temps introdueix la proporcionalitat territorial per a àmbits territorials i per al municipi de Barcelona.
  4. L'INE efectua l'extracció simultània de les dues mostres.
  5. L'INE aporta la informació administrativa sobre els ingressos de les llars.
  6. En l'operació, l'Idescat aplicarà els mateixos criteris metodològics i tecnològics que s'apliquen en l'operació estatal.

L'acord es fa efectiu a partir de l'ECV de l'any 2016. En aquest mateix any l'operació estatal va contribuir amb la informació corresponent a 1.275 llars i 3.264 individus a Catalunya, mentre que l'operació addicional gestionada per l'Idescat va aportar 1.751 llars i 4.094 individus.

Simultàniament a l'ampliació, l'Idescat i l'INE van acordar afegir dues noves preguntes en el qüestionari de la llar (sobre la necessitat de la llar de demanar ajuda per la seva situació econòmica) i una altra en el qüestionari individual (per conèixer la situació de les persones que tenen limitacions per fer les activitats de la vida diària).

Sou aquí: