Metodologia T

L'Enquesta de condicions de vida és una enquesta anual que realitza l'INE des de l'any 2004, i que té com a objectiu principal disposar d'estadístiques comparatives sobre la distribució dels ingressos i l'exclusió social a l'àmbit europeu. Segueix les recomanacions d'Eurostat i està emmarcada dins del projecte europeu EU-SILC (European Union Statistics on Income and Living Conditions). Així mateix, calcula els indicadors de pobresa de tots els països de la Unió Europea. Un conjunt de reglaments li dóna suport legal. El reglament marc del Parlament i el Consell Europeu identifica les àrees a investigar i altres aspectes, i els altres reglaments de la Comissió detallen les variables objectiu, els aspectes del mostreig, els treballs de camp, els informes de qualitat, etc. (veure annex)

El seu objectiu general és la producció d'estadístiques sobre la distribució de la renda i les condicions de vida que incloguin dades comparables i actualitzades sobre la renda, el nivell i la composició de la pobresa i l'exclusió social a escala nacional i europea.

En concret, l'Enquesta de condicions de vida proporciona informacions comparables i harmonitzades sobre els aspectes següents del nivell i condicions de vida i de la cohesió social:

  • Informació de la distribució personal de la renda a través dels ingressos anuals nets de les llars privades. Situació econòmica.
  • Mesura del risc de pobresa i la seva composició mitjançant l'establiment d'un llindar de risc de pobresa, privació, protecció mínima i igualtat de tracte.
  • Ocupació i activitat.
  • Jubilacions, pensions i situació socioeconòmica de les persones grans.
  • Habitatge i despeses associades.
  • Nivell de formació, salut i els efectes d'aquests sobre la condició socioeconòmica.
  • A més d'altres temes abordats en els mòduls secundaris.

La informació relativa a la distribució personal de la renda aprofundeix en els aspectes més sociodemogràfics de la distribució considerant els ingressos anuals per llar, persona i unitat de consum, així com les situacions econòmiques de les llars segons les prestacions socials que reben i les dificultats per arribar a fi de mes.

Quant a la mesura del risc de pobresa de la població, es presenta un llindar de risc de pobresa per a Catalunya. Es classifica la població segons aquest llindar, i a partir d'aquí s'estudia la incidència, la composició i la intensitat d'aquesta pobresa relativa de la població.

L'enquesta recull dades anuals sobre la llar, les persones adultes i els menors. Pel que fa a la llar, proporciona informació sobre l'entorn físic i social, les condicions i tipus d'habitatge, el règim de tinença i les despeses mensuals.

Aquesta estadística la realitza l'INE des de l'any 2004, i és a partir del 2016 que l'Idescat participa directament en l'operació de camp de l'ECV a Catalunya fent possible un increment substancial de la mostra amb l'objectiu de millorar la qualitat dels resultats obtinguts.

De fet, si la mostra efectiva de l'ECV a Catalunya fins l'any 2015 no arribava a les 1.300 llars, amb l'ampliació realitzada per l'Idescat s'arriba a les 3.000. La mostra resultant, a més de millorar generalitzadament la significació estadística dels resultats, també permet oferir resultats per als àmbits territorials, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i municipi de Barcelona.

Per a la realització de l'ampliació esmentada, l'Idescat, amb el suport del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, ha assumit plenament el treball de camp.

D'altra banda, l'acord entre l'Idescat i l'INE també ha comportat la incorporació a l'enquesta d'algunes preguntes centrades a analitzar aspectes qualitatius sobre les situacions de risc d'exclusió, entre els quals podem destacar la pèrdua d'accés a fonts d'energia per dificultats econòmiques o la necessitat de demanar ajut a familiars, amics o entitats privades davant de situacions de privació de béns bàsics.

1. L'Enquesta de condicions de vida

L'Enquesta de condicions de vida (ECV, d'ara endavant) és una operació estadística anual dirigida a les llars que es realitza en tots els països de la Unió Europea. Es tracta d'una operació harmonitzada que compta amb el suport del Reglament (CE) núm. 1177/2003 del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de juny de 2003, relatiu a les estadístiques comunitàries sobre la renda i les condicions de vida.

L'enquesta té com a principals objectius disposar d'informació estadística sobre la distribució de la renda, el risc de pobresa i l'exclusió social, i obtenir indicadors socials comparatius sobre la incidència de la pobresa i la privació material, la distribució social del risc de pobresa, la seva composició i la relació entre aquests indicadors.

Els objectius concrets de l'operació se centren en els aspectes següents: en primer lloc, totes les temàtiques relacionades amb l'exclusió social, la precarietat econòmica, la privació material i la protecció social mínima, temes que són prioritaris en el marc de l'àmbit social dins de la Unió Europea; en segon lloc, els ingressos de les llars privades, la distribució en funció dels seus components i fonts d'ingressos, i la situació econòmica de la població; en tercer lloc, aquesta operació permet obtenir informació de les condicions de l'habitatge i els costos associats. Així mateix, permet el càlcul de l'indicador anomenat taxa de risc de pobresa o exclusió social, anomenat també taxa AROPE (At Risk of Poverty and Social Exclusion), que és un dels objectius de l'Europa 2020(Europe 2020. Europe's growth strategy. European Commission).

L'enquesta proporciona dades referents tant a la dimensió transversal com a la longitudinal, però es dóna prioritat a la producció de dades transversals d'alta qualitat en la puntualitat i la comparabilitat. Les dades publicades per a Catalunya són de dimensió transversal. Respecte al disseny de l'enquesta realitzat per l'EU-SILC, en l'àmbit europeu no existeix l'obligació d'utilitzar un model concret, però sí hi ha l'exigència que l'enquesta proporcioni una determinada informació de tipus transversal i longitudinal fent servir els instruments que cada estat membre consideri convenients. La flexibilitat és una de les característiques de l'EU-SILC. És per això que les microdades es poden obtenir de diversos tipus de fonts estadístiques amb diferents dissenys, amb l'única condició que compleixin els requeriments exigits.

Les principals característiques de l'ECV són les següents:

  • Les unitats de mostreig i anàlisi: es considera com a unitat primària de mostreig la secció censal i com a unitat última de mostreig l'habitatge principal familiar (s'ha utilitzat la definició censal d'habitatge familiar). S'inclouen en la mostra seleccionada inicialment totes les llars privades residents en els habitatges familiars principals seleccionats.

    En el primer període es consideren dues unitats bàsiques d'observació i anàlisi: les llars privades que resideixen en els habitatges familiars principals seleccionades en la mostra i les persones membres d'aquestes llars. Aquestes llars s'anomenen llars mostrals o panel. A partir del segon període (per a cadascun dels grups de rotació), i pel fet que algunes persones poden canviar de llar, també s'incorporen a l'enquesta les llars privades que no formaven part de la mostra en el període anterior i que tenen entre els seus membres alguna persona mostral. És a dir, les llars mostrals després del primer període són totes les que tenen entre els seus membres alguna persona mostral.

  • L'àmbit poblacional d'estudi són les persones membres de llars privades que resideixen en habitatges familiars principals. Es recull informació més exhaustiva per a aquelles persones que tenen més de 16 anys el 31 de desembre de l'any anterior a l'entrevista.
  • L'àmbit geogràfic de l'ECV és tot el territori espanyol. Els períodes temporals de referència són diferents en funció de la variable objecte d'estudi: la setmana anterior a l'entrevista, les darreres quatre setmanes, els darrers dotze mesos, el moment actual, etc. D'altra banda, es recull informació biogràfica de les persones informants, per la qual cosa el període temporal serà diferent per a cada persona. Cal destacar que per a les variables relatives als ingressos i totes les anàlisis que se'n deriven, s'usa l'any natural anterior a la realització de l'enquesta.
  • L'ECV és una enquesta anual amb un disseny de panel rotant. La mostra està formada per 4 submostres independents, cadascuna de les quals és un panel amb 4 torns de rotació i cada any es renova un dels panels de la mostra. El disseny mostral es caracteritza per ser en dues etapes, amb una estratificació de les unitats de la primera etapa, formada per les seccions censals, i de la segona, formada pels habitatges familiars principals; d'aquests habitatges, s'investiguen les llars amb residència habitual. S'ha dissenyat una mostra independent per a cada comunitat autònoma, per obtenir resultats significatius en aquest nivell de desagregació territorial. En la primera etapa s'han construït uns estrats d'acord amb la dimensió municipal a la qual pertany la secció censal. El dimensionament de la mostra s'ha realitzat mitjançant una tècnica mixta entre l'afixació uniforme i la proporcional.
  • Des del 2004 el principal mètode de la recollida de dades és l'entrevista personal als membres de totes les llars objecte d'estudi. Els entrevistadors visiten les llars i recullen la informació amb ajuda d'ordinadors portàtil (CAPI). A vegades completen les entrevistes amb trucades telefòniques per obtenir dades que falten o per corregir dades errònies. A partir de l'enquesta del 2013 les dades relatives als ingressos de la llar s'han construït amb una metodologia mixta que combina la informació proporcionada per l'informant amb registres administratius de l'Agència Estatal d'Administració Tributaria i la Seguretat Social.
  • Hi ha tres qüestionaris, dissenyats per recollir la informació de les variables objectiu especificades en el Reglament de la Comissió. Els qüestionaris són els següents:
    • Fitxa de la llar: recull les principals dades bàsiques dels membres de la llar.
    • Qüestionari de la llar: recull la informació de l'habitatge, els equipaments, la situació econòmica i els ingressos de la llar.
    • Qüestionari individual: recull dades individuals de cadascun dels membres de la llar enquestables; és a dir que tenen 16 o més anys complerts el 31 de desembre de l'any anterior a l'entrevista. Les dades es refereixen a l'activitat, renda personal, educació, informació biogràfica i experiència professional.

1.1. Conceptes bàsics

Llar privada

Persona o conjunt de persones que ocupen un habitatge familiar principal en què comparteixen despeses i participen conjuntament en el seu manteniment.

Persona de referència

Persona responsable de l'habitatge. És qui té el títol de propietat o el contracte de lloguer al seu nom. Si l'habitatge és de cessió gratuïta, se'n considerarà responsable el membre al qual s'hagi fet la cessió.

Ingressos nets de la llar

Ingressos nets que els membres de la llar han percebut durant l'any anterior al de l'entrevista. (Per tant, en l'enquesta del 2013 es pregunta pels ingressos percebuts el 2012.)

A partir del 2013, es tenen dues bases:

  • Base 2004: les dades relatives als ingressos de la llar s'obtenen mitjançant entrevista personal.
  • Base 2013: les dades relatives als ingressos de la llar s'obtenen utilitzant fitxers administratius. Es tracta d'un nou mètode d'obtenció de dades.
Renda bruta

Renda total, monetària i no monetària, percebuda per la llar durant el període de referència, abans de deduir-ne l'impost de la renda, els impostos sobre el patrimoni i les cotitzacions dels assalariats, autònoms, i desocupats (si s'escau) a la Seguretat Social obligatòria, i la dels empresaris a la Seguretat Social, però després d'incloure-hi les transferències rebudes entre les llars.

Renda bruta de la llar:

  • (+) Renda bruta monetària o quasi monetària de l'assalariat
  • (+) Renda bruta no monetària de l'assalariat
  • (+) Cotitzacions socials a càrrec de l'ocupador
  • (+) Beneficis o pèrdues monetàries brutes de treballadors per compte propi (inclosos drets de propietat intel·lectual)
  • (+) Valor dels béns produïts per a autoconsum
  • (+) Prestacions per atur
  • (+) Prestacions per vellesa
  • (+) Prestacions per supervivència
  • (+) Prestacions per malaltia
  • (+) Prestacions per invalidesa
  • (+) Ajuts per a estudis
  • (+) Ajuts per a família/fills
  • (+) Ajuts per exclusió social no classificada en altres apartats
  • (+) Ajuts per a habitatges
  • (+) Lloguer imputat
  • (+) Renda procedent del lloguer d'una propietat o terreny
  • (+) Interessos, dividends i guanys d'inversions de capital en empreses no constituïdes en societats
  • (+) Transferències periòdiques monetàries percebudes d'altres llars
  • (+) Renda percebuda per als menors de 16 anys
  • (−) Interessos pagats de préstecs hipotecaris
Renda neta

Renda bruta menys l'impost sobre la renda, els impostos sobre el patrimoni i les cotitzacions obligatòries dels assalariats, autònoms i desocupats (si s'escau) a la Seguretat Social obligatòria, les dels empresaris i les transferències trameses entre llars.

Pel que fa als resultats que es presenten, cal tenir en compte que el període temporal de referència dels ingressos de les llars és el de l'any anterior al de la recollida de la informació.

Renda disponible total de la llar:

  • (+) Renda bruta monetària o quasi monetària de l'assalariat
  • (+) Renda bruta no monetària de l'assalariat
  • (+) Cotitzacions socials a càrrec de l'ocupador
  • (+) Beneficis o pèrdues monetàries brutes de treballadors per compte propi (inclosos drets de propietat intel·lectual)
  • (+) Valor dels béns produïts per a autoconsum
  • (+) Prestacions per atur
  • (+) Prestacions per vellesa
  • (+) Prestacions per supervivència
  • (+) Prestacions per malaltia
  • (+) Prestacions per invalidesa
  • (+) Ajuts per a estudis
  • (+) Ajuts per a família/fills
  • (+) Ajuts per exclusió social no classificada en altres apartats
  • (+) Ajuts per a habitatges
  • (+) Lloguer imputat
  • (+) Renda procedent del lloguer d'una propietat o terreny
  • (+) Interessos, dividends i guanys d'inversions de capital en empreses no constituïdes en societats
  • (+) Transferències periòdiques monetàries percebudes d'altres llars
  • (+) Renda percebuda per als menors de 16 anys
  • (−) Interessos pagats de préstecs hipotecaris
  • (−) Cotitzacions socials a càrrec de l'ocupador
  • (−) Impost sobre la renda i cotitzacions socials (inclou devolucions/ingressos complementaris per ajustos en impostos sobre la renda, impost sobre la renda retinguda en origen i cotitzacions socials, si s'escau)
  • (−) Impost sobre el patrimoni
  • (−) Transferències periòdiques monetàries pagades entre llars
Lloguer imputat

El lloguer imputat és un component no monetari dels ingressos de la llar. Es pot aplicar a les llars que no paguen un lloguer complet per ser propietaris o per tenir un habitatge llogat a un preu inferior al del mercat o gratuït. El valor que s'imputa és l'equivalent al que es pagaria en el mercat per un habitatge semblant a l'ocupat, menys qualsevol lloguer realment abonat.

El valor del lloguer imputat s'obté combinant la quantitat obtinguda mitjançant un mètode objectiu amb el lloguer subjectiu que proporciona l'informant de la llar. El mètode objectiu consisteix a imputar la mitjana del lloguer real dels habitatges amb la d'altres de característiques similars quant a nombre d'habitacions,tipus d'habitatge, grau d'urbanització de la zona i temps d'ocupació de l'habitatge. Així mateix, es dedueixen dels ingressos totals de la llar els interessos dels préstecs sol·licitats per la compra de l'habitatge principal.

Per als càlculs de la distribució de la renda de les llars de Catalunya no es té en compte el lloguer imputat, excepte en les taules en què s'especifica.

Altres elements que no es consideren part de la renda

Cotitzacions a plans de pensions individuals. Inclou les cotitzacions a plans de pensions privats individuals relatius a vellesa, supervivència, malaltia, invalidesa i atur.

Pensions periòdiques de plans privats individuals diferents dels inclosos a SEEPROS (Sistema europeu d'estadístiques de protecció social d'Eurostat). Inclou pensions de vellesa, supervivència, malaltia, invalidesa i atur percebudes a través de plans d‘assegurances privades individuals en forma de interessos o dividends.

Renda mitjana per persona

La renda mitjana per persona s'obté dividint els ingressos nets de la llar entre el nombre de membres d'aquesta llar.

Renda mitjana per unitat de consum de la llar i de les persones

Els ingressos per unitat de consum de la llar s'obtenen dividint els ingressos totals de la llar entre el nombre d'unitats de consum (membres de la llar) que componen la llar. Cada membre té un pes específic. Per determinar el nombre d'unitats de consum equivalents de les llars s'utilitza l'escala de l'OCDE modificada, que dóna un pes d'1 al primer adult, un pes de 0,5 a la resta d'adults i un pes de 0,3 als menors de 14 anys. Una vegada s'ha calculat l'ingrés per unitat de consum de la llar s'adjudica aquest a cada membre de la llar.

Mediana

És el valor que, un cop ordenats tots els individus segons els ingressos (de menys a més), en deixa una meitat per sota d'aquest valor i l'altra per sobre. Per tant, si és una mediana relativa, el seu valor depèn del valor de renda i de com es distribueixi la renda entre la població. Així, augmenta o disminueix segons la mediana dels ingressos.

Llindar de pobresa

El llindar de risc de pobresa es calcula cada any a partir de la distribució dels ingressos de l'any anterior. Segons els criteris d'Eurostat, aquest llindar es fix en el 60% de la mediana dels ingressos per unitat de consum de les persones.

El valor del llindar de pobresa, expressat com a ingrés total de la llar, depèn de la mida de la llar i de les edats dels seus membres; és a dir del nombre d'unitats de consum.

Risc de pobresa

La taxa de risc de pobresa és el percentatge de persones que està per sota del llindar de pobresa.

Taxa de risc de pobresa ancorada en un moment fix en el temps

La taxa de risc de pobresa ancorada és el percentatge de persones amb ingressos per sota d'un llindar d'ingressos fixat i estable en el temps. Aquesta taxa es calcula per a un any donat (t). La taxa de risc de pobresa ancorada en t-3 és la proporció de la població els ingressos de la qual en t estan per sota del llindar de pobresa de t-3, actualitzat per la inflació de t-3 a t.

Privació material

La privació material es basa en les condicions de l'habitatge, la disponibilitat de béns durables, els retards en els pagaments i la falta de capacitat per fer front a les necessitats materials bàsiques.

La població amb privació material és la que presenta una mancança forçada d'almenys 3 ítems dels 7 següents:

  1. Pagar sense endarreriments despeses relacionades amb l'habitatge (hipoteca o lloguer, rebuts del gas, comunitat…) o de compres ajornades.
  2. Poder anar de vacances almenys una setmana a l'any.
  3. Poder fer un àpat de carn, pollastre o peix (o l'equivalent vegetarià) almenys cada dos dies.
  4. Poder afrontar despeses imprevistes.
  5. Poder permetre's un cotxe.
  6. Poder mantenir l'habitatge a una temperatura adient.
  7. Poder disposar d'ordinador personal.

La població amb privació material severa és la població que presenta una mancança forçada d'almenys 4 dels 9 ítems següents:

  1. Pagar sense endarreriments despeses relacionades amb l'habitatge (hipoteca o lloguer, rebuts del gas, comunitat…) o de compres ajornades.
  2. Poder anar de vacances almenys una setmana a l'any.
  3. Poder fer un àpat de carn, pollastre o peix (o l'equivalent vegetarià) almenys cada dos dies.
  4. Poder afrontar despeses imprevistes.
  5. Poder permetre's un telèfon (incloent-hi telèfon mòbil).
  6. Poder permetre's una televisió.
  7. Poder permetre's una rentadora.
  8. Poder permetre's un cotxe.
  9. Poder mantenir l'habitatge a una temperatura adient.
Intensitat de treball a la llar

La intensitat de treball a la llar es calcula dividint la suma dels mesos que han treballat els membres en edat activa per la suma dels mesos en què aquests membres haurien pogut treballar, durant l'any anterior a l'enquesta. Les persones en edat activa són les que tenen entre 18 a 59 anys i que no són fills dependents (fills dependents són els menors de 16 anys i els que tenen entre 16 i 24 anys, que viuen almenys amb un dels pares i que són econòmicament inactives). Per això aquesta variable no s'aplica en el cas de les persones de 60 i més anys. La intensitat de treball es mesura en valors que van del 0 a l'1.

Llars amb intensitat de treball molt baixa: les llars amb intensitat de treball molt baixa són les que se situen en valors iguals o inferiors a 0,20. La taxa de població que viu en llars amb intensitat de treball molt baixa s'aplica a la població de 0 a 59 anys que viu en aquestes llars.

Taxa AROPE (At risk of poverty and social exclusion)

Indicador que recull la proporció de població que es troba o bé en situació de risc de pobresa, o bé en situació de privació material severa, o bé que viu en llars amb intensitat de treball molt baixa.

Per garantir la significació estadística dels resultats que es presenten, s'ha preservat un mínim de grandària mostral en cadascuna de les taules. En les cel·les on no es donen aquestes condicions, s'ha fet constar que les dades són poc significatives per al càlcul amb el símbol "..".

2. La distribució personal de la renda

Per produir informació estadística sobre la distribució personal de la renda i el risc de pobresa són necessaris tres components: un indicador de renda, una escala d'equivalència i la metodologia per produir els indicadors.

Pel que fa a l'indicador de renda, l'ECV ofereix una variable que recull amb exhaustivitat els ingressos corrents de les llars (monetaris i no monetaris) en un any natural.

Des de l'inici de l'enquesta (any 2004), el mètode de recollida de la informació ha estat l'entrevista personal als membres de cada llar objecte d'estudi. L'entrevistador visita les llars i sol·licita la informació per emplenar els qüestionaris. D'aquesta forma es recull tant la informació relativa als ingressos com la de la resta de variables relatives a les condicions de la vida de la llar.

A l'ECV del 2013 s'ha adoptat una nova metodologia en la producció de dades relatives als ingressos de la llar basada en l'ús de fitxers administratius, que representa una millora en la qualitat de les dades i l'eficiència en el mètode de recollida. L'objectiu és millorar la producció de les variables relatives als ingressos de les llars.

Les dades sobre els ingressos de les llars s'han elaborat mitjançant una metodologia mixta que combina la informació proporcionada pels informants amb la dels registres administratius de l'Agència Estatal d'Administració Tributaria i la Seguretat Social.

A causa d'aquest canvi metodològic, es produeix un trencament de sèrie a l'enquesta del 2013, que fa que les dades d'ingressos no siguin comparables amb les dades dels anys anteriors. Per aquesta raó s'han realitzat unes estimacions retrospectives dels principals indicadors des del 2009, comparables amb les dades del 2013. Aquest canvi metodològic s'ha fet tenint en compte les recomanacions sectorials del Consell Superior d'Estadística.

Cal destacar que en l'àmbit europeu l'ús de les dades administratives en la producció estadística es considera essencial per a la modernització de les estadístiques socials.

Amb el canvi metodològic es recullen les variables d'ingressos principalment de fitxers administratius. A partir del NIF de les persones seleccionades a la mostra es recopilen les dades provinents de les fonts tributàries i de la Seguritat Social, que, juntament amb les dades recollides en els qüestionaris, permeteren construir les variables d'ingressos. En una primera fase s'identifica la casella o caselles corresponents, es fan els tractaments oportuns i s'obté la variable final requerida. Aquest procediment és efectiu en alguns casos, però n'hi ha d'altres en què no es poden utilitzar fitxers administratius de forma exclusiva. Aleshores es recorre a l'entrevista personal.

Finalment combinant les dades de l'enquesta i dels fitxers administratius es construeixen les variables relatives als ingressos.

S'han fet diversos estudis en què es fan una anàlisi bàsica comparativa i descriptiva entre les dades de l'ECV i les dades dels fitxers administratius per valorar l'impacte de l'ús dels fitxers administratius en determinats indicadors de l'ECV. La principal conclusió és que, si bé l'ús dels fitxers no sembla tenir un impacte important en els indicadors basats en la distribució de la renda (les taxes de risc de pobresa), sí que en té en el nivell de renda, per la qual cosa augmenta significativament el seu valor.

Els ingressos nets percebuts per les llars que es recullen anualment a l'ECV corresponen sempre a l'any anterior de l'enquesta.

Les llars amb dimensions i composicions diferents també tenen necessitats diferents. Per a una millor comparabilitat dels ingressos dels diferents tipus de llar es fa servir internacionalment el concepte unitat de consum. Per determinar el nombre d'unitats de consum equivalents dels diferents tipus de llar s'empren les anomenades escales d'equivalència, que converteixen les rendes totals de les llars en rendes equivalents. Les escales d'equivalència són una mesura d'ajustament que converteixen el nombre de membres residents a la llar en nombre d'unitats de consum. L'escala d'equivalència que s'utilitza en tots els països de la UE és la de l'OCDE modificada, que assigna un pes d'1 al primer adult, de 0,5 a la resta d'adults i de 0,3 als menors de 14 anys. Els ingressos per unitat de consum de la llar s'obtenen dividint els ingressos totals de la llar entre el nombre d'unitats de consum que componen aquesta llar; d'aquesta manera s'obté la renda equivalent o renda per unitat de consum. És així com a cada membre de la llar se li atribuís la renda equivalent de la seva llar.

Pel que fa als resultats i indicadors obtinguts, es presenten diverses taules que descriuen la distribució personal de la renda a Catalunya. En primer lloc, es presenta taules per decils, quartils i quintils de renda, la distribució de les llars catalanes en diferents trams d'ingressos i després la renda mitjana anual per llar, per persona i per unitat de consum.

A continuació es presenta l'índex de Gini, que és un dels índexs sintètics més emprats en les anàlisis de distribució de la renda. Aquest índex mesura el grau de desigualtat en una distribució d'una variable contínua i s'empra tradicionalment per mesurar la desigualtat econòmica. El càlcul d'aquest índex s'obté a partir de la suma de les diferències absolutes entre cada parell de rendes de la distribució, després d'haver ordenat la població per la variable de renda en ordre creixent.

El rang dels valors de l'índex de Gini és entre 0 i 1 en la base 2004 i entre 0 i 100 en la base 2013. Pren el valor 0 en cas d'equitat perfecte (tothom ingressa el mateix) i el valor 100 (1 en base 2004) en cas de desigualtat perfecta (màxima desigualtat). L'índex de Gini és una mesura de desigualtat econòmica que permet comparar territoris de població diferent i la comparativa temporal.

Un altre indicador emprat és l'índex de ràtio S80/S20, que mesura la desigualtat en la distribució a través de ràtios entre centils. Aquest índex s'interpreta com la renda que s'obté pel quintil superior (és a dir el 20% de la població amb nivell econòmic més alt), en relació amb la del quintil inferior.

3. El risc de pobresa

El risc de pobresa (o pobresa relativa) situa el fenomen de la pobresa dins de la societat objecte d'estudi. Es considera que una persona és pobra quan està en situació de desavantatge respecte de la resta de persones de l'entorn. Aquesta perspectiva està molt lligada a la noció de desigualtat i parteix de la base que la població en risc de pobresa és la que té una renda per sota del que es pot considerar un nivell de vida mitjana en la societat en la qual resideix.

La unitat d'anàlisi del risc de pobresa són les persones. S'assigna a totes les persones de la llar la renda que prové de la suma dels ingressos totals de la llar. Els ingressos per unitat de consum de la llar s'obtenen dividint els ingressos totals de la llar entre el nombre d'unitats de consum que componen la llar i així s'obté la variable de renda individual, que serà l'ingrés equivalent o ingrés per unitat de consum, explicat a l'apartat anterior.

El llindar de pobresa s'estableix en euros. El valor del llindar de pobresa, expressat com a ingrés total de la llar, depèn de la dimensió de la llar i de les edats dels seus membres; és a dir, del nombre d'unitats de consum. Aquest llindar es fixa en el 60% de la mediana dels ingressos per unitat de consum. La mediana és el valor que, si s'ordena tota la població segons els ingressos (de menys a més), deixa una meitat per sota d'aquest valor i l'altra meitat, per sobre.

Segons les consideracions exposades, la pobresa relativa d'una societat es determina a partir de l'estudi de la distribució de la renda neta equivalent de les persones.

El llindar de risc de pobresa es fixa com el 60% de la mediana dels ingressos disponibles anuals equivalents. La taxa de risc de pobresa és el percentatge de persones que queden per sota d'aquest llindar. Es poden calcular taxes de risc de pobresa per a diferents grups de població, segons variables demogràfiques o socioeconòmiques.

Distribució dels ingressos nets anuals equivalents

La comparació entre les taxes de risc de pobresa abans i després de transferències socials proporciona informació respecte a l'efectivitat redistributiva del sistema de protecció social. Per tant, amb l'objectiu d'analitzar en quina mesura les prestacions socials, especialment en el cas de les prestacions per vellesa (pensions de jubilació i de supervivència) permeten reduir les situacions de risc de pobresa, s'analitzen tres tipus de taxes, segons els diferents ingressos comptabilitzats: ingressos previs a totes les transferències socials, ingressos posteriors a les pensions per vellesa i supervivència i ingressos posteriors a totes les transferències socials.

Les transferències socials es desglossen en:

  • Ajuts per a família/fills
  • Ajuts per a habitatge
  • Prestacions per atur
  • Prestacions per vellesa
  • Prestacions per supervivència
  • Prestacions per malaltia
  • Prestacions per invalidesa
  • Ajuts per a estudis
  • Ajuts per exclusió social no classificada en altres apartats

Si bé la taxa de risc de pobresa informa sobre el percentatge de població que es troba en risc de patir pobresa i de quins són els grups poblacionals més afectats, cal disposar també de dades sobre la intensitat del risc de pobresa. Aquestes mesures se centren més en el grau de pobresa que pateixen les persones que no en la xifra d'individus considerats pobres. El principal indicador és la bretxa de la pobresa, que mostra la distància entre la mediana dels ingressos equivalents de la població en risc de pobresa i el llindar; és a dir, mostra "com de pobres són els pobres". Aquest indicador s'expressa en termes percentuals en relació amb el llindar. Així com la incidència del risc de pobresa informa sobre els col·lectius que tenen més risc a patir situacions de precarietat econòmica, la composició de la població en risc de pobresa permet conèixer-ne les característiques internes i, per tant, obtenir un perfil sociodemogràfic d'aquesta població.

4. La privació material

Les condicions de vida de la població s'han vinculat amb el risc de pobresa mitjançant la mesura de la privació. Aquesta metodologia consisteix a llistar uns béns o serveis i fer el recompte de les llars que tenen dificultats econòmiques per poder assumir la despesa d'adquisició o fruïció d'aquests béns o serveis.

L'índex de privació material és un indicador que complementa les mesures de pobresa monetària. La privació material es refereix a la dificultat dels individus o les llars per pagar els béns de consum i les activitats que són pròpies d'una societat en un moment donat, sense considerar estils de vida volgudament austers.

Taxa de privació material. Percentatge de població que té carència forçada d'almenys 3 ítems dels 7 següents:

  1. Retards en el pagament de despeses relacionades amb l'habitatge principal (hipoteca o lloguer, rebuts de gas, comunitat ...) en els 12 últims mesos.
  2. Mantenir la llar adequadament calenta
  3. Assumir despeses imprevistes (Es considera la capacitat que té una llar per fer front a una despesa imprevista contant únicament amb els seus recursos propis, és a dir, sense demanar préstecs o compres a terminis per tal d'afrontar les despeses habituals. L'import de la despesa es va revisant cada any a partir de l'evolució del nivell d'ingressos de la població.)
  4. Menjar carn, pollastre o peix almenys cada dos dies.
  5. Anar de vacances almenys una setmana a l'any
  6. Disposar d'un cotxe
  7. Disposar d'un ordinador personal

En primer lloc es consideren les privacions d'aquest béns a les llars perquè no se'ls poden permetre i després es fan les taxes de privació material i les taxes de privació material severa de la població.

Taxa de privació material severa. Percentatge de població que té carència forçada d'almenys 4 ítems dels 9 següents:

  1. Retards en el pagament de despeses relacionades amb l'habitatge principal (hipoteca o lloguer, rebuts de gas, comunitat...) en els 12 últims mesos.
  2. Mantenir la llar adequadament calenta.
  3. Assumir despeses imprevistes. (Es considera la capacitat que té una llar per fer front a una despesa imprevista contant únicament amb els seus recursos propis, es a dir, sense demanar préstecs o compres a terminis per tal d'afrontar les despeses habituals. L'import de la despesa es va revisant cada any a partir de l'evolució del nivell d'ingressos de la població.)
  4. Menjar carn, pollastre o peix almenys cada dos dies.
  5. Anar de vacances almenys una setmana a l'any.
  6. Disposar d'un cotxe.
  7. Disposar de telèfon.
  8. Disposar de televisió en color.
  9. Disposar de rentadora.

5. Intensitat de treball a la llar

La intensitat de treball de la llar es refereix al nombre de mesos que han treballat tots els membres de la llar en edat laboral durant l'any, i és proporcional al nombre de mesos que teòricament podrien treballar. La mesura del temps treballat s'efectua amb la variable "intensitat de treball a la llar" (IT), calculada com el nombre de mesos realment treballats respecte dels que es podrien haver treballat. En el càlcul es comptabilitzen les persones de 18–59 anys, excepte els estudiants de 18–24 anys. El valor IT=1 indica que a la llar totes les persones en edat de treballar ho han fet durant tot l'any. A l'altre extrem, el valor IT=0 indica que a la llar cap dels membres en edat de treballar ha estat ocupat. I és així com es calcula la intensitat de treball (IT) de les llars d'una societat. Per a les persones que van declarar que treballaven a temps parcial, el nombre de mesos en termes d'equivalents a temps complet es calcula d'acord amb el nombre d'hores habitualment treballades en el moment de l'entrevista.

Les persones que viuen en llars amb una intensitat de treball molt baixa es defineixen com les persones de 0 a 59 anys que viuen en llars on els adults (els de 18–59, excepte els estudiants de 18–24 anys) van treballar menys del 20%; és a dir IT ≤ 0,2 del seu potencial total durant els 12 mesos anteriors. Una intensitat de treball igual o inferior a 0,20 en una llar es considera baixa.

6. Taxa de risc de pobresa o exclusió social (taxa AROPE)

La taxa de risc de pobresa o exclusió social és un indicador que forma part dels indicadors de la estratègia de l'EUROPA 2020 de la Unió Europea.

La taxa de risc de pobresa o exclusió social (AROPE, sigla de l'anglès At risk of poverty and social exclusion), definida segons uns criteris establerts per Eurostat, és la població que està almenys en alguna d'aquestes situacions: en risc de pobresa o té privació material severa o té una intensitat de treball baixa.

Components de la taxa de risc de pobresa o exclusió social

7. Condicions de l'habitatge

L'ECV permet estudiar alguns aspectes relacionats amb l'habitatge, com ara l'entorn físic i social, els equipaments i les despeses mitjanes mensuals que suposa. Respecte al règim de tinença de l'habitatge, es té en compte aquesta classificació:

  • Propietat: quan algun membre de la llar és el propietari de l'habitatge.
  • Lloguer: quan algun membre de la llar satisfà una quantitat en metàl·lic o en espècie per usar-lo, ja sigui a preu de mercat o inferior, i independentment que existeixi o no un contracte.
  • Cessió gratuïta: quan l'habitatge el cedeix l'empresa o organització en què treballa algun membre de la llar, o altres llars o institucions.

Sobre l'entorn físic i social de l'habitatge es consideren els aspectes següents:

  • llum natural insuficient en alguna zona de l'habitatge
  • sorolls produïts pels veïns o procedents de l'exterior
  • contaminació, brutícia o altres problemes mediambientals
  • delinqüència o vandalisme a la zona

Un aspecte de la llar sobre el qual es recull informació és la disponibilitat o la possibilitat de disposar (en cas de desitjar-ho) d'alguns béns d'equipament i vehicle. Els béns d'equipament considerats són els següents:

  • telèfon
  • televisió en color
  • ordinador personal
  • rentadora

De la mateixa manera, la informació sobre les despeses de l'habitatge que inclou lloguers, interessos, assegurances, impostos i despeses corrents (aigua, llum, combustible...), permet la creació de taules que mostren la despesa mitjana mensual de l'habitatge.

8. Condicions de vida

L'ECV recull una sèrie de dades anuals sobre la llar, les persones adultes i els menors. En relació amb les persones adultes, informa sobre l'estat de salut percebut i l'accés a l'atenció sanitària. En el cas dels menors, aporta informació sobre l'atenció i cura dels nens.

La classificació de l'estat de salut es basa en el criteri de l'informant, és a dir, en la percepció subjectiva que té del seu estat de salut en general.

El següent punt sotmès a anàlisi és l'accés a l'atenció sanitària i l'accés al dentista, en els dotze mesos anteriors a l'enquesta i en el cas d'haver-ho necessitat. Es tenen en compte els motius principals pels quals no s'ha anat al metge quan es necessitava.

Una de les temàtiques tractades per l'ECV és l'atenció i la cura de nens de 12 anys o menys. A més de les variables relatives a aquests membres de la llar s'han considerat d'altres com ara l'educació, l'assistència a guarderies, els centres dedicats a la cura de nens i la informació sobre cuidadors dels nens menors de 12 anys, ja siguin professionals o persones sense remunerar.

Les taules corresponents a aquest apartat 8 estan disponibles a l'ECV. Base 2004 fins a l'any 2010 i en alguns casos fins al 2009. No han estat actualitzades pels anys següents, ja que no arribaven a un mínim de grandària mostral i no era possible garantir la significació estadística dels resultats. És per aquesta raó que aquestes taules tampoc seran publicades a l'ECV. Base 2013.

9. Difusió

Les dades de la distribució de la renda, risc de pobresa o exclusió social (base 2013) s'actualitzen anualment. Atenent a la mostra efectiva de l'enquesta per a Catalunya, i coincidint amb la publicació dels resultats de l'edició de 2015, s'ha considerat convenient reduir el nombre de taules amb dades de persones i llars en valors absoluts. Aquesta reducció afecta els blocs Distribució personal de la renda i Composició de la població en risc de pobresa.

Fins a l'any 2015 s'ofereixen resultats per a Catalunya i a partir de 2016, també se n'ofereixen dels àmbits territorials, Barcelona ciutat i l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

La informació presentada és la següent:

  • Distribució de la renda, risc de pobresa i exclusió social. Base 2013
    • Distribució personal de la renda
    • Pobresa monetària
    • Privacions de les llars
    • Condicions de l'habitatge
    • Risc de pobresa o exclusió social harmonitzada (Taxa AROPE)
  • Estimacions retrospectives. Sèrie 2009–2012
    • Renda mitjana neta anual per llar, persona i unitat de consum. Sèrie retrospectiva 2009–2012.
    • Població i taxa de risc de pobresa per sexe i edat. Sèrie retrospectiva 2009–2012.
    • Llindar de risc de pobresa. Sèrie retrospectiva 2009–2012.
    • Indicadors de distribució personal de la renda. Sèrie retrospectiva 2009–2012.
    • Taxa de risc de pobresa o exclusió social. Interseccions entre subpoblacions. Catalunya. Sèrie retrospectiva 2009–2012.
    • Components de la taxa de risc de pobresa o exclusió social. Sèrie retrospectiva 2009–2012.
  • Distribució de la renda, risc de pobresa i exclusió social. Base 2004
    • Distribució personal de la renda
    • Risc de pobresa
    • Privacions de les llars
    • Salut
    • Atenció i cura dels nens
    • Condicions de l'habitatge
    • Risc de pobresa o exclusió social harmonitzada (Taxa AROPE)

Per tal de garantir la significació estadística dels resultats que es presenten, s'ha preservat un mínim de grandària mostral en cadascuna de les taules. Per a les cel·les on no es donen aquestes condicions s'ha fet constar que les dades són poc significatives per al càlcul amb el símbol "..".

Annex

Reglaments europeus

  • Reglamento del Parlamento Europeo y del Consejo de 16 de junio de 2003 relativo a las estadísticas comunitarias sobre la renta y las condiciones de vida (EU-SILC).
  • Reglamento de la Comisión de 7 de noviembre de 2003 referente a la lista de variables objetivo principales.
  • Reglamento de la Comisión de 21 de octubre de 2003 referente a las reglas de muestreo y seguimiento.
  • Reglamento de la Comisión de 21 de octubre de 2003 referente a las características del trabajo de campo y los procedimientos de imputación.
  • Reglamento de la Comisión de 21 de octubre de 2003 referente a definiciones y definiciones actualizadas.
  • Reglamento de la Comisión de 5 de enero de 2004 referente a la descripción detallada de los informes de calidad intermedio y final.
  • Reglamentació de mòduls addicionals.

Sou aquí: