Metodologia T

L'Enquesta d'usos lingüístics de la població (d'ara endavant EULP) és una estadística oficial que compta amb tres edicions: la de l'any 2013, la de l'any 2008 i la de l'any 2003. Es tracta d'una estadística periòdica, els organismes responsables de la qual són el Departament de Cultura, per mitjà de la Direcció General de Política Lingüística, i l'Idescat.

El principal objectiu de l'EULP és obtenir una estimació dels usos lingüístics en les relacions interpersonals a Catalunya en diversos àmbits d'ús.

Són destacables altres objectius de l'enquesta, com ara obtenir informació sobre:

  • llengües d'identificació de la població: inicial, d'identificació i habitual
  • coneixement del català, castellà, francès i anglès en les quatre habilitats: entendre, parlar, llegir i escriure
  • ús i coneixement de l'occità (aranès, a la Val d'Aran)
  • coneixement d'altres llengües
  • actituds lingüístiques de la població i opinions sobre l'ús del català

1. Enquesta d'usos lingüístics de la població. 2013 i 2008

1.1. Àmbits de la investigació

1.1.1. Àmbit poblacional

Totes les dades obtingudes fan referència a la població de 15 anys i més resident en el territori de Catalunya.

1.1.2. Àmbit geogràfic

L'àmbit geogràfic el constitueix tot el territori de Catalunya amb resultats significatius per als vuit àmbits territorials vigents en el moment del treball de camp en l'edició de 2013, per als set àmbits en l'edició de 2008, Barcelona ciutat i la comarca de la Val d'Aran.

  1. Metropolità
    • Barcelona
    • Resta del Metropolità
  2. Comarques Gironines
  3. Camp de Tarragona
  4. Terres de l'Ebre
  5. Ponent
  6. Comarques Centrals
  7. Alt Pirineu i Aran
    • Val d'Aran
    • Resta de l'Alt Pirineu i Aran
  8. Penedès (àmbit nou, edició 2013)

1.1.3. Àmbit temporal

L'edició de 2013 es va portar a terme de juny a novembre de 2013. La referència temporal per al càlcul de les estimacions de la població va ser l'1 d'octubre de 2013, que és el punt mig del període de recollida de la informació de l'enquesta i es va utilitzar per elevar la mostra a la població. L'edició de 2008 es va realitzar de febrer a novembre.

1.2. Continguts

El qüestionari de l'EULP està estructurat en els apartats i subapartats següents:

  1. Llengües i coneixements
  2. Usos lingüístics a la llar
  3. Usos lingüístics familiars: mare o tutora, pare o tutor, avis, parella i fills
  4. Usos lingüístics en àmbits socials
    • a. amb els amics
    • b. amb els veïns
    • c. amb els companys d'estudi
    • d. amb els companys de feina
    • e. amb els usuaris o clients (només en l'edició 2013)
  5. Usos lingüístics en àmbits de consum
    • a. al petit comerç
    • b. al gran comerç
    • c. amb les entitats financeres
    • d. amb l'Administració (només en l'edició 2013)
      1. local
      2. autonòmica
      3. estatal
  6. Usos lingüístics als mitjans de comunicació (apartat eliminat el 2013)
  7. Autovaloració de l'ús lingüístic
  8. Sociolingüístic
  9. Autovaloració sobre coneixements
  10. Dades sociodemogràfiques

1.3. Disseny de la mostra

1.3.1. Disseny de la mostra de l'edició 2013

S'ha utilitzat un disseny mostral estratificat en dues etapes. En una primera etapa s'han seleccionat aleatòriament municipis de menys de 50.000 habitants o seccions, en cas de municipis de més de 50.000 habitants, dins de cada estrat. En una segona etapa s'han seleccionat individus dins de cada municipi o secció. La selecció dels municipis i seccions s'ha realitzat mitjançant un mostreig sistemàtic amb arrencada aleatòria un cop estratificats els municipis segons la grandària dins de cada estrat territorial. Això no obstant, en el cas de la comarca de la Val d'Aran la mostra ha estat extreta per mostreig aleatori simple.

S'ha optat per una afixació mixta, on cadascun dels 10 àmbits territorials establerts tingui un mínim de 450 unitats mostrals per tal de garantir un error màxim del 5,0% en cada estrat, amb un interval de confiança del 95,5%.

La mostra teòrica consta de 7.500 individus amb un error de l'1,16% per tot Catalunya, en un interval de confiança del 95,5%.

La mostra s'ha extret del Padró municipal d'habitants amb data 1 de gener del 2013. Ha constat d'un llistat de 7.500 titulars i un altre de 15.000 substituts, amb el mateix municipi o secció de residència, sexe, grup d'edat i lloc de naixement que el titular (o, si no era possible, almenys amb el mateix lloc de residència i de naixement). Cada titular disposava de 2 substituts possibles, seleccionats per poder suplir les entrevistes fallides dels titulars que es produïssin durant el treball de camp.

L'elevació de resultats ha estat feta amb les estimacions postcensals de població de Catalunya de 15 anys i més, elaborades per l'Idescat, tenint en compte els 10 àmbits territorials definits en el disseny de la mostra, el sexe, grup d'edat i lloc de naixement, amb data 1 d'octubre de 2013.

1.3.2. Disseny de la mostra de l'edició 2008

Es va utilitzar un disseny mostral en dues etapes estratificat amb selecció de municipis dins de cada estrat territorial en primera etapa i d'individus segons lloc de naixement en segona etapa dins de cada municipi. La selecció dels municipis es va realitzar mitjançant un mostreig sistemàtic amb arrencada aleatòria un cop ordenats els municipis segons grandària dins de cada estrat territorial. En l'àmbit de Barcelona ciutat, però, la mostra va estar fixada segons criteris de proporcionalitat per districte.

La mostra teòrica constava de 7.300 enquestes amb un error de l'1,32% en un interval de confiança del 95,5%.

La mostra es va extreure del Padró municipal d'habitants amb data 1 de gener del 2007. Constava d'un llistat de 7.300 titulars i un altre de 36.500 substituts amb el mateix municipi de residència, sexe, grups d'edat i lloc de naixement que el titular. Cada titular disposava de 5 substituts possibles.

1.4. Treball de camp i qüestionari

1.4.1. Treball de camp i qüestionari de l'edició 2013

El mètode de recollida d'informació ha estat multicanal: mitjançant qüestionari autoemplenat per Internet (CAWI), entrevista telefònica auxiliada per ordinador (CATI) o entrevista presencial, amb l'ajuda d'un ordinador portàtil (CAPI).

L'Idescat va portar a terme el treball de camp CAWI, mentre que una empresa externa es va encarregar de l'entrevista telefònica i presencial, en contínua supervisió de personal de la Direcció General de Política Lingüística i de l'Idescat.

El qüestionari en línia era comú a tots els canals i es va fer en català, en la varietat aranesa de l'occità i en castellà. També se'n va fer una versió en paper per si fallava la connexió d'Internet durant l'entrevista presencial.

1.4.2. Treball de camp i qüestionari de l'edició 2008

El mètode de recollida d'informació va ser multicanal, mitjançant entrevista telefònica auxiliada per ordinador (CATI), en alguns casos, o presencial en paper (PAPI), en altres. El treball de camp va ser realitzat per una empresa externa.

El qüestionari es va realitzar en català, en la varietat aranesa de l'occità i castellà. Es va fer una versió en paper per a l'entrevista presencial i una adaptació digital per a l'entrevista telefònica.

1.5. Tabulació

La tabulació de l'EULP està distribuïda en 8 apartats, tot i que l'apartat "Usos lingüístics en els mitjans de comunicació" només està disponible per a l'any 2008.

Cada apartat té una quantitat diferent de taules i alguns tenen un tractament de les dades diferent, que s'especifica en els apartats següents. El nivell de desagregació territorial de les taules és de més gran a més petit: Catalunya, àmbits territorials, Barcelona i la Val d'Aran. La comarca de la Val d'Aran té un tractament diferenciat per la seva especificitat lingüística.

Els àmbits territorials de Catalunya es van modificar el 29 de juliol de 2010 i van passar de 7 a 8 amb la incorporació d'un nou àmbit, anomenat Penedès, format a partir de comarques del Metropolità, del Camp de Tarragona i de les Comarques Centrals. Per tant, la comparativa territorial de les edicions 2008–2013 no es pot fer en determinats àmbits, tot i que es pot resoldre per mitjà d'una comanda a mida.

El mínim d'unitats mostrals per casella que s'ha considerat estadísticament significatiu ha estat de 20. Les caselles inferiors a 20 s'han marcat amb dos punts seguits.

Les unitats de les taules són en alguns casos milers de persones, en altres percentatges i, en les de l'autoavaluació del coneixement de llengües, puntuacions mitjanes de 0 a 10.

1.5.1. Llengua inicial, d'identificació, habitual

Aquest apartat inclou taules agrupades en les tres formes d'identificar la llengua: inicial, d'identificació i habitual. La primera taula de cada grup recull la llengua més freqüent. Les taules següents són l'encreuament de la llengua per sexe, grups d'edat i lloc de naixement en milers de persones i percentatges.

1.5.2. Usos lingüístics i àmbits d'ús

Les dues primeres taules d'aquest apartat recullen els usos lingüístics de la població en 14 àmbits d'ús, en milers de persones i percentatges. En les taules de l'àmbit d'ús amb els membres de la llar s'inclou la població que viu en llars de dos membres i més; en l'àmbit d'ús amb els companys d'estudi s'inclou la població que està cursant estudis, en l'àmbit d'ús amb els companys de feina s'inclou la població ocupada i en l'àmbit d'ús amb usuaris i clients s'inclou les persones ocupades que es relacionen amb usuaris o clients. Les taules següents són els encreuaments dels usos lingüístics en els àmbits d'ús, per sexe, grups d'edat i lloc de naixement. Les unitats són en milers de persones i en percentatges de població. Les dues darreres taules d'aquest capítol fan referència a la llengua més freqüent del centre de treball, expressades en milers de persones i en percentatges.

1.5.3. Usos lingüístics amb membres de la família

Aquest apartat comença amb dues taules que inclouen els usos lingüístics amb tots els membres de la família. Les següents taules recullen els usos lingüístics amb la mare, el pare, els avis (tant materns com paterns), la parella i el fill més gran. Els usos lingüístics amb els avis es restringeixen a la població que els hagi conegut i els usos amb el fill més gran, a la població que tingui o hagi tingut fills, per sexe, grups d'edat i lloc de naixement. Les unitats són en milers de persones i en percentatges.

1.5.4. Usos lingüístics en els mitjans de comunicació

Aquest apartat consta de les taules que recullen la proporció mitjana d'hores en català, castellà i altres llengües sobre el total d'hores habituals de televisió, ràdio i lectura de premsa. Estan encreuades per àmbit territorial i les unitats són percentatges. Aquest apartat només està disponible per a l'edició 2008.

1.5.5. Actituds en relació amb els usos lingüístics

Aquest apartat consta de les taules que comptabilitzen la freqüència amb què la població inicia les converses en català (no disponibles per a l'any 2008) i les taules que inclouen l'actitud que pren la població que sap parlar català en dues situacions: en el cas d'adreçar-se a una persona desconeguda en català i que aquesta li contesti en castellà i en el cas que s'hi adreci en castellà i li contestin en català, encreuades per sexe, grups d'edat i lloc de naixement. Les unitats són en milers de persones i percentatges.

1.5.6. Opinions sobre l'ús del català

El primer apartat fa referència al grau d'acord de la persona amb una afirmació sobre la llengua catalana. Els grups següents recullen les opinions sobre l'ús del català en l'actualitat, cinc anys enrere i d'aquí a cinc anys, encreuades per sexe, grups d'edat i lloc de naixement. A continuació es recull el coneixement de l'aranès com a llengua oficial. I, per tancar el capítol, hi ha les taules sobre la llengua o llengües que li agradaria parlar en el futur. Les unitats són en milers de persones i percentatges.

1.5.7. Coneixement de llengües

Aquest apartat consta de diversos apartats: un sobre el coneixement del català, un del castellà, un de l'anglès i un del francès. Les principals variables de classificació són les següents: sexe, grups d'edat quinquennal, lloc de naixement, nacionalitat, nivell d'estudis, relació amb l'activitat, professió, sector d'activitat, situació professional, lloc de naixement de la mare i pare.

Les variables de professió i activitat econòmica de l'empresa on es treballa estan elaborades amb les classificacions vigents en el moment de l'enquesta. En l'edició del 2013 s'ha fet d'acord amb la Classificació catalana d'ocupacions 2011 (CCO-2011) i la Classificació catalana d'activitats econòmiques (CCAE-2009), respectivament. En canvi, l'edició de l'any 2008 les professions es van classificar d'acord amb la Classificació catalana d'ocupacions 1994 (CCO-1994), i l'activitat econòmica de l'empresa, d'acord amb la Classificació catalana d'activitats econòmiques 1993 (CCAE-1993). Això fa que les taules del coneixement del català, castellà, anglès i francès encreuades per professió i activitat econòmica de les dues edicions no siguin comparables.

El coneixement d'una llengua es mesura desglossant-lo en les quatre habilitats següents: entendre-la, parlar-la, llegir-la i escriure-la i en el coneixement declarat de totes quatre habilitats.

El següent apartat és sobre les llengües diferents del català i el castellà que la població parla de manera fluida, encreuades per les principals variables de classificació; i un darrer apartat sobre l' interès de la població a aprendre català o millorar-ne els coneixements, segons les principals variables de classificació. Les dades es presenten en milers de persones i taxes.

1.5.8. Usos lingüístics i identificació lingüística

Aquest apartat inclou els encreuaments de dues variables objectiu de l'EULP: la identificació lingüística i els usos lingüístics en diferents àmbits d'ús. Per tal d'elaborar aquestes taules i que les dades siguin estadísticament significatives per al càlcul, s'han agregat les categories de resposta de la pregunta dels usos lingüístics en els diferents àmbits d'ús de la següent manera:

Català només o sobretot: Inclou les categories següents:

  • Només en català
  • Més en català que en castellà
  • En català i una altra o altres llengües (ni castellà ni aranès), si a més ha respost que d'aquesta combinació de llengües parla més en català
  • En català, castellà i una altra o altres llengües, si a més ha respost que d'aquesta combinació de llengües parla més en català
  • En català i aranès, si a més ha respost que d'aquesta combinació de llengües parla més en català
  • En català, castellà i aranès, si a més ha respost que d'aquesta combinació de llengües parla més en català
  • En català, aranès i una altra o altres llengües, si a més ha respost que d'aquesta combinació de llengües parla més en català

Igual català que castellà:

  • Igual en català i en castellà

Castellà només o sobretot:

  • Només en castellà
  • Més en castellà que en català
  • En castellà i una altra o altres llengües (ni català ni aranès), si a més ha respost que d'aquesta combinació de llengües parla més en castellà
  • En català, castellà i una altra o altres llengües, si a més ha respost que d'aquesta combinació de llengües parla més en castellà
  • En castellà i aranès, si a més ha respost que d'aquesta combinació de llengües parla més en castellà
  • En català, castellà i aranès, si a més ha respost que d'aquesta combinació de llengües parla més en castellà
  • En català, aranès i una altra o altres llengües, si a més ha respost que d'aquesta combinació de llengües parla més en castellà

Altres llengües o combinacions:

  • Només en una altra o altres llengües
  • En català i una altra o altres llengües (ni castellà ni aranès), si a més ha respost que d'aquesta combinació de llengües parla més en una altra o altres llengües
  • En castellà i una altra o altres llengües (ni català ni aranès), si a més ha respost que d'aquesta combinació de llengües parla més en una altra o altres llengües
  • Només en aranès
  • En aranès i una altra o altres llengües

El capítol consta de quatre apartats: els tres components de la identificació lingüística encreuats entre ells, els usos lingüístics per llengua inicial, els usos lingüístics per llengua d'identificació i els usos lingüístics per llengua habitual. Les dades es presenten en milers de persones i percentatges.

1.6. Innovacions metodològiques

Les millores introduïdes en l' EULP (edició 2013) estan encaminades a augmentar la precisió de l'instrument de mesura, la qualitat de la informació recollida i adaptar-se al context demogràfic i tecnològic del moment. Aquestes millores consisteixen, en primer lloc, en introduir noves preguntes en el qüestionari:

  • La llengua inicial de la mare o tutora, del pare o tutor i de la parella
  • Els usos lingüístics amb l'Administració local, autonòmica i estatal i amb els usuaris o clients de Catalunya
  • L'autoavaluació del coneixement del francès i anglès en les quatre habilitats
  • La freqüència amb què s'inicia les converses en català

En segon lloc, s'ha afegit el mètode de recollida CAWI, que dóna la possibilitat a l'informant d'optar per fer l'entrevista a través d'Internet, cosa que minimitza els biaixos de l'ús cada vegada més majoritari de les tecnologies de la informació i la comunicació en detriment del telèfon fix al mètode CATI. A més, l'entrevista presencial amb paper (PAPI) de l'any 2008 s'ha modificat per l'entrevista presencial amb ajuda d'ordinador portàtil o tableta (CAPI).

Finalment, en el procés d'estimació dels resultats, s'han utilitzat les estimacions postcensals de població, realitzades per l'Idescat específicament per a aquesta operació estadística, amb data 1 d'octubre del 2013, tenint en compte l'estratificació mostral.

En l'edició de l'EULP de 2008, les millores van consistir principalment en l'ús del Padró municipal d'habitants vigent com a marc de llista de l'extracció de la mostra i a la incorporació de la metodologia multicanal de recollida. Es va afegir l'entrevista presencial (PAPI), a l'entrevista telefònica amb ajuda d'ordinador (CATI), ja establerta al 2003.

Les millores introduïdes en la segona i tercera edició de l'EULP (2008 i 2013) van comportar que les dades de la primera edició (2003) no fossin comparables amb aquestes. Per aquesta raó, es va produir un conjunt de noves dades del 2003 utilitzant els mateixos criteris de ponderació i calibratge de les dues edicions posteriors. Així, es va introduir la variable Lloc de naixement com una de les variables rellevants i la població de referència es va obtenir de les estimacions de població amb data 1 de gener del 2003. Les dades enllaçades 2003–2008–2013 estan disponibles al Banc d'estadístiques de municipis i comarques.

2. Enquesta d'usos lingüístics de la població. Dades enllaçades 2003–2008–2013

Tant l'edició del 2013 com la del 2008 han introduït diverses novetats metodològiques respecte a l'anterior edició, fet que comporta que les dades del 2003 no siguin comparables. Per solucionar-ho, es van produir un conjunt de noves dades del 2003 per fer-les comparables i es presenten juntament amb les dels altres anys, amb el nom "Dades enllaçades 2003–2008–2013". Per fer-ho, s'ha partit d'uns mateixos criteris de ponderació i calibratge que en les edicions posteriors i s'han controlat les variables de classificació de la població: sexe, edat i lloc de naixement.

2.1. Àmbits de la investigació

2.1.1. Àmbit poblacional

Totes les dades fan referència a la població de 15 anys i més inclosa en el Registre de població de Catalunya, vigent en el moment de realitzar cada edició de l'enquesta.

2.1.2. Àmbit geogràfic

L'àmbit geogràfic el constitueix tot el territori de Catalunya, amb significació estadística en els diferents àmbits territorials oficials del moment. En l'edició del 2008 i la del 2013 també s'han considerat els àmbits de Barcelona ciutat i la Val d'Aran.

2.1.3. Àmbit temporal

La referència temporal és el moment en què es fa l'Enquesta:

  • Any 2003: de juny a juliol.
  • Any 2008: de febrer a novembre.
  • Any 2013: de juny a novembre.

2.2. Disseny de la mostra

S'ha utilitzat un disseny mostral bietàpic estratificat. En una primera etapa s'han seleccionat les unitats següents:

  • Any 2003: els municipis dins l'àmbit territorial vigent, per grandària municipal.
  • Any 2008: els municipis dins l'àmbit territorial vigent, Barcelona i la Val d'Aran, per lloc de naixement.
  • Any 2013: els municipis dins l'àmbit territorial vigent, Barcelona i la Val d'Aran, per grandària municipal.

En una segona etapa:

  • Any 2003: es van controlar les quotes de sexe i grups d'edat de les persones seleccionades.
  • Any 2008: es van substituir les persones titulars seleccionades per les substitutes del mateix sexe, grups d'edat i lloc de naixement.
  • Any 2013: se selecciona aleatòriament les persones titulars dins de cada municipi o secció, però les dues persones substitutes per cada titular, se seleccionen amb les mateixes característiques de sexe, edat i lloc de naixement.

Les fonts d'on s'ha extret la mostra són les següents:

  • Any 2003: directoris telefònics privats estratificats segons l'estructura de la població de les dades del Registre de població, a 1 de gener de 2003.
  • Any 2008: Registre de població, a 1 de gener del 2007.
  • Any 2013: Registre de població, a 1 de gener del 2013.

2.3. Treball de camp

El mètode de recollida d'informació ha anat variant al llarg de les diferents edicions de l'EULP:

  • Any 2003 (un canal): entrevista telefònica auxiliada per ordinador (CATI)
  • Any 2008 (dos canals): entrevista telefònica (CATI) i entrevista presencial en paper (PAPI)
  • Any 2013 (tres canals): Internet (CAWI), entrevista telefònica auxiliada per ordinador (CATI) i entrevista presencial auxiliada per ordinador(CAPI).

Les característiques del qüestionari també han variat al llarg de les diferents edicions:

  • Any 2003: versió en català i en castellà en format digital per al CATI
  • Any 2008: versió en català i en castellà en format digital per al CATI i paper per al PAPI
  • Any 2013: versió en català, castellà i aranès. En qualsevol de les versions i canals de recollida el qüestionari era en línia.

2.4. Tabulació

Les taules de les dades enllaçades que es presenten en aquest apartat ofereixen la sèrie històrica de dades corresponent a les tres edicions de l'enquesta (2003–2008–2013) i es distribueixen en una estructura similar a la del pla de tabulació dels resultats generals:

  1. Llengua inicial, d'identificació, habitual
  2. Usos lingüístics i àmbits d'ús
  3. Usos lingüístics amb membres de la família
  4. Actituds en relació amb els usos lingüístics
  5. Opinions sobre l'ús del català
  6. Coneixement de llengües

El mínim d'unitats mostrals per casella que s'ha considerat estadísticament significatiu ha estat de 20. Les caselles inferiors a 20 s'han marcat amb dos punts seguits (..).

Llengua inicial, d'identificació, habitual: En el primer grup de taules es recullen les llengües inicial, d'identificació i habitual de les persones enquestades. A més del recompte de les llengües més freqüents, es presenta l'encreuament de la llengua inicial, la llengua d'identificació i la llengua habitual per sexe, grups d'edat i lloc de naixement. Totes les taules es donen en la doble versió d'unitats en milers de persones i de tant per cent.

Usos lingüístics i àmbits d'ús: Aquestes taules ofereixen els recomptes dels usos lingüístics de la població en 10 àmbits d'ús diferents, en milers de persones i en percentatges.

Usos lingüístics amb membres de la família: Aquestes taules fan referència als usos lingüístics de la persona enquestada amb la mare, el pare, els avis (tant materns com paterns) i el fill més gran. Les unitats són en milers de persones i en percentatges.

Actituds en relació amb els usos lingüístics: Les taules d'aquest apartat fan referència a l'actitud que pren la població que sap parlar català en dues situacions: en el cas d'adreçar-se a una persona desconeguda en català i que aquesta li contesti en castellà i a l'inrevés; és a dir, en el cas d'adreçar-se a una persona desconeguda en castellà i que aquesta li contesti en català. Les taules estan encreuades per sexe, grups d'edat i lloc de naixement, i les unitats són en milers de persones i en percentatges.

Opinions sobre l'ús del català: Les taules d'aquest apartat fan referència a l'acord o no de la persona amb una afirmació sobre la llengua catalana, a les opinions sobre l'ús del català, en l'actualitat, cinc anys enrere i d'aquí a cinc anys, i a la llengua que a la persona entrevistada li agradaria parlar en el futur. Totes les taules són encreuades per sexe, grups d'edat i lloc de naixement. Les unitats són en milers de persones i percentatges.

Coneixement de llengües: Hi ha un primer grup de taules on es recull el coneixement del català desglossat en les quatre habilitats (entendre, parlar, llegir i escriure), encreuades pel sexe, grups d'edat i lloc de naixement. Per cadascuna es donen els resultats en milers de persones i en taxes. També hi ha un altre grup de taules on s'ofereix l'autovaloració que els enquestats fan del seu coneixement de català i de castellà, en una puntuació mitjana de 0 a 10 (disponible per al 2008 i el 2013). Finalment hi ha una darrera taula que recull quines són les altres llengües que la població parla de manera fluida, a part del català i el castellà, en milers de persones i en percentatges.

2.5. Innovacions metodològiques del 2008

La metodologia utilitzada en l'Enquesta d'usos lingüístics de la població (EULP 2008) és, en la major part, anàloga a la utilitzada en l'edició del 2003. Amb tot, presenta millores encaminades a augmentar la precisió de l'instrument de mesura i la qualitat de la informació recollida.

En primer lloc, s'han realitzat millores en el qüestionari de l'any 2008. Així, s'ha reformulat la redacció d'algunes preguntes (i d'algunes categories de resposta); s'ha canviat l'ordre d'algunes preguntes i se n'han introduït de noves com, per exemple, les de coneixement del castellà, castellà, francès i anglès.

En segon lloc, el disseny mostral ha introduït una nova variable d'estratificació rellevant per a l'objectiu de l'estadística, com és el lloc de naixement per cada un dels àmbits territorials. S'ha de tenir en compte que l'onada immigratòria dels darrers anys ha canviat l'escenari lingüístic de forma molt significativa i ha comportat la necessitat de considerar la variable del lloc de naixement com una de les principals variables, tant en el disseny de la mostra com en l'elevació de resultats. D'altra banda, a partir de la consideració de l'occità com a llengua oficial a la Val d'Aran, aquest territori ha estat considerat en el disseny mostral com a àmbit territorial independent sobre el qual obtenir resultats significatius i, per tant, s'ha dimensionat la mostra per acomplir aquest objectiu.

En tercer lloc, en l'edició del 2003, per seleccionar la persona entrevistada (unitat informant) es va recollir informació demogràfica bàsica de tots els membres de la llar de 15 i més anys i se'n va seleccionar un, aleatòriament. En canvi, en l'edició del 2008, la selecció de les unitats informants ha estat extreta directament del Registre de població, del qual l'Idescat és l'organisme depositari.

En quart lloc, el canvi de mètode en la recollida de la informació és la millora més substantiva en l'edició del 2008. L'opció de la recollida multicanal es justifica per dos motius: d'una banda, pels avantatges per a la persona entrevistada d'optar per contestar a través d'entrevista telefònica o entrevista presencial, i de l'altra, per disminuir els biaixos que introdueix la desigual distribució de la no-resposta associada al canal telefònic.

Finalment, en el procés d'estimació dels resultats s'han utilitzat les estimacions de població postcensals a 1 de gener del 2008 i s'han calibrat els resultats amb les variables de sexe, edat i lloc de naixement, per cadascun dels nou àmbits territorials:

  1. Metropolità
    • Barcelona
  2. Comarques Gironines
  3. Camp de Tarragona
  4. Terres de l'Ebre
  5. Ponent
  6. Comarques Centrals
  7. Alt Pirineu i Aran
    • Val d'Aran

2.6. Innovacions metodològiques del 2013

La metodologia utilitzada en l'edició del 2013 és anàloga a la utilitzada en l'edició del 2003 i del 2008. Amb tot, presenta millores encaminades a augmentar la precisió de l'instrument de mesura i la qualitat de la informació recollida; i adaptar-se al context demogràfic i tecnològic actual de Catalunya.

En primer lloc s'han introduït noves preguntes en el qüestionari:

  • La llengua inicial de la mare (o tutora), del pare (o tutor) i de la parella
  • Els usos lingüístics amb l'Administració local, autonòmica i estatal, i amb els usuaris o clients de Catalunya
  • L'autoavaluació del coneixement del francès i anglès en les quatre habilitats
  • La freqüència en què s'inicia les converses en català

En segon lloc, el canvi de mètode en la recollida de la informació és la millora més substantiva en l'edició del 2013. L'opció de la recollida multicanal es justifica per diversos motius: minimitzar les molèsties al ciutadà, reduir costos i atenuar els biaixos que introdueix l'ús cada vegada més majoritari de les tecnologies de la informació i la comunicació, en detriment del telèfon fix.

Finalment, en el procés d'estimació dels resultats, s'han utilitzat estimacions de població que l'Idescat ha realitzat específicament per a aquesta operació a data a 1 d'octubre del 2013, data que correspon a la meitat del treball de camp. Aquesta estimació s'ha fet tenint en compte l'estratificació mostral de l'operació estadística que inclou els àmbits territorials vigents, els quals van ser modificats el 29 de juliol de 2010 amb la incorporació d'un vuitè àmbit, anomenat Penedès, i que està format per comarques que provenien de l'àmbit Metropolità, del Camp de Tarragona i de les Comarques Centrals.

3. Estadística dels usos lingüístics a Catalunya. 2003

L'Estadística dels usos lingüístics a Catalunya 2003 (EULC-2003) suposa una fita important dins l'àmbit de coneixement de la sociolingüística a Catalunya. Per primera vegada, s'ha dut a terme una estadística oficial sobre els usos interpersonals que la població catalana fa de les llengües presents en el territori, amb especial atenció a la llengua catalana.

La col·laboració establerta entre la Direcció General de Política Lingüística, a través de l'Institut de Sociolingüística i l'Idescat l'any 2003, ha permès materialitzar una estadística de caràcter oficial sobre l'ús interpersonal de les llengües a Catalunya.

L'Institut de Sociolingüística de Catalunya ha estat el responsable de dissenyar els continguts i d'executar l'operació i l'Idescat ha prestat el suport i l'assistència tècnica necessaris en els aspectes de l'enquesta més vinculats al disseny i metodologia estadístics. Aquesta tasca ha suposat, entre d'altres, garantir la màxima rigorositat tècnica en el disseny de la mostra, del qüestionari, així com en l'execució del treball de camp i en la depuració de les bases de dades resultants.

Aquesta estadística també disposa d'una edició del 2008 i d'un capítol de dades enllaçades 2003–2008. Les dades del 2003 i del 2008 no són comparables directament per diferències metodològiques, per tant, s'han reponderat les dades del 2003 per poder elaborar la sèrie històrica.

3.1. Unitat d'anàlisi i de mostreig

S'ha considerat com a unitat d'anàlisi la població de 15 anys i més que resideix en un habitatge familiar del territori de Catalunya.

Atès que la recollida d'informació és mitjançant el mètode de l'entrevista telefònica, la unitat primària de mostreig és el número de telèfon. A partir d'un directori de telèfons fixos localitzats per municipis, s'estableix un conjunt de números de telèfon que s'han d'extreure de cada estrat construït a partir de l'encreuament de les variables: àmbit territorial i dimensió municipal.

La segona unitat de mostreig és l'individu de la llar amb el qual s'ha contactat. En el moment que es coneix la dimensió i composició de la llar, se selecciona aleatòriament un individu.

3.2. Àmbits de la investigació

3.2.1. Àmbit poblacional

Totes les dades que s'obtenen fan referència a la població de 15 anys i més resident en el territori de Catalunya.

3.2.2. Àmbit geogràfic

L'àmbit geogràfic el constitueix tot el territori de Catalunya, amb significació estadística en els set àmbits territorials vigents en el moment del treball de camp.

  • Àmbit Metropolità
  • Comarques Gironines
  • Camp de Tarragona
  • Terres de l'Ebre
  • Àmbit de Ponent
  • Comarques Centrals
  • Alt Pirineu i Aran

3.3. Continguts

L'EULC-2003 té els continguts següents:

  • Primera llengua (o inicial), llengua pròpia (o d'identificació) i llengua habitual
  • Coneixement de la llengua catalana
  • Usos lingüístics a la llar
  • Transmissió lingüística
  • Usos lingüístics en diversos àmbits: relacions interpersonals i institucionalitzades
  • Usos lingüístics en les indústries culturals i en les tecnologies de la informació i la comunicació
  • Actituds lingüístiques i representacions socials de la llengua
  • Coneixement d'altres llengües
  • Variables sociodemogràfiques

A més, l'EULC-2003 inclou aspectes relacionats amb la pertinença de la persona entrevistada a la comunitat lingüística, així com opinions respecte al coneixement del català i el castellà del col·lectiu de població estrangera.

3.4. Disseny de la mostra

La producció d'estadístiques sobre l'ús de la llengua catalana a Catalunya, mitjançant una mostra representativa, va fer que es consideressin les variables més influents en aquest objecte d'estudi per al disseny de la mostra: territori, àmbit rural/urbà, sexe i edat.

Es pretenia estimar resultats significatius en funció de les dues primeres, per la qual cosa es va utilitzar l'estratificació com a tècnica de disseny mostral.

3.4.1. Dimensió de la mostra

L'acompliment dels objectius en termes d'errors màxims admissibles per estrat i la disponibilitat dels recursos econòmics van marcar el nombre d'entrevistes que s'havien de fer, el qual no podia ser inferior a 17.000, que s'havien de repartir entre els diferents estrats. La mostra final ha estat de 7.257 entrevistes.

3.4.2. Estratificació

La primera variable que intervé en el procés d'estratificació és la de l'àmbit territorial, atès que es pretén oferir resultats significatius en aquest nivell territorial. El pla territorial de Catalunya vigent el 2003 preveu 7 àmbits territorials.

La segona variable que intervé en l'estratificació és la de la dimensió municipal. En aquest cas s'ha mantingut estrictament la proporcionalitat. La distribució teòrica de la mida de la mostra en els 33 estrats resultants és la següent:

Les variables de sexe i edat han estat controlades mitjançant quotes dins de cadascun dels estrats encreuats d'àmbit territorial i dimensió municipal. Les quotes es van assignar proporcionalment segons la població de 15 anys i més. Els grups d'edat considerats són els següents:

  • de 15 a 29 anys
  • de 30 a 44 anys
  • de 45 a 64 anys
  • de 65 anys i més

3.5. Treball de camp i qüestionari

El mètode de recollida de la informació es va realitzar mitjançant una entrevista telefònica assistida per ordinador (CATI). El treball de camp va ser realitzat per una empresa de telemàrqueting en contínua supervisió per part de personal de la Secretaria de Política Lingüística i l'Idescat. El treball de camp es va iniciar el 5 de juny del 2003 i va finalitzar el 10 de juliol del 2003.

El qüestionari està estructurat en sis apartats. En primer lloc, es demana a les persones que indiquin quina és la seva llengua, així com el nivell de coneixement de català. A continuació s'entra a l'apartat dels usos lingüístics presents i passats en l'entorn familiar: pares, avis, fills, germans, parella, etc. En el tercer apartat, les persones entrevistades indiquen quina llengua parlen en alguns àmbits concrets: amb els amics, els veïns, els companys d'estudi i de feina, etc. En quart lloc, es recull informació sobre la llengua de consum quant als principals mitjans de comunicació (televisió, ràdio i premsa), així com els usos lingüístics en relació amb les noves tecnologies d'informació i comunicació (Internet, xats i correu electrònic). El cinquè apartat és una bateria de preguntes sobre actituds i representacions socials sobre les llengües a Catalunya. Finalment, el darrer apartat està destinat a recollir el perfil sociodemogràfic de les persones entrevistades.

3.6. Tabulació

Les taules presentades s'han distribuït en set temes:

  1. Primera llengua, llengua pròpia i llengua habitual
  2. Usos lingüístics i àmbits d'ús
  3. Usos lingüístics amb membres de la família
  4. Usos lingüístics en les tecnologies de la informació i la comunicació
  5. Actituds en relació amb els usos lingüístics
  6. Opinions sobre l'ús del català
  7. Coneixement d'altres llengües

Cadascun dels temes conté un nombre divers de taules i un tractament de les dades diferent que s'especifica en cada tema. Territorialment el mínim nivell de desagregació és l'àmbit territorial.

3.6.1. Primera llengua, llengua pròpia i llengua habitual

Aquest tema inclou nou taules. Les tres primeres taules recullen la primera llengua, la llengua pròpia i la llengua habitual de la població més freqüents. Les sis següents taules són l'encreuament de la primera llengua, la llengua pròpia i la llengua habitual per àmbit territorial, sexe i grups d'edat. Les unitats són en milers de persones i en percentatges.

3.6.2. Usos lingüístics i àmbits d'ús

Aquest tema consta de vint-i-tres taules. La primera taula recull els usos lingüístics de la població en onze àmbits d'ús. L'àmbit d'ús dels membres de la llar inclou la població que viu en llars de dos membres i més, l'àmbit d'ús dels companys d'estudi inclou la població que està cursant estudis i l'àmbit d'ús dels companys de feina inclou la població ocupada. Les vint-i-dues taules següents són l'encreuament dels usos lingüístics en els diferents àmbits d'ús per àmbit territorial, sexe i grups d'edat. Les unitats són en milers de persones i en percentatge de població. Les dades poc significatives per al càlcul apareixen amb el signe "..".

3.6.3. Usos lingüístics amb membres de la família

Aquest tema consta d'onze taules. La primera taula recull els usos lingüístics amb la mare, el pare, els avis (tant materns com paterns) i els fills. Els usos lingüístics amb els avis es restringeixen a la població que els hagi conegut, i els usos lingüístics amb els fills a la població que en tingui o n'hagi tingut. Les deu taules següents encreuen els usos lingüístics amb els diferents membres de la família per àmbit territorial, sexe i grups d'edat. Les unitats són en milers de persones i en percentatges.

3.6.4. Usos lingüístics en les tecnologies de la informació i la comunicació

Aquest tema consta de cinc taules. En primer lloc es recull la proporció mitjana d'hores en català sobre el total d'hores de televisió, ràdio i lectura de premsa habituals. Les altres taules recullen l'ús del català a Internet: la llengua de la pàgina d'inici i la llengua en els missatges de correu electrònic. Totes les taules estan encreuades per àmbit territorial i les unitats són en milers de persones i percentatges.

3.6.5. Actituds en relació amb els usos lingüístics

Aquest tema consta de quatre taules que inclouen l'actitud que pren la població que sap parlar català en dues situacions: en el cas d'adreçar-se a una persona desconeguda en català i que aquesta li contesti en castellà i en el cas que s'hi adreci en castellà i li contestin en català encreuades per àmbit territorial, sexe i grups d'edat. Les unitats són en milers de persones i percentatges.

3.6.6. Opinions sobre l'ús del català

Aquest tema consta de sis taules que recullen les opinions sobre l'ús del català, en l'actualitat, cinc anys enrere i d'aquí a cinc anys encreuades per àmbit territorial, sexe i edat. Les unitats són en milers de persones i percentatges.

3.6.7. Coneixement d'altres llengües

Aquest tema consta de tres taules sobre el coneixement d'altres llengües. La primera taula recull les llengües més freqüents i les altres dues recullen el coneixement de l'anglès i el francès per àmbit territorial, sexe i edat. La pregunta del qüestionari que fa referència al coneixement d'altres llengües permet quatre possibilitats de resposta. Les unitats són en milers de persones i percentatges.

3.7. Innovacions metodològiques del 2008

Les millores introduïdes en la segona edició de l'Enquesta d'usos lingüístics de la població del 2008 han comportat que les dades del 2003 no siguin directament comparables. Per aquesta raó, s'ha produït un conjunt de noves dades del 2003 utilitzant els mateixos criteris de ponderació i calibratge de l'edició del 2008, s'ha introduït la variable lloc de naixement com una de les variables rellevants i s'han pres com a població de referència les estimacions de població a 1 de gener del 2003.

4. Conceptes bàsics

Àmbits d'ús
Conjunt d'ocasions en què la llengua és usada. Aquest conjunt es delimita a partir de qüestions fonamentals en les relacions sociolingüístiques, com ara qui parla a qui, de què, en quina mena de situació, per quin mitjà, amb quina intenció, etc.
Coneixement en totes les habilitats d'una llengua
Haver declarat que es té coneixement de les quatre habilitats del coneixement d'una llengua: entendre, parlar, llegir i escriure.
Entendre una llengua
Ser capaç de comprendre una conversa sobre un tema corrent en aquesta llengua.
Escriure una llengua
Ser capaç de redactar notes, postals, etc. amb correcció suficient, encara que no sigui total, en aquesta llengua.
Formació reglada
Educació organitzada i continuada que té el reconeixement de l'Administració i altres institucions homologades. Aquest és el cas de l'educació primària, la secundària obligatòria, el batxillerat, la formació professional i la universitària.
Habitatge familiar
Tota habitació o conjunt d'habitacions i les seves dependències que ocupen un edifici o una part i que, per la forma en què s'han construït, reconstruït o transformat, estan destinades a ser habitades per una o diverses llars, i, a més, en la data de l'entrevista no s'utilitzen per a altres finalitats.
Llar
Persona o conjunt de persones que ocupen en comú un habitatge familiar principal o una part, i comparteixen un pressupost comú. Dins d'un habitatge familiar principal pot haver-hi més d'una llar. Aquest és el cas de quan es manté una separació d'economies entre les llars i de quan s'ocupen àrees distintes i delimitades de l'habitatge, malgrat que disposin d'algunes estances comunes.
Llegir una llengua
Ser capaç de llegir textos corrents com anuncis, notícies de diari, etc. en aquesta llengua.
Llengua d'identificació
Llengua que la persona entrevistada considera com la seva i amb la qual s'identifica. Correspon a la "llengua pròpia" de la primera edició de l'EULP (any 2003).
Llengua habitual
Llengua que la persona entrevistada utilitza més sovint. Aquesta llengua pot coincidir o no amb la llengua inicial i/o la llengua d'identificació.
Llengua inicial
Llengua que la persona entrevistada diu haver parlat primer a casa seva. Es considera que aquesta llengua ha estat transmesa familiarment i adquirida en el procés de socialització de l'individu. Correspon a la "primera llengua" de la primera edició de l'EULP(any 2003).
Membres de la llar
Persones que resideixen habitualment a la llar enquestada i participen del seu pressupost, és a dir, comparteixen ingressos o despeses amb la resta de persones que integren la llar i hi són presents. Es consideren presents aquelles persones que resideixen habitualment a l'habitatge i que hi pernocten en la data de l'entrevista.
Notes personals
Anotacions d'adreces o coses que no s'han d'oblidar.
Ocupació, professió o ofici
Classe o tipus de treball que es realitza amb independència de l'activitat de l'empresa on es treballa.
Parlar de manera fluida una llengua
Ser capaç de mantenir una conversa quotidiana en una llengua determinada (no tècnica ni qualificada).
Parlar una llengua
Ser capaç de mantenir una conversa sobre un tema corrent en aquesta llengua.
Relació amb l'activitat econòmica principal
Situació laboral que la persona entrevistada consideri com a principal i, en cas de dubte, l'activitat que li ocupi més hores.
Sector d'activitat econòmica
Producció o activitat de l'empresa on es troba el lloc de treball que, en alguns casos, pot no coincidir amb la tasca concreta que realitzi la persona entrevistada.
Ús lingüístic
Allò que l'individu comunica activament parlant o escrivint en una llengua i allò que l'individu rep passivament entenent o llegint una llengua.