Metodologia T

Els Comptes econòmics anuals de l'economia catalana són un producte estadístic que té com a principal objectiu presentar un conjunt coherent de magnituds macroeconòmiques que permetin caracteritzar i analitzar detalladament l'economia catalana.

En el context de les estadístiques de comptes econòmics de Catalunya, aquesta és una operació rellevant, ja que permet conèixer exhaustivament l'economia catalana, articulada a l'entorn de quaranta-quatre branques d'activitat per les bases 2008 i 2010 i quaranta-vuit per les bases 2000, per a les principals variables de referència. Concretament es difonen resultats de valor afegit brut (incloent-hi el valor de la producció i els consums intermedis), dels seus components (remuneració d'assalariats i excedent brut d'explotació) i dels llocs de treball (totals i assalariats). També es presenten els índexs en volum i les seves variacions.

1. Comptes econòmics anuals de Catalunya. Base 2010. Vigent

Els Comptes econòmics anuals de Catalunya són una actuació estadística inclosa al Programa anual d'actuació estadística vigent, en desplegament del Pla estadístic de Catalunya 2017–2020.

1.1. Definició de les variables, segons el Sistema europeu de comptes (SEC 2010)

Les definicions de les principals variables referenciades en els Comptes econòmics anuals de Catalunya provenen del Sistema europeu de comptes (SEC 2010) i es presenten a continuació. La descripció més detallada d'aquestes variables està disponible a la metodologia del Marc Input-Output de Catalunya 2011.

1.1.1. La producció

La producció és una activitat realitzada sota el control, la responsabilitat i la gestió d'una unitat institucional que utilitza mà d'obra, capital i béns i serveis, per produir altres béns i serveis.

La producció inclou el següent:

  • la producció de tots els béns i serveis individuals o col·lectius subministrats a unitats diferents dels seus productors;
  • la producció per compte propi de tots els béns que els seus productors conserven per a l'autoconsum final o per a la formació bruta de capital fix;
  • la producció per compte propi dels serveis de lloguer dels habitatges ocupats pels seus propietaris, els serveis domèstics i personals produïts per personal domèstic remunerat i les activitats de voluntariat que produeixen béns.

El SEC 2010 distingeix tres tipus de producció:

  • producció de mercat
  • producció per a ús final propi
  • altra producció no de mercat

La producció de mercat és la que es ven o es cedeix d'una altra manera en el mercat a preus econòmicament significatius (si les vendes cobreixen més del 50 per cent dels costos de producció).

La producció per a ús final propi comprèn els béns o serveis que conserva la mateixa unitat institucional per al seu autoconsum final o per a la seva formació bruta de capital fix.

Finalment, l'altra producció no de mercat és la que se subministra a altres unitats de forma gratuïta o a preus econòmicament no significatius.

La producció s'ha de registrar i valorar quan els béns i serveis es generen en el procés productiu. Tota la producció s'ha de valorar a preus bàsics, però s'utilitzen convenis específics per valorar l'altra producció no de mercat.

El preu bàsic és el preu que els productors reben dels compradors per cada unitat d'un bé o servei produït, havent-hi descomptat els impostos sobre els productes i havent-hi sumat les subvencions als productes.

La producció total dels altres productors no de mercat s'haurà de valorar pels costos totals de producció; és a dir, la suma del següent: els consums intermedis, la remuneració dels assalariats, el consum de capital fix i els altres impostos sobre la producció, menys les altres subvencions a la producció.

1.1.2. Els consums intermedis

Els consums intermedis representen el valor dels béns i serveis consumits com a inputs en un procés de producció, exclosos els actius fixos (el consum dels quals es registra com a consum de capital fix).

Els productes utilitzats com a consums intermedis s'hauran de registrar i valorar en el moment en què s'incorporen al procés productiu, i s'hauran de valorar als preus d'adquisició. A la pràctica, les unitats de producció no utilitzen aquest criteri de registre, ja que d'una banda es comptabilitzen les adquisicions destinades a ser utilitzades com a inputs menys l'increment de les existències d'aquests béns i, de l'altra, es comptabilitzen les variacions d'existències d'aquests béns. En conseqüència, els consums intermedis s'han d'estimar per la diferència entre les adquisicions i les variacions d'existències dels béns destinats a consums intermedis.

1.1.3. Valor afegit brut i producte interior brut

El valor afegit o valor generat per tota unitat dedicada a una activitat productiva és un dels saldos més importants del sistema. Es calcula a partir del compte de producció, on es mostren les operacions relatives al procés de producció. Els seus recursos inclouen la producció i els seus usos, els consums intermedis. El valor afegit (saldo del compte de producció) es pot calcular incloent-hi o no el consum de capital fix, és a dir, brut o net. Atès que la producció es valora a preus bàsics i els consums intermedis a preus d'adquisició, el valor afegit no inclou els impostos menys les subvencions sobre els productes.

Per al total de l'economia el compte de producció inclou, entre els recursos, a més de la producció de béns i serveis, els impostos menys les subvencions sobre els productes. Això permet obtenir el producte interior brut (a preus de mercat) com a saldo comptable.

1.1.4. Impostos sobre la producció i les importacions

Els impostos sobre la producció i les importacions són pagaments obligatoris sense contrapartida, en efectiu o en espècie, recaptats per les administracions públiques o per les institucions de la Unió Europea, que graven la producció i les importacions de béns i serveis, la utilització de mà d'obra, la propietat o l'ús de la terra, habitatges i altres actius utilitzats en la producció. Aquests impostos s'han de pagar encara que no s'obtinguin beneficis.

Els impostos sobre la producció i les importacions es divideixen en:

  • impostos sobre els productes:
    • impostos del tipus valor afegit (IVA)
    • impostos i drets sobre les importacions
    • impostos sobre els productes
  • altres impostos sobre la producció

Els impostos sobre els productes són impostos a pagar per cada unitat produïda o distribuïda d'un determinat bé o servei. L'impost pot consistir en un import monetari específic per unitat de quantitat d'un bé o servei, o es pot calcular ad valorem com un percentatge específic del seu preu unitari o del seu valor. Com a principi general, els impostos que graven un producte, independentment de la unitat institucional que els pagui, hauran de figurar en els impostos sobre els productes, llevat que estiguin inclosos específicament en una altra rúbrica.

Els impostos del tipus valor afegit (IVA) són impostos sobre els béns o serveis que les empreses recapten per etapes i que al final recauen totalment sobre els compradors finals. Els impostos del tipus afegit comprenen l'impost sobre el valor afegit recaptat per les administracions públiques i que grava els productes nacionals i importats, així com, si s'escau, els altres impostos deduïbles aplicats amb criteris similars als de l'IVA. Els productors estan obligats a pagar només la diferència entre l'IVA facturat sobre les seves vendes i l'IVA suportat per les seves compres destinades als seus propis consums intermedis o a la seva pròpia formació bruta de capital fix.

Els impostos i drets sobre les importacions comprenen els pagaments obligatoris, exclòs l'IVA, recaptats per les administracions públiques i les institucions de la Unió Europea sobre els béns importats a fi d'admetre'ls en lliure circulació en el territori econòmic, així com sobre els serveis prestats a les unitats residents per unitats no residents.

Els impostos sobre productes (exclosos l'IVA i els impostos sobre importacions), comprenen els impostos sobre els béns i serveis que graven la producció, exportació, venda, transferència, arrendament o entrega d'aquests béns i serveis, o la seva utilització per al consum final propi o per a la formació de capital per compte propi.

Aquesta rúbrica comprèn, en particular, impostos especials i sobre el consum, drets de timbre sobre la venda de determinats productes, impostos sobre operacions financeres i de capital que graven la compra i venda d'actius financers i no financers, matriculació d'automòbils, espectacles i diversions, etc.

Els altres impostos sobre la producció comprenen tots els impostos que suporten les empreses com a resultat de la seva participació en la producció, independentment de la quantitat o el valor dels béns i serveis produïts o venuts. Poden gravar la terra, els actius fixos o la mà d'obra utilitzats en el procés productiu, o bé determinades activitats o operacions.

Comprenen, en particular, impostos sobre la propietat o l'ús de la terra, els habitatges o altres construccions utilitzats per les empreses en la producció, impostos sobre la utilització d'actius fixos, impostos sobre la massa salarial total i la nòmina, impostos pagats per les empreses per obtenir llicències empresarials i professionals i impostos sobre la contaminació resultant de les activitats de producció.

1.1.5. Subvencions

Les subvencions són pagaments corrents sense contrapartida que les administracions públiques o les institucions de la Unió Europea efectuen als productors residents a fi d'influir en els nivells de producció, en els preus, o en la remuneració dels factors de producció.

Les subvencions es divideixen en subvencions als productes i altres subvencions a la producció.

Les subvencions als productes són subvencions que es paguen per cada unitat de bé o servei produït o importat. La subvenció pot consistir en un import monetari específic per unitat de quantitat d'un bé o servei, o es pot calcular ad valorem com un percentatge específic del preu unitari. Una subvenció es pot calcular també com la diferència entre un preu específic que es té com a preu objectiu i el preu de mercat efectivament pagat pel comprador. Una subvenció a un producte resulta exigible, normalment, quan aquest es produeix, es ven o s'importa. Per conveni, les subvencions als productes només poden correspondre a la producció de mercat o a la producció per a ús final propi.

Les altres subvencions a la producció comprenen les subvencions que poden rebre les unitats de producció residents com a conseqüència de la seva participació en la producció, excepte les subvencions als productes.

En particular, aquesta rúbrica inclou les subvencions als salaris i al factor treball, que consisteixen en subvencions a la massa salarial total, i les subvencions destinades a reduir la contaminació.

1.1.6. El consum final

La despesa en consum final consisteix en la despesa realitzada per les unitats institucionals residents en béns i serveis que s'utilitzen per satisfer directament les necessitats o mancances individuals, o les necessitats col·lectives dels membres de la comunitat. La despesa en consum final es pot realitzar en el territori econòmic o en la resta del món.

La despesa en consum final inclou el consum de les llars, les institucions sense finalitat lucrativa al servei de les llars i les administracions públiques.

1.1.7. Formació bruta de capital

La formació bruta de capital comprèn:

  • la formació bruta de capital fix
  • la variació d'existències
  • les adquisicions menys les cessions d'objectes valuosos

La formació bruta de capital fix comprèn les adquisicions menys les disposicions o cessions d'actius fixos realitzades pels productors residents durant un període determinat, més certs increments del valor dels actius no produïts derivats de l'activitat productiva de les unitats de producció o de les unitats institucionals. Els actius fixos són actius materials o immaterials obtinguts a partir de processos de producció i que són utilitzats de forma repetida o contínua en altres processos de producció durant més d'un any.

Es poden distingir els tipus de formació bruta de capital fix següents: habitatges, edificis no residencials i altres construccions, maquinària i béns d'equip, actius cultivats (plantacions i cabana ramadera), recerca i desenvolupament, programari informàtic i altres actius fixos immaterials.

La variació d'existències es mesura pel valor de les entrades en existències, menys el valor de les sortides i el valor de qualsevol pèrdua corrent dels béns mantinguts en existències.

Les existències consten de les següents categories: primeres matèries i subministraments, treballs en curs, béns acabats i béns destinats a la revenda.

Els objectes valuosos són béns no financers que no s'utilitzen principalment per a la producció o el consum, ni es deterioren (físicament) amb el temps en circumstàncies normals i que s'adquireixen i mantenen, principalment, com a dipòsits de valor.

Els objectes valuosos inclouen els tipus de béns següents: les pedres i metalls preciosos, antiguitats, obres d'art i altres objectes valuosos com a joies i peces de col·lecció.

1.1.8. Exportacions i importacions

Les exportacions (importacions) de béns i serveis són operacions mitjançant les quals els residents (no residents) subministren béns i serveis als no residents (residents).

Les importacions i exportacions de béns tenen lloc quan hi ha canvi de propietat dels béns entre residents i no residents (amb independència que es realitzin els corresponents moviments físics dels béns a través de la frontera).

Les exportacions (importacions) de serveis comprenen tots els serveis prestats per residents (no residents) a no residents (residents). S'inclouen, entre altres, les despeses de turistes no residents (exportacions) i les despeses de residents a l'exterior (importacions).

1.1.9. Remuneració dels assalariats

La remuneració dels assalariats comprèn tota la remuneració en efectiu i en espècie a pagar pels ocupadors als seus assalariats com a contrapartida del treball realitzat per aquests durant el període comptable.

La remuneració dels assalariats inclou els sous i salaris (en efectiu i en espècie) i les cotitzacions socials a càrrec dels ocupadors (efectives a càrrec dels ocupadors i imputades a càrrec dels ocupadors).

1.1.10. Excedent brut d'explotació

L'excedent brut d'explotació és un saldo comptable que s'obté com a diferència entre el valor afegit brut i la suma de la remuneració d'assalariats i els impostos nets sobre la producció. Comprèn la resta de rendes generades en el procés de producció, així com el consum de capital fix.

1.1.11. Llocs de treball

Un lloc de treball es defineix com un contracte explícit o implícit entre una persona i una unitat institucional resident per realitzar un treball, a canvi d'una remuneració durant un període definit o indefinit de temps.

Aquesta definició comprèn els llocs de treball dels assalariats i dels treballadors autònoms.

En els llocs de treball dels assalariats, la persona pertany a una unitat institucional diferent de la de l'ocupador.

En els llocs de treball dels treballadors autònoms, la persona pertany a la mateixa unitat institucional que l'ocupador.

El concepte de lloc de treball difereix del concepte d'ocupació en el fet que l'ocupació inclou tots els llocs de treball que ocupa la mateixa persona (dos, tres, etc.). Aquests llocs de treball es poden desenvolupar, o bé de forma successiva —un rere l'altre durant el període de referència (normalment, una setmana)—, o bé en paral·lel, com succeeix quan algú té un lloc de treball de dia i un altre de nit.

Els llocs de treball equivalents a temps complet es defineixen com el total d'hores treballades dividit per la mitjana anual d'hores treballades en llocs de treball a temps complet en el territori econòmic.

Aquesta definició comprèn els llocs de treball equivalents a temps complet dels assalariats i dels treballadors autònoms.

Atès que la duració d'un lloc de treball a temps complet s'ha modificat al llarg del temps i que difereix d'una branca d'activitat a una altra, s'han d'utilitzar mètodes que estableixin, per a cada grup de llocs de treball, la proporció mitjana i el nombre mitjà d'hores de treball en llocs de treball de menor durada que el de temps complet.

En primer lloc, s'haurà d'estimar el nombre d'hores d'una setmana normal a temps complet per a cada grup de llocs de treball.

En el cas dels llocs de treball assalariat, el criteri apropiat per determinar aquestes xifres és el nombre d'hores acordat contractualment. L'equivalent a temps complet per a cada grup de llocs de treball es calcula per separat i després se sumen els resultats.

Encara que el total d'hores treballades és la millor mesura de l'input laboral, l'ocupació equivalent a temps complet presenta alguns avantatges, ja que es pot estimar més fàcilment. Això facilita les comparacions amb països que només poden calcular l'esmentada ocupació equivalent a temps complet.

1.2. Fonts i mètodes d'estimació

Les diferents variables incloses als Comptes econòmics anuals de Catalunya s'han estimat prenent com a referència el Marc Input-Output de Catalunya 2011, que ofereix informació detallada per a vuitanta-dos branques d'activitat. A partir d'aquesta informació, s'han dinamitzat les estimacions per als anys posteriors al 2011. La sèrie retrospectiva 2000–2010 s'ha elaborat a partir d'un enllaç estadístic que ha preservat les estimacions de les variables principals de la Taula Input-Output 2001, llevat d'algunes excepcions derivades principalment dels canvis metodològics del SEC 2010.

A continuació es comenten les principals fonts estadístiques utilitzades i es fan algunes consideracions metodològiques, per a les principals branques d'activitat estimades.

1.2.1. Branques agràries

Les estimacions del sector agrari es fonamenten en les estimacions detallades elaborades pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, atès que utilitzen el mateix marc metodològic de referència. Malgrat tot, subsisteixen algunes diferències en el tractament comptable d'algunes produccions que impliquen transformació industrial, com el vi i l'oli. Aquesta qüestió, juntament amb les diferències que es deriven de les estimacions del Marc Input-Output de Catalunya 2011 (MIOC-2011) per a la silvicultura i pesca, permet explicar les discrepàncies entre ambdues fonts estadístiques.

1.2.2. Branques industrials

Les estimacions de les macromagnituds de la indústria manufacturera de l'any 2011 s'han obtingut del MIOC-2011, el qual ha estat calculat a partir de l'Enquesta de consums intermedis de l'Idescat. La dinamització de resultats a partir del 2011 s'ha estimat a partir dels resultats que proporciona l'Enquesta industrial d'empreses. El valor afegit brut s'ha calculat com a saldo, a partir d'una estimació específica del valor de la producció i dels consums intermedis de cada una de les branques considerades. Aquesta estimació inclou una valoració econòmica de les empreses sense assalariats no incloses a l'Enquesta i de l'activitat generada a les branques fruit de la conciliació comptable. Aquestes variables s'han calculat mitjançant l'aplicació d'una comptabilitat intermediària que permet associar els conceptes de la comptabilitat empresarial a les diferents variables dels comptes econòmics.

En el cas de la indústria de la refinació del petroli, les estimacions a partir de l'any 2005 provenen d'un acord entre l'INE i els instituts d'estadística de les comunitats autònomes, que ha permès definir un protocol per regionalitzar aquestes macromagnituds.

1.2.3. Construcció

L'estimació de l'activitat constructora de l'any 2011 s'ha realitzat a partir del MIOC-2011. La principal font estadística per dinamitzar els resultats de la construcció a partir del 2011 ha estat l'Enquesta estructural de la construcció, del Ministeri de Foment. Aquesta operació, malgrat les dificultats derivades del seu marc poblacional, inclou informació rellevant sobre la subcontractació, que permet millorar les estimacions comptables del sector.

1.2.4. Serveis

Les macromagnituds de les principals branques dels serveis de mercat no financers han estat estimades el 2011 pel Marc Input-Output de Catalunya. A partir d'aquesta data, els resultats s'han dinamitzat a partir de l'Enquesta anual de serveis. El procés d'elaboració de resultats s'ha dut a terme amb un procediment similar a les branques industrials. Però en el cas dels serveis els resultats de l'Enquesta presenten més variabilitat de resultats d'algunes branques, conseqüència de la seva àmplia mobilitat empresarial. En algunes branques també cal destacar la notòria infravaloració d'algunes activitats a l'Enquesta.

Les branques financeres han estat dinamitzades a partir dels resultats del Marc Input-Output de Catalunya 2011, mitjançant diversos indicadors d'activitat financera a Catalunya, tant en l'àmbit de la intermediació financera com en l'activitat asseguradora, que han permès regionalitzar les magnituds estatals d'aquesta activitat.

La mesura de la dimensió econòmica de l'Administració pública a Catalunya s'ha dut a terme a partir de les liquidacions pressupostàries dels seus components: Administració central, local i Generalitat (on s'inclouen les conselleries, els organismes autònoms i les empreses públiques considerades com a Administració pública).

L'educació s'ha estimat a partir d'una delimitació detallada del sector: educació no universitària (mercat i no mercat) i universitària (mercat i no mercat). L'activitat de no mercat s'ha valorat a partir de les liquidacions pressupostàries dels diferents agents. L'estimació de l'educació de mercat s'ha elaborat a partir de les enquestes de despesa i finançament de l'ensenyament privat, interpolant a partir de diversos indicadors d'activitat els anys sense informació directa de l'Enquesta.

Les activitats sanitàries i socials del 2011 han tingut un procés d'estimació similar a l'educació, ja que s'han calculat aprofitant l'esforç de desagregació sectorial definit al MIOC-2011. S'han estimat de manera diferenciada les activitats hospitalàries, a través de l'Enquesta d'establiments sanitaris en règim d'internat (EESRI). L'activitat sanitària i de serveis socials de no mercat ha estat valorada a partir de les liquidacions pressupostàries de totes les administracions públiques implicades. Finalment, les activitats de mercat s'obtenen a partir dels resultats detallats del MIOC-2011.

1.2.5. Els llocs de treball

L'estimació dels llocs de treball totals, llocs de treball dels assalariats, llocs de treball equivalents a temps complet totals i llocs de treball equivalents a temps complet dels assalariats en base 2010, en el context dels comptes econòmics, ha implicat un càlcul específic a partir de les fonts pròpies per a cada branca i les generals d'ocupació. Així, la principal font per a l'ocupació industrial ha estat l'Enquesta industrial; per als serveis privats, l'Enquesta anual de serveis, i per a les branques públiques, els registres administratius de la Secretaria de la Funció Pública de la Generalitat. També s'han utilitzat les enquestes a famílies (Enquesta de població activa) i el Cens de població i habitatges, que sectorialment són transversals i que a priori proporcionen resultats més exhaustius que les enquestes a les empreses, ja que recullen una part de l'activitat oculta que és difícil de quantificar amb altres fonts.

1.2.6. L'enllaç de les sèries

L'estratègia general de l'Idescat per dur a terme l'enllaç de les sèries ha implicat la determinació d'una metodologia d'enllaç homogeneïtzada. Una vegada quantificada la discrepància entre les estimacions per branques d'activitat en base 2000 i 2010 i després d'ajustar els canvis metodològics, cal determinar una estratègia per repartir les diferències estrictament estadístiques de les estimacions. El criteri generalment acceptat en aquest tipus d'enllaços de comptabilitat nacional consisteix a preservar l'estimació de l'any de referència de la base original (en el cas de l'Idescat, els resultats de la TIOC-2001) i repartir les diferències entre els anys de la sèrie fins a l'any 2011 (MIOC-2011) sota la hipòtesi que s'han generat progressivament. Això implica utilitzar una taxa anual acumulativa per imputar anualment aquestes discrepàncies.

1.2.7. Estimacions en volum

Les principals variables dels comptes econòmics s'estimen a preus corrents, però l'anàlisi econòmica de les dades s'enriqueix si es pot aïllar adequadament el component preus de les estimacions. Per dur a terme aquest objectiu es deflacten les sèries i, per tant, s'obtenen sèries derivades que mesuren exclusivament la variació real.

El procés de càlcul dels deflactors del valor afegit brut és força complex, ja que implica dur a terme un doble procediment, per al valor de la producció i per als consums intermedis.

Atesa la dificultat d'estimació d'alguns preus auxiliars en branques significatives i la necessitat de garantir una congruència amb les estimacions en el marc de la comptabilitat espanyola i de la Unió Europea, es va optar per estimar, per a cada branca d'activitat, uns deflactors instrumentals per a l'economia catalana i espanyola. Es van calcular a partir de l'estructura de consums intermedis que, per a cada branca, defineix la seva respectiva taula input-output i els indicadors de preus específics de cada producte. El diferencial entre ambdues estimacions ha definit la variació relativa del deflactor de cada branca, respecte al seu homòleg dels comptes espanyols.

1.2.8. Actualització de resultats

Els Comptes econòmics en base 2010 tenen caràcter definitiu per al període 2000–2011 i provisional per als anys posteriors. Les estimacions dels dos darrers anys són un avanç de resultats elaborat a partir, bàsicament, d'informació conjuntural.

1.3. Sectorització

La sectorització definida en els Comptes econòmics anuals de Catalunya comprèn quaranta-quatre branques d'activitat i s'ha estructurat de manera que faciliti a l'usuari resultats amb més agregació i permeti així la comparabilitat amb altres fonts estadístiques.

La selecció de les branques escollides en els comptes és el resultat de conciliar diversos objectius, no sempre compatibles. D'una banda, és important proporcionar el màxim detall de les estimacions comptables, ja que és un mètode per millorar la capacitat d'anàlisi de la realitat econòmica catalana, però alhora s'ha de salvaguardar la garantia del secret estadístic i també s'ha de calibrar la qualitat de les diverses fonts estadístiques disponibles.

Per aquests motius, l'equivalència en la Classificació catalana d'activitats econòmiques 2009 (CCAE-2009) de la sectorització original del MIOC-2011 a 82 branques d'activitat s'ha reduït significativament, i s'han agrupat algunes activitats amb certa afinitat (agricultura, silvicultura i pesca, intermediació financera i assegurances, etc.). També s'ha optat per un procés invers en el cas de les activitats de sanitat i serveis socials, on les diferències entre ambdues activitats i l'existència d'estimacions detallades han permès desagregar ambdues estimacions.

A continuació s'adjunta una taula amb les branques considerades i la seva sectorització definida, segons la CCAE-2009.

Sectorització dels Comptes econòmics anuals de Catalunya
Branques d'activitat CCAE-2009
Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca A
Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca 01–03
Indústries extractives, manufactureres, energètiques; activitats de sanejament i gestió de residus B, C, D, E
De les quals, indústria manufacturera C
Indústries extractives 05–09
Indústries alimentació, begudes i tabac 10–12
Indústries tèxtils, confecció, cuir i calçat 13–15
Indústries fusta i paper 16–17
Arts gràfiques i suports enregistrats 18
Indústries químiques i refinació petroli 19–20
Fabricació productes farmacèutics 21
Fabricació productes cautxú i matèries plàstiques 22
Indústries altres productes minerals no metàl·lics 23
Metal·lúrgia 24
Fabricació productes metàl·lics, exc. maquinària 25
Fabricació productes informàtics i electrònics 26
Fabricació materials i equips elèctrics 27
Fabricació maquinària i equips ncaa 28
Fabricació material de transport 29–30
Mobles i indústries manufactureres diverses 31–32
Reparació i instal·lació maquinària i equips 33
Energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat 35
Captació, potabilització i distribució d'aigua 36
Sanejament, gestió residus i descontaminació 37–39
Construcció F
Construcció 41–43
Serveis G–U
Comerç, hoteleria, finances i altres serveis G–N;R–U
Comerç; reparació vehicles; transport i emmagatzematge; hoteleria G, H, I
Venda i reparació vehicles de motor i motocicletes 45
Comerç engròs i intermediaris, exc. vehicles motor 46
Comerç detall, exc. vehicles motor i motocicletes 47
Transport terrestre; transport per canonades 49
Transport marítim i aeri 50–51
Emmagatzematge i activitats afins al transport; activitats postals 52–53
Serveis d'allotjament, menjar i begudes 55–56
Informació i comunicacions J
Edició, activitats audiovisuals i radiodifusió 58–60
Telecomunicacions; serveis informàtica i serveis informació 61–63
Activitats financeres i d'assegurances K
Activitats financeres i assegurances 64–66
Activitats immobiliàries L
Activitats immobiliàries 68
Activitats professionals, científiques i tècniques; activ. administratives i serveis auxiliars M, N
Activitats jurídiques i comptables, de consultoria i serveis tècnics 69–71
Recerca i desenvolupament 72
Publicitat; altres activ. professionals i tècniques; activ. veterinàries 73–75
Activitats administratives i serveis auxiliars 77–82
Administració pública; educació; sanitat i serveis socials O, P, Q
Administració pública, Defensa i SS obligatòria 84
Educació 85
Activitats sanitàries 86
Activitats serveis socials 87–88
Activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment i altres serveis R, S, T, U
Activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment 90–93
Altres serveis 94–96
Activitats llars 97–98

2. Comptes econòmics anuals de Catalunya (PIB). Base 2008

Els comptes són una actuació estadística que es recull en el Decret 169/2012, de 27 de desembre, pel qual s'aprova el Programa anual d'actuació estadística per a l'any 2013, en desplegament del Pla estadístic PEC 2011–2014.

2.1. Definició de les variables, segons el Sistema europeu de comptes (SEC)

A continuació s'adjunten les definicions de les principals variables referenciades en els Comptes econòmics anuals de Catalunya. Aquestes definicions provenen del Sistema europeu de comptes, que és el reglament europeu que defineix la metodologia dels comptes nacionals.

2.1.1. La producció

La producció és una activitat realitzada sota el control i la responsabilitat d'una unitat institucional que utilitza mà d'obra, capital i béns i serveis, per produir altres béns i serveis.

El SEC distingeix la producció de mercat i no mercat. S'entén per producció de mercat aquella que es ven a preus econòmicament significatius (si les vendes cobreixen més del 50 per cent dels costos de producció). L'altra producció, la de no mercat, és la que se subministra a altres unitats de forma gratuïta o a preus econòmicament no significatius.

La producció s'ha de registrar i valorar quan els béns i serveis es generen en el procés productiu. Tota la producció s'ha de valorar a preus bàsics, però s'utilitzen convenis específics per a la valoració de l'altra producció, la de no mercat. El preu bàsic és el preu que els productors reben dels compradors per cada unitat d'un bé o servei produït, descomptant els impostos sobre els productes i sumant les subvencions als productes.

La producció total dels altres productors de no mercat s'haurà de valorar pels costos totals de producció, és a dir, la suma dels consums intermedis, la remuneració dels assalariats, el consum de capital fix i els altres impostos sobre la producció menys les altres subvencions a la producció.

2.1.2. Els consums intermedis

Els consums intermedis representen el valor dels béns i serveis consumits com a inputs en un procés de producció, exclosos els actius fixos, el consum del qual es registra com a consum de capital fix.

Els productes utilitzats com a consums intermedis s'hauran de valorar als preus d'adquisició i registrar en el moment en què s'incorporen al procés productiu. En la pràctica, les unitats de producció no utilitzen aquest criteri de registre, ja que es comptabilitzen d'un costat les adquisicions destinades a ser utilitzades com a inputs i per l'altra les variacions d'existències d'aquests béns. En conseqüència, els consums intermedis s'han d'estimar per la diferència entre les adquisicions i les variacions d'existències dels béns destinats a consums intermedis.

2.1.3. Valor afegit brut i Producte interior brut

El valor afegit o valor generat per tota unitat dedicada a una activitat productiva és un dels saldos més importants del sistema. Es calcula com a diferència entre la producció i els consums intermedis. El valor afegit es pot calcular incloent-hi o no el consum de capital fix, és a dir, brut o net. Atès que la producció es valora a preus bàsics i els consums intermedis a preus d'adquisició, el valor afegit no inclou els impostos menys les subvencions sobre els productes.

El producte interior brut (a preus de mercat) és el resultat d'agregar el valor afegit brut del conjunt de branques d'activitat i els impostos nets sobre productes.

2.1.4. Impostos sobre la producció i les importacions

Els impostos sobre la producció i les importacions són pagaments obligatoris sense contrapartida, en efectiu o en espècie, recaptats per les administracions públiques o per les institucions de la Unió Europea, que graven la producció i les importacions de béns i serveis, la utilització de mà d'obra, la propietat o l'ús de la terra, habitatges i altres actius utilitzats en la producció.

Els impostos sobre la producció i les importacions es divideixen en: impostos sobre els productes (impostos del tipus valor afegit, impostos i drets sobre les importacions, impostos sobre els productes) i altres impostos sobre la producció.

Els impostos sobre els productes són impostos a pagar per cada unitat produïda o distribuïda d'un determinat bé o servei. L'impost pot consistir en un import monetari específic per unitat de quantitat d'un bé o servei, o es pot calcular ad valorem com un percentatge específic del seu preu unitari o del seu valor.

Els altres impostos sobre la producció comprenen tots els impostos que suporten les empreses com a resultat de la seva participació en la producció, independentment de la quantitat o el valor dels béns i serveis produïts o venuts. Poden gravar la terra, els actius fixos o la mà d'obra utilitzats en el procés productiu, o bé determinades activitats o operacions.

2.1.5. Subvencions

Les subvencions són pagaments corrents sense contrapartida que les administracions públiques o les institucions de la Unió Europea efectuen als productors residents a fi d'influir en els seus nivells de producció, en els seus preus, o en la remuneració dels factors de producció. Les subvencions es divideixen en subvencions als productes i altres subvencions a la producció.

Les subvencions als productes són subvencions a pagar per unitat de bé o servei produït o importat. La subvenció pot consistir en un import monetari específic per unitat de quantitat d'un bé o servei, o es pot calcular ad valorem com un percentatge específic del preu unitari.

Les altres subvencions a la producció comprenen les subvencions que poden rebre les unitats de producció residents com a conseqüència de la seva participació en la producció, excepció feta de les subvencions als productes.

2.1.6. El consum final

La despesa en consum final consisteix en la despesa realitzada per les unitats institucionals residents en béns i serveis que s'utilitzen per satisfer directament les necessitats o mancances individuals, o les necessitats col·lectives dels membres de la comunitat. La despesa en consum final es pot realitzar en el territori econòmic o en la resta del món.

La despesa en consum final inclou el consum de les llars, les institucions sense finalitat lucrativa al servei de les llars i les administracions públiques.

2.1.7. Formació bruta de capital

La formació bruta de capital comprèn la formació bruta de capital fix i la variació d'existències.

La formació bruta de capital fix comprèn les adquisicions menys les disposicions o cessions d'actius fixos realitzades pels productors residents durant un període determinat. Els actius fixos són actius materials o immaterials obtinguts a partir de processos de producció i que són utilitzats de forma repetida o contínua en altres processos de producció durant més d'un any.

La variació d'existències es mesura pel valor de les entrades en existències, menys el valor de les sortides i el valor de qualsevol pèrdua corrent dels béns mantinguts en existències. S'inclouen com a existències diverses categories: primeres matèries i subministraments, treballs en curs, béns acabats i béns destinats a la revenda.

2.1.8. Exportacions i importacions

Les exportacions (importacions) de béns i serveis són operacions mitjançant les quals els residents (no residents) subministren béns i serveis als no residents (residents).

Les importacions i exportacions de béns tenen lloc quan hi ha canvi de propietat dels béns entre residents i no residents (amb independència que es realitzin els corresponents moviments físics dels béns a través de la frontera).

Les exportacions (importacions) de serveis comprenen tots els serveis prestats per residents (no residents) a no residents (residents). S'inclouen, entre altres, les despeses de turistes no residents (exportacions) i les despeses de residents a l'exterior (importacions).

2.1.9. Remuneració dels assalariats

La remuneració dels assalariats comprèn tota la remuneració en efectiu i en espècie a pagar pels ocupadors als seus assalariats com a contrapartida del treball realitzat per aquests durant el període comptable.

La remuneració dels assalariats inclou els sous i salaris (en efectiu i en espècie) i les cotitzacions socials a càrrec dels ocupadors (efectives a càrrec dels ocupadors i imputades a càrrec dels ocupadors).

2.1.10. Excedent brut d'explotació

L'excedent brut d'explotació és un saldo comptable que s'obté com a diferència entre el valor afegit brut i la suma de la remuneració d'assalariats i els impostos nets sobre la producció. Comprèn la resta de rendes generades en el procés de producció, així com el consum de capital fix.

2.1.11. Llocs de treball

Un lloc de treball es defineix com un contracte explícit o implícit entre una persona i una unitat institucional resident, per realitzar un treball a canvi d'una remuneració durant un període definit o indefinit de temps. Aquesta definició comprèn els llocs de treball dels assalariats i dels treballadors autònoms.

El concepte de llocs de treball difereix del concepte d'ocupació en què inclou el segon, tercer, etc. lloc de treball que ocupa la mateixa persona, els quals es poden desenvolupar, o bé de forma successiva, un a continuació de l'altre durant el període de referència (normalment, una setmana), o bé en paral·lel, com succeeix quan algú té un lloc de treball de dia i un altre de nit.

2.2. Fonts i mètodes d'estimació

Les diferents variables incloses als Comptes econòmics anuals de Catalunya s'han estimat prenent com a referència l'any 2008. El marc central de la nova base comptable s'ha elaborat mitjançant una estimació detallada de l'any 2008, a més de setanta branques d'activitat. A partir d'aquesta informació, s'han dinamitzat les estimacions per als anys 2009–2012. La sèrie retrospectiva 2000–2007 s'ha elaborat a partir d'un enllaç estadístic que ha preservat les estimacions de les variables principals de la Taula Input-Output 2001.

A continuació es comenten les principals fonts estadístiques utilitzades i es fan algunes consideracions metodològiques, per a les principals branques d'activitat estimades.

2.2.1. Branques agràries

Les estimacions del sector agrari es fonamenten en les estimacions detallades elaborades pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, atès que utilitzen el mateix marc metodològic de referència. Malgrat tot, subsisteixen algunes diferències en el tractament comptable d'algunes produccions que impliquen transformació industrial, com el vi i l'oli. Aquest tema, juntament amb les diferències de nivell que es deriven de les estimacions de la TIOC per a la silvicultura i pesca, permet explicar les discrepàncies entre ambdues fonts estadístiques.

2.2.2. Branques industrials

La indústria manufacturera s'ha estimat a partir dels resultats que proporciona l'Enquesta industrial d'empreses. El valor afegit brut s'ha calculat com a saldo, a partir d'una estimació específica del valor de la producció i dels consums intermedis de cada una de les branques considerades. Aquesta estimació inclou una valoració econòmica de les empreses sense assalariats no incloses a l'enquesta i de l'activitat generada a les branques fruit de la conciliació comptable. Aquestes variables s'han calculat mitjançant l'aplicació d'una comptabilitat intermediària que permet associar els conceptes de la comptabilitat empresarial a les diferents variables dels comptes econòmics.

En el cas de la indústria de la refinació del petroli, les estimacions a partir de l'any 2005 provenen d'un acord entre l'INE i els instituts d'estadística de les comunitats autònomes, que ha permès definir un protocol per regionalitzar aquestes macromagnituds.

2.2.3. Construcció

La principal font estadística per calcular l'activitat constructora a Catalunya ha estat l'Enquesta estructural de la construcció, del Ministeri de Foment. Aquesta operació, malgrat les dificultats derivades del seu marc poblacional, inclou informació rellevant sobre la subcontractació que permet millorar les estimacions comptables del sector.

2.2.4. Serveis

Les principals branques dels serveis de mercat no financers han estat estimades a partir de l'Enquesta anual de serveis. El procés d'elaboració de resultats s'ha dut a terme amb un procediment similar a les branques industrials. Però en el cas dels serveis els resultats de l'enquesta presenten més variabilitat de resultats d'algunes branques, conseqüència de la seva àmplia mobilitat empresarial. En algunes branques també s'ha de destacar la notòria infravaloració d'algunes activitats a l'enquesta.

Les branques financeres han estat dinamitzades a partir dels resultats de la TIOC, mitjançant diversos indicadors d'activitat financera a Catalunya, tant en l'àmbit de la intermediació financera com en l'activitat asseguradora, que han permès regionalitzar les magnituds estatals d'aquesta activitat.

La mesura de la dimensió econòmica de l'Administració pública a Catalunya s'ha dut a terme a partir de les liquidacions pressupostàries dels seus components: administració central, local i Generalitat (on s'inclouen les conselleries, els organismes autònoms i les empreses públiques considerades com a administració pública).

L'educació s'ha estimat a partir d'una delimitació detallada del sector: educació no universitària (mercat i no mercat) i universitària (mercat i no mercat). L'activitat no mercat s'ha valorat a partir de les liquidacions pressupostàries dels diferents agents. L'estimació de l'educació de mercat s'ha elaborat a partir de les enquestes de despesa i finançament de l'ensenyament privat, interpolant a partir de diversos indicadors d'activitat els anys sense informació directa de l'enquesta.

Les activitats sanitàries i socials han tingut un procés d'estimació similar a l'educació, ja que s'han calculat aprofitant l'esforç de desagregació sectorial definit a la TIOC. S'han estimat de manera diferenciada les activitats hospitalàries, a través de l'Enquesta d'establiments sanitaris en règim d'internat (EESRI). L'activitat sanitària i de serveis socials de no mercat ha estat valorada a partir de les liquidacions pressupostàries de totes les administracions públiques implicades. Finalment, les activitats de mercat s'han estimat a partir de diversos indicadors, que han permès dinamitzar els resultats d'enquestes especifiques elaborades en el marc input-output (per exemple, per residències de tercera edat, dentistes o consultoris mèdics).

2.2.5. Els llocs de treball

L'estimació dels llocs de treball totals i assalariats en base 2008, en el context dels comptes econòmics, ha implicat un càlcul específic a partir de les fonts pròpies per a cada branca i les generals d'ocupació, tot referenciat l'any 2008. Així, la principal font per a l'ocupació industrial ha estat l'enquesta industrial; per als serveis privats, l'enquesta anual de serveis, i per a les branques públiques, els registres administratius.

2.2.6. L'enllaç de les sèries

L'estratègia general de l'Idescat per dur a terme l'enllaç de les sèries ha implicat les fases operatives següents:

  • a) Elaboració d'una sèrie instrumental dels comptes anuals en base 2000 per al període 2000–2008 segons la Classificació catalana d'activitats 2009 (CCAE-09). Per dur a terme aquesta tasca s'han desagregat els comptes, per a totes les variables operatives (valor de producció, consum intermedi, valor afegit, remuneració d'assalariats, excedent d'explotació i llocs de treball totals i assalariats), per grups segons la CCAE-93 (3 dígits) a partir de la informació detallada de les enquestes estructurals. Aquesta informació s'ha convertit en la CCAE-09 mitjançant l'aplicació d'una matriu de conversió (dissenyada a un detall de grups de la CCAE) derivada d'una explotació en doble CCAE 93-09 de les enquestes de l'any 2008. La sèrie instrumental final ha estat el resultat d'agrupar els resultats a 64 branques d'activitat, segons les recomanacions d'Eurostat.
  • b) Estimació interna de les macromagnituds de l'any 2008 a un detall de 76 branques d'activitat (en branques CCAE-93). L'ampliació del detall respecte a la sectorització d'Eurostat prové de la desagregació de les branques d'Administració pública, educació, sanitat i serveis socials.
  • c) Determinació d'una metodologia d'enllaç homogeneïtzada. Una vegada quantificada la discrepància entre les estimacions per branques d'activitat en base 2000 i 2008 i després d'ajustar els canvis metodològics cal determinar una estratègia per repartir les diferències estrictament estadístiques de les estimacions. El criteri generalment acceptat en aquest tipus d'enllaços de comptabilitat nacional consisteix a preservar l'estimació de l'any de referència de la base original (en el cas de l'Idescat, els resultats de la TIOC-2001) i repartir les diferències entre els anys de la sèrie fins a l'any 2008 sota la hipòtesi que s'han generat progressivament. Això implica utilitzar una taxa anual acumulativa per imputar anualment aquestes discrepàncies.

2.2.7. Estimacions en volum

Les principals variables dels comptes econòmics s'estimen a preus corrents, però l'anàlisi econòmica de les dades s'enriqueix si es pot aïllar adequadament el component preus de les estimacions. Per dur a terme aquest objectiu es deflacten les sèries i, per tant, s'obtenen sèries derivades que mesuren exclusivament la variació real.

El procés de càlcul dels deflactors del valor afegit brut és força complex, ja que implica dur a terme un doble procediment, per al valor de la producció i per als consums intermedis.

Atesa la dificultat d'estimació d'alguns preus auxiliars en branques significatives i la necessitat de garantir una congruència amb les estimacions en el marc de la comptabilitat espanyola i de la Unió Europea, es va optar per estimar, per a cada branca d'activitat uns deflactors instrumentals per a l'economia catalana i espanyola. Es van calcular a partir de l'estructura de consums intermedis que, per a cada branca, defineix la seva respectiva taula input-output i els indicadors de preus específics de cada producte. El diferencial entre ambdues estimacions ha definit la variació relativa del deflactor de cada branca, respecte el seu homòleg dels comptes espanyols.

2.3. Sectorització

La sectorització definida en els comptes econòmics anuals de Catalunya comprèn quaranta-quatre branques d'activitat i s'ha estructurat de manera que faciliti a l'usuari resultats amb major agregació i permeti així la comparabilitat amb altres fonts estadístiques.

La selecció de les branques escollides en els comptes és el resultat de conciliar diversos objectius, no sempre compatibles. D'una banda, és important proporcionar el màxim detall de les estimacions comptables, ja que és un mètode per millorar la capacitat d'anàlisi de la realitat econòmica catalana, però alhora s'ha de salvaguardar la garantia del secret estadístic i també s'ha de calibrar la qualitat de les diverses fonts estadístiques disponibles.

Per aquests motius, l'equivalència en la CCAE-09 de la sectorització original de la TIOC a 65 branques d'activitat s'ha reduït significativament, i s'han agrupat algunes activitats amb certa afinitat (agricultura, silvicultura i pesca, intermediació financera i assegurances, etc.). També s'ha optat per un procés invers en el cas de les activitats de sanitat i serveis socials, on les diferències entre ambdues activitats i l'existència d'estimacions detallades han permès desagregar ambdues estimacions.

A continuació s'adjunta una taula amb les branques considerades i la seva sectorització definida segons la Classificació catalana d'activitats econòmiques 2009.

Sectorització dels Comptes econòmics anuals de Catalunya
Branques d'activitat CCAE-2009
Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca A
Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca 01–03
Indústries extractives, manufactureres, energètiques; activitats de sanejament i gestió de residus B, C, D, E
De les quals, indústria manufacturera C
Indústries extractives 05–09
Indústries alimentació, begudes i tabac 10–12
Indústries tèxtils, confecció, cuir i calçat 13–15
Indústries fusta i paper 16–17
Arts gràfiques i suports enregistrats 18
Indústries químiques i refinació petroli 19–20
Fabricació productes farmacèutics 21
Fabricació productes cautxú i matèries plàstiques 22
Indústries altres productes minerals no metàl·lics 23
Metal·lúrgia 24
Fabricació productes metàl·lics, exc. maquinària 25
Fabricació productes informàtics i electrònics 26
Fabricació materials i equips elèctrics 27
Fabricació maquinària i equips ncaa 28
Fabricació material de transport 29–30
Mobles i indústries manufactureres diverses 31–32
Reparació i instal·lació maquinària i equips 33
Energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat 35
Captació, potabilització i distribució d'aigua 36
Sanejament, gestió residus i descontaminació 37–39
Construcció F
Construcció 41–43
Serveis G–U
Comerç, hoteleria, finances i altres serveis G–N;R–U
Comerç; reparació vehicles; transport i emmagatzematge; hoteleria G, H, I
Venda i reparació vehicles de motor i motocicletes 45
Comerç engròs i intermediaris, exc. vehicles motor 46
Comerç detall, exc. vehicles motor i motocicletes 47
Transport terrestre; transport per canonades 49
Transport marítim i aeri 50–51
Emmagatzematge i activitats afins al transport; activitats postals 52–53
Serveis d'allotjament, menjar i begudes 55–56
Informació i comunicacions J
Edició, activitats audiovisuals i radiodifusió 58–60
Telecomunicacions; serveis informàtica i serveis informació 61–63
Activitats financeres i d'assegurances K
Activitats financeres i assegurances 64–66
Activitats immobiliàries L
Activitats immobiliàries 68
Activitats professionals, científiques i tècniques; activ. administratives i serveis auxiliars M, N
Activitats jurídiques i comptables, de consultoria i serveis tècnics 69–71
Recerca i desenvolupament 72
Publicitat; altres activ. professionals i tècniques; activ. veterinàries 73–75
Activitats administratives i serveis auxiliars 77–82
Administració pública; educació; sanitat i serveis socials O, P, Q
Administració pública, Defensa i SS obligatòria 84
Educació 85
Activitats sanitàries 86
Activitats serveis socials 87–88
Activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment i altres serveis R, S, T, U
Activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment 90–93
Altres serveis 94–96
Activitats llars 97–98

3. Comptes econòmics anuals de Catalunya (PIB). Base 2000

Els comptes són una actuació estadística que es recull en el Decret 289/2011, de 8 de març, pel qual s'aprova el Programa anual d'actuació estadística per a l'any 2011, en desplegament del Pla estadístic PEC 2011–2014.

3.1. Definició de les variables, segons el Sistema europeu de comptes (SEC)

A continuació s'adjunten les definicions de les principals variables referenciades en els Comptes econòmics anuals de Catalunya. Aquestes definicions provenen del Sistema europeu de comptes, que és el reglament europeu que defineix la metodologia dels comptes nacionals.

3.1.1. La producció

La producció és una activitat realitzada sota el control i la responsabilitat d'una unitat institucional que utilitza mà d'obra, capital i béns i serveis, per produir altres béns i serveis.

El SEC distingeix la producció de mercat i no mercat. S'entén per producció de mercat aquella que es ven a preus econòmicament significatius (si les vendes cobreixen més del 50 per cent dels costos de producció). L'altra producció, la de no mercat, és la que se subministra a altres unitats de forma gratuïta o a preus econòmicament no significatius.

La producció s'ha de registrar i valorar quan els béns i serveis es generen en el procés productiu. Tota la producció s'ha de valorar a preus bàsics, però s'utilitzen convenis específics per a la valoració de l'altra producció, la de no mercat. El preu bàsic és el preu que els productors reben dels compradors per cada unitat d'un bé o servei produït, descomptant els impostos sobre els productes i sumant les subvencions als productes.

La producció total dels altres productors de no mercat s'haurà de valorar pels costos totals de producció, és a dir, la suma dels consums intermedis, la remuneració dels assalariats, el consum de capital fix i els altres impostos sobre la producció menys les altres subvencions a la producció.

3.1.2. Els consums intermedis

Els consums intermedis representen el valor dels béns i serveis consumits com a inputs en un procés de producció, exclosos els actius fixos, el consum del qual es registra com a consum de capital fix.

Els productes utilitzats com a consums intermedis s'hauran de valorar als preus d'adquisició i registrar en el moment en què s'incorporen al procés productiu. En la pràctica, les unitats de producció no utilitzen aquest criteri de registre, ja que es comptabilitzen d'un costat les adquisicions destinades a ser utilitzades com a inputs i per l'altra les variacions d'existències d'aquests béns. En conseqüència, els consums intermedis s'han d'estimar per la diferència entre les adquisicions i les variacions d'existències dels béns destinats a consums intermedis.

3.1.3. Valor afegit brut i Producte interior brut

El valor afegit o valor generat per tota unitat dedicada a una activitat productiva és un dels saldos més importants del sistema. Es calcula com a diferència entre la producció i els consums intermedis. El valor afegit es pot calcular incloent-hi o no el consum de capital fix, és a dir, brut o net. Atès que la producció es valora a preus bàsics i els consums intermedis a preus d'adquisició, el valor afegit no inclou els impostos menys les subvencions sobre els productes.

El producte interior brut (a preus de mercat) és el resultat d'agregar el valor afegit brut del conjunt de branques d'activitat i els impostos nets sobre productes.

3.1.4. Impostos sobre la producció i les importacions

Els impostos sobre la producció i les importacions són pagaments obligatoris sense contrapartida, en efectiu o en espècie, recaptats per les administracions públiques o per les institucions de la Unió Europea, que graven la producció i les importacions de béns i serveis, la utilització de mà d'obra, la propietat o l'ús de la terra, habitatges i altres actius utilitzats en la producció.

Els impostos sobre la producció i les importacions es divideixen en: impostos sobre els productes (impostos del tipus valor afegit, impostos i drets sobre les importacions, impostos sobre els productes) i altres impostos sobre la producció.

Els impostos sobre els productes són impostos a pagar per cada unitat produïda o distribuïda d'un determinat bé o servei. L'impost pot consistir en un import monetari específic per unitat de quantitat d'un bé o servei, o es pot calcular ad valorem com un percentatge específic del seu preu unitari o del seu valor.

Els altres impostos sobre la producció comprenen tots els impostos que suporten les empreses com a resultat de la seva participació en la producció, independentment de la quantitat o el valor dels béns i serveis produïts o venuts. Poden gravar la terra, els actius fixos o la mà d'obra utilitzats en el procés productiu, o bé determinades activitats o operacions.

3.1.5. Subvencions

Les subvencions són pagaments corrents sense contrapartida que les administracions públiques o les institucions de la Unió Europea efectuen als productors residents a fi d'influir en els seus nivells de producció, en els seus preus, o en la remuneració dels factors de producció. Les subvencions es divideixen en subvencions als productes i altres subvencions a la producció.

Les subvencions als productes són subvencions a pagar per unitat de bé o servei produït o importat. La subvenció pot consistir en un import monetari específic per unitat de quantitat d'un bé o servei, o es pot calcular ad valorem com un percentatge específic del preu unitari.

Les altres subvencions a la producció comprenen les subvencions que poden rebre les unitats de producció residents com a conseqüència de la seva participació en la producció, excepció feta de les subvencions als productes.

3.1.6. El consum final

La despesa en consum final consisteix en la despesa realitzada per les unitats institucionals residents en béns i serveis que s'utilitzen per satisfer directament les necessitats o mancances individuals, o les necessitats col·lectives dels membres de la comunitat. La despesa en consum final es pot realitzar en el territori econòmic o en la resta del món.

La despesa en consum final inclou el consum de les llars, les institucions sense finalitat lucrativa al servei de les llars i les administracions públiques.

3.1.7. Formació bruta de capital

La formació bruta de capital comprèn la formació bruta de capital fix i la variació d'existències.

La formació bruta de capital fix comprèn les adquisicions menys les disposicions o cessions d'actius fixos realitzades pels productors residents durant un període determinat. Els actius fixos són actius materials o immaterials obtinguts a partir de processos de producció i que són utilitzats de forma repetida o contínua en altres processos de producció durant més d'un any.

La variació d'existències es mesura pel valor de les entrades en existències, menys el valor de les sortides i el valor de qualsevol pèrdua corrent dels béns mantinguts en existències. S'inclouen com a existències diverses categories: primeres matèries i subministraments, treballs en curs, béns acabats i béns destinats a la revenda.

3.1.8. Exportacions i importacions

Les exportacions (importacions) de béns i serveis són operacions mitjançant les quals els residents (no residents) subministren béns i serveis als no residents (residents).

Les importacions i exportacions de béns tenen lloc quan hi ha canvi de propietat dels béns entre residents i no residents (amb independència que es realitzin els corresponents moviments físics dels béns a través de la frontera).

Les exportacions (importacions) de serveis comprenen tots els serveis prestats per residents (no residents) a no residents (residents). S'inclouen, entre altres, les despeses de turistes no residents (exportacions) i les despeses de residents a l'exterior (importacions).

3.1.9. Remuneració dels assalariats

La remuneració dels assalariats comprèn tota la remuneració en efectiu i en espècie a pagar pels ocupadors als seus assalariats com a contrapartida del treball realitzat per aquests durant el període comptable.

La remuneració dels assalariats inclou els sous i salaris (en efectiu i en espècie) i les cotitzacions socials a càrrec dels ocupadors (efectives a càrrec dels ocupadors i imputades a càrrec dels ocupadors).

3.1.10. Excedent brut d'explotació

L'excedent brut d'explotació és un saldo comptable que s'obté com a diferència entre el valor afegit brut i la suma de la remuneració d'assalariats i els impostos nets sobre la producció. Comprèn la resta de rendes generades en el procés de producció, així com el consum de capital fix.

3.1.11. Llocs de treball

Un lloc de treball es defineix com un contracte explícit o implícit entre una persona i una unitat institucional resident, per realitzar un treball a canvi d'una remuneració durant un període definit o indefinit de temps. Aquesta definició comprèn els llocs de treball dels assalariats i dels treballadors autònoms.

El concepte de llocs de treball difereix del concepte d'ocupació en què inclou el segon, tercer, etc. lloc de treball que ocupa la mateixa persona, els quals es poden desenvolupar, o bé de forma successiva, un a continuació de l'altre durant el període de referència (normalment, una setmana), o bé en paral·lel, com succeeix quan algú té un lloc de treball de dia i un altre de nit.

3.2. Fonts i mètodes d'estimació

Les diferents variables incloses als Comptes econòmics anuals de Catalunya s'han elaborat a partir de les estimacions disponibles a les Taules Input-Output de Catalunya 2001 i 2005. En conseqüència, l'estratègia general d'estimació ha estat definida per obtenir una congruència temporal d'aquestes variables, a partir de la dinamització dels valors definits a les TIOC-2001 i 2005.

A continuació es comenten les principals fonts estadístiques utilitzades i es fan algunes consideracions metodològiques, per a les principals branques d'activitat estimades.

3.2.1. Branques agràries

Les estimacions del sector agrari es fonamenten en les estimacions detallades elaborades pel Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, atès que utilitzen el mateix marc metodològic de referència. Malgrat tot, subsisteixen algunes diferències en el tractament comptable d'algunes produccions que impliquen transformació industrial, com el vi i l'oli. Aquest tema, juntament amb les diferències de nivell que es deriven de les estimacions de la TIOC per a la silvicultura i pesca, permet explicar les discrepàncies entre ambdues fonts estadístiques.

3.2.2. Branques energètiques

Les branques energètiques tenen com a font principal l'Enquesta industrial d'empreses, però també s'ha completat la informació amb l'Estadística minera del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç. En el cas de la indústria de la refinació del petroli les estimacions a partir de l'any 2005 provenen d'un acord entre l'INE i els instituts d'estadística de les comunitats autònomes, que ha permès definir un protocol per regionalitzar aquestes macromagnituds.

3.2.3. Branques industrials

La indústria manufacturera s'ha estimat a partir dels resultats que proporciona l'Enquesta industrial d'empreses. El valor afegit brut s'ha calculat com a saldo, a partir de la dinamització del valor de la producció i dels consums intermedis de cada una de les branques considerades. Aquestes variables s'han calculat mitjançant l'aplicació d'una comptabilitat intermediària que permet associar els conceptes de la comptabilitat empresarial a les diferents variables dels comptes econòmics.

3.2.4. Construcció

La principal font estadística per calcular l'activitat constructora a Catalunya ha estat l'Enquesta estructural de la construcció, del Ministeri de Foment. Aquesta operació, malgrat les dificultats derivades del seu marc poblacional, inclou informació rellevant sobre la subcontractació que permet millorar les estimacions comptables del sector.

3.2.5. Serveis de mercat

Les principals branques dels serveis de mercat no financers han estat estimades a partir de l'Enquesta anual de serveis. El procés d'elaboració de resultats s'ha dut a terme amb un procediment similar a les branques industrials. Però en el cas dels serveis els resultats de l'enquesta presenten més variabilitat de resultats d'algunes branques, conseqüència de la seva àmplia mobilitat empresarial. En algunes branques també s'ha de destacar la notòria infravaloració d'algunes activitats a l'enquesta.

Les branques financeres han estat dinamitzades a partir dels resultats de la TIOC, mitjançant diversos indicadors d'activitat financera a Catalunya, tant en l'àmbit de la intermediació financera com en l'activitat asseguradora, que han permès regionalitzar les magnituds estatals d'aquesta activitat.

3.2.6. Administració pública, educació i sanitat

La mesura de la dimensió econòmica de l'Administració pública a Catalunya s'ha dut a terme a partir de les liquidacions pressupostàries dels seus components: administració central, local i Generalitat (on s'inclouen les conselleries, els organismes autònoms i les empreses públiques considerades com a administració pública).

L'educació s'ha estimat a partir d'una delimitació detallada del sector: educació no universitària (mercat i no mercat) i universitària (mercat i no mercat). L'activitat no mercat s'ha valorat a partir de les liquidacions pressupostàries dels diferents agents. L'estimació de l'educació de mercat s'ha elaborat a partir de les enquestes de despesa i finançament de l'ensenyament privat, interpolant a partir de diversos indicadors d'activitat els anys sense informació directa de l'enquesta.

Les activitats sanitàries i socials han tingut un procés d'estimació similar a l'educació, ja que s'han calculat aprofitant l'esforç de desagregació sectorial definit a la TIOC. S'han estimat de manera diferenciada les activitats hospitalàries, a través de l'Enquesta d'establiments sanitaris en règim d'internat (EESRI). L'activitat sanitària i de serveis socials de no mercat ha estat valorada a partir de les liquidacions pressupostàries de totes les administracions públiques implicades. Finalment, les activitats de mercat s'han estimat a partir de diversos indicadors, que han permès dinamitzar els resultats d'enquestes especifiques elaborades en el marc input-output (per exemple, per residències de tercera edat, dentistes o consultoris mèdics).

3.2.7. Els llocs de treball

L'estimació dels llocs de treball en el context dels comptes econòmics ha implicat la dinamització dels resultats de la TIOC a partir de les pròpies fonts específiques per a cada branca. Així, la principal font per a l'ocupació industrial ha estat l'enquesta industrial, per als serveis de mercat l'enquesta anual de serveis i per les branques públiques, els registres administratius. La utilització d'aquestes fonts incrementa la congruència entre les macromagnituds de les branques, en particular respecte de la remuneració d'assalariats.

3.2.8. Estimacions en volum

Les principals variables dels comptes econòmics s'estimen a preus corrents, però l'anàlisi econòmica de les dades s'enriqueix si es pot aïllar adequadament el component preus de les estimacions. Per dur a terme aquest objectiu es deflacten les sèries i, per tant, s'obtenen sèries derivades que mesuren exclusivament la variació real.

El procés de càlcul dels deflactors del valor afegit brut és força complex, ja que implica dur a terme un doble procediment, per al valor de la producció i per als consums intermedis.

Atesa la dificultat d'estimació d'alguns preus auxiliars en branques significatives i la necessitat de garantir una congruència amb les estimacions en el marc de la comptabilitat espanyola i de la Unió Europea, es va optar per estimar, per a cada branca d'activitat uns deflactors instrumentals per a l'economia catalana i espanyola. Es van calcular a partir de l'estructura de consums intermedis que, per a cada branca, defineix la seva respectiva taula input-output i els indicadors de preus específics de cada producte. El diferencial entre ambdues estimacions ha definit la variació relativa del deflactor de cada branca, respecte el seu homòleg dels comptes espanyols.

3.3. Sectorització

La sectorització definida en els comptes econòmics anuals de Catalunya comprèn quaranta-vuit branques d'activitat i s'ha estructurat de manera que faciliti a l'usuari resultats amb major agregació i permeti així la comparabilitat amb altres fonts estadístiques.

La selecció de les branques escollides en els comptes és el resultat de conciliar diversos objectius, no sempre compatibles. D'una banda, és important proporcionar el màxim detall de les estimacions comptables, ja que és un mètode per millorar la capacitat d'anàlisi de la realitat econòmica catalana, però alhora s'ha de salvaguardar la garantia del secret estadístic i també s'ha de calibrar la qualitat de les diverses fonts estadístiques disponibles.

Per aquests motius, la sectorització original de la TIOC a 65 branques d'activitat s'ha reduït significativament, i s'han agrupat algunes activitats amb certa afinitat (agricultura, silvicultura i pesca, intermediació financera i assegurances, etc.). També s'ha optat per un procés invers en el cas de les activitats de sanitat i serveis socials, on les diferències entre ambdues activitats i l'existència d'estimacions detallades han permès desagregar ambdues estimacions.

A continuació s'adjunta una taula amb les branques considerades i la seva sectorització definida segons la classificació d'activitats Classificació catalana d'activitats econòmiques 1993 Revisió 1.

Sectorització dels comptes econòmics anuals de Catalunya
Branques d'activitat Codi CCAE-93 Rev.1
Agricultura, ramaderia i silvicultura 01–05
Energia 10–14, 23, 40–41
Indústria extractiva i refinació petroli 10–14, 23
Energia elèctrica, gas i aigua 40–41
Indústria 15–37 (exc 23)
Indústries productes alimentaris, begudes i tabac 15–16
Indústries tèxtils, confecció i pelleteria; cuir i calçat 17–19
indústries tèxtils 17
indústries confecció i pelleteria 18
indústries del cuir i del calçat 19
Indústries fusta i suro, exc. mobles 20
Indústries del paper, edició i arts gràfiques 21–22
indústries paper 21
edició, arts gràfiques i suports enregistrats 22
Indústries químiques 24
Fabricació productes cautxú i matèries plàstiques 25
Indústries altres productes minerals no metàl·lics 26
Metal·lúrgia i productes metàl·lics (exc. maquinària) 27–28
metal·lúrgia 27
productes metàl·lics (exc. maquinària i equips) 28
Construcció maquinària i equips mecànics 29
Màquines d'oficina, maquinària i materials elèctrics 30–33
fabricació màquines d'oficina i equips informàtics 30
fabricació maquinària i materials elèctrics 31
material electrònic; aparells ràdio, TV, comunicacions 32
equips i instruments medicoquirúrgics i de precisió 33
Vehicles de motor i altres materials de transport 34–35
fabricació vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 34
fabricació altres materials de transport 35
Mobles; altres indústries manufactureres i reciclatge 36–37
fabricació mobles; altres indústries manufactureres 36
reciclatge 37
Construcció 45
Serveis 50–95
Comerç i reparacions 50–52
venda, manteniment i reparació de vehicles de motor 50
comerç engròs i intermediaris, exc. vehicles de motor 51
comerç detall, exc. vehicles motor; reparacions 52
Hoteleria 55
Transport, emmagatzematge i comunicacions 60–64
transport terrestre; transport per canonades 60
transport marítim i aeri 61–62
activitats afins al transport; agències de viatges 63
correus i telecomunicacions 64
Mediació financera 65–67
Activitats immobiliàries, lloguers i serv. empresarials 70–74
activitats immobiliàries 70
activitats de lloguer 71
activitats informàtiques 72
recerca i desenvolupament 73
altres activitats empresarials 74
Administració pública 75
Educació 80
Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials 85
activitats sanitàries i veterinàries 851–852
activitats de serveis socials 853
Altres activitats socials i serveis. personals 90–93
activitats de sanejament públic 90
activitats associatives 91
activitats recreatives, culturals i esportives 92
activitats diverses de serveis personals 93
Llars que ocupen personal domèstic 95