Quines xifres de població publica l'Idescat?

Es poden distingir dos tipus de xifres de població, incloses en la producció ordinària de l'Idescat i del Sistema estadístic català, segons provinguin:

  • de l'explotació estadística del registre administratiu del Padró continu d'habitants: el Padró municipal (dades provisionals i dades oficials)
  • d'operacions estadístiques per mesurar la població passada, present o futura: les Estimacions de població, els Censos de població i les Projeccions de població

Les estimacions i les projeccions de població són operacions elaborades a partir de la informació del darrer cens, entre d'altres fonts, per això s'anomenen estadístiques de base censal.

Per al passat recent es disposa, amb periodicitat anual, del padró d'habitants i de les estimacions de població. Per al present i per al futur només es disposa de projeccions de població.

Què és el Padró municipal i què són les xifres de la seva explotació estadística?

El Padró municipal és el registre administratiu on consten els veïns d'un municipi i constitueix una prova que resideixen en el municipi i que hi tenen el domicili habitual. L'explotació del padró d'habitants proporciona les xifres de persones empadronades en cada un dels municipis de Catalunya. La legislació espanyola sobre el règim local estableix les normes per a la formació del padró municipal, que correspon als ajuntaments, i l'obtenció de les xifres de població que provenen de revisar-lo a 1 de gener de cada any, amb la supervisió i coordinació de l'INE. Aquestes xifres són declarades oficials pel Govern de l'Estat per tal de determinar el nombre de diputats per circumscripció, prendre decisions que afecten el finançament i competència dels municipis i altres fins que estableix la Llei. Les xifres padronals oficials estan disponibles per àmbit municipal i estan desagregades per sexe, edat, nacionalitat i lloc de naixement. En el segon trimestre de l'any es publiquen dades provisionals que estan vigents fins al moment que es disposa de les dades oficials (vegeu Padró municipal). Les dades provisionals s'ofereixen només per a Catalunya i les províncies.

Què són els censos de població?

Els censos de població són operacions estadístiques, realitzades per l'INE en col·laboració amb l'Idescat en les seves diferents fases, amb una investigació exhaustiva dels residents de tot el territori i qüestionaris detallats sobre les seves característiques demogràfiques, socials i econòmiques. Permeten disposar d'informació territorial i temàtica molt detallada: nivell municipal, de districte i secció censal. La seva periodicitat és decennal. L'últim s'ha realitzat amb data de referència 1 de novembre del 2011.

Què són les estimacions i projeccions de població i quines elabora l'Idescat?

Són operacions estadístiques de base censal l'objectiu de les quals és estimar el volum actual de població resident a Catalunya o projectar-ne el futur, utilitzant per a això la millor informació disponible en cada moment sobre l'evolució dels fenòmens demogràfics que la determinin. Depenent del període temporal que cobreixin, podem distingir entre Projeccions de població, Estimacions postcensals de població i Estimacions intercensals de població.

Què són les Projeccions de població?

Les Projeccions de població constitueixen una previsió de l'evolució futura de la població, calculant-se sobre una població de partida, normalment corresponent a l'últim Cens de població, i amb un conjunt d'hipòtesis sobre l'evolució futura de la natalitat, la mortalitat i les migracions. Les projeccions de població estan disponibles per àmbit comarcal i del municipi de Barcelona i estan desagregades per sexe i edat.

Què són les Estimacions postcensals de població?

Les Estimacions postcensals de població constitueixen una estadística de síntesi, que té per objectiu establir per a cada moment la sèrie de la població resident a Catalunya, els seus àmbits territorials, les seves comarques i els municipis de 50.000 habitants i més, desagregada per sexe i edat. En la seva elaboració s'utilitza la millor i més actualitzada informació disponible, incloent-hi el darrer cens de població, i es tracta d'aplicar les tècniques d'estimació demogràfica més pertinents. Les xifres resultants permeten calcular de manera fiable els indicadors de tipus demogràfic, social i econòmic en les quals els efectius de població són el denominador de referència. En el segon trimestre de l'any es publiquen dades avançades que estan vigents fins que se substitueixen per les estimacions postcensals definitives. Les dades avançades estan disponibles només per a Catalunya, les províncies i els àmbits territorials.

Què són les Estimacions intercensals de població?

Un cop disponible la informació de l'últim cens de població realitzat i coneguda l'evolució demogràfica entre aquest cens i l'anterior, aquesta és utilitzada per revisar les estimacions poblacionals relatives al període intercensal. Les estimacions intercensals ens proporcionen així una sèrie anual des de l'1 de gener del 1981 fins a l'1 de gener del 2012, la qual és totalment coherent entre si i enllaça cap endavant amb les estimacions postcensals de població i amb les projeccions de població. La desagregació territorial i temàtica és la mateixa que a les estimacions postcensals.

Què és l'Enquesta demogràfica?

És una operació estadística que l'Idescat va desenvolupar per primera vegada l'any 2007 y que té per objectiu actualitzar cada tres-quatre anys la informació de les principals variables estructurals referides a la població, a les llars i famílies i a l'habitatge. L'Enquesta demogràfica permet mantenir actualitzades les variables clàssiques d'estructura demogràfica com ara l'estat civil, l'estructura familiar, les migracions, el nivell d'estudis, el coneixement de les llengües, la relació amb l'activitat econòmica i l'habitatge, que donen continuïtat, en part, a les sèries històriques derivades dels censos de població, les renovacions padronals i l'Estadística de població de 1996. La xifra poblacional de l'Enquesta demogràfica correspon a les estimacions postcensals de població calculades en la data de referència de l'enquesta, l'1 de novembre de l'any de cada edició. És, doncs, una font de base censal.

Quina relació existeix entre el Padró d'habitants i les fonts de base censal?

Són fonts amb finalitats diferents. El Padró d'habitants és una font amb finalitat administrativa i les seves xifres són declarades oficials pel Govern de l'Estat. El Cens de població i les Estimacions de població són fonts de caràcter estadístic que tenen per finalitat establir la sèrie de població resident en cada moment a Catalunya. Les xifres que s'obtenen del Padró són sistemàticament superiors a les que produeixen les estimacions de població, en part perquè el padró no recull prou exhaustivament les sortides cap a l'estranger. Les correccions administratives, com ara les baixes per caducitat dels estrangers extracomunitaris sense permís de residència permanent, es concentren en alguns anys i provoquen que la sèrie padronal de població presenti salts, que no corresponen a moviments actuals sinó del passat.

Altres sistemes estadístics també tenen diferents xifres de població?

La coexistència de diferents xifres de població per a una mateixa data de referència és una situació generalitzada en l'àmbit de l'estadística oficial internacional, amb sistemes basats en censos, estimacions i projeccions a diferents horitzons. El que resulta característic del cas espanyol i català és l'existència d'un altre tipus de xifra, procedent de l'explotació estadística del padró. Només els països amb registres de població molt evolucionats, com en el cas dels països nòrdics, basen el seu sistema estadístic demogràfic en aquests registres, però tot i això necessiten projeccions sobre el futur més immediat o llunyà.

Les xifres poblacionals incloses dins la producció ordinària de l'INE i del Sistema estadístic nacional per a Espanya són de dos tipus:

Es tracta, bàsicament, de la mateixa situació existent al Sistema estadístic català.

Sou aquí: