Estadístiques de cost laboral. Metodologia 

1. Enquesta trimestral de cost laboral (ETCL)

1.1. Objectius

L'Enquesta trimestral de cost laboral (ETCL) és una operació contínua de caràcter trimestral que realitza l'INE amb l'objectiu de proporcionar indicadors i conèixer l'evolució del cost laboral mitjà per treballador i mes, per hora efectiva, així com el temps treballat i no treballat.

El cost laboral es presenta desagregat en costos salarials i costos no salarials. També permet obtenir un millor coneixement del temps treballat i no treballat, de la seva estructura, així com de la seva evolució a curt termini.

1.2. Àmbits de la investigació

Fins a l'any 2007 l'àmbit poblacional objecte d'estudi de l'ETCL està format per tots els comptes de cotització inclosos en el règim general de la Seguretat Social i el règim especial de la mineria del carbó, independentment de la seva grandària. L'ETCL recull informació dels treballadors que hagin cotitzat almenys un dia durant el mes de referència. Pel que fa a l'àmbit de cobertura sectorial, s'investiguen els comptes de cotització l'activitat econòmica dels quals es troba dins dels tres grans sectors econòmics: indústria, construcció i serveis, en concret els compresos entre les seccions de la C a la K i de la M a la O de la Classificació catalana d'activitats econòmiques 1993 Revisió 1 (CCAE-93 Rev.1). S'analitzen un total de 54 divisions de la CCAE-93 Rev.1 i s'exclouen de l'operació l'agricultura (A), la pesca (B), l'Administració pública, defensa i Seguretat Social obligatòria (L), les llars que ocupen servei domèstic (P) i els organismes extraterritorials (Q).

A partir del 2008 l'àmbit poblacional objecte d'estudi de l'ETCL s'adapta a la nova Classificació catalana d'activitats econòmiques 2009 (CCAE-2009) i està format per tots els comptes de cotització inclosos en el règim general de la Seguretat Social, el règim especial de la mineria del carbó i el règim especial de treballadors del mar, l'activitat econòmica del qual és el transport marítim (codi 50 de la nova CCAE-2009), independentment de la seva grandària. Pel que fa a l'àmbit de cobertura sectorial, s'investiguen els comptes de cotització en què la seva activitat es troba dins dels tres grans sectors econòmics: indústria, construcció i serveis, en concret els compresos entre les seccions B a la S de la CCAE-2009. S'analitzen un total de 82 divisions i s'exclouen de l'operació l'agricultura (A), les llars que ocupen servei domèstic (T) i els organismes extraterritorials (U).

L'àmbit geogràfic de la investigació realitzada per l'INE el constitueix tot el territori d'Espanya. Les dades que aquí es difonen fan referència només a Catalunya.

A l'ETCL el període de referència dels resultats és el trimestre natural. No obstant això, el període de referència de la informació sol·licitada en el qüestionari és el mes natural.

1.3. Disseny de la mostra

El tipus de mostreig utilitzat és un mostreig aleatori estratificat amb afixació òptima. La unitat mostral de l'ETCL són els comptes de cotització a la Seguretat Social. Aquests comptes de cotització es constitueixen per a un conjunt de treballadors per compte d'altri, els quals desenvolupen l'activitat laboral en un o diversos centres de treball d'una mateixa empresa, dins d'una mateixa província, i en general, realitzen una activitat principal similar i tenen característiques homogènies en el que fa referència a la cotització a la Seguretat Social.

La selecció de les unitats mostrals es realitza a partir d'un criteri d'estratificació segons dues variables: l'activitat econòmica i la grandària de les unitats mostrals o centres de cotització. La grandària de les unitats es determina pel nombre de treballadors que agrupen els 8 grups o estrats seleccionats.

Es consideren els següents grups per a l'estratificació:

  • D'1 a 4 treballadors
  • De 5 a 9 treballadors
  • De 10 a 19 treballadors
  • De 20 a 49 treballadors
  • De 50 a 99 treballadors
  • De 100 a 199 treballadors
  • De 200 a 499 treballadors
  • 500 i més treballadors

Aquest últim estrat s'investiga de forma exhaustiva.

Dins de cada estrat, les unitats se seleccionen mitjançant un mostreig sistemàtic amb arrencada aleatòria.

A Catalunya la grandària mostral es compon d'unes 3.500 unitats, que són entrevistades cada trimestre. Aquesta mostra es reparteix en tres submostres mensuals, les quals seran entrevistades cadascuna el mateix mes de cada trimestre. D'aquesta manera, cada submostra s'entrevista quatre vegades l'any i cada mes s'enquesta una tercera part de la mostra.

La mostra total es divideix en 5 grups de rotació i el primer trimestre de cada any se substitueix el grup més antic, la qual cosa suposa una renovació del 20% de la mostra. No és així per a les unitats exhaustives (de més de 500 treballadors i pertanyents a estrats tan petits que la seva grandària mostral necessàriament coincideix amb el poblacional), les quals no es renoven i, llevat que cessin, han de romandre contínuament a la mostra. Aquestes unitats suposen un 28% de la mostra.

1.4. Definicions

Treballador

Persona lligada a la unitat productiva mitjançant qualsevol tipus de contracte.

Els treballadors objecte de l'enquesta són tots els treballadors associats als comptes pels quals hagi existit obligació de cotitzar durant almenys un dia en el transcurs del mes de referència.

Cost laboral

Cost total que genera l'ocupador per la utilització del factor treball. Es desglossa en el cost salarial i altres costos.

Per calcular el cost laboral per treballador, es comptabilitza la part proporcional al temps que han estat donats d'alta al centre de cotització durant un període inferior al mes.

Cost salarial

Remuneracions, tant en metàl·lic com en espècie, realitzades als treballadors per la prestació professional dels seus serveis laborals per compte d'altri, ja retribueixin el treball efectiu o els períodes de descans computables com a treball.

El cost salarial inclou, per tant, el salari base, els complements salarials, els pagaments per hores extraordinàries, els pagaments extraordinaris i els pagaments endarrerits.

Tots aquests components es recullen en termes bruts, és a dir, abans d'aplicar retencions o pagaments a la Seguretat Social per part del treballador.

Altres costos

Percepcions no salarials i cotitzacions obligatòries a la Seguretat Social:

Les percepcions no salarials són les retribucions percebudes pel treballador no pel desenvolupament de la seva activitat laboral sinó com a compensació de despeses ocasionades per l'execució del treball o per cobrir necessitats o situacions d'inactivitat no imputables al treballador. Comprenen:

  • Les prestacions socials directes (pagaments per incapacitat temporal (IT), desocupació, indemnitzacions por acomiadament, etc.)
  • Pagaments compensatoris (desgast d'utensilis o eines, adquisició de roba de treball, despeses de desplaçament i dietes de viatge, plus de distància i transport urbà, indemnitzacions per trasllats, per finalització del contracte, etc.)
  • Altres percepcions no salarials

Les cotitzacions obligatòries a la Seguretat Social són les aportacions legalment establertes que l'ocupador fa al Sistema de la Seguretat Social a favor dels seus treballadors per cobrir les prestacions que el sistema estableix i que són les derivades de situacions de malaltia, maternitat, accident laboral, invalidesa, jubilació, desocupació, formació professional, garantia salarial o qualsevol altra contingència coberta pel Sistema de Seguretat Social.

Cost per acomiadament

Pagaments efectuats en concepte d'indemnització per acomiadament i extinció de contracte.

Percepcions per dia d'incapacitat temporal (IT)

Pagaments per incapacitat temporal abonats per l'ocupador per cada dia que el treballador causi baixa per aquesta contingència.

Subvencions

Reduccions, bonificacions i subvencions que els ocupadors apliquen a l'hora de realitzar les liquidacions de les cotitzacions a la Seguretat Social, motivades per la contractació de determinats col·lectius de treballadors o per ajudes reconegudes per l'Inem a càrrec dels seus pressupostos.

Hores pactades

Hores legalment establertes mitjançant acord verbal, contracte individual o conveni col·lectiu entre el treballador i l'empresa.

Hores efectives

Hores realment treballades tant en períodes normals de treball com en jornada extraordinària; també les hores perdudes en el lloc de treball, que tenen la consideració de temps efectiu en virtut de la normativa vigent.

Hores efectives = hores pactades + hores extraordinàries i/o complementàries − hores no treballades + hores perdudes lloc de treball

Hores no treballades

Hores no treballades durant la jornada laboral per qualsevol motiu: vacances i festes, incapacitat temporal, maternitat, adopció, motius personals, descansos com a compensació per hores extraordinàries, hores de representació sindical, compliment d'un deure inexcusable, assistència a exàmens, visites mèdiques, dies o hores no treballades per raons tècniques, organitzatives o de producció, hores perdudes en el lloc de treball, conflictivitat laboral, absentisme, guarda legal, tancament patronal, entre d'altres.

1.5. Característiques de classificació

La informació es presenta tabulada segons les variables de classificació referides a l'activitat econòmica, a la grandària de les unitats i al tipus de jornada.

1.5.1. Activitat econòmica

A l'ETCL l'activitat econòmica de l'establiment o l'empresa en què desenvolupen les tasques els treballadors és una variable de vital importància.

Fins al 4t trimestre del 2008 els resultats es presenten per seccions d'activitat tenint en compte la Classificació catalana d'activitats econòmiques 1993 Revisió 1 (CCAE-93 Rev. 1). Les seccions, que prenen el nom de branques d'activitat, són les següents:

Branques d'activitat
CCAE-93 Rev.1 Denominació
10–14 Indústries extractives
15–37 Indústries manufactureres
40–41 Energia elèctrica, gas i aigua
45 Construcció
50–52 Comerç i reparació de vehicles
55 Hoteleria
60–64 Transport i comunicacions
65–67 Intermediació financera
70–74 Serveis immobiliaris i a empreses
80 Educació
85 Sanitat i serveis socials
90–93 Altres activitats socials

L'activitat econòmica s'ha recollit a un major nivell d'agregació de l'anterior, que es concreta en sectors d'activitat:

Sectors d'activitat
CCAE-93 Rev.1 Denominació
10–41 Indústria
45 Construcció
50–93 Serveis

Com ja s'havia avançat més amunt, l'anàlisi de l'activitat econòmica es correspon amb les activitats econòmiques compreses en les seccions de la C a la K i de la M a la O de la CCAE-93 Rev.1.

Queden excloses de l'enquesta les activitats agrícoles, ramaderes i pesqueres, l'Administració pública, defensa i Seguretat Social obligatòria, personal domèstic i organismes extraterritorials.

A partir del 1r trimestre del 2008 els resultats es presenten per seccions d'activitat tenint en compte la nova Classificació catalana d'activitats econòmiques 2009 (CCAE-2009). Les seccions, que continuen prenent el nom de branques d'activitat, són les següents:

Branques d'activitat
CCAE-2009 Denominació
05–09, 35–39 Indústries extractives, energia, aigua i residus
10–18 Alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques
19–22 Química i cautxú
23–25 Metal·lúrgia
26–33 Maquinària, material elèctric i de transport
41, 42, 43 Construcció
45–46 Comerç engròs i reparació vehicles motor i motocicletes
47 Comerç detall
49–53 Transport i emmagatzematge
55–56 Hostaleria
58–63 Informació i comunicacions
64–66 Activitats financeres i assegurances
68–75 Activitats immobiliàries, professionals i tècniques
77, 78–82 Activitats administratives i serveis auxiliars
84 Administració pública
85 Educació
86–88 Sanitat i serveis socials
90–94, 95–96 Activitats culturals i esportives, i altres serveis

L'activitat econòmica també es recull a un major nivell d'agregació, que es concreta en sectors d'activitat:

Sectors d'activitat
CCAE-2009 Denominació
05–33 Indústria
41–43 Construcció
45–96 Serveis

L'anàlisi de l'activitat econòmica es correspon amb les activitats econòmiques compreses en les seccions de la B a la S de la nova CCAE-2009. Queden excloses de l'enquesta les activitats agrícoles, ramaderes i pesqueres, les llars que ocupen servei domèstic i els organismes extraterritorials.

Com a conseqüència del canvi de Classificació d'activitats econòmiques a partir de l'any 2008, també es publiquen les estimacions del cost laboral per treballador i mes i el cost laboral per hora efectiva per sectors d'activitat per al període 2000–2007, calculades amb la CCAE-2009.

1.5.2. Grandària de les unitats

Aquesta variable es deriva del procés d'estratificació de la mostra i indica quina és la grandària de les unitats o empreses segons el nombre de treballadors que tinguin:

  • D'1 a 49 treballadors
  • De 50 a 199 treballadors
  • De 200 i més treballadors

1.5.3. Tipus de jornada

Les categories que pren aquesta variable són:

  • Completa
  • Parcial

A l'ETCL els treballadors es poden classificar segons si realitzen la seva activitat a temps complet o a temps parcial. Els treballadors a temps complet són aquells comparables a un treballador a temps complet de la mateixa empresa i centre de treball, amb el mateix contracte i que realitzi un treball idèntic o similar. Si a l'empresa no hi ha cap treballador comparable a temps complet, es considerarà la jornada a temps complet prevista en el conveni col·lectiu d'aplicació, o en lloc seu la jornada màxima legal.

S'entén per treballadors a temps parcial els qui fan una jornada de treball habitual inferior a la jornada de treball d'un treballador a temps complet comparable.

1.6. Informació sectorial

A partir de l'explotació de l'ETCL s'obtenen resultats específics per a alguns dels sectors econòmics més importants de l'economia catalana.

1.6.1. Sector del turisme

Per definir el sector del turisme s'ha utilitzat la definició de l'Institut d'Estudis Turístics (IET), que inclou els grups i classes de la CCAE-2009 següents:

Sector del turisme
Grups i classes CCAE-2009 Denominació
491 Transport interurbà de passatgers per ferrocarril
493 Altres tipus de transport terrestre de passatgers
501 Transport marítim de passatgers
503 Transport de passatgers per vies de navegació interiors
511 Transport aeri de passatgers
522 Activitats afins al transport
551 Hotels i allotjaments similars
552 Allotjaments turístics i altres allotjaments de curta durada
553 Càmpings
559 Altres tipus d'allotjaments
561 Restaurants i establiments de menjars
562 Provisió de menjars preparats per a celebracions i altres serveis de menjars
563 Establiments de begudes
7711 Lloguer d'automòbils i vehicles de motor lleugers
7731 Lloguer de maquinària i equips agraris
791 Activitats de les agències de viatges i operadors turístics
799 Altres serveis de reserves i activitats que s'hi relacionen
900 Activitats de creació, artístiques i d'espectacles
9102 Activitats de museus
9103 Gestió de llocs i edificis històrics
9104 Activitats de jardins botànics, parcs zoològics i reserves naturals
9105 Activitats de biblioteques
931 Activitats esportives
932 Altres activitats recreatives i d'entreteniment

Els resultats del sector del turisme es presenten mitjançant els subsectors següents:

Subsectors del turisme
CCAE-2009 Denominació
4910, 4931, 4932, 4939, 5010, 5030, 5110, 5221, 5222, 5223, 5224, 5229 Transport del turisme
5510, 5520, 5530, 5590 Serveis d'allotjament
5610, 5621, 5629, 5630 Serveis de menjar i begudes
7711, 7731, 7911, 7912, 7990, 9001, 9002, 9003, 9004, 9102, 9103, 9104, 9105, 9311, 9312, 9313, 9319, 9321, 9329 Altres serveis del turisme

1.6.2. Sector de la cultura

La delimitació de les activitats que formen part del sector de la cultura utilitzada per l'Idescat s'ha basat fonamentalment en els treballs metodològics duts a terme per l'European Statistical System Network on Culture (ESSnet-Culture, en PDF), creat a instàncies de la Comissió Europea i l'Eurostat. També s'ha tingut en compte el Marc d'estadístiques culturals actualitzat per la UNESCO l'any 2009. L'actual delimitació inclou els grups i classes de la CCAE-2009 següents:

Sector de la cultura
Grups i classes CCAE-2009 Denominació
1811 Impressió de periòdics
1812 Altres activitats d'impressió i arts gràfiques
182 Reproducció de suports enregistrats
322 Fabricació d'instruments musicals
4761 Comerç al detall de llibres en establiments especialitzats
4762 Comerç al detall de periòdics i articles de papereria en establiments especialitzats
4763 Comerç al detall d'enregistrament de música i vídeo en establiments especialitzats
5811 Edició de llibres
5813 Edició de periòdics
5814 Edició de revistes
5819 Altres activitats d'edició
5821 Edició de videojocs
591 Activitats cinematogràfiques, de vídeo i de programes de televisió
592 Activitats d'enregistrament de so i edició musical
601 Activitats de radiodifusió
602 Activitats de programació i emissió de televisió
639 Altres serveis d'informació
7111 Serveis tècnics d'arquitectura
7311 Agències de publicitat
7312 Serveis de representació de mitjans de comunicació
741 Activitats de disseny especialitzat
742 Activitats de fotografia
743 Activitats de traducció i d'interpretació
900 Activitats de creació, artístiques i d'espectacles
9102 Activitats de museus
9103 Gestió de llocs i edificis històrics
9105 Activitats de biblioteques
9106 Activitats d'arxius

Els resultats del sector de la cultura es presenten pels subsectors següents:

Subsectors de la cultura
CCAE-2009 Denominació
1811, 1812, 182, 322 Activitats industrials relacionades amb la cultura
4761, 4762, 5811, 5813, 5814, 6391, 743 Llibres i premsa
5819, 6399, 7111, 7312, 9102, 9103, 9105, 9106 Biblioteques i altres serveis relacionats amb la cultura
4763, 5821, 591, 592, 601, 602, 7722, 7311 Audiovisual i publicitat
741, 742, 900 Arts visuals i escèniques

1.6.3. Sector TIC

El sector TIC inclou els grups i classes següents:

Sector TIC
Grups i classes CCAE-2009 Denominació
2611 Fabricació de components electrònics
2612 Fabricació de circuits impresos acoblats
262 Fabricació d'ordinadors i equips perifèrics
263 Fabricació d'equips de telecomunicacions
264 Fabricació de productes electrònics de consum
268 Fabricació de suports magnètics i òptics
465 Comerç a l'engròs d'equips per a les TIC
5821 Edició de videojocs
5829 Edició de programes informàtics, excepte de videojocs
61 Telecomunicacions
62 Serveis de tecnologies de la informació
631 Processament de dades, allotjament i activitats relacionades; portals web
9511 Reparació d'ordinadors i equips perifèrics
9512 Reparació d'equips de comunicació

1.7. Aspectes tècnics de la tabulació

Cal destacar que en determinats casos la grandària mostral associada a cada cel·la és insuficient. Com a orientació, cal tenir present que les cel·les amb resultats inferiors a 30 individus poden ser estadísticament poc significatives, i per tant s'ha optat per fer una difusió restringida dels resultats estimats. Malgrat això, s'ha considerat oportú no eliminar la taula i fer constar que les dades són poc significatives per al càlcul amb el símbol "..". D'altra banda, quan el valor és molt pròxim a zero s'indica amb el símbol ":".

La disposició a les taules dels diferents components del cost laboral en permeten fer una lectura vertical. Cal destacar, però, que a la suma del cost salarial i dels altres costos s'han de restar les subvencions i bonificacions de la Seguretat Social, ja que aquestes s'apliquen sobre les cotitzacions a la Seguretat Social. D'aquesta manera s'obté el cost laboral total.

2. Enquesta anual de cost laboral (EACL)

2.1. Objectius

L'Enquesta anual de cost laboral (EACL, d'ara en endavant) és una operació estadística de periodicitat anual que completa els resultats obtinguts a l'Enquesta trimestral de cost laboral. S'elabora a partir d'un qüestionari annex a l'ETCL durant el tercer trimestre de l'any posterior a l'any de referència. El període de referència dels resultats de l'ETCL és el trimestre natural i el període de referència de la informació sol·licitada és el mes natural. És per aquest motiu que cal un mòdul que reculli aquells costos laborals que tenen un període de venciment superior al mes. Entre aquestes partides destaquen les cotitzacions voluntàries, les prestacions socials directes o les despeses de formació, que s'incorporen al mòdul que dóna lloc a l'Enquesta anual de cost laboral. La unitat estadística de l'EACL és, igual que a l'ETCL, el compte de cotització a la Seguretat Social.

L'objectiu de l'EACL és conèixer anualment el cost del factor treball i dels seus components: percepcions salarials, cotitzacions obligatòries a la Seguretat Social, cotitzacions voluntàries, prestacions socials directes, indemnitzacions, despeses en formació professional, despeses en transport, despeses de caràcter social i altres despeses derivades de la generació d'ocupació.

2.2. Àmbits de la investigació

L'àmbit poblacional objecte d'estudi de l'EACL coincideix amb el de l'ETCL, així com la cobertura sectorial i l'àmbit geogràfic.

2.3. Disseny de la mostra

La informació de l'EACL se sol·licita a tots els comptes de cotització de la mostra de l'ETCL el tercer trimestre de l'any posterior a l'any de referència, per la qual cosa el disseny mostral de l'EACL i els estimadors utilitzats per obtenir els resultats del qüestionari són anàlegs als de l'ETCL.

El tipus de mostreig utilitzat, el mètode de selecció de les unitats mostrals i les variables d'estratificació coincideixen amb l'ETCL.

2.4. Definicions

Cost laboral

És el cost que assumeix l'ocupador per la utilització del factor treball.

Cost laboral net

És el cost laboral brut menys les subvencions. Formen part del cost laboral brut: el cost salarial, les cotitzacions obligatòries a la Seguretat Social, les cotitzacions voluntàries, les prestacions socials directes i la resta de components del cost.

Cost salarial

Comprèn totes les remuneracions, tant en metàl·lic com en espècie, realitzades als treballadors per la prestació professional dels seus serveis laborals per compte d'altri, tant si retribueixen el treball efectiu com els períodes de descans computables com a treball. Inclou, per tant, el salari base, els complements salarials, els pagaments per hores extraordinàries, els pagaments extraordinaris i els pagaments a plans d'estalvi dels empleats. Es recull en termes bruts, és a dir, abans d'aplicar cap retenció o pagament a la Seguretat Social per part del treballador.

Cotitzacions obligatòries a la Seguretat Social

Són les contribucions que amb caràcter obligatori ha de realitzar l'ocupador a la Seguretat Social. S'integren aquí les cotitzacions per accidents de treball i malaltia professional, maternitat, invalidesa, jubilació, família, hores extraordinàries, contractes de formació i pràctiques, serveis comuns, desocupació, fons de garantia salarial (FOGASA), formació professional, o qualsevol altra contingència coberta pel sistema de Seguretat Social.

Cotitzacions voluntàries

Són les contribucions establertes per negociació en els convenis col·lectius i que es realitzen amb la finalitat de millorar les prestacions cobertes pel sistema de Seguretat Social o per cobrir aquelles prestacions no previstes pel sistema. Només es prenen en consideració les contribucions de l'ocupador. Destaquen les següents:

  • Plans i fons de pensions. Quantitat total de contribucions que l'empresa promotora del pla o fons efectua en favor dels seus treballadors. Les contribucions poden ser definides; en aquest cas, es predeterminaran les prestacions a rebre pels beneficiaris, que podran donar-se en termes absoluts o en funció del salari, l'antiguitat, els complements o altres referents, o bé a partir d'un criteri mixt. Les prestacions dels plans i fons de pensions cobreixen totes o algunes d'aquestes contingències: jubilació, invalidesa total o permanent per desenvolupar l'ocupació habitual, o absoluta i permanent per desenvolupar qualsevol ocupació, mort i supervivència del partícip o beneficiari.
  • Assegurances de malaltia, maternitat o accident. Quantitats abonades per l'ocupador a societats mèdiques privades com a pagaments per la cobertura d'una assistència sanitària dels treballadors i de les seves famílies que millori i ampliï la proporcionada per l'INSALUD. No s'han d'incloure aquí els pagaments directes als treballadors per alguna d'aquestes causes.
  • Altres plans o assegurances. Quantitat total dels pagaments realitzats per l'empresa destinats a d'altres beneficis socials no obligatoris que no s'abonen directament als treballadors, com les primes d'assegurances de vida col·lectives i les assegurances per atur, entre d'altres.
  • Altres aportacions. Aportacions realitzades per l'empresa a institucions com les fundacions laborals, amb l'objectiu de proporcionar serveis assistencials als treballadors.
Prestacions socials directes

Són els pagaments que l'ocupador fa directament al treballador, o a la seva família, per assistir-lo en determinades circumstàncies. Aquests pagaments deriven d'incapacitat temporal (IT), atur, jubilació, mort i supervivència, invalidesa o minusvalidesa, assistència familiar i assistència mèdica:

  • Incapacitat temporal (IT). Suma dels dos pagaments següents: per una banda, els pagaments realitzats com a part de la prestació per IT que l'ocupador abona durant els 15 primers dies de baixa laboral i, per una altra banda, el complement per IT, resultat de les quantitats que l'ocupador afegeix, voluntàriament o per acord en conveni col·lectiu, a les prestacions per IT a càrrec seu o de la Seguretat Social. Aquestes quantitats serveixen per completar fins al 100% del salari normal del treballador afectat per IT o un percentatge inferior.
  • Atur. Pagament realitzat voluntàriament per l'ocupador com a complement a la prestació de l'Inem als treballadors afectats per una suspensió temporal o una reducció de jornada en el supòsit d'expedient de regulació d'ocupació, per tal de mantenir-ne les retribucions o una part d'aquestes.
  • Jubilació. Quantitats abonades als antics treballadors, amb la finalitat de complementar les pensions de jubilació de la Seguretat Social o d'assegurances privades, que o bé s'abonen un sol cop, o bé s'abonen periòdicament, per tal de mitigar en part o totalment la diferència existent entre el salari anterior a la jubilació i la pensió rebuda per aquest concepte. També s'inclouen en aquest apartat els pagaments per "baixes incentivades".
  • Mort i supervivència. Quantitats abonades directament per l'empresa al cònjuge supervivent i als orfes del treballador difunt de l'empresa com a complement als subsidis i pensions de viduïtat o orfandat.
  • Invalidesa o minusvalidesa. Pagaments que l'empresa abona per completar els subsidis o les pensions per invalidesa o minusvalidesa dels empleats o antics empleats. Poden pagar-se una sola vegada o de manera periòdica.
  • Assistència familiar. Pagaments directes als treballadors afectats per algunes contingències familiars com poden ser la nupcialitat, la natalitat o d'altres fets similars.
  • Assistència mèdica. Percepcions dineràries rebudes pels treballadors directament de l'empresa i que responen a la despesa que els hagi ocasionat l'assistència sanitària rebuda fora de l'àmbit de la Seguretat Social.
Indemnitzacions per acomiadament

Inclouen el total dels pagaments efectuats a causa de l'acomiadament i per l'extinció de contracte, així com els salaris deixats de percebre en el transcurs de la tramitació de l'acomiadament que l'ocupador ha d'abonar en aquesta situació (salaris de tramitació). Es consideren aquí tant les indemnitzacions per acomiadaments individuals com les indemnitzacions per acomiadaments col·lectius. S'exclou allò que s'ha abonat per obligacions pendents com salaris deguts, vacances no gaudides, liquidacions, etc., ja que aquestes quantitats es consideren pagaments endarrerits, i també s'exclouen les indemnitzacions per finalització de contracte que s'inclouen en les altres despeses.

Despeses en formació professional

Deriven de proporcionar als treballadors coneixements i preparació en tècniques professionals d'interès per a l'empresa. No es consideren les despeses derivades d'ajuts als treballadors que segueixin ensenyaments reglats. Es consideren despeses en formació professional les despeses de manteniment, adequació i equipament d'edificis i d'instal·lacions destinades a la formació, la participació en cursos, els honoraris i dietes de formadors externs (mai del personal de l'empresa), el material didàctic i d'utillatge, i les quantitats pagades a organismes de formació, però sempre en termes bruts, sense descomptar les subvencions i els ajuts rebuts de l'Inem o d'altres organismes públics formatius.

Despeses de transport

Es consideren els costos ocasionats a l'empresa pel transport gratuït o a preus reduïts dels treballadors fins al lloc de treball. No s'inclouen els costos del personal de manteniment ni dels conductors quan pertanyen a la plantilla de l'empresa, ni tampoc les quantitats pagades directament als treballadors com a compensació quan utilitzen mitjans de transport aliens a l'empresa.

Despeses de caràcter social

Són un conjunt de despeses de naturalesa molt diversa que tenen com a objectiu millorar la qualitat de vida dels treballadors a través de l'acció social impulsada pels col·lectius laborals. Destaquen les despeses derivades del manteniment o adequació de menjadors per a l'ús dels treballadors, així com els pagaments indirectes a aquests treballadors en forma de xecs de menjar, despeses de manteniment i reparació d'edificis i d'instal·lacions destinades a escoles bressol, activitats esportives, culturals i d'esbarjo. No s'inclouen aquí els costos del personal encarregat d'aquests serveis quan pertanyi a l'empresa.

Altres costos

Inclouen els pagaments compensatoris (menyscapte de diners, petit utillatge, etc.), indemnitzacions per finalització de contracte, selecció de personal, etc. Així mateix, s'inclouen les despeses no recollides en altres apartats, com ara les produïdes per la renovació de peces de vestuari i d'eines de treball.

Les dietes i les despeses de viatge no formen part del cost laboral, ja que es realitzen per necessitat del procés productiu i, per tant, constitueixen un consum intermedi.

Subvencions

Són el conjunt de reemborsaments percebuts per l'ocupador que procedeixen d'organismes públics. Són de signe negatiu i per tant minoren el cost laboral brut. Es poden classificar en:

  • Subvencions a la contractació. Quantitats rebudes directament per l'empresa en forma de subvenció per la creació d'ocupació, i només per aquest concepte.
  • Subvencions a les cotitzacions a la Seguretat Social. Reduccions i bonificacions en les aportacions fetes a la Seguretat Social.
  • Subvencions a la formació professional. Suma total de quantitats rebudes per l'empresa des de l'Inem o de qualsevol altre organisme públic (a excepció de la Seguretat Social) en concepte de formació professional del personal que n'integra la plantilla.
  • Deduccions fiscals. Quantitats que els subjectes passius de l'impost sobre societats i de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) que realitzen una activitat empresarial, professional o artística; es dedueixen dels esmentats impostos per la creació d'ocupació.

2.5. Obtenció de resultats

Les estimacions anuals del cost laboral per treballador per a l'any t s'obtenen de la manera següent:

  • Es calculen estimacions anuals dels components del cost laboral recollits trimestralment a l'ETCL com a mitjana anual dels quatre trimestres de l'any de referència multiplicats per 12 mesos.

    D'aquesta manera, i tenint en compte que en el qüestionari anual no es recull cap d'aquests components, s'obtenen les cotitzacions obligatòries a la Seguretat Social i les indemnitzacions per acomiadament.

  • S'obtenen les estimacions de les variables recollides en el qüestionari anual de l'any de referència.

    D'aquesta manera, s'obtenen les cotitzacions voluntàries, les despeses anuals en formació professional, les despeses anuals en transport i les despeses anuals de caràcter social.

  • La resta de partides del cost laboral s'obtenen a partir de la suma de les estimacions anuals de les variables recollides en part per l'ETCL i dels resultats anuals de les mateixes variables recollides en part en el mòdul anual. És el cas del cost salarial, de les prestacions socials directes, de les dietes i despeses de viatge, de les subvencions, i dels altres costos.

    El cost salarial s'obté de la suma del cost salarial total de l'ETCL i dels pagaments a plans d'estalvi del qüestionari anual.

    Les prestacions socials directes corresponen a la suma del mateix concepte en totes dues enquestes.

    Els altres costos es calculen a partir de la suma de les altres percepcions no salarials de l'ETCL i de les altres despeses del qüestionari anual.

    Les dietes i les despeses de viatge no formen part del cost laboral, ja que es realitzen per necessitat del procés productiu i, en conseqüència, constitueixen un consum intermedi. Tot i això, és habitual que les nòmines mensuals incloguin aquesta partida, per la qual cosa no es pot eliminar de l'ETCL. A partir de les dades de l'EACL s'estima la dada anual i es corregeix en aquelles unitats que l'incloguin trimestralment.

    Les subvencions resulten de la suma de les bonificacions i subvencions de les cotitzacions a la Seguretat Social de l'ETCL i de les subvencions a la contractació, a la formació professional i de les deduccions fiscals del qüestionari anual.

2.6. Característiques de classificació

La informació es presenta tabulada segons les variables de classificació referides a l'activitat econòmica i a la grandària de les unitats.

2.6.1. Activitat econòmica

A l'EACL l'activitat econòmica de l'establiment o empresa en què els treballadors desenvolupen les tasques és una variable de vital importància.

Fins a l'any 2007 els resultats es presenten per agrupació de seccions d'activitat tenint en compte la Classificació catalana d'activitats econòmiques 1993 Revisió 1 (CCAE-93 Rev.1). Aquestes agrupacions prenen el nom de branques d'activitat i són les següents:

Branques d'activitat
CCAE-93 Rev.1 Denominació
10–14 Indústries extractives
15–37 Indústries manufactureres
40–41 Energia elèctrica, gas i aigua
45 Construcció
50–52 Comerç i reparació de vehicles
55 Hoteleria
60–64 Transport i comunicacions
65–67 Intermediació financera
70–74 Serveis immobiliaris i a empreses
80 Educació
85 Sanitat i serveis socials
90–93 Altres activitats socials

L'activitat econòmica s'ha recollit a un nivell d'agregació major que l'anterior i es concreta en sectors d'activitat:

Sectors d'activitat
CCAE-93 Rev.1 Denominació
10–41 Indústria
45 Construcció
50–93 Serveis

Com ja s'ha avançat en explicar la cobertura sectorial, l'anàlisi de l'activitat econòmica es correspon amb les activitats compreses en les seccions de la C a la K i de la M a la O de la CCAE-93 Rev.1.

Queden excloses de l'enquesta les activitats agrícoles, ramaderes i pesqueres, l'Administració pública, defensa i Seguretat Social obligatòria, les llars que ocupen servei domèstic i els organismes extraterritorials.

A partir del 2008 els resultats es presenten per agrupació de seccions d'activitat tenint en compte la nova Classificació catalana d'activitats econòmiques 2009 (CCAE-2009). Aquestes agrupacions, que continuen prenent el nom de branques d'activitat, són les següents:

Branques d'activitat
CCAE-2009 Denominació
05–09, 35–39 Indústries extractives, energia, aigua i residus
10–18 Alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques
19–22 Química i cautxú
23–25 Metal·lúrgia
26–33 Maquinària, material elèctric i de transport
41, 42, 43 Construcció
45–46 Comerç engròs i reparació vehicles motor i motocicletes
47 Comerç detall
49–53 Transport i emmagatzematge
55-56 Hostaleria
58–63 Informació i comunicacions
64–66 Activitats financeres i assegurances
68–75 Activitats immobiliàries, professionals i tècniques
77, 78–82 Activitats administratives i serveis auxiliars
84 Administració pública
85 Educació
86–88 Sanitat i serveis socials
90–94, 95–96 Activitats culturals i esportives, i altres serveis

L'activitat econòmica es recull a un nivell d'agregació major que l'anterior i es concreta en sectors d'activitat:

Sectors d'activitat
CCAE-2009 Denominació
05–39 Indústria
41–43 Construcció
45–96 Serveis

L'anàlisi de l'activitat econòmica es correspon amb les activitats compreses en les seccions de la B a la S de la nova CCAE-2009. Queden excloses de l'enquesta les activitats agrícoles, ramaderes i pesqueres, les llars que ocupen servei domèstic i els organismes extraterritorials.

Com a conseqüència del canvi de Classificació d'activitats econòmiques a partir de l'any 2008, també es publiquen les estimacions del cost laboral per treballador i mes i el cost laboral per hora efectiva per sectors d'activitat per al període 2000–2007, calculades amb la CCAE-2009.

2.6.2. Grandària de les unitats

Aquesta variable es deriva del procés d'estratificació de la mostra i indica quina és la grandària de les unitats o comptes de cotització segons el nombre de treballadors que tinguin:

  • D'1 a 49 treballadors
  • De 50 a 199 treballadors
  • De 200 i més treballadors

2.7. Regulació de les relacions laborals

A partir de l'any 2010 l'Idescat amplia la informació de l'EACL a partir de les dades de l'INE amb un nou apartat anomenat "Regulació de les relacions laborals", on es difonen resultats del cost laboral i els seus components segons la forma de regulació de les relacions laborals i les modificacions realitzades als convenis col·lectius.

La forma de regulació de les relacions laborals recull el tipus de norma en què s'ha realitzat la regulació, i destaca el conveni col·lectiu sobre qualsevol altra. Quan el pacte es realitza mitjançant un conveni col·lectiu se sol·licita l'àmbit. Així, la forma de regulació de les relacions laborals es classifica en:

  • Convenis col·lectius:
    • Àmbit estatal
    • Àmbit inferior a l'estatal
    • Àmbit d'empresa o centre de treball
  • Altra forma de regulació

Les modificacions realitzades als convenis col·lectius són alteracions dels convenis col·lectius durant el període de vigència d'aquests. Les modificacions poden afectar:

  • El règim salarial i/o
  • Les condicions laborals

Les variables d'aquest nou apartat són de tipus qualitatiu i no estan disponibles en els resultats de l'ETCL. Així, per poder obtenir estimacions del cost laboral per aquestes variables s'ha procedit de la manera següent:

  • S'ha obtingut una mostra comuna a l'ETCL i a l'EACL per a cada trimestre de l'ETCL.
  • S'han calibrat les microdades d'aquestes unitats comunes a partir de l'algorisme Calmar tenint en compte les següents restriccions: el cost laboral (desagregat pel seus components principals) i l'activitat econòmica.
  • S'ha realitzat el càlcul final dels costos laborals tal com s'estableix al punt 2.5 d'aquest document metodològic.

2.8. Aspectes tècnics de la tabulació

Els criteris de tabulació aplicats a l'Enquesta anual de cost laboral coincideixen amb els aplicats a l'ETCL.

Trieu una opció T=Taula
Codi de l'índex (ex. 1.1.1)
Enquesta trimestral de cost laboral
tema Cost laboral
tema Cost salarial
tema Temps de treball
tema Altres resultats
tema Vacants
Sectors específics
tema Turisme
tema Cultura
tema TIC
Darrer període: 2n. trimestre del 2017. Actualització: 15 de setembre del 2017.
Codi de l'índex (ex. 1.1)
Enquesta anual de cost laboral
tema Cost laboral
tema Dietes i despeses de viatge per treballador
tema Regulació de les relacions laborals
Darrer període: 2016. Actualització: 8 d'agost del 2017.

Sou aquí: