Codis territorials i d'entitats

Sectors sanitaris

Metodologia

Aquesta taula conté la divisió territorial sanitària de Catalunya, consultable des de l'1 de juny de 1994, que és la data de publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del Decret 114/1994, de 3 de maig, mitjançant el qual es van delimitar per primera vegada les regions sanitàries i els sectors sanitaris de Catalunya.

La divisió territorial sanitària de Catalunya va ser establerta en el seu moment pel Departament de Sanitat i Seguretat Social (actualment, Departament de Salut) i pel Servei Català de la Salut, amb l'objectiu de gestionar els serveis sanitaris i l'atenció primària a Catalunya. És una divisió jeràrquica que actualment divideix el territori de Catalunya en deu regions sanitàries (RS), que al seu torn se subdivideixen en sectors sanitaris (SS) i aquests, en àrees bàsiques de salut (ABS), que són les àrees territorials primàries d'atenció al ciutadà, al capdavant de les quals hi ha el centre d'assistència primària (CAP).

Les deu regions sanitàries són les següents:

Alt Pirineu i Aran
Camp de Tarragona
Catalunya Central
Girona
Lleida
Terres de l'Ebre
Barcelona Ciutat
Barcelona Metropolitana Nord
Barcelona Metropolitana Sud
Penedès

Les ABS, d'acord amb la seva funció d'atenció al ciutadà, agrupen com a màxim una determinada quantitat de població. Per això les unitats territorials són de diversos tipus:

Sectors municipals: inclouen districtes, barris, seccions censals i unitats delimitades per eixos viaris.
Municipis.
Unitats poblacionals inframunicipals: inclouen nuclis de població i enclavaments municipals.

De la combinació de sectors municipals, municipis i unitats poblacionals inframunicipals, en surten diversos tipus d'ABS:

ABS urbanes dins dels grans municipis, formades per diversos barris o seccions censals, o delimitades per eixos viaris descrits. Poden sumar municipis petits propers i/o nuclis de població de municipis propers.
ABS semiurbanes o rurals formades per diversos municipis sencers. Poden sumar nuclis de població de municipis propers.
ABS unimunicipals. Poden sumar nuclis de població de municipis propers.

Molts municipis estan partits entre dues o més ABS, de manera que n'hi ha que poden quedar partits en dos o més SS, i d'aquests n'hi ha que poden quedar partits en dues RS.

Els tres nivells jeràrquics són consultables desplegant-los des del nivell jeràrquic superior (les RS).

La codificació de les RS i dels SS no és oficial, sinó que són uns identificadors assignats per a aquesta base de dades. La codificació de les ABS l'estableix el Departament de Salut i tampoc és oficial, sinó que respon bàsicament a l'ordre cronològic de creació de les àrees. En canvi, les denominacions de la divisió territorial sanitària són les oficials, d'acord amb la legislació de creació d'aquestes.

La llista de RS, SS i ABS està permanentment actualitzada, atès que les variacions que s'hi produeixen (establertes en normes jurídiques publicades al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya) s'obtenen mitjançant la consulta diària.

La principal legislació sobre la delimitació de les RS, els SS i les ABS és la següent:

Llei 15/1990, de 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya
Decret 114/1994, de 3 de maig, de delimitació de les regions sanitàries i dels sectors sanitaris del Servei Català de la Salut
Decret 125/2003, de 13 de maig, de modificació parcial de l'annex 1 del Decret 114/1994, de 3 de maig, de delimitació de les regions sanitàries i dels sectors sanitaris del Servei Català de la Salut
Decret 105/2005, de 31 de maig, de delimitació de les regions sanitàries i dels sectors sanitaris del Servei Català de la Salut
Decret 122/2009, de 28 de juliol, pel qual es modifica parcialment la delimitació territorial de determinats sectors sanitaris i regions sanitàries establerta en el Decret 105/2005, de 31 de maig, de delimitació de les regions sanitàries i dels sectors sanitaris del Servei Català de la Salut
Decret 10/2013, de 3 de gener, de delimitació de les regions sanitàries i dels sectors sanitaris del Servei Català de la Salut
Decret 116/2023, de 20 de juny, de delimitació de les regions sanitàries i dels sectors sanitaris del Servei Català de la Salut
DECRET 84/1985, de 21 de març, de mesures per a la reforma de l'atenció primària de salut a Catalunya. Aquest decret defineix les àrees bàsiques de salut, que s'establiran territorialment d'acord a successives ordres de delimitació de les àrees bàsiques de salut, a partir de 1986.

Gestió de la COVID-19

Durant el temps que va durar la COVID-19, Catalunya estava dividida en set regions sanitàries (la divisió territorial en deu RS s'estableix amb el Decret 116/2023, de 20 de juny). Però l'any 2020, excepcionalment per gestionar la incidència de la COVID-19, la RS de Barcelona es va subdividir en tres àmbits diferents:

Àmbit Metropolità Nord
Àmbit Metropolità Sud
Barcelona Ciutat

Així es va aplicar en la producció, gestió i difusió de dades estadístiques.

Posteriorment, amb l'esmentat decret de 2023, els tres àmbits de la regió sanitària de Barcelona s'han consolidat com a noves regions sanitàries, a més de la creació de la nova regió sanitària del Penedès.

Per una qüestió pràctica de gestió estadística durant el temps que va durar la COVID-19, en el cas dels municipis dividits jurídicament entre dues regions sanitàries, es van assignar a la regió sanitària on està situat el cap de municipi, és a dir, el nucli on hi ha l'ajuntament.

D'aquesta manera la composició territorial de les RS i dels àmbits metropolitans va quedar de la manera següent:

Regió sanitària de l'Alt Pirineu i Aran:
- Comarques:
  - Alt Urgell
  - Alta Ribagorça
  - Cerdanya
  - Pallars Jussà
  - Pallars Sobirà
- Entitats territorials singulars:
  - Aran
Àmbit Metropolità Nord:
- Comarques:
  - Maresme (excepte els municipis de Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna i Tordera, inclosos a la RS de Girona)
  - Vallès Occidental (excepte els municipis de Rellinars i Vacarisses, inclosos a la RS de Catalunya Central)
  - Vallès Oriental
- Municipis:
  - Badalona (Barcelonès)
  - Sant Adrià de Besòs (Barcelonès)
  - Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès)
Àmbit Metropolità Sud:
- Comarques:
  - Alt Penedès (excepte el municipi de Castellet i la Gornal, que està inclòs a la RS del Camp de Tarragona)
  - Baix Llobregat
  - Garraf
- Municipis:
  - Hospitalet de Llobregat, l' (Barcelonès)
  - Bruc, el (Anoia)
  - Cabrera d'Anoia (Anoia)
  - Masquefa (Anoia)
  - Cunit (Baix Penedès)
Àmbit Barcelona Ciutat:
- Municipis:
  - Barcelona (Barcelonès)
Regió sanitària del Camp de Tarragona:
- Comarques:
  - Alt Camp
  - Baix Camp
  - Baix Penedès (excepte el municipi de Cunit, que està inclòs a l'Àmbit Metropolità Sud)
  - Conca de Barberà (excepte els municipis de Conesa, Llorac, les Piles, Pontils, Santa Coloma de Queralt, Savallà del Comtat i Vallfogona de Riucorb, inclosos a la RS de Catalunya Central)
  - Priorat (excepte els municipis de la Bisbal de Falset —actualment la Bisbal de Montsant— i Margalef, inclosos a la RS de les Terres de l'Ebre)
  - Tarragonès
- Municipis:
  - Castellet i la Gornal (Alt Penedès)
Regió sanitària de Catalunya Central:
- Comarques:
  - Anoia (excepte els municipis del Bruc, Cabrera d'Anoia i Masquefa, inclosos a l'Àmbit Metropolità Sud)
  - Bages
  - Berguedà
  - Moianès
  - Osona (inclou els municipis de la nova comarca del Lluçanès, creada l'any 2023)
  - Solsonès (no inclou els municipis de Biosca i Torà, que en temps de la COVID-19 formaven part de la Segarra)
- Municipis:
  - Conesa (Conca de Barberà)
  - Llorac (Conca de Barberà)
  - Piles, les (Conca de Barberà)
  - Pontils (Conca de Barberà)
  - Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà)
  - Savallà del Comtat (Conca de Barberà)
  - Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà)
  - Biosca (Segarra —actualment pertanyen al Solsonès—)
  - Torà (Segarra —actualment pertanyen al Solsonès—)
  - Rellinars (Vallès Occidental)
  - Vacarisses (Vallès Occidental)
Regió sanitària de Girona:
- Comarques:
  - Alt Empordà
  - Baix Empordà
  - Garrotxa
  - Gironès
  - Pla de l'Estany
  - Ripollès
  - Selva
- Municipis:
  - Calella (Maresme)
  - Canet de Mar (Maresme)
  - Malgrat de Mar (Maresme)
  - Palafolls (Maresme)
  - Pineda de Mar (Maresme)
  - Sant Cebrià de Vallalta (Maresme)
  - Sant Iscle de Vallalta (Maresme)
  - Sant Pol de Mar (Maresme)
  - Santa Susanna (Maresme)
  - Tordera (Maresme)
Regió sanitària de Lleida:
- Comarques:
  - Garrigues
  - Noguera
  - Pla de l'Urgell
  - Segarra (excepte els municipis de Biosca i Torà, inclosos a la RS de Catalunya Central —actualment pertanyen al Solsonès—)
  - Segrià
  - Urgell
Regió sanitària de les Terres de l'Ebre:
- Comarques:
  - Baix Ebre
  - Montsià
  - Ribera d'Ebre
  - Terra Alta
- Municipis:
  - Bisbal de Falset, la —actualment la Bisbal de Montsant— (Priorat)
  - Margalef (Priorat)