Accidents de treball amb baixa

Les dades sobre accidents de treball s'elaboren a partir dels comunicats d'accidents que les empreses i les entitats gestores estan obligades a presentar davant l'autoritat laboral, d'acord amb l'Ordre del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social (MTIN), de 16 de desembre de 1987, i l'Ordre TAS/2926/2002, de 19 de novembre. L'Ordre TRI/10/2004, de 26 de gener, aprova el procediment de notificació electrònica dels accidents de treball a través del portal de l'Administració Oberta de Catalunya (AOC).

S'entén per accident de treball qualsevol esdeveniment concret que produeix una lesió corporal física o psíquica, que el treballador pateix com a conseqüència del treball desenvolupat. S'inclouen tots els accidents dels treballadors que cotitzen per aquesta contingència.

Els comunicats d'accident de treball amb baixa han de presentar-se quan té lloc un accident que causi la baixa del treballador en el termini màxim de cinc dies hàbils, comptats des de la data en què es va produir l'accident o des de la data de la baixa mèdica. Es recullen els accidents de treball amb absència de la feina durant almenys un dia, exclòs el de l'accident, i prèvia baixa mèdica. No s'inclouen les recaigudes, enteses com a baixa mèdica del treballador conseqüència directa d'un accident anterior.

La comptabilització estadística, segons la referència temporal, és la data d'acceptació dels comunicats per part de l'autoritat laboral, que a Catalunya és el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. En el cas d'Espanya, fins al desembre del 2008 el MTIN va tabular els accidents en funció de la data d'acceptació de l'autoritat laboral, tal com fa el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, però a partir de gener del 2009 el MTIN tabula les dades en funció de la data de la baixa mèdica. Això implica que les dades d'Espanya i Catalunya del 2009 en endavant no siguin directament comparables.

Es recullen els accidents de treball dels afiliats a algun dels règims de la Seguretat Social que tinguin coberta de forma específica aquestes contingències, ja que són els únics obligats a presentar els documents i comunicats esmentats. La cobertura estadística és parcial en alguns sectors econòmics, situacions professionals i ocupacions (per exemple, treballadors per compte propi, treballadors familiars i de la llar, Administració pública i educació). Els règims en què l'acció protectora comprèn de manera específica la contingència d'accident de treball són els següents: Règim general, Règim especial de la mineria del carbó, Règim especial agrari i Règim especial de treballadors del mar. D'acord amb la normativa, a partir de l'1 de gener de 2012 en el Règim general s'inclouen el Sistema especial agrari i el Sistema especial de la llar. Els treballadors afiliats al Règim especial de treballadors autònoms poden optar voluntàriament per la cobertura de les contingències.

L'índex d'incidència representa el nombre d'accidents per cada 100.000 treballadors exposats al risc.

Els accidents es classifiquen segons el lloc on han ocorregut:

• en jornada de treball: si tenen lloc durant la jornada de treball, dins del mateix centre de treball o per desplaçament. S'inclouen els accidents de circulació i altres accidents en qualsevol mitjà de transport i els accidents ocorreguts fora de l'empresa, però només durant la jornada laboral.
• in itinere: si s'esdevenen durant el desplaçament del lloc de residència al lloc de treball o a l'inrevés, fora de la jornada laboral.

L'activitat econòmica principal del centre de treball en què el treballador desenvolupa la seva activitat es va classificar fins a l'any 2008 mitjançant la Classificació catalana d'activitats econòmiques 1993 Rev.1 (CCAE-93 Rev.1). A partir del 2009, es classifica segons la nova Classificació catalana d'activitats econòmiques 2009.

Segons la seva gravetat, els accidents es classifiquen en lleus, greus i mortals.

Totes les dades són definitives excepte les del darrer any, que són provisionals.