Residus industrials

Els residus industrials són aquells que es deriven d'activitats o processos fabrils o industrials.

Les activitats en matèria de residus que realitza el Departament de Territori i Sostenibilitat estan adscrites a l'Agència de Residus de Catalunya (entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia a partir de l'entrada en vigor de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus).

Les dades de Catalunya s'obtenen a partir de les declaracions anuals de residus industrials (DARI). La DARI és un document on es recullen les dades dels residus produïts per cada centre de producció en el període d'un any natural. En termes generals, segons el Decret 93/1999, de 6 d'abril, han de fer la DARI totes aquelles empreses que realitzin una activitat industrial i tinguin processos de fabricació. En canvi, les empreses de serveis i/o comerços no l'han de fer.

Les dades estadístiques històriques compreses fins a la declaració del 2005 corresponen a dades agregades. A partir de la declaració del 2006, les dades extretes de les DARI s'han segregat en dos grups. D'una banda, trobem els residus associats a la pròpia activitat industrial productiva i, d'altra banda, els residus procedents de les instal·lacions de serveis ambientals (depuradores d'aigües residuals, gestors de residus).

Indústries: inclou els residus corresponents a les declaracions d'activitats considerades industrials, a excepció dels llots de les estacions depuradores i els residus secundaris de gestors de residus.

Depuradores d'aigües residuals urbanes: inclou els residus de depuració corresponents a les estacions depuradores d'aigües residuals urbanes. Els seus residus es gestionen majoritàriament mitjançant aplicació agrícola o deposició.

Gestors de residus: inclou els residus secundaris provinents d'empreses amb activitat de gestió de residus de tercers. Els seus residus provenen d'altres empreses, que en molts casos ja han estat declarats prèviament pels productors.

Les dades d'Espanya s'obtenen a partir de l'Enquesta sobre generació de residus en la indústria que fa biennalment l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que estudia el conjunt d'establiments industrials amb 10 o més assalariats, excepte els que es dediquen a serveis ambientals.

A partir de l'any 2008, en coherència amb el Reglament (CE) 2150/2002, les categories de llots es consideren únicament en termes equivalents de matèria seca.

També amb la nova CNAE-2009 dins de l'activitat Subministrament d'energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat no s'inclouen els establiments de producció d'energia a partir de la incineració de residus.

Els anteriors canvis metodològics limiten la comparació amb els anys anteriors.

Classificació dels residus:

• Especial: residu que per la seva naturalesa potencialment contaminant requereix un tractament específic i un control periòdic. Es troba inclòs en l'àmbit d'aplicació de la Directiva 91/689/CE, del 12 de desembre de 1991.
• Inert: qualsevol residu que, una vegada dipositat en un abocador, no experimenta transformacions físiques, químiques o biològiques significatives i compleix els requisits de lixiviació determinats per reglament.
• No especial: qualsevol residu que no és classificat com a especial o inert.