Saltar al contingut principal

Caça. Captures. Per espècies. Províncies

Caça. Captures. Per espècies. Províncies 2000
Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya
Caça menor
Ànec 1.302 4.466 2.351 14.303 22.422
Becada 4.883 4.924 1.809 1.209 12.825
Becadells 0 19 0 2.464 2.483
Colins 149 0 0 0 149
Colom 7.955 12 7.299 1.338 16.604
Conill 46.745 25.041 46.429 47.712 165.927
Estornells 1.283 3.374 41.452 46.444 92.553
Faisà 36.098 15.244 2.890 4.530 58.762
Fotja 0 68 361 115 544
Garsa 6.836 10.092 17.212 11.958 46.098
Guatlla 45.748 12.218 36.286 12.632 106.884
Guineu 1.665 1.496 2.189 1.789 7.139
Llebre 1.327 2.361 1.907 1.470 7.065
Perdiu roja 57.185 20.846 49.869 44.943 172.843
Perdiu xerra 0 221 535 0 756
Polla d'aigua 631 0 0 7.741 8.372
Tord i griva 37.012 101.911 158.219 282.553 579.695
Tórtora 9.606 12.907 18.171 5.210 45.894
Tudó 33.149 16.998 18.877 18.311 87.335
Altres 84.523 268 7.032 2.464 94.287
Caça major
Cabirol 2 0 79 0 81
Cabra salvatge 0 0 0 502 502
Cérvol 16 84 146 0 246
Daina 0 63 10 0 73
Isard 79 319 431 0 829
Mufló 0 230 23 0 253
Porc senglar 5.447 7.994 5.313 1.602 20.356
Font: Departament de Medi Ambient. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic.
Nota: La temporada de caça s'inicia a principi d'octubre i es tanca a principi de febrer.

Darrera actualització: 18 de juny de 2009.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Caça major
Animals de gran volum, amb reduïda mortalitat natural i elevada esperança de vida. A fi de reduir la competència inevitable d'aquest creixement, aquestes espècies tenen una taxa de reproducció reduïda. El marge per poder-les caçar és menor, ja que aquestes espècies no disposen d'una capacitat natural de recuperació per tornar cada any als valors originals d'abans de la caça.
Caça menor
Espècies de petites dimensions. Les seves poblacions es caracteritzen per disposar de taxes de reproducció elevades que els permeten també unes elevades taxes de cria. Són part de les espècies considerades presa, sotmeses a una depredació. Per tant, poden respondre activament a fortes davallades dels seus efectius.

Aspectes metodològics

La caça és un esport o una activitat recreativa i, per això, per fer-la cal tenir en compte diversos aspectes, com són l'obtenció de llicències i permisos, els llocs on es pot caçar, l'època en què es pot practicar, les espècies cinegètiques... A més, existeix un Pla estratègic amb l'objectiu de definir un model de caça sostenible dins de la natura i compatible amb les altres activitats territorials.

La caça menor inclou totes les espècies cinegètiques d'ocells i quatre espècies de mamífers: el conill, la llebre europea, la llebre ibèrica i la guineu. A causa de la seva abundància i distribució general arreu del territori, és la caça més comuna i popular. El nombre de captures en finalitzar la temporada també és superior, encara que la capacitat de regeneració dins d'uns paràmetres permet que cada any les poblacions es recuperin.

En el nostre país, les espècies de caça major pertanyen totes al grup dels ungulats, que inclou el cérvol (Cervus elaphus), la daina (Dama dama), el cabirol (Capreolus capreolus), l'isard (Rupicapra rupicapra), la cabra salvatge (Capra hispanica), el porc senglar (Sus scrofa) i el mufló (Ovis ammon). Si bé la mala gestió i la conservació insuficient van portar moltes d'aquestes espècies a extingir-se en les seves zones de distribució natural, avui són el paradigma de la recuperació dels hàbitats i de la bona gestió d'anys de feina.

Les captures que es presenten en aquesta taula són les realitzades en les àrees privades i locals de caça, les zones de caça controlada i les reserves nacionals, durant la temporada hàbil de caça. La temporada s'aprova mitjançant una Resolució anual per la qual es fixen les espècies objecte d'aprofitament cinegètic, els períodes hàbils de caça i les vedes especials de cada temporada.