Saltar al contingut principal

Caça. Captures. Per espècies. Províncies

Caça. Captures. Per espècies. Províncies 2001
Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya
Caça menor
Ànec 1.348 3.384 2.200 22.251 29.183
Becada 4.533 6.282 1.535 1.081 13.431
Becadells 166 665 0 347 1.178
Colins 65 0 0 0 65
Colom 4.345 5.650 7.408 2.578 19.981
Conill 41.839 19.893 47.553 47.565 156.850
Estornells 10.978 58.209 76.025 41.790 187.002
Faisà 24.251 12.659 1.838 4.693 43.441
Fotja 320 25 150 1.867 2.362
Garsa 7.278 2.571 20.197 13.477 43.523
Guatlla 56.003 18.224 34.364 12.699 121.290
Guineu 1.666 1.446 2.030 1.682 6.824
Llebre 1.280 2.005 2.043 1.670 6.998
Perdiu roja 44.154 21.634 52.773 48.276 166.837
Perdiu xerra 291 255 417 0 963
Polla d'aigua 0 0 0 17.625 17.625
Tord i griva 49.170 9.130 299.240 652.028 1.009.568
Tórtora 11.257 14.193 16.862 11.109 53.421
Tudó 39.016 18.451 20.012 20.751 98.230
Altres 1.759 3.552 1.857 3.673 10.841
Caça major
Cabirol 0 0 53 0 53
Cabra salvatge 0 0 0 101 101
Cérvol 28 84 69 0 181
Daina 0 0 19 0 19
Isard 86 32 135 0 253
Mufló 0 204 9 0 213
Porc senglar 5.595 8.205 6.357 1.843 22.000
Font: Departament de Medi Ambient. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic.
Nota: La temporada de caça s'inicia a principi d'octubre i es tanca a principi de febrer.

Darrera actualització: 18 de juny de 2009.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Caça major
Animals de gran volum, amb reduïda mortalitat natural i elevada esperança de vida. A fi de reduir la competència inevitable d'aquest creixement, aquestes espècies tenen una taxa de reproducció reduïda. El marge per poder-les caçar és menor, ja que aquestes espècies no disposen d'una capacitat natural de recuperació per tornar cada any als valors originals d'abans de la caça.
Caça menor
Espècies de petites dimensions. Les seves poblacions es caracteritzen per disposar de taxes de reproducció elevades que els permeten també unes elevades taxes de cria. Són part de les espècies considerades presa, sotmeses a una depredació. Per tant, poden respondre activament a fortes davallades dels seus efectius.

Aspectes metodològics

La caça és un esport o una activitat recreativa i, per això, per fer-la cal tenir en compte diversos aspectes, com són l'obtenció de llicències i permisos, els llocs on es pot caçar, l'època en què es pot practicar, les espècies cinegètiques... A més, existeix un Pla estratègic amb l'objectiu de definir un model de caça sostenible dins de la natura i compatible amb les altres activitats territorials.

La caça menor inclou totes les espècies cinegètiques d'ocells i quatre espècies de mamífers: el conill, la llebre europea, la llebre ibèrica i la guineu. A causa de la seva abundància i distribució general arreu del territori, és la caça més comuna i popular. El nombre de captures en finalitzar la temporada també és superior, encara que la capacitat de regeneració dins d'uns paràmetres permet que cada any les poblacions es recuperin.

En el nostre país, les espècies de caça major pertanyen totes al grup dels ungulats, que inclou el cérvol (Cervus elaphus), la daina (Dama dama), el cabirol (Capreolus capreolus), l'isard (Rupicapra rupicapra), la cabra salvatge (Capra hispanica), el porc senglar (Sus scrofa) i el mufló (Ovis ammon). Si bé la mala gestió i la conservació insuficient van portar moltes d'aquestes espècies a extingir-se en les seves zones de distribució natural, avui són el paradigma de la recuperació dels hàbitats i de la bona gestió d'anys de feina.

Les captures que es presenten en aquesta taula són les realitzades en les àrees privades i locals de caça, les zones de caça controlada i les reserves nacionals, durant la temporada hàbil de caça. La temporada s'aprova mitjançant una Resolució anual per la qual es fixen les espècies objecte d'aprofitament cinegètic, els períodes hàbils de caça i les vedes especials de cada temporada.