Saltar al contingut principal

Caça. Captures. Per espècies. Províncies

Caça. Captures. Per espècies. Províncies 2002
Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya
Caça menor
Ànec 1.861 3.384 1.405 4.888 11.538
Becada 4.715 6.282 1.352 1.137 13.486
Becadells 233 1.665 86 50 2.034
Colins 495 0 0 250 745
Colom 2.665 5.645 10.595 2.295 21.200
Conill 32.825 19.893 36.215 25.527 114.460
Estornells 6.474 58.209 22.105 17.847 104.635
Faisà 19.441 12.659 2.695 2.320 37.115
Fotja 288 25 85 2.530 2.928
Gaig 3.484 898 135 832 5.349
Garsa 9.324 2.571 15.254 4.411 31.560
Guatlla 4.855 18.224 28.375 11.892 63.346
Guineu 1.751 1.446 1.893 965 6.055
Llebre 1.360 2.007 1.711 279 5.357
Perdiu roja 39.432 21.634 40.863 36.375 138.304
Perdiu xerra 271 255 255 0 781
Tord i griva 32.677 9.130 101.811 70.990 214.608
Tórtora 6.301 14.193 12.050 2.090 34.634
Tudó 36.382 18.451 14.729 12.449 82.011
Altres 1.127 2.654 1.563 472 5.816
Caça major
Cabirol 21 0 44 0 65
Cabra salvatge 0 0 0 437 437
Cérvol 21 84 64 3 172
Daina 0 0 71 0 71
Isard 404 335 383 0 1.122
Mufló 0 306 117 7 430
Porc senglar 5.055 8.330 4.556 1.059 19.000
Font: Departament de Medi Ambient. Direcció General d'Activitats Cinegètiques i Pesca Continental.
Nota: La temporada de caça s'inicia a principi d'octubre i es tanca a principi de febrer.

Darrera actualització: 18 de juny de 2009.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Caça major
Animals de gran volum, amb reduïda mortalitat natural i elevada esperança de vida. A fi de reduir la competència inevitable d'aquest creixement, aquestes espècies tenen una taxa de reproducció reduïda. El marge per poder-les caçar és menor, ja que aquestes espècies no disposen d'una capacitat natural de recuperació per tornar cada any als valors originals d'abans de la caça.
Caça menor
Espècies de petites dimensions. Les seves poblacions es caracteritzen per disposar de taxes de reproducció elevades que els permeten també unes elevades taxes de cria. Són part de les espècies considerades presa, sotmeses a una depredació. Per tant, poden respondre activament a fortes davallades dels seus efectius.

Aspectes metodològics

La caça és un esport o una activitat recreativa i, per això, per fer-la cal tenir en compte diversos aspectes, com són l'obtenció de llicències i permisos, els llocs on es pot caçar, l'època en què es pot practicar, les espècies cinegètiques... A més, existeix un Pla estratègic amb l'objectiu de definir un model de caça sostenible dins de la natura i compatible amb les altres activitats territorials.

La caça menor inclou totes les espècies cinegètiques d'ocells i quatre espècies de mamífers: el conill, la llebre europea, la llebre ibèrica i la guineu. A causa de la seva abundància i distribució general arreu del territori, és la caça més comuna i popular. El nombre de captures en finalitzar la temporada també és superior, encara que la capacitat de regeneració dins d'uns paràmetres permet que cada any les poblacions es recuperin.

En el nostre país, les espècies de caça major pertanyen totes al grup dels ungulats, que inclou el cérvol (Cervus elaphus), la daina (Dama dama), el cabirol (Capreolus capreolus), l'isard (Rupicapra rupicapra), la cabra salvatge (Capra hispanica), el porc senglar (Sus scrofa) i el mufló (Ovis ammon). Si bé la mala gestió i la conservació insuficient van portar moltes d'aquestes espècies a extingir-se en les seves zones de distribució natural, avui són el paradigma de la recuperació dels hàbitats i de la bona gestió d'anys de feina.

Les captures que es presenten en aquesta taula són les realitzades en les àrees privades i locals de caça, les zones de caça controlada i les reserves nacionals, durant la temporada hàbil de caça. La temporada s'aprova mitjançant una Resolució anual per la qual es fixen les espècies objecte d'aprofitament cinegètic, els períodes hàbils de caça i les vedes especials de cada temporada.