Saltar al contingut principal

Caça. Captures. Per espècies. Províncies

Caça. Captures. Per espècies. Províncies 2009
Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya
Caça menor
Ànec 1.317 2.621 1.289 13.860 19.087
Becada 3.843 3.099 1.185 1.383 9.510
Becadells 123 342 180 2.733 3.378
Colom 2.563 3.714 12.761 4.137 23.175
Conill 24.106 12.948 94.391 68.905 200.350
Estornells 6.128 12.717 13.530 54.043 86.418
Faisà 11.613 10.045 2.809 5.131 29.598
Fotja 105 23 39 1.061 1.228
Gaig 0 0 0 0 0
Garsa 5.043 1.517 11.256 5.062 22.878
Guatlla 15.345 16.546 17.439 15.293 64.623
Guineu 1.159 834 1.647 1.366 5.006
Llebre 1.004 1.283 6.132 1.168 9.587
Perdiu roja 30.226 20.741 44.437 37.860 133.264
Perdiu xerra 0 140 177 0 317
Tord i griva 26.628 49.554 86.470 843.961 1.006.613
Tórtora 4.843 8.747 9.657 5.648 28.895
Tudó 34.681 14.877 19.176 25.854 94.588
Xixella 177 0 589 218 984
Caça major
Cabirol 86 212 162 28 488
Cabra salvatge 17 0 0 57 74
Cérvol 43 159 321 7 530
Daina 0 160 18 0 178
Isard 5 35 35 0 75
Mufló 0 175 10 0 185
Porc senglar 5.917 8.283 4.820 3.218 22.238
Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural.
Nota: A àrees privades i locals de caça. La temporada de caça s'inicia a principis d'octubre i es tanca a principis de febrer.

Darrera actualització: 23 de març de 2010.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Caça major
Animals de gran volum, amb reduïda mortalitat natural i elevada esperança de vida. A fi de reduir la competència inevitable d'aquest creixement, aquestes espècies tenen una taxa de reproducció reduïda. El marge per poder-les caçar és menor, ja que aquestes espècies no disposen d'una capacitat natural de recuperació per tornar cada any als valors originals d'abans de la caça.
Caça menor
Espècies de petites dimensions. Les seves poblacions es caracteritzen per disposar de taxes de reproducció elevades que els permeten també unes elevades taxes de cria. Són part de les espècies considerades presa, sotmeses a una depredació. Per tant, poden respondre activament a fortes davallades dels seus efectius.

Aspectes metodològics

La caça és un esport o una activitat recreativa i, per això, per fer-la cal tenir en compte diversos aspectes, com són l'obtenció de llicències i permisos, els llocs on es pot caçar, l'època en què es pot practicar, les espècies cinegètiques... A més, existeix un Pla estratègic amb l'objectiu de definir un model de caça sostenible dins de la natura i compatible amb les altres activitats territorials.

La caça menor inclou totes les espècies cinegètiques d'ocells i quatre espècies de mamífers: el conill, la llebre europea, la llebre ibèrica i la guineu. A causa de la seva abundància i distribució general arreu del territori, és la caça més comuna i popular. El nombre de captures en finalitzar la temporada també és superior, encara que la capacitat de regeneració dins d'uns paràmetres permet que cada any les poblacions es recuperin.

En el nostre país, les espècies de caça major pertanyen totes al grup dels ungulats, que inclou el cérvol (Cervus elaphus), la daina (Dama dama), el cabirol (Capreolus capreolus), l'isard (Rupicapra rupicapra), la cabra salvatge (Capra hispanica), el porc senglar (Sus scrofa) i el mufló (Ovis ammon). Si bé la mala gestió i la conservació insuficient van portar moltes d'aquestes espècies a extingir-se en les seves zones de distribució natural, avui són el paradigma de la recuperació dels hàbitats i de la bona gestió d'anys de feina.

Les captures que es presenten en aquesta taula són les realitzades en les àrees privades i locals de caça, les zones de caça controlada i les reserves nacionals, durant la temporada hàbil de caça. La temporada s'aprova mitjançant una Resolució anual per la qual es fixen les espècies objecte d'aprofitament cinegètic, els períodes hàbils de caça i les vedes especials de cada temporada.