Saltar al contingut principal

Caça. Captures. Per espècies. Províncies

Caça. Captures. Per espècies. Províncies 2017
Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya
Caça menor
Ànec 987 3.035 1.203 22.034 27.259
Becada 5.303 4.162 2.033 1.393 12.891
Becadells 154 1.083 290 5.379 6.906
Colom roquer 5.857 2.583 17.100 6.134 31.674
Conill 18.902 7.356 104.873 64.538 195.669
Estornells 9.977 9.253 18.469 36.553 74.252
Faisà 11.623 6.798 785 829 20.035
Fotja 50 54 83 5.693 5.880
Fredeluga 193 395 238 431 1.257
Garsa 7.328 1.350 18.096 7.957 34.731
Gavià argentat 36 339 32 536 943
Gavina vulgar 165 46 30 871 1.112
Griva 1.408 1.050 1.821 5.473 9.752
Griva cerdana 151 132 221 376 880
Guatlla 4.407 2.360 17.865 1.733 26.365
Guineu 2.449 1.267 3.138 1.761 8.615
Llebre 1.277 1.526 2.355 1.229 6.387
Perdiu roja 29.522 12.986 35.816 22.909 101.233
Perdiu xerra 0 88 176 0 264
Tord ala roig 3.249 5.371 19.728 18.080 46.428
Tord comú 21.645 36.623 130.908 283.057 472.233
Tórtora 4.013 3.860 8.403 5.404 21.680
Tudó 63.219 25.888 30.650 60.441 180.198
Xarrasclet 0 25 0 52 77
Xarxet comú 31 162 57 5.609 5.859
Xixella 801 256 799 396 2.252
Caça major
Cabirol 1.383 1.325 1.614 307 4.629
Cabra salvatge 43 0 0 251 294
Cérvol 364 357 1.011 2 1.734
Daina 21 268 350 24 663
Isard 135 382 206 0 723
Mufló 3 534 191 0 728
Porc senglar 18.921 19.624 12.231 6.314 57.090
Font: Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Direcció General de Forests.
Nota: Captures temporada hàbil.

Darrera actualització: 14 d'octubre de 2019.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Caça major
Animals de gran volum, amb reduïda mortalitat natural i elevada esperança de vida. A fi de reduir la competència inevitable d'aquest creixement, aquestes espècies tenen una taxa de reproducció reduïda. El marge per poder-les caçar és menor, ja que aquestes espècies no disposen d'una capacitat natural de recuperació per tornar cada any als valors originals d'abans de la caça.
Caça menor
Espècies de petites dimensions. Les seves poblacions es caracteritzen per disposar de taxes de reproducció elevades que els permeten també unes elevades taxes de cria. Són part de les espècies considerades presa, sotmeses a una depredació. Per tant, poden respondre activament a fortes davallades dels seus efectius.

Aspectes metodològics

La caça és un esport o una activitat recreativa i, per això, per fer-la cal tenir en compte diversos aspectes, com són l'obtenció de llicències i permisos, els llocs on es pot caçar, l'època en què es pot practicar, les espècies cinegètiques... A més, existeix un Pla estratègic amb l'objectiu de definir un model de caça sostenible dins de la natura i compatible amb les altres activitats territorials.

La caça menor inclou totes les espècies cinegètiques d'ocells i quatre espècies de mamífers: el conill, la llebre europea, la llebre ibèrica i la guineu. A causa de la seva abundància i distribució general arreu del territori, és la caça més comuna i popular. El nombre de captures en finalitzar la temporada també és superior, encara que la capacitat de regeneració dins d'uns paràmetres permet que cada any les poblacions es recuperin.

En el nostre país, les espècies de caça major pertanyen totes al grup dels ungulats, que inclou el cérvol (Cervus elaphus), la daina (Dama dama), el cabirol (Capreolus capreolus), l'isard (Rupicapra rupicapra), la cabra salvatge (Capra hispanica), el porc senglar (Sus scrofa) i el mufló (Ovis ammon). Si bé la mala gestió i la conservació insuficient van portar moltes d'aquestes espècies a extingir-se en les seves zones de distribució natural, avui són el paradigma de la recuperació dels hàbitats i de la bona gestió d'anys de feina.

Les captures que es presenten en aquesta taula són les realitzades en les àrees privades i locals de caça, les zones de caça controlada i les reserves nacionals, durant la temporada hàbil de caça. La temporada s'aprova mitjançant una Resolució anual per la qual es fixen les espècies objecte d'aprofitament cinegètic, els períodes hàbils de caça i les vedes especials de cada temporada.