Residus municipals. Per destinació. Comarques i Aran, i àmbits

Abocador

Lloc on es deposen residus sobre o sota terra, inclosos els abocadors interns (situats al mateix lloc on es produeixen els residus) i excloses les instal·lacions on es descarreguen els residus per permetre'n la preparació amb vista a transportar-los posteriorment per a la recuperació, el tractament o l'eliminació en un altre lloc, i el dipòsit temporal de residus (menys de dos anys per als residus no perillosos i sis mesos per als perillosos) abans d'eliminar-los.

Incineració

Procés tècnic controlat que utilitza la descomposició tèrmica, normalment per mitjà de l'oxidació, per convertir els residus en materials menys voluminosos, no tòxics ni perjudicials. La destrucció tèrmica de residus suposa exposar-los a elevades temperatures, quasi sempre en un medi oxidant. Perquè un residu sigui destruït per incineració ha d'estar constituït totalment o parcialment per components que siguin combustibles o que puguin adequar-se a aquesta condició.

Metanització

Digestió anaeròbica. Es tracta de fer fermentar de forma controlada la matèria orgànica. Els organismes biològics que degraden la matèria necessiten un ambient sense oxigen (anaerobi). En aquest procés s'allibera biogàs.

Recollida selectiva

Recollida diferenciada de materials orgànics fermentables i de materials reciclables, així com qualsevol altre sistema de recollida diferenciada que permeti la separació dels materials valoritzables continguts en els residus.

Residu municipal

Material inservible domèstic i residu de comerços, oficines, serveis i altres residus que, per la seva naturalesa o composició, poden assimilar-se als residus domèstics.

Tractament mecànic i biològic

Tractament que s'aplica a la matèria orgànica recollida selectivament i a la resta abans de la deposició final. Consisteix a separar i classificar mecànicament els materials reciclables que poden haver quedat en aquests residus i a tractar la matèria orgànica restant mitjançant processos biològics (compostatge o metanització).

La Unió Europea assenyala que una de les àrees d'actuació política és la gestió dels residus, d'acord amb els principis bàsics de generar-ne el mínim i gestionar-los d'una manera eficient.

La disponibilitat de dades estadístiques regulars, representatives i fiables sobre la generació, recollida i tractament de residus permetrà disposar d'una informació que descrigui la situació i l'estat dels residus, així com la comparació entre diferents territoris.

L'Agència de Residus de Catalunya publica anualment les dades de generació de residus municipals, a partir de les dades facilitades pels diferents ens locals responsables de la recollida i el tractament dels residus municipals.

A partir de l'any 2003, inclusivament per al càlcul de la generació per càpita, s'ha utilitzat la població padronal. L'any 2002 es va utilitzar la del Cens de població i habitatge 2001, i els anys 2001 i 2000 la de l'Estadística de població 1996. Convé considerar que la població estacional turística que suporten alguns municipis fa que tinguin una generació de residus per càpita més elevada.

A la recollida selectiva, la diferència entre el total de sumar els parcials geogràfics (comarques i àmbits del pla territorial) amb el total publicat de Catalunya és deguda a l'existència de residus comercials no territorialitzables. La tipologia "Altres" inclou els residus d'aparells elèctrics i electrònics (RAEE), piles, medicaments, tèxtils, runes i altres residus especials i de deixalleria. L'autocompostatge, que s'ha considerat per primera vegada al 2012, s'ha inclòs en la tipologia "Matèria orgànica".

Les dades són provisionals.

Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".