Saltar al contingut principal
Renda familiar disponible bruta (RFDB). A preus corrents Catalunya
2020 (p) 2019 2018 2017 2016 2015 2014 2013 2012 2011 2010
Recursos
Saldo de rendes primàries brutes 149.618 160.001 151.831 147.341 141.770 137.258 131.513 129.859 131.322 139.163 139.457
Excedent brut d'explotació 35.340 39.551 38.590 38.236 37.023 35.758 34.654 34.759 34.718 35.033 33.108
Remuneració d'assalariats 106.458 111.105 104.787 100.506 96.571 94.026 89.974 88.787 91.588 97.092 100.297
Rendes netes de la propietat 7.819 9.344 8.454 8.598 8.176 7.474 6.885 6.313 5.016 7.038 6.052
Prestacions socials 42.804 37.139 34.718 33.285 33.059 32.614 33.272 33.430 33.024 32.509 32.673
Altres transferències corrents 10.359 10.145 9.489 8.738 7.645 7.462 6.863 6.722 6.703 6.718 6.945
Usos
Impostos sobre renda i patrimoni 21.852 22.246 21.314 19.669 18.266 17.708 17.664 17.281 17.146 16.669 16.282
Cotitzacions socials netes 32.979 32.838 30.392 29.061 27.697 26.845 26.755 26.428 27.129 28.396 29.089
Altres transferències corrents 12.244 12.295 11.741 10.804 9.596 8.982 8.319 8.326 8.095 8.192 8.190
Total 135.706 139.905 132.592 129.831 126.914 123.798 118.908 117.976 118.680 125.133 125.514
Unitats: Milions d'euros (Revisió estadística 2019).
Font: INE.
Nota: Les dades d'aquest compte són coherents amb les estimacions del compte de renda del sector llars elaborades en el marc de la Comptabilitat Regional d'Espanya de l'INE, Revisió estadística 2019.
(p) Dada provisional.

Darrera actualització: 4 de maig de 2023.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Cotitzacions socials efectives
Pagaments que les persones ocupades o els seus ocupadors efectuen, directament o mitjançant un organisme recaptador, a institucions que concedeixen prestacions socials amb la finalitat d'adquirir i/o mantenir el dret a aquestes prestacions.
Excedent brut d'explotació
Saldo del compte d'explotació, resultat de la diferència entre el valor afegit brut al cost dels factors i la remuneració d'assalariats.
Impostos sobre la renda i el patrimoni
Impostos que graven les rendes de societats i altres entitats amb personalitat jurídica, els guanys de capital, el patrimoni de les llars i institucions sense finalitat de lucre i altres conceptes. Destaquen entre aquests les contribucions territorials, l'impost sobre béns immobles, l'impost sobre l'increment de valor dels terrenys i d'altres. No s'hi comptabilitzen els drets de successió i donacions.
Prestacions socials
Transferències corrents atorgades per tercers a les llars, en diners o espècie, per tal de preveure, reparar o superar certs estats de necessitat, sense que hi hagi una contrapartida equivalent per part dels beneficiaris.
Preu corrent
Mesura econòmica d'una variable en un moment concret i que reflecteix els creixements deguts a la variació real i a la variació de preus.
Remuneració d'assalariats
Partida que, en la comptabilitat nacional, recull tots els pagaments en diners i en espècie que els empresaris donen als seus assalariats en concepte de prestació de treball. Inclou les cotitzacions socials.
Renda familiar disponible bruta
Macromagnitud que mesura els ingressos de què disposen els residents d'un territori per destinar-los al consum o a l'estalvi. Si es resta el consum de capital fix, que equival a la depreciació com a conseqüència del desgast normal i l'obsolescència previsible, s'obté la renda familiar disponible neta. El sector institucional de les famílies segons la comptabilitat nacional inclou: els individus o grups d'individus la funció principal dels quals consisteix a consumir; les empreses individuals dedicades a produir béns i serveis no financers, amb menys de nou assalariats i els organismes sense ànim de lucre.

Aspectes metodològics

El producte interior brut (PIB) mesura el resultat final de l'activitat de producció de les unitats productores en el territori. Hi ha tres òptiques per a l'estimació i anàlisi del PIB: oferta, demanda i rendes. Des del punt de vista de l'oferta, el PIB permet avaluar quina és l'aportació de les diferents branques productives al conjunt de l'economia (valor afegit brut de l'agricultura, la indústria, la construcció i els serveis). Per efectuar una anàlisi des de l'òptica de l'ús final dels béns i serveis produïts (consum, inversió, sector exterior) s'utilitza el PIB calculat per la banda de la demanda. Finalment, des del punt de vista de les rendes, el PIB permet una desagregació en funció de l'aportació dels factors productius a la producció: remuneració d'assalariats (treball), excedent brut d'explotació (capital) i renda mixta.

Les variables que s'inclouen en el PIB anual elaborat des de la perspectiva de l'oferta són les següents:

  • Agricultura (on s'inclouen totes les activitats del sector primari: agricultura, pesca i silvicultura).
  • Indústria.
  • Indústria manufacturera.
  • Construcció.
  • Serveis (detallats en tres agrupacions de seccions de branques: les branques G, H i I de la CCAE-2009, corresponents a comerç, transport i hostaleria; les seccions J a M i R a U, d'activitats immobiliàries, professionals i altres; i les seccions O, P i Q d'administració pública, educació, sanitat i serveis socials).
  • Valor afegit brut (obtingut agregant les branques de l'agricultura, la indústria, la construcció i els serveis).
  • Impostos nets sobre productes.

Els Comptes econòmics anuals de Catalunya , base 2010, es presenten els resultats detallats a quaranta-quatre branques d'activitat.

Les variables que s'inclouen en el PIB des de l'òptica de la demanda són les següents:

  • Consum de les llars.
  • Consum de les administracions públiques (on s'inclou el consum de les entitats sense finalitat de lucre al servei de les llars).
  • Formació bruta de capital (desagregada en béns d'equipament i altres actius i construcció, i on també s'inclou la variació d'existències).
  • Demanda interna (obtinguda agregant el consum de les llars, el consum de les administracions públiques i la formació bruta de capital).
  • Saldo amb l'exterior (resultat de l'agregació del saldo amb l'estranger i el saldo amb la resta d'Espanya; es difon en termes d'aportació al creixement del PIB).
  • Saldo amb l'estranger (es difon en termes d'aportació al creixement del PIB).
  • Exportacions de béns i serveis (inclou les exportacions de serveis no turístics).
  • Consum dels estrangers en el territori.
  • Exportacions totals amb l'estranger (resultat de l'agregació de les exportacions de béns i serveis i del consum dels estrangers en el territori).
  • Importacions de béns i serveis (inclou les importacions de serveis no turístics).
  • Consum dels residents a l'estranger.
  • Importacions totals amb l'estranger (resultat de l'agregació de les importacions de béns i serveis i del consum dels residents a l'estranger).

Els saldos vinculats al comerç exterior es presenten en aportacions, i no en taxes de creixement, perquè la magnitud de les seves variacions distorsionaria els resultats i en dificultaria la comprensió. Les aportacions al creixement del PIB es calculen ponderant el creixement de cada variable amb el seu pes relatiu en el període anterior.

El mètode de càlcul del creixement en volum es fonamenta en un sistema on els creixements d'un any estan referenciats a l'estructura a preus corrents de l'anterior. Aquesta opció metodològica permet millorar el càlcul de les variacions en volum del PIB en la mesura que evita els problemes d'obsolescència de les estructures productives d'un any base, quan s'allunya de l'any de referència.

Atès el diferent calendari de disponibilitat de les magnituds estimades per l'INE i l'Idescat i a la fi de preservar la congruència temporal de les sèries econòmiques, les dades espanyoles s'actualitzen simultàniament a les dades catalanes.

Les estimacions anuals en base 2010 del PIB i dels seus components d'oferta, demanda i rendes tenen caràcter definitiu per al període 2000-2011 i les estimacions dels anys posteriors tenen caràcter provisional; per tant són susceptibles de revisions. Les estimacions dels anys 2015 i 2016 són un avanç de resultats elaborat a partir d'informació conjuntural.

Els Comptes econòmics de Catalunya canvien la seva base comptable, per adoptar l'any 2010 com a referència. Els canvis de base comptable en el context de les estimacions de comptes nacionals tenen un doble objectiu.

1. Permetre actualitzar i homogeneïtzar els criteris metodològics acordats internacionalment. En aquest sentit, el del 2010 comporta dos canvis rellevants:

  • 1.1 El tractament de l'activitat de recerca i desenvolupament. A partir del Sistema europeu de comptes 2010 (SEC 2010) l'activitat de recerca i desenvolupament es pot considerar un actiu. Per tant, això implica un augment de la inversió i també del PIB. Amb el sistema anterior, la recerca i desenvolupament es considerava despesa.
  • 1.2 El tractament de les activitats il·legals. Aquest és un canvi metodològic que s'ha incorporat a la base comptable 2010, però que no correspon a un canvi lligat al SEC 2010. S'han estimat de manera diferenciada tres tipus d'activitats il·legals: la prostitució, el tràfic de drogues i el contraban de tabac.

2. Permetre incorporar canvis estadístics en les fonts i els mètodes d'estimació per obtenir, amb la màxima fidelitat, la mesura de l'activitat econòmica generada al territori. En els Comptes econòmics de Catalunya es presenten la definició de variables, les fonts i la metodologia de l'operació, on s'inclou una breu explicació de la problemàtica de l'enllaç de les bases comptables.

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".