Saltar al contingut principal
Taxa de risc de pobresa després de les transferències socials. Per sexe i grups d'edat Catalunya
2021 2020 2019 2018 2017 2016 2015 2014 2013
Homes 19,7 19,9 18,3 18,4 19,3 18,2 18,9 20,2 20,7
De 16 a 64 18,1 17,4 17,7 18,5 19,2 18,8 18,4 19,3 20,0
65 anys i més 11,5 13,6 8,0 12,1 10,9 11,3 9,1 13,4 10,7
Dones 20,1 23,3 20,7 24,1 20,7 20,0 19,0 21,6 18,8
De 16 a 64 19,3 21,9 19,6 21,8 18,9 19,3 18,7 21,8 19,5
65 anys i més 19,8 21,6 15,5 24,6 19,1 17,9 14,4 15,1 13,7
Total 19,9 21,7 19,5 21,3 20,0 19,2 19,0 20,9 19,8
Menys de 16 anys 29,3 33,4 31,1 24,6 28,5 24,0 27,9 28,8 27,3
De 16 a 64 18,7 19,7 18,7 20,2 19,0 19,0 18,5 20,6 19,8
65 anys i més 16,1 18,1 12,2 19,2 15,5 15,0 12,1 14,4 12,4
Unitats: Tant per cent.
Font: Idescat. Enquesta de condicions de vida.

Darrera actualització: 29 de juny de 2022.

Estadística ECV

Nota metodològica

Definició de conceptes

Risc de pobresa
La població en risc de pobresa es caracteritza perquè té una renda per sota del que es considera nivell de vida mitjà en la societat en què es resideix. El llindar s'estableix a partir de l'anàlisi de la distribució de la renda entre totes les llars i la població objecte d'estudi, i es fixa com el 60 per cent de la mediana dels ingressos disponibles anuals de les persones. La taxa de risc és el percentatge de persones que queden per sota d'aquest llindar.

Aspectes metodològics

L'Enquesta de condicions de vida és una enquesta anual que realitza l'INE des de l'any 2004 amb un doble objectiu:

  • proporcionar informació de la distribució personal de la renda a través dels ingressos anuals nets.
  • mesurar la incidència i composició de la pobresa mitjançant l'establiment d'un llindar de risc de pobresa.

Les dades de Catalunya provenen de l'Enquesta de condicions de vida. Es tracta d'una operació estadística de l'INE de periodicitat anual, de la qual l'Idescat ofereix una explotació específica dels resultats per a Catalunya.

A partir de l'any 2016, com a resultat d'un acord subscrit amb l'INE per millorar aquesta estadística, l'Idescat realitza un treball de camp propi ampliant l'Enquesta amb la informació sobre més de 1.700 llars; així la mostra conjunta passa a ser de més de 3.000 llars i de 7.300 individus. A més a més, permet difondre resultats per a Catalunya, els àmbits territorials, Barcelona ciutat i l'Àrea Metropolitana de Barcelona.L'objectiu principal d'aquesta ampliació ha estat millorar la fiabilitat estadística dels resultats.

Per tal de mesurar el risc de pobresa de la població, es presenta un llindar de risc de pobresa específic per a Catalunya. Es classifica la població segons aquest llindar i, a partir d'aquí, s'estudia la incidència, la composició i la intensitat d'aquesta pobresa relativa a la població.

A partir del 2021 la taxa de risc de pobresa o exclusió social (taxa AROPE - Objectiu UE 2030) pateix un canvi metodològic que afecta dos dels seus tres components, concretament els de baixa intensitat en el treball i de la privació material i social severa; en canvi la taxa de pobresa és l’únic component que no s’ha vist modificat.

L'enquesta recull dades anuals sobre la llar i proporciona informació sobre l'entorn físic i social, condicions i tipus d'habitatge, règim de tinença i despeses mensuals.

A partir del 2013, s'ha introduït un canvi metodològic que consisteix a utilitzar fonts administratives per conèixer la variable d'ingressos dels individus. A causa d'aquest canvi es produeix un trencament de la sèrie, ja que les dades d'ingressos de l'enquesta del 2013 no són comparables amb les dades publicades dels anys anteriors. Per aquest motiu, s'han fet unes estimacions retrospectives dels principals indicadors des del 2009 comparables amb les dades del 2013.

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".