Superfície agrària. Per tipus. Comarques i Aran, àmbits i províncies

Pastures permanents

Superfície de terra dedicada de forma permanent (cinc anys o més) a la producció d'herba.

Superfície agrària

Terreny constituït per la superfície agrícola utilitzada, la superfície forestal i altres terres.

Superfície agrària, altres terres

Terreny que inclou superfícies d'erms, matolls, espartars, superfícies conreables no llaurades i altres terres que, sense ser utilitzades directament per a la producció vegetal, són necessàries per a l'explotació (sòl ocupat per construccions, quadres, eres, etc.). També inclou les superfícies que no són aptes per a la producció agrícola però que es podrien conrear amb l'ajut d'uns mitjans que no es troben normalment en l'explotació (pedreres, etc.).

Superfície agrícola utilitzada (SAU)

Terreny constituït per les superfícies de terres llaurades i les pastures permanents.

Superfície forestal

Terreny cobert d'arbres o arbustos i no destinat a fins agrícoles. Inclou: bosc (terreny poblat per arbres), bosquines (màquies, garrigues, brolles, landes, matollars i situacions de trànsit entre bosc i matollar), altra vegetació (prats, pastures, herbassars, vegetació de zones humides, erms i àrees cremades), planters i altres espais lligats a l'explotació, com ara les pistes forestals i els tallafocs.

Terres de regadiu

Superfície que, a més de l'aigua de la pluja, rep també aigua per mitjà d'un procediment establert per l'home, ja sigui de forma eventual o contínua.

Terres de secà

Superfície que només rep aigua de la pluja.

Terres llaurades

Superfícies que reben assistència cultural (que s'efectua amb aixada, arada, rascle, conreadora, escarificadora o extirpadora) dins de l'any agrícola sigui quin sigui el seu aprofitament i la data en què s'hagi fet. Els conreus de les terres llaurades poden ser conreus herbacis o llenyosos.

Les noves definicions del Cens Agrari 2020 es poden consultar a la metodologia de l'operació CENSAG.

El Cens agrari és una operació estadística a gran escala realitzada periòdicament, cada 10 anys, que té com a objectiu recollir, elaborar i difondre informació que permeti conèixer l'estructura del sector agrari amb referència a un moment determinat.

Algunes de les característiques que investiguen es refereixen a la grandària de les explotacions, règim de tinença, mètodes de reg, usos del sòl, ramaderia, mà d'obra, desenvolupament rural i instal·lacions per a l'emmagatzematge.

A Catalunya, els censos agraris del 1962, 1982, 2009 i 2020 els ha dut a terme l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i els del 1989 i el 1999 els ha fet l'Idescat, amb el suport de l'aleshores Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (actual Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ) .

Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".