Saltar al contingut principal
Allotjaments turístics. Establiments i places. Per tipus Catalunya
Establiments Establiments hotelers Hotels Paradors Balnearis Hostals i pensions Càmpings Turisme rural Places Establiments hotelers Hotels Paradors Balnearis Hostals i pensions Càmpings (1) Turisme rural
2020 5.948 3.083 2.008 8 12 1.055 351 2.514 601.490 318.954 289.558 1.048 2.205 26.143 262.346 20.190
2019 5.901 3.065 1.997 8 12 1.048 354 2.482 607.778 317.129 287.891 1.048 2.205 25.985 270.840 19.809
2018 5.856 3.040 1.970 8 12 1.050 351 2.465 605.223 313.788 284.379 1.048 2.205 26.156 271.908 19.527
2017 5.773 3.007 1.944 8 12 1.043 351 2.415 602.712 312.249 282.870 1.048 2.205 26.126 271.425 19.038
2016 5.731 2.978 1.912 7 12 1.047 350 2.403 599.009 309.486 280.091 942 2.205 26.248 270.585 18.938
2015 5.656 2.941 1.882 7 12 1.040 348 2.367 594.270 306.691 277.373 942 2.198 26.178 268.842 18.737
2014 5.539 2.889 1.840 7 12 1.030 349 2.301 591.994 304.026 274.545 942 2.198 26.341 269.838 18.130
2013 5.436 2.850 1.796 7 12 1.035 349 2.237 591.498 300.814 270.244 942 2.198 27.430 272.988 17.696
2012 5.345 2.836 1.742 7 12 1.075 352 2.157 587.254 294.840 262.505 953 2.252 29.130 275.442 16.972
2011 5.307 2.854 1.707 7 13 1.127 354 2.099 585.086 290.125 255.856 953 2.296 31.020 278.508 16.453
2010 5.207 2.825 1.675 7 13 1.130 353 2.029 534.576 286.949 252.535 953 2.296 31.165 231.780 15.847
2009 5.097 2.800 1.633 7 12 1.148 347 1.950 526.692 282.126 247.065 953 2.148 31.960 229.350 15.216
2008 4.941 2.735 1.561 7 12 1.155 347 1.859 516.033 270.832 235.246 953 2.148 32.485 231.002 14.199
2007 4.792 2.671 1.478 7 11 1.175 344 1.777 510.991 261.548 224.923 953 2.084 33.588 235.814 13.629
2006 4.638 2.624 1.416 7 11 1.190 345 1.669 507.838 259.120 222.073 953 1.913 34.181 235.853 12.865
2005 4.393 2.591 1.359 7 10 1.215 345 1.457 500.789 253.438 215.736 953 1.672 35.077 235.982 11.369
2004 4.202 2.570 1.315 7 10 1.238 349 1.283 499.407 247.893 209.041 953 1.672 36.227 241.383 10.131
2003 4.096 2.613 1.263 7 10 1.333 351 1.132 494.756 244.237 202.547 953 1.672 39.065 241.453 9.066
Font:
2003-2019: Idescat, a partir de les dades del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
2020: Idescat, a partir de les dades del Departament d'Empresa i Treball.
Nota: (1) A partir de l'any 2011, a l'article 49 del Decret 183/2010, de 23 de novembre, d'establiments d'allotjament turístic, la capacitat d'allotjament d'un càmping en nombre de places s'obté multiplicant per tres el nombre total d'unitats d'acampada. Aquest canvi comporta un trencament de la sèrie que n'impedeix la comparació interanual, ja que per als anys anteriors el nombre de places d'un càmping s'obtenia multiplicant per dos i mig el nombre total d'unitats d'acampada.

Darrera actualització: 2 de juliol de 2021.

Estadística TURALL

Nota metodològica

Definició de conceptes

Balneari
Establiment situat en una zona de muntanya o en un lloc ric en aigües minerals i especialment indicat per fer cures de repòs o medicinals.
Càmping
Terreny degudament delimitat, dotat i condicionat, destinat a facilitar a les persones, de manera habitual i mitjançant el pagament d'un preu estipulat, un lloc per fer vida a l'aire lliure durant temps limitat, amb finalitats vacacionals o turístiques i utilitzant com a residència albergs mòbils, caravanes, tendes de campanya o altres elements similars fàcilment transportables. Es classifiquen en quatre categories: luxe, primera, segona i tercera.
Establiment hoteler
Establiment comercial d'utilització pública destinat a acollir persones que estan de pas en un lloc; ofereix, per un preu, allotjament col·lectiu amb o sense altres serveis complementaris. S'hi inclouen les modalitats d'hotel i pensió.
Hotel
Establiment que ofereix allotjament en habitacions en règim de lloguer, i també pot oferir serveis de caràcter complementari. Es classifiquen en cinc categories que s'identifiquen per estrelles d'or.
Parador
Hotel situat en un paratge d'interès turístic que sol utilitzar un edifici antic amb valor històric i arquitectònic.
Pensió
Establiment que ofereix allotjament en habitacions amb serveis complementaris o sense, mitjançant un lloguer, però que, tant per la dimensió com per l'estructura, característiques i tipologia dels serveis, no arriba al nivell d'hotel. N'hi ha de tres categories, que s'identifiquen per estrelles d'argent. S'hi inclouen les fondes i els hostals.
Plaça de càmping
Espai que ocupa una persona en una tenda de campanya, alberg mòbil o caravana.
Plaça hotelera
Lloc que ocupa una persona en un establiment hoteler. El nombre de places equival al nombre de llits fixos de l'establiment. Els llits de matrimoni es compten com a dues places; els llits supletoris no es tenen en compte.
Turisme rural
Modalitat de turisme en allotjaments ubicats en el medi rural. Solen estar en contacte amb explotacions agràries i en edificis construïts amb anterioritat a 1950 d'acord amb l'arquitectura de la zona. Disposen d'aigua potable corrent, electricitat, calefacció, serveis higiènics i mobiliari adient. Es classifiquen en quatre grups: casa de poble compartida, casa de poble independent, masia i masoveria.

Aspectes metodològics

Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.

La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.

La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del 2015 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès.
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva.
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona.
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès.
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
  • Aran: Val d'Aran.

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

La nova comarca del Moianès es va crear l'1 de maig de 2015 (Llei 4/2015, de 23 d'abril, de creació de la comarca del Moianès) a partir de l'agregació de cinc municipis de la comarca del Bages, un de la comarca d'Osona i quatre de la comarca del Vallès Oriental.

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".