Allotjaments turístics. Per tipus. Marques turístiques

Càmping

Terreny degudament delimitat, dotat i condicionat, destinat a facilitar a les persones, de manera habitual i mitjançant el pagament d'un preu estipulat, un lloc per fer vida a l'aire lliure durant temps limitat, amb finalitats vacacionals o turístiques i utilitzant com a residència albergs mòbils, caravanes, tendes de campanya o altres elements similars fàcilment transportables. Es classifiquen en quatre categories: luxe, primera, segona i tercera.

Establiment hoteler

Establiment comercial d'utilització pública destinat a acollir persones que estan de pas en un lloc; ofereix, per un preu, allotjament col·lectiu amb o sense altres serveis complementaris. S'hi inclouen les modalitats d'hotel i pensió.

Pensió

Establiment que ofereix allotjament en habitacions amb serveis complementaris o sense, mitjançant un lloguer, però que, tant per la dimensió com per l'estructura, característiques i tipologia dels serveis, no arriba al nivell d'hotel. N'hi ha de tres categories, que s'identifiquen per estrelles d'argent. S'hi inclouen les fondes i els hostals.

Turisme rural

Modalitat de turisme en allotjaments ubicats en el medi rural. Solen estar en contacte amb explotacions agràries i en edificis construïts amb anterioritat a 1950 d'acord amb l'arquitectura de la zona. Disposen d'aigua potable corrent, electricitat, calefacció, serveis higiènics i mobiliari adient. Es classifiquen en quatre grups: casa de poble compartida, casa de poble independent, masia i masoveria.

Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.

La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.

La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del 2015 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

• Barcelona: Barcelonès.
• Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva.
• Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
• Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
• Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona.
• Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès.
• Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
• Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
• Val d'Aran: Aran.

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

Podeu obtenir més informació d'aquesta estadística consultant la metodologia.