Saltar al contingut principal

Allotjaments turístics. Establiments i places. Per tipus. Comarques i Aran, àmbits i províncies

Allotjaments turístics. Establiments i places. Per tipus. Comarques, àmbits i províncies 2009
Establiments Places
Establiments hotelers Càmpings Turisme rural Total Establiments hotelers Càmpings Turisme rural Total
Alt Camp 11 1 41 53 501 125 328 954
Alt Empordà 199 32 133 364 13.848 31.314 1.075 46.237
Alt Penedès 20 0 58 78 789 0 478 1.267
Alt Urgell 43 9 80 132 1.603 2.088 572 4.263
Alta Ribagorça 48 5 74 127 2.036 926 440 3.402
Anoia 13 1 59 73 680 75 362 1.117
Bages 34 3 73 110 1.251 420 543 2.214
Baix Camp 79 19 29 127 8.981 24.085 236 33.302
Baix Ebre 29 8 33 70 2.319 4.305 209 6.833
Baix Empordà 184 44 65 293 13.806 51.083 503 65.392
Baix Llobregat 85 1 1 87 8.932 1.018 4 9.954
Baix Penedès 43 4 10 57 4.515 3.646 78 8.239
Barcelonès 536 0 0 536 61.210 0 0 61.210
Berguedà 52 18 120 190 1.332 5.321 1.073 7.726
Cerdanya 66 7 45 118 2.975 3.883 327 7.185
Conca de Barberà 22 3 41 66 839 1.171 317 2.327
Garraf 65 6 4 75 5.580 7.105 48 12.733
Garrigues 7 0 9 16 218 0 68 286
Garrotxa 43 17 111 171 1.013 3.173 943 5.129
Gironès 47 2 39 88 2.546 1.013 347 3.906
Maresme 163 30 19 212 33.234 15.559 125 48.918
Montsià 33 5 30 68 1.651 1.514 301 3.466
Noguera 24 3 40 67 690 1.198 298 2.186
Osona 50 9 122 181 2.111 2.462 1.032 5.605
Pallars Jussà 20 5 65 90 736 1.496 519 2.751
Pallars Sobirà 62 21 94 177 2.990 6.398 658 10.046
Pla d'Urgell 14 0 13 27 392 0 132 524
Pla de l'Estany 8 4 82 94 214 1.681 681 2.576
Priorat 18 3 42 63 271 853 358 1.482
Ribera d'Ebre 13 1 14 28 375 163 112 650
Ripollès 61 13 105 179 1.953 4.218 781 6.952
Segarra 10 0 43 53 264 0 297 561
Segrià 38 1 5 44 3.044 93 42 3.179
Selva 279 25 41 345 43.948 19.661 368 63.977
Solsonès 23 5 93 121 659 1.923 578 3.160
Tarragonès 133 24 8 165 40.082 26.231 57 66.370
Terra Alta 15 1 21 37 561 298 188 1.047
Urgell 10 0 28 38 270 0 218 488
Val d'Aran 105 9 14 128 6.136 2.559 147 8.842
Vallès Occidental 40 0 2 42 4.155 0 14 4.169
Vallès Oriental 55 8 44 107 3.416 2.338 359 6.113
Catalunya 2.800 347 1.950 5.097 282.126 229.396 15.216 526.738
Metropolità 964 45 128 1.137 117.316 26.020 1.028 144.364
Comarques Gironines 821 137 576 1.534 77.328 112.143 4.698 194.169
Camp de Tarragona 306 54 171 531 55.189 56.111 1.374 112.674
Terres de l'Ebre 90 15 98 203 4.906 6.280 810 11.996
Ponent 103 4 138 245 4.878 1.291 1.055 7.224
Comarques Centrals 172 36 467 675 6.033 10.201 3.588 19.822
Alt Pirineu i Aran 344 56 372 772 16.476 17.350 2.663 36.489
Barcelona 1.105 73 494 1.672 122.432 33.507 3.973 159.912
Girona 875 143 611 1.629 79.707 114.771 4.965 199.443
Lleida 424 62 576 1.062 19.892 18.727 4.094 42.713
Tarragona 396 69 269 734 60.095 62.391 2.184 124.670
Font: Idescat, a partir de les dades del Departament d'Empresa i Ocupació.

Darrera actualització: 10 de juny de 2013.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Càmping
Terreny degudament delimitat, dotat i condicionat, destinat a facilitar a les persones, de manera habitual i mitjançant el pagament d'un preu estipulat, un lloc per fer vida a l'aire lliure durant temps limitat, amb finalitats vacacionals o turístiques i utilitzant com a residència albergs mòbils, caravanes, tendes de campanya o altres elements similars fàcilment transportables. Es classifiquen en quatre categories: luxe, primera, segona i tercera.
Establiment hoteler
Establiment comercial d'utilització pública destinat a acollir persones que estan de pas en un lloc; ofereix, per un preu, allotjament col·lectiu amb o sense altres serveis complementaris. S'hi inclouen les modalitats d'hotel i pensió.
Pensió
Establiment que ofereix allotjament en habitacions amb serveis complementaris o sense, mitjançant un lloguer, però que, tant per la dimensió com per l'estructura, característiques i tipologia dels serveis, no arriba al nivell d'hotel. N'hi ha de tres categories, que s'identifiquen per estrelles d'argent. S'hi inclouen les fondes i els hostals.
Plaça de càmping
Espai que ocupa una persona en una tenda de campanya, alberg mòbil o caravana.
Plaça hotelera
Lloc que ocupa una persona en un establiment hoteler. El nombre de places equival al nombre de llits fixos de l'establiment. Els llits de matrimoni es compten com a dues places; els llits supletoris no es tenen en compte.
Turisme rural
Modalitat de turisme en allotjaments ubicats en el medi rural. Solen estar en contacte amb explotacions agràries i en edificis construïts amb anterioritat a 1950 d'acord amb l'arquitectura de la zona. Disposen d'aigua potable corrent, electricitat, calefacció, serveis higiènics i mobiliari adient. Es classifiquen en quatre grups: casa de poble compartida, casa de poble independent, masia i masoveria.

Aspectes metodològics

Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.

La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.

La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del 2015 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès.
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva.
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona.
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès.
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
  • Val d'Aran: Aran.

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".