Saltar al contingut principal

Allotjaments turístics. Establiments i places. Per tipus. Comarques i Aran, àmbits i províncies

Allotjaments turístics. Establiments i places. Per tipus. Comarques, àmbits i províncies 2010
Establiments Places
Establiments hotelers Càmpings Turisme rural Total Establiments hotelers Càmpings Turisme rural Total
Alt Camp 9 1 45 55 450 125 375 950
Alt Empordà 210 34 134 378 14.336 31.959 1.086 47.381
Alt Penedès 21 0 60 81 795 0 501 1.296
Alt Urgell 42 9 79 130 1.576 2.088 559 4.223
Alta Ribagorça 48 5 75 128 2.066 926 445 3.437
Anoia 14 1 59 74 704 75 367 1.146
Bages 34 3 82 119 1.195 420 599 2.214
Baix Camp 80 19 30 129 8.993 24.085 249 33.327
Baix Ebre 31 8 39 78 2.334 4.305 244 6.883
Baix Empordà 182 45 67 294 13.642 51.596 543 65.781
Baix Llobregat 87 2 1 90 9.506 2.536 4 12.046
Baix Penedès 41 4 10 55 4.456 3.646 78 8.180
Barcelonès 548 0 0 548 63.991 0 .. Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible 63.991
Berguedà 54 18 127 199 1.412 5.321 1.135 7.868
Cerdanya 66 7 49 122 2.966 3.883 345 7.194
Conca de Barberà 22 3 44 69 843 1.171 333 2.347
Garraf 63 6 4 73 5.401 7.105 48 12.554
Garrigues 8 0 9 17 237 0 68 305
Garrotxa 43 17 116 176 1.025 3.265 997 5.287
Gironès 49 2 41 92 2.918 616 365 3.899
Maresme 170 30 22 222 33.718 15.736 139 49.593
Montsià 31 5 30 66 1.576 1.514 301 3.391
Noguera 24 3 43 70 690 1.198 319 2.207
Osona 50 9 125 184 2.028 2.462 1.064 5.554
Pallars Jussà 21 5 62 88 739 1.496 506 2.741
Pallars Sobirà 60 21 93 174 2.886 6.398 648 9.932
Pla d'Urgell 13 0 13 26 375 0 132 507
Pla de l'Estany 8 4 82 94 214 1.681 697 2.592
Priorat 19 3 44 66 275 853 379 1.507
Ribera d'Ebre 13 1 15 29 375 163 115 653
Ripollès 64 13 110 187 2.019 3.474 806 6.299
Segarra 11 0 46 57 291 0 308 599
Segrià 37 1 6 44 3.038 93 46 3.177
Selva 263 25 46 334 42.798 19.661 405 62.864
Solsonès 23 5 95 123 671 1.923 585 3.179
Tarragonès 132 25 9 166 40.392 26.754 67 67.213
Terra Alta 15 2 22 39 561 356 193 1.110
Urgell 11 0 30 41 418 0 239 657
Val d'Aran 108 9 15 132 6.382 2.559 147 9.088
Vallès Occidental 41 0 2 43 4.759 0 14 4.773
Vallès Oriental 59 8 48 115 3.898 2.338 396 6.632
Catalunya 2.825 353 2.029 5.207 286.949 231.781 15.847 534.577
Metropolità 989 46 137 1.172 122.068 27.715 1.102 150.885
Comarques Gironines 819 140 596 1.555 76.952 112.252 4.899 194.103
Camp de Tarragona 303 55 182 540 55.409 56.634 1.481 113.524
Terres de l'Ebre 90 16 106 212 4.846 6.338 853 12.037
Ponent 104 4 147 255 5.049 1.291 1.112 7.452
Comarques Centrals 175 36 488 699 6.010 10.201 3.750 19.961
Alt Pirineu i Aran 345 56 373 774 16.615 17.350 2.650 36.615
Barcelona 1.134 74 522 1.730 127.173 35.202 4.203 166.578
Girona 872 146 633 1.651 79.316 114.880 5.175 199.371
Lleida 426 62 586 1.074 20.205 18.727 4.135 43.067
Tarragona 393 71 288 752 60.255 62.972 2.334 125.561
Font: Idescat, a partir de les dades del Departament d'Empresa i Ocupació.
(..) Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible.

Darrera actualització: 10 de juny de 2013.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Càmping
Terreny degudament delimitat, dotat i condicionat, destinat a facilitar a les persones, de manera habitual i mitjançant el pagament d'un preu estipulat, un lloc per fer vida a l'aire lliure durant temps limitat, amb finalitats vacacionals o turístiques i utilitzant com a residència albergs mòbils, caravanes, tendes de campanya o altres elements similars fàcilment transportables. Es classifiquen en quatre categories: luxe, primera, segona i tercera.
Establiment hoteler
Establiment comercial d'utilització pública destinat a acollir persones que estan de pas en un lloc; ofereix, per un preu, allotjament col·lectiu amb o sense altres serveis complementaris. S'hi inclouen les modalitats d'hotel i pensió.
Pensió
Establiment que ofereix allotjament en habitacions amb serveis complementaris o sense, mitjançant un lloguer, però que, tant per la dimensió com per l'estructura, característiques i tipologia dels serveis, no arriba al nivell d'hotel. N'hi ha de tres categories, que s'identifiquen per estrelles d'argent. S'hi inclouen les fondes i els hostals.
Plaça de càmping
Espai que ocupa una persona en una tenda de campanya, alberg mòbil o caravana.
Plaça hotelera
Lloc que ocupa una persona en un establiment hoteler. El nombre de places equival al nombre de llits fixos de l'establiment. Els llits de matrimoni es compten com a dues places; els llits supletoris no es tenen en compte.
Turisme rural
Modalitat de turisme en allotjaments ubicats en el medi rural. Solen estar en contacte amb explotacions agràries i en edificis construïts amb anterioritat a 1950 d'acord amb l'arquitectura de la zona. Disposen d'aigua potable corrent, electricitat, calefacció, serveis higiènics i mobiliari adient. Es classifiquen en quatre grups: casa de poble compartida, casa de poble independent, masia i masoveria.

Aspectes metodològics

Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.

La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.

La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del 2015 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès.
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva.
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona.
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès.
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
  • Val d'Aran: Aran.

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".