Saltar al contingut principal

Allotjaments turístics. Establiments i places. Per tipus. Comarques i Aran, àmbits i províncies

Allotjaments turístics. Establiments i places. Per tipus. Comarques, àmbits i províncies 2012
Establiments Places
Establiments hotelers Càmpings Turisme rural Total Establiments hotelers Càmpings Turisme rural Total
Alt Camp 9 1 49 59 448 150 412 1.010
Alt Empordà 207 34 149 390 14.508 38.283 1.248 54.039
Alt Penedès 22 0 71 93 742 0 565 1.307
Alt Urgell 44 9 81 134 1.638 2.505 570 4.713
Alta Ribagorça 48 5 72 125 2.024 1.110 438 3.572
Anoia 13 1 60 74 689 90 381 1.160
Bages 32 3 86 121 1.348 481 630 2.459
Baix Camp 71 19 34 124 8.767 26.727 275 35.769
Baix Ebre 34 6 41 81 2.758 4.575 263 7.596
Baix Empordà 185 44 78 307 14.896 60.684 659 76.239
Baix Llobregat 89 2 1 92 9.829 3.042 4 12.875
Baix Penedès 39 4 15 58 4.506 4.374 117 8.997
Barcelonès 580 0 0 580 69.007 0 0 69.007
Berguedà 50 19 135 204 1.242 6.738 1.232 9.212
Cerdanya 64 7 52 123 2.912 4.524 363 7.799
Conca de Barberà 23 2 39 64 923 1.284 296 2.503
Garraf 63 6 4 73 5.382 8.526 48 13.956
Garrigues 9 0 10 19 253 0 74 327
Garrotxa 42 17 126 185 1.032 3.915 1.043 5.990
Gironès 50 2 44 96 2.946 738 380 4.064
Maresme 164 30 16 210 33.490 18.921 113 52.524
Montsià 32 5 30 67 1.585 2.400 301 4.286
Noguera 22 3 44 69 646 1.437 331 2.414
Osona 50 9 132 191 2.019 3.141 1.167 6.327
Pallars Jussà 20 5 60 85 712 1.794 476 2.982
Pallars Sobirà 60 21 98 179 2.864 7.674 684 11.222
Pla d'Urgell 8 0 14 22 227 0 138 365
Pla de l'Estany 13 4 90 107 346 2.016 762 3.124
Priorat 20 3 48 71 289 1.023 415 1.727
Ribera d'Ebre 15 2 14 31 450 333 102 885
Ripollès 63 13 119 195 2.119 4.263 872 7.254
Segarra 9 0 46 55 245 0 309 554
Segrià 33 1 8 42 2.963 111 57 3.131
Selva 257 25 53 335 43.172 23.586 462 67.220
Solsonès 25 5 104 134 701 2.307 660 3.668
Tarragonès 128 25 10 163 40.219 32.232 73 72.524
Terra Alta 16 3 22 41 584 561 191 1.336
Urgell 10 0 35 45 412 0 287 699
Val d'Aran 109 9 16 134 6.418 3.069 148 9.635
Vallès Occidental 49 0 3 52 5.792 0 28 5.820
Vallès Oriental 59 8 48 115 3.737 2.805 398 6.940
Catalunya 2.836 352 2.157 5.345 294.840 275.419 16.972 587.231
Metropolità 941 40 68 1.049 121.855 24.768 543 147.166
Comarques Gironines 817 139 659 1.615 79.019 133.485 5.426 217.930
Camp de Tarragona 251 50 180 481 50.646 61.416 1.471 113.533
Terres de l'Ebre 97 16 107 220 5.377 7.869 857 14.103
Ponent 91 4 157 252 4.746 1.548 1.196 7.490
Comarques Centrals 157 36 457 650 5.310 12.667 3.689 21.666
Alt Pirineu i Aran 345 56 379 780 16.568 20.676 2.679 39.923
Penedès 137 11 150 298 11.319 12.990 1.111 25.420
Barcelona 1.164 75 546 1.785 133.043 42.796 4.477 180.316
Girona 863 145 698 1.706 81.200 136.503 5.725 223.428
Lleida 422 62 611 1.095 20.068 22.461 4.325 46.854
Tarragona 387 70 302 759 60.529 73.659 2.445 136.633
Font: Idescat, a partir de les dades del Departament d'Empresa i Ocupació.

Darrera actualització: 2 de gener de 2014.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Càmping
Terreny degudament delimitat, dotat i condicionat, destinat a facilitar a les persones, de manera habitual i mitjançant el pagament d'un preu estipulat, un lloc per fer vida a l'aire lliure durant temps limitat, amb finalitats vacacionals o turístiques i utilitzant com a residència albergs mòbils, caravanes, tendes de campanya o altres elements similars fàcilment transportables. Es classifiquen en quatre categories: luxe, primera, segona i tercera.
Establiment hoteler
Establiment comercial d'utilització pública destinat a acollir persones que estan de pas en un lloc; ofereix, per un preu, allotjament col·lectiu amb o sense altres serveis complementaris. S'hi inclouen les modalitats d'hotel i pensió.
Pensió
Establiment que ofereix allotjament en habitacions amb serveis complementaris o sense, mitjançant un lloguer, però que, tant per la dimensió com per l'estructura, característiques i tipologia dels serveis, no arriba al nivell d'hotel. N'hi ha de tres categories, que s'identifiquen per estrelles d'argent. S'hi inclouen les fondes i els hostals.
Plaça de càmping
Espai que ocupa una persona en una tenda de campanya, alberg mòbil o caravana.
Plaça hotelera
Lloc que ocupa una persona en un establiment hoteler. El nombre de places equival al nombre de llits fixos de l'establiment. Els llits de matrimoni es compten com a dues places; els llits supletoris no es tenen en compte.
Turisme rural
Modalitat de turisme en allotjaments ubicats en el medi rural. Solen estar en contacte amb explotacions agràries i en edificis construïts amb anterioritat a 1950 d'acord amb l'arquitectura de la zona. Disposen d'aigua potable corrent, electricitat, calefacció, serveis higiènics i mobiliari adient. Es classifiquen en quatre grups: casa de poble compartida, casa de poble independent, masia i masoveria.

Aspectes metodològics

Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.

La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.

La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del 2015 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès.
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva.
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona.
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès.
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
  • Val d'Aran: Aran.

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".