Saltar al contingut principal

Allotjaments turístics. Establiments i places. Per tipus. Comarques i Aran, àmbits i províncies

Allotjaments turístics. Establiments i places. Per tipus. Comarques, àmbits i províncies 2014
Establiments Places
Establiments hotelers Càmpings Turisme rural Total Establiments hotelers Càmpings Turisme rural Total
Alt Camp 5 0 54 59 381 0 440 821
Alt Empordà 212 33 155 400 14.675 35.184 1.299 51.158
Alt Penedès 20 0 79 99 679 0 625 1.304
Alt Urgell 40 9 81 130 1.478 2.682 570 4.730
Alta Ribagorça 47 5 71 123 1.830 1.110 416 3.356
Anoia 12 1 64 77 650 90 406 1.146
Bages 33 3 87 123 1.576 504 652 2.732
Baix Camp 75 18 37 130 11.342 23.664 310 35.316
Baix Ebre 37 6 44 87 2.686 4.941 274 7.901
Baix Empordà 185 44 99 328 15.235 59.511 841 75.587
Baix Llobregat 83 2 1 86 10.003 3.042 4 13.049
Baix Penedès 35 4 17 56 4.374 4.374 148 8.896
Barcelonès 660 0 0 660 75.592 0 0 75.592
Berguedà 50 19 146 215 1.234 7.917 1.343 10.494
Cerdanya 62 7 54 123 3.137 4.524 376 8.037
Conca de Barberà 22 2 41 65 851 1.284 322 2.457
Garraf 63 6 4 73 5.467 8.526 48 14.041
Garrigues 9 0 9 18 253 0 64 317
Garrotxa 42 17 137 196 1.074 3.915 1.127 6.116
Gironès 51 2 48 101 3.005 738 394 4.137
Maresme 157 30 19 206 32.632 18.921 146 51.699
Montsià 31 5 31 67 1.540 2.400 296 4.236
Noguera 22 3 47 72 660 1.437 355 2.452
Osona 49 9 135 193 1.954 3.141 1.187 6.282
Pallars Jussà 18 5 58 81 698 1.794 459 2.951
Pallars Sobirà 60 21 98 179 2.847 7.674 683 11.204
Pla d'Urgell 7 0 15 22 217 0 143 360
Pla de l'Estany 15 3 98 116 401 1.812 808 3.021
Priorat 21 3 46 70 300 951 398 1.649
Ribera d'Ebre 14 2 14 30 409 333 108 850
Ripollès 60 14 137 211 2.210 4.809 1.000 8.019
Segarra 9 0 46 55 245 0 321 566
Segrià 32 1 9 42 2.984 111 65 3.160
Selva 249 25 64 338 43.101 23.232 576 66.909
Solsonès 23 5 113 141 651 2.307 736 3.694
Tarragonès 127 25 15 167 40.457 32.475 105 73.037
Terra Alta 16 3 21 40 571 561 180 1.312
Urgell 10 0 36 46 412 0 295 707
Val d'Aran 110 9 16 135 6.443 3.069 159 9.671
Vallès Occidental 51 0 3 54 6.012 0 28 6.040
Vallès Oriental 65 8 52 125 3.760 2.805 423 6.988
Catalunya 2.889 349 2.301 5.539 304.026 269.838 18.130 591.994
Metropolità 1.016 40 75 1.131 127.999 24.768 601 153.368
Comarques Gironines 814 138 738 1.690 79.701 129.201 6.045 214.947
Camp de Tarragona 250 48 193 491 53.331 58.374 1.575 113.280
Terres de l'Ebre 98 16 110 224 5.206 8.235 858 14.299
Ponent 89 4 162 255 4.771 1.548 1.243 7.562
Comarques Centrals 155 36 481 672 5.415 13.869 3.918 23.202
Alt Pirineu i Aran 337 56 378 771 16.433 20.853 2.663 39.949
Penedès 130 11 164 305 11.170 12.990 1.227 25.387
Barcelona 1.236 75 583 1.894 139.328 43.998 4.797 188.123
Girona 857 144 775 1.776 82.094 132.219 6.324 220.637
Lleida 413 62 623 1.098 19.693 22.638 4.428 46.759
Tarragona 383 68 320 771 62.911 70.983 2.581 136.475
Font: Idescat, a partir de les dades del Departament d'Empresa i Ocupació.

Darrera actualització: 15 d'abril de 2015.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Càmping
Terreny degudament delimitat, dotat i condicionat, destinat a facilitar a les persones, de manera habitual i mitjançant el pagament d'un preu estipulat, un lloc per fer vida a l'aire lliure durant temps limitat, amb finalitats vacacionals o turístiques i utilitzant com a residència albergs mòbils, caravanes, tendes de campanya o altres elements similars fàcilment transportables. Es classifiquen en quatre categories: luxe, primera, segona i tercera.
Establiment hoteler
Establiment comercial d'utilització pública destinat a acollir persones que estan de pas en un lloc; ofereix, per un preu, allotjament col·lectiu amb o sense altres serveis complementaris. S'hi inclouen les modalitats d'hotel i pensió.
Pensió
Establiment que ofereix allotjament en habitacions amb serveis complementaris o sense, mitjançant un lloguer, però que, tant per la dimensió com per l'estructura, característiques i tipologia dels serveis, no arriba al nivell d'hotel. N'hi ha de tres categories, que s'identifiquen per estrelles d'argent. S'hi inclouen les fondes i els hostals.
Plaça de càmping
Espai que ocupa una persona en una tenda de campanya, alberg mòbil o caravana.
Plaça hotelera
Lloc que ocupa una persona en un establiment hoteler. El nombre de places equival al nombre de llits fixos de l'establiment. Els llits de matrimoni es compten com a dues places; els llits supletoris no es tenen en compte.
Turisme rural
Modalitat de turisme en allotjaments ubicats en el medi rural. Solen estar en contacte amb explotacions agràries i en edificis construïts amb anterioritat a 1950 d'acord amb l'arquitectura de la zona. Disposen d'aigua potable corrent, electricitat, calefacció, serveis higiènics i mobiliari adient. Es classifiquen en quatre grups: casa de poble compartida, casa de poble independent, masia i masoveria.

Aspectes metodològics

Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.

La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.

La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del 2015 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès.
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva.
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona.
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès.
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
  • Val d'Aran: Aran.

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".