Saltar al contingut principal

Allotjaments turístics. Establiments i places. Per tipus. Comarques i Aran, àmbits i províncies

Allotjaments turístics. Establiments i places. Per tipus. Comarques i Aran, àmbits i províncies 2015
Establiments Places
Establiments hotelers Càmpings Turisme rural Total Establiments hotelers Càmpings Turisme rural Total
Alt Camp 6 1 56 63 408 159 455 1.022
Alt Empordà 215 33 155 403 15.053 35.184 1.311 51.548
Alt Penedès 21 0 82 103 676 0 659 1.335
Alt Urgell 41 8 87 136 1.486 2.625 613 4.724
Alta Ribagorça 47 5 71 123 1.832 1.110 416 3.358
Anoia 12 1 75 88 650 90 462 1.202
Aran 108 9 16 133 6.429 3.069 159 9.657
Bages 28 3 68 99 1.252 504 483 2.239
Baix Camp 72 18 37 127 11.308 23.664 322 35.294
Baix Ebre 35 4 45 84 2.626 4.119 289 7.034
Baix Empordà 190 44 103 337 15.460 59.511 897 75.868
Baix Llobregat 83 2 1 86 10.076 3.042 4 13.122
Baix Penedès 34 4 16 54 4.377 4.374 135 8.886
Barcelonès 704 0 0 704 77.525 0 0 77.525
Berguedà 53 19 157 229 1.301 7.992 1.440 10.733
Cerdanya 57 7 55 119 3.007 4.524 385 7.916
Conca de Barberà 21 2 40 63 841 1.284 320 2.445
Garraf 64 6 4 74 5.428 8.526 47 14.001
Garrigues 9 0 9 18 253 0 74 327
Garrotxa 44 17 134 195 1.152 3.993 1.097 6.242
Gironès 50 2 48 100 2.931 738 407 4.076
Maresme 157 30 20 207 32.722 18.921 152 51.795
Moianès 7 1 26 34 137 390 227 754
Montsià 31 5 32 68 1.540 2.400 300 4.240
Noguera 22 3 52 77 645 1.464 406 2.515
Osona 46 9 127 182 1.861 3.141 1.144 6.146
Pallars Jussà 19 5 60 84 726 1.794 462 2.982
Pallars Sobirà 60 21 103 184 2.847 7.674 717 11.238
Pla d'Urgell 7 0 16 23 217 0 151 368
Pla de l'Estany 15 3 102 120 390 1.812 816 3.018
Priorat 20 3 44 67 279 951 380 1.610
Ribera d'Ebre 14 2 15 31 402 333 110 845
Ripollès 62 14 139 215 2.224 4.809 1.019 8.052
Segarra 10 0 52 62 270 0 385 655
Segrià 32 1 7 40 2.984 111 56 3.151
Selva 246 26 66 338 42.659 22.632 614 65.905
Solsonès 24 5 124 153 669 2.307 820 3.796
Tarragonès 131 25 16 172 41.156 32.619 111 73.886
Terra Alta 16 3 20 39 578 561 167 1.306
Urgell 10 0 36 46 406 0 296 702
Vallès Occidental 51 0 3 54 6.034 0 28 6.062
Vallès Oriental 67 7 48 122 3.874 2.415 401 6.690
Catalunya 2.941 348 2.367 5.656 306.691 268.842 18.737 594.270
Metropolità 1.064 40 78 1.182 130.253 24.768 641 155.662
Comarques Gironines 822 139 747 1.708 79.869 128.679 6.161 214.709
Camp de Tarragona 250 49 193 492 53.992 58.677 1.588 114.257
Terres de l'Ebre 96 14 112 222 5.146 7.413 866 13.425
Ponent 90 4 172 266 4.775 1.575 1.368 7.718
Comarques Centrals 159 36 533 728 5.240 13.944 4.279 23.463
Alt Pirineu i Aran 332 55 392 779 16.327 20.796 2.752 39.875
Penedès 128 11 140 279 11.089 12.990 1.082 25.161
Barcelona 1.286 75 603 1.964 141.305 44.073 4.968 190.346
Girona 860 145 785 1.790 82.138 131.697 6.453 220.288
Lleida 415 61 658 1.134 19.733 22.608 4.727 47.068
Tarragona 380 67 321 768 63.515 70.464 2.589 136.568
Font: Idescat, a partir de les dades del Departament d'Empresa i Coneixement.

Darrera actualització: 1 de juny de 2016.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Càmping
Terreny degudament delimitat, dotat i condicionat, destinat a facilitar a les persones, de manera habitual i mitjançant el pagament d'un preu estipulat, un lloc per fer vida a l'aire lliure durant temps limitat, amb finalitats vacacionals o turístiques i utilitzant com a residència albergs mòbils, caravanes, tendes de campanya o altres elements similars fàcilment transportables. Es classifiquen en quatre categories: luxe, primera, segona i tercera.
Establiment hoteler
Establiment comercial d'utilització pública destinat a acollir persones que estan de pas en un lloc; ofereix, per un preu, allotjament col·lectiu amb o sense altres serveis complementaris. S'hi inclouen les modalitats d'hotel i pensió.
Pensió
Establiment que ofereix allotjament en habitacions amb serveis complementaris o sense, mitjançant un lloguer, però que, tant per la dimensió com per l'estructura, característiques i tipologia dels serveis, no arriba al nivell d'hotel. N'hi ha de tres categories, que s'identifiquen per estrelles d'argent. S'hi inclouen les fondes i els hostals.
Plaça de càmping
Espai que ocupa una persona en una tenda de campanya, alberg mòbil o caravana.
Plaça hotelera
Lloc que ocupa una persona en un establiment hoteler. El nombre de places equival al nombre de llits fixos de l'establiment. Els llits de matrimoni es compten com a dues places; els llits supletoris no es tenen en compte.
Turisme rural
Modalitat de turisme en allotjaments ubicats en el medi rural. Solen estar en contacte amb explotacions agràries i en edificis construïts amb anterioritat a 1950 d'acord amb l'arquitectura de la zona. Disposen d'aigua potable corrent, electricitat, calefacció, serveis higiènics i mobiliari adient. Es classifiquen en quatre grups: casa de poble compartida, casa de poble independent, masia i masoveria.

Aspectes metodològics

Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.

La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.

La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del 2015 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès.
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva.
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona.
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès.
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
  • Val d'Aran: Aran.

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".