Saltar al contingut principal

Allotjaments turístics. Establiments i places. Per tipus. Comarques i Aran, àmbits i províncies

Allotjaments turístics. Establiments i places. Per tipus. Comarques i Aran, àmbits i províncies 2018
Establiments Places
Establiments hotelers Càmpings Turisme rural Total Establiments hotelers Càmpings Turisme rural Total
Alt Camp 6 0 58 64 408 0 469 877
Alt Empordà 231 33 156 420 14.673 35.322 1.320 51.315
Alt Penedès 22 0 92 114 710 0 742 1.452
Alt Urgell 42 8 88 138 1.448 2.625 594 4.667
Alta Ribagorça 45 5 72 122 1.796 1.080 413 3.289
Anoia 14 1 80 95 695 90 472 1.257
Aran 112 9 18 139 6.905 3.069 183 10.157
Bages 28 3 67 98 1.073 504 490 2.067
Baix Camp 70 18 36 124 11.770 23.664 323 35.757
Baix Ebre 34 4 51 89 2.495 4.119 319 6.933
Baix Empordà 200 45 116 361 15.639 61.965 984 78.588
Baix Llobregat 84 2 3 89 10.452 3.042 29 13.523
Baix Penedès 34 4 16 54 4.390 4.200 144 8.734
Barcelonès 755 0 0 755 83.071 0 0 83.071
Berguedà 51 19 154 224 1.235 7.992 1.455 10.682
Cerdanya 61 7 60 128 3.209 4.524 437 8.170
Conca de Barberà 20 2 41 63 791 1.284 328 2.403
Garraf 66 6 4 76 5.477 8.526 47 14.050
Garrigues 7 0 8 15 90 0 66 156
Garrotxa 46 17 134 197 1.183 3.966 1.103 6.252
Gironès 55 2 65 122 3.032 738 518 4.288
Maresme 158 30 20 208 32.856 18.876 161 51.893
Moianès 8 1 29 38 147 390 244 781
Montsià 32 5 32 69 1.544 2.400 295 4.239
Noguera 22 3 52 77 646 1.455 406 2.507
Osona 49 9 140 198 1.940 3.141 1.230 6.311
Pallars Jussà 18 5 62 85 707 1.794 503 3.004
Pallars Sobirà 59 21 101 181 2.834 7.674 695 11.203
Pla d'Urgell 7 0 13 20 217 0 130 347
Pla de l'Estany 14 3 109 126 393 1.623 882 2.898
Priorat 21 3 46 70 309 951 402 1.662
Ribera d'Ebre 14 2 19 35 402 333 141 876
Ripollès 65 14 145 224 2.396 4.824 1.027 8.247
Segarra 10 0 47 57 265 0 360 625
Segrià 32 1 7 40 2.814 111 61 2.986
Selva 250 27 67 344 42.927 23.019 640 66.586
Solsonès 26 6 124 156 705 2.319 843 3.867
Tarragonès 130 25 13 168 41.134 32.988 87 74.209
Terra Alta 16 3 24 43 578 561 195 1.334
Urgell 9 0 33 42 383 0 282 665
Vallès Occidental 50 0 3 53 6.176 0 30 6.206
Vallès Oriental 67 8 60 135 3.873 2.739 477 7.089
Catalunya 3.040 351 2.465 5.856 313.788 271.908 19.527 605.223
Metropolità 1.116 41 92 1.249 136.450 25.047 753 162.250
Comarques Gironines 861 141 792 1.794 80.243 131.457 6.474 218.174
Camp de Tarragona 247 48 194 489 54.412 58.887 1.609 114.908
Terres de l'Ebre 96 14 126 236 5.019 7.413 950 13.382
Ponent 87 4 160 251 4.415 1.566 1.305 7.286
Comarques Centrals 163 37 545 745 5.120 13.956 4.421 23.497
Alt Pirineu i Aran 337 55 401 793 16.899 20.766 2.825 40.490
Penedès 133 11 155 299 11.230 12.816 1.190 25.236
Barcelona 1.344 76 644 2.064 147.410 44.352 5.298 197.060
Girona 904 147 834 1.885 82.778 134.475 6.818 224.071
Lleida 415 62 651 1.128 19.779 22.581 4.708 47.068
Tarragona 377 66 336 779 63.821 70.500 2.703 137.024
Font: Idescat, a partir de les dades del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Darrera actualització: 9 de juliol de 2019.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Càmping
Terreny degudament delimitat, dotat i condicionat, destinat a facilitar a les persones, de manera habitual i mitjançant el pagament d'un preu estipulat, un lloc per fer vida a l'aire lliure durant temps limitat, amb finalitats vacacionals o turístiques i utilitzant com a residència albergs mòbils, caravanes, tendes de campanya o altres elements similars fàcilment transportables. Es classifiquen en quatre categories: luxe, primera, segona i tercera.
Establiment hoteler
Establiment comercial d'utilització pública destinat a acollir persones que estan de pas en un lloc; ofereix, per un preu, allotjament col·lectiu amb o sense altres serveis complementaris. S'hi inclouen les modalitats d'hotel i pensió.
Pensió
Establiment que ofereix allotjament en habitacions amb serveis complementaris o sense, mitjançant un lloguer, però que, tant per la dimensió com per l'estructura, característiques i tipologia dels serveis, no arriba al nivell d'hotel. N'hi ha de tres categories, que s'identifiquen per estrelles d'argent. S'hi inclouen les fondes i els hostals.
Plaça de càmping
Espai que ocupa una persona en una tenda de campanya, alberg mòbil o caravana.
Plaça hotelera
Lloc que ocupa una persona en un establiment hoteler. El nombre de places equival al nombre de llits fixos de l'establiment. Els llits de matrimoni es compten com a dues places; els llits supletoris no es tenen en compte.
Turisme rural
Modalitat de turisme en allotjaments ubicats en el medi rural. Solen estar en contacte amb explotacions agràries i en edificis construïts amb anterioritat a 1950 d'acord amb l'arquitectura de la zona. Disposen d'aigua potable corrent, electricitat, calefacció, serveis higiènics i mobiliari adient. Es classifiquen en quatre grups: casa de poble compartida, casa de poble independent, masia i masoveria.

Aspectes metodològics

Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.

La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.

La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del 2015 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès.
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva.
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona.
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès.
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
  • Val d'Aran: Aran.

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".