Saltar al contingut principal

Allotjaments turístics. Establiments i places. Per tipus. Comarques i Aran, àmbits i províncies

Allotjaments turístics. Establiments i places. Per tipus. Comarques i Aran, àmbits i províncies 2020
Establiments Places
Establiments hotelers Càmpings Turisme rural Total Establiments hotelers Càmpings Turisme rural Total
Alt Camp 6 0 58 64 408 0 484 892
Alt Empordà 229 33 152 414 14.932 31.187 1.309 47.428
Alt Penedès 24 0 94 118 748 0 768 1.516
Alt Urgell 42 8 95 145 1.485 2.625 638 4.748
Alta Ribagorça 46 5 73 124 1.804 1.080 425 3.309
Anoia 15 1 83 99 709 90 497 1.296
Aran 112 9 18 139 6.491 3.069 183 9.743
Bages 28 3 73 104 1.091 504 559 2.154
Baix Camp 70 17 41 128 11.819 22.629 362 34.810
Baix Ebre 35 4 50 89 2.847 4.119 316 7.282
Baix Empordà 205 43 111 359 15.745 59.318 967 76.030
Baix Llobregat 86 2 3 91 10.822 3.042 29 13.893
Baix Penedès 34 4 16 54 4.390 4.200 145 8.735
Barcelonès 772 0 0 772 85.941 0 0 85.941
Berguedà 48 19 161 228 1.075 8.046 1.540 10.661
Cerdanya 61 7 63 131 3.234 4.524 470 8.228
Conca de Barberà 20 2 43 65 791 1.284 344 2.419
Garraf 67 6 4 77 5.489 8.526 47 14.062
Garrigues 7 0 8 15 92 0 65 157
Garrotxa 46 18 138 202 1.183 3.990 1.162 6.335
Gironès 58 3 64 125 3.084 738 516 4.338
Maresme 161 30 24 215 32.654 18.876 197 51.727
Moianès 8 1 29 38 147 390 237 774
Montsià 33 5 31 69 1.554 2.400 291 4.245
Noguera 24 3 58 85 651 1.455 493 2.599
Osona 50 9 142 201 1.960 3.141 1.274 6.375
Pallars Jussà 18 5 60 83 707 1.794 503 3.004
Pallars Sobirà 59 22 100 181 2.834 7.842 687 11.363
Pla d'Urgell 7 0 12 19 217 0 115 332
Pla de l'Estany 15 3 107 125 403 1.623 879 2.905
Priorat 22 3 47 72 361 951 410 1.722
Ribera d'Ebre 16 2 25 43 434 333 165 932
Ripollès 67 14 145 226 2.471 4.947 1.031 8.449
Segarra 9 0 48 57 251 0 377 628
Segrià 32 1 8 41 2.848 111 68 3.027
Selva 249 27 66 342 43.627 20.905 647 65.179
Solsonès 25 6 126 157 695 2.319 853 3.867
Tarragonès 130 25 13 168 41.679 32.988 87 74.754
Terra Alta 17 3 30 50 590 561 254 1.405
Urgell 9 0 33 42 383 0 282 665
Vallès Occidental 54 0 3 57 6.435 0 30 6.465
Vallès Oriental 67 8 59 134 3.873 2.739 484 7.096
Catalunya 3.083 351 2.514 5.948 318.954 262.346 20.190 601.490
Metropolità 1.142 41 95 1.278 139.747 25.047 796 165.590
Comarques Gironines 869 141 783 1.793 81.445 122.708 6.511 210.664
Camp de Tarragona 248 47 202 497 55.058 57.852 1.687 114.597
Terres de l'Ebre 101 14 136 251 5.425 7.413 1.026 13.864
Ponent 88 4 167 259 4.442 1.566 1.400 7.408
Comarques Centrals 160 37 563 760 4.988 14.010 4.637 23.635
Alt Pirineu i Aran 338 56 409 803 16.555 20.934 2.906 40.395
Penedès 137 11 159 307 11.294 12.816 1.227 25.337
Barcelona 1.372 76 666 2.114 150.649 44.406 5.576 200.631
Girona 912 147 829 1.888 84.005 125.726 6.882 216.613
Lleida 416 63 665 1.144 19.427 22.749 4.874 47.050
Tarragona 383 65 354 802 64.873 69.465 2.858 137.196
Font: Idescat, a partir de les dades del Departament d'Empresa i Treball.

Darrera actualització: 2 de juliol de 2021.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Càmping
Terreny degudament delimitat, dotat i condicionat, destinat a facilitar a les persones, de manera habitual i mitjançant el pagament d'un preu estipulat, un lloc per fer vida a l'aire lliure durant temps limitat, amb finalitats vacacionals o turístiques i utilitzant com a residència albergs mòbils, caravanes, tendes de campanya o altres elements similars fàcilment transportables. Es classifiquen en quatre categories: luxe, primera, segona i tercera.
Establiment hoteler
Establiment comercial d'utilització pública destinat a acollir persones que estan de pas en un lloc; ofereix, per un preu, allotjament col·lectiu amb o sense altres serveis complementaris. S'hi inclouen les modalitats d'hotel i pensió.
Pensió
Establiment que ofereix allotjament en habitacions amb serveis complementaris o sense, mitjançant un lloguer, però que, tant per la dimensió com per l'estructura, característiques i tipologia dels serveis, no arriba al nivell d'hotel. N'hi ha de tres categories, que s'identifiquen per estrelles d'argent. S'hi inclouen les fondes i els hostals.
Plaça de càmping
Espai que ocupa una persona en una tenda de campanya, alberg mòbil o caravana.
Plaça hotelera
Lloc que ocupa una persona en un establiment hoteler. El nombre de places equival al nombre de llits fixos de l'establiment. Els llits de matrimoni es compten com a dues places; els llits supletoris no es tenen en compte.
Turisme rural
Modalitat de turisme en allotjaments ubicats en el medi rural. Solen estar en contacte amb explotacions agràries i en edificis construïts amb anterioritat a 1950 d'acord amb l'arquitectura de la zona. Disposen d'aigua potable corrent, electricitat, calefacció, serveis higiènics i mobiliari adient. Es classifiquen en quatre grups: casa de poble compartida, casa de poble independent, masia i masoveria.

Aspectes metodològics

Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.

La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.

La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del 2015 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès.
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva.
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona.
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès.
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
  • Val d'Aran: Aran.

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".