Saltar al contingut principal

Establiments hotelers. Per categories. Marques turístiques

Establiments hotelers. Establiments i places. Per categories. Marques turístiques 2014
Hotels
Gran luxe 5 estrelles 4 estrelles superior 4 estrelles 3 estrelles 2 estrelles 1 estrella Total Hostals i pensions Total
Establiments 18 34 63 463 642 342 297 1.859 1.030 2.889
Barcelona 16 13 22 145 120 41 42 399 261 660
Catalunya Central 0 0 1 32 53 25 16 127 83 210
Costa Brava 1 9 16 122 163 95 83 489 223 712
Costa Daurada 0 3 7 64 82 34 32 222 63 285
Costa Barcelona 0 2 15 49 93 40 32 231 92 323
Pirineus 1 1 2 19 80 59 53 215 187 402
Terres de l'Ebre 0 1 0 11 19 16 10 57 41 98
Terres de Lleida 0 1 0 7 12 14 18 52 37 89
Val d'Aran 0 4 0 14 20 18 11 67 43 110
Places 5.999 7.113 21.038 105.492 100.007 23.096 14.940 277.685 26.341 304.026
Barcelona 5.833 4.018 6.616 31.772 15.101 3.760 2.437 69.537 6.055 75.592
Catalunya Central 0 0 22 4.877 5.180 1.617 583 12.279 1.673 13.952
Costa Brava 144 1.151 3.666 23.796 27.399 7.168 5.930 69.254 7.163 76.417
Costa Daurada 0 634 4.330 25.743 22.747 1.618 980 56.052 1.653 57.705
Costa Barcelona 0 544 6.201 13.191 21.198 3.425 1.531 46.090 2.691 48.781
Pirineus 22 76 203 1.496 4.751 2.683 1.800 11.031 4.128 15.159
Terres de l'Ebre 0 18 0 1.833 1.374 696 414 4.335 871 5.206
Terres de Lleida 0 80 0 1.003 801 988 879 3.751 1.020 4.771
Val d'Aran 0 592 0 1.781 1.456 1.141 386 5.356 1.087 6.443
Font: Idescat, a partir de les dades del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Darrera actualització: 7 de juny de 2017.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Establiment hoteler
Establiment comercial d'utilització pública destinat a acollir persones que estan de pas en un lloc; ofereix, per un preu, allotjament col·lectiu amb o sense altres serveis complementaris. S'hi inclouen les modalitats d'hotel i pensió.
Pensió
Establiment que ofereix allotjament en habitacions amb serveis complementaris o sense, mitjançant un lloguer, però que, tant per la dimensió com per l'estructura, característiques i tipologia dels serveis, no arriba al nivell d'hotel. N'hi ha de tres categories, que s'identifiquen per estrelles d'argent. S'hi inclouen les fondes i els hostals.
Plaça hotelera
Lloc que ocupa una persona en un establiment hoteler. El nombre de places equival al nombre de llits fixos de l'establiment. Els llits de matrimoni es compten com a dues places; els llits supletoris no es tenen en compte.

Aspectes metodològics

Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.

La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.

La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del 2015 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès.
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva.
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona.
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès.
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
  • Val d'Aran: Aran.

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".