Saltar al contingut principal

Establiments hotelers. Per categories. Marques turístiques

Establiments hotelers. Establiments i places. Per categories. Marques turístiques 2018
Hotels
Gran luxe 5 estrelles 4 estrelles superior 4 estrelles 3 estrelles 2 estrelles 1 estrella Total Hostals i pensions Total
Establiments 26 44 95 532 644 343 306 1.990 1.050 3.040
Barcelona 21 19 35 159 124 51 48 457 298 755
Paisatges Barcelona 0 0 1 14 22 8 7 52 47 99
Costa Brava 2 12 24 145 173 92 84 532 218 750
Costa Daurada 1 3 10 72 72 32 31 221 60 281
Costa Barcelona 0 5 21 83 115 56 39 319 128 447
Pirineus 1 0 4 23 87 55 59 229 184 413
Terres de l'Ebre 0 1 0 13 17 17 9 57 39 96
Terres de Lleida 0 1 0 8 12 13 18 52 35 87
Val d'Aran 1 3 0 15 22 19 11 71 41 112
Places 7.420 8.756 27.628 122.012 85.140 21.776 14.900 287.632 26.156 313.788
Barcelona 6.558 5.461 9.292 32.795 14.479 4.458 3.310 76.353 6.718 83.071
Paisatges Barcelona 0 0 52 1.284 1.062 265 199 2.862 993 3.855
Costa Brava 288 1.637 5.159 28.682 22.487 6.300 5.217 69.770 6.894 76.664
Costa Daurada 286 410 5.307 31.717 17.287 1.274 956 57.237 1.565 58.802
Costa Barcelona 0 736 7.497 20.485 21.675 4.243 1.704 56.340 3.204 59.544
Pirineus 22 0 321 1.724 4.984 2.600 1.883 11.534 3.979 15.513
Terres de l'Ebre 0 36 0 2.095 955 732 373 4.191 828 5.019
Terres de Lleida 0 80 0 1.109 667 755 872 3.483 932 4.415
Val d'Aran 266 396 0 2.121 1.544 1.149 386 5.862 1.043 6.905
Font: Idescat, a partir de les dades del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Darrera actualització: 7 de juny de 2019.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Establiment hoteler
Establiment comercial d'utilització pública destinat a acollir persones que estan de pas en un lloc; ofereix, per un preu, allotjament col·lectiu amb o sense altres serveis complementaris. S'hi inclouen les modalitats d'hotel i pensió.
Pensió
Establiment que ofereix allotjament en habitacions amb serveis complementaris o sense, mitjançant un lloguer, però que, tant per la dimensió com per l'estructura, característiques i tipologia dels serveis, no arriba al nivell d'hotel. N'hi ha de tres categories, que s'identifiquen per estrelles d'argent. S'hi inclouen les fondes i els hostals.
Plaça hotelera
Lloc que ocupa una persona en un establiment hoteler. El nombre de places equival al nombre de llits fixos de l'establiment. Els llits de matrimoni es compten com a dues places; els llits supletoris no es tenen en compte.

Aspectes metodològics

Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.

La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.

La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del 2015 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès.
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva.
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona.
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès.
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
  • Val d'Aran: Aran.

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".