Saltar al contingut principal

Establiments hotelers. Per categories. Marques turístiques

Establiments hotelers. Establiments i places. Per categories. Marques turístiques 2020
Hotels
1 estrella 2 estrelles 3 estrelles 4 estrelles 4 estrelles superior 5 estrelles Gran luxe Total Hostals i pensions Total
Establiments 313 351 639 546 106 47 26 2.028 1.055 3.083
Barcelona 51 54 128 159 37 20 21 470 302 772
Paisatges Barcelona 7 8 22 15 1 0 0 53 48 101
Costa Brava 83 91 171 149 30 12 2 538 218 756
Costa Daurada 31 31 72 73 11 4 1 223 59 282
Costa Barcelona 41 57 112 87 23 6 0 326 133 459
Pirineus 60 56 85 26 4 0 1 232 180 412
Terres de l'Ebre 10 20 17 13 0 1 0 61 40 101
Terres de Lleida 19 13 12 8 0 1 0 53 35 88
Val d'Aran 11 21 20 16 0 3 1 72 40 112
Places 15.520 22.409 82.340 125.995 29.698 9.404 7.445 292.811 26.143 318.954
Barcelona 3.955 5.107 15.089 32.957 9.804 5.737 6.558 79.207 6.734 85.941
Paisatges Barcelona 199 271 1.062 1.310 52 0 0 2.894 1.013 3.907
Costa Brava 5.068 6.417 22.289 29.461 5.881 1.555 288 70.959 6.832 77.791
Costa Daurada 956 1.256 16.202 33.146 5.595 462 286 57.903 1.545 59.448
Costa Barcelona 1.804 4.275 19.752 21.724 8.045 1.138 0 56.738 3.283 60.021
Pirineus 1.891 2.391 4.840 2.038 321 0 47 11.528 3.960 15.488
Terres de l'Ebre 385 768 1.295 2.095 0 36 0 4.579 846 5.425
Terres de Lleida 876 755 667 1.143 0 80 0 3.521 921 4.442
Val d'Aran 386 1.169 1.144 2.121 0 396 266 5.482 1.009 6.491
Font: Idescat, a partir de les dades del Departament d'Empresa i Treball.

Darrera actualització: 2 de juliol de 2021.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Establiment hoteler
Establiment comercial d'utilització pública destinat a acollir persones que estan de pas en un lloc; ofereix, per un preu, allotjament col·lectiu amb o sense altres serveis complementaris. S'hi inclouen les modalitats d'hotel i pensió.
Pensió
Establiment que ofereix allotjament en habitacions amb serveis complementaris o sense, mitjançant un lloguer, però que, tant per la dimensió com per l'estructura, característiques i tipologia dels serveis, no arriba al nivell d'hotel. N'hi ha de tres categories, que s'identifiquen per estrelles d'argent. S'hi inclouen les fondes i els hostals.
Plaça hotelera
Lloc que ocupa una persona en un establiment hoteler. El nombre de places equival al nombre de llits fixos de l'establiment. Els llits de matrimoni es compten com a dues places; els llits supletoris no es tenen en compte.

Aspectes metodològics

Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.

La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.

La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del 2015 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès.
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva.
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona.
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès.
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
  • Val d'Aran: Aran.

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".