Saltar al contingut principal

Establiments hotelers. Per tipus. Comarques i Aran, i províncies

Establiments hotelers. Establiments i places. Per tipus. Comarques, àmbits i províncies 2000
Establiments Places
Hotels Pensions Total Hotels Pensions Total
Alt Camp 2 5 7 181 103 284
Alt Empordà 93 117 210 11.162 3.846 15.008
Alt Penedès 5 10 15 398 205 603
Alt Urgell 12 23 35 755 645 1.400
Alta Ribagorça 10 24 34 731 982 1.713
Anoia 4 12 16 240 436 676
Bages 6 26 32 511 529 1.040
Baix Camp 37 28 65 6.931 767 7.698
Baix Ebre 13 11 24 1.015 183 1.198
Baix Empordà 111 87 198 12.275 2.887 15.162
Baix Llobregat 26 36 62 2.474 807 3.281
Baix Penedès 20 21 41 3.136 478 3.614
Barcelonès 174 248 422 28.779 6.471 35.250
Berguedà 11 35 46 335 776 1.111
Cerdanya 27 26 53 1.782 835 2.617
Conca de Barberà 7 10 17 481 167 648
Garraf 41 19 60 3.998 529 4.527
Garrigues 1 2 3 10 26 36
Garrotxa 8 21 29 354 528 882
Gironès 12 28 40 1.115 503 1.618
Maresme 109 83 192 30.301 3.751 34.052
Montsià 11 17 28 1.543 376 1.919
Noguera 3 16 19 149 362 511
Osona 17 31 48 929 766 1.695
Pallars Jussà 6 12 18 331 337 668
Pallars Sobirà 26 33 59 1.845 966 2.811
Pla d'Urgell 3 3 6 132 37 169
Pla de l'Estany 3 12 15 139 292 431
Priorat 1 11 12 36 138 174
Ribera d'Ebre 1 9 10 34 281 315
Ripollès 19 44 63 1.034 1.104 2.138
Segarra 1 6 7 37 146 183
Segrià 18 23 41 1.941 790 2.731
Selva 174 150 324 38.883 6.363 45.246
Solsonès 4 12 16 223 321 544
Tarragonès 73 40 113 28.327 1.476 29.803
Terra Alta 2 5 7 172 92 264
Urgell 4 6 10 151 105 256
Val d'Aran 46 38 84 3.627 1.030 4.657
Vallès Occidental 13 19 32 2.498 333 2.831
Vallès Oriental 23 22 45 1.700 597 2.297
Catalunya 1.177 1.381 2.558 190.695 41.366 232.061
Metropolità 391 437 828 70.148 12.693 82.841
Comarques Gironines 420 459 879 64.962 15.523 80.485
Camp de Tarragona 140 115 255 39.092 3.129 42.221
Terres de l'Ebre 27 42 69 2.764 932 3.696
Ponent 130 186 316 9.709 5.426 15.135
Comarques Centrals 69 142 211 4.020 3.663 7.683
Barcelona 426 535 961 72.084 14.975 87.059
Girona 443 478 921 66.219 16.209 82.428
Lleida 141 211 352 10.536 6.121 16.657
Tarragona 167 157 324 41.856 4.061 45.917
Font: Idescat, a partir del Departament d'Empresa i Ocupació.

Darrera actualització: 10 de juny de 2013.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Establiment hoteler
Establiment comercial d'utilització pública destinat a acollir persones que estan de pas en un lloc; ofereix, per un preu, allotjament col·lectiu amb o sense altres serveis complementaris. S'hi inclouen les modalitats d'hotel i pensió.
Pensió
Establiment que ofereix allotjament en habitacions amb serveis complementaris o sense, mitjançant un lloguer, però que, tant per la dimensió com per l'estructura, característiques i tipologia dels serveis, no arriba al nivell d'hotel. N'hi ha de tres categories, que s'identifiquen per estrelles d'argent. S'hi inclouen les fondes i els hostals.
Plaça hotelera
Lloc que ocupa una persona en un establiment hoteler. El nombre de places equival al nombre de llits fixos de l'establiment. Els llits de matrimoni es compten com a dues places; els llits supletoris no es tenen en compte.

Aspectes metodològics

Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.

La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.

La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del 2015 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès.
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva.
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona.
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès.
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
  • Val d'Aran: Aran.

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

Podeu obtenir més informació d'aquesta estadística consultant la metodologia.