Saltar al contingut principal

Establiments hotelers. Per tipus. Comarques i Aran, i províncies

Establiments hotelers. Establiments i places. Per tipus. Comarques, àmbits i províncies 2001
Establiments Places
Hotels Pensions Total Hotels Pensions Total
Alt Camp 2 5 7 181 103 284
Alt Empordà 95 111 206 11.344 3.759 15.103
Alt Penedès 5 10 15 398 215 613
Alt Urgell 14 21 35 835 566 1.401
Alta Ribagorça 11 26 37 763 1.005 1.768
Anoia 4 13 17 240 441 681
Bages 7 26 33 564 532 1.096
Baix Camp 37 31 68 6.975 822 7.797
Baix Ebre 15 11 26 1.125 183 1.308
Baix Empordà 113 83 196 12.835 2.726 15.561
Baix Llobregat 29 34 63 2.741 757 3.498
Baix Penedès 21 22 43 3.213 502 3.715
Barcelonès 182 246 428 30.020 6.319 36.339
Berguedà 11 34 45 335 730 1.065
Cerdanya 28 26 54 1.684 823 2.507
Conca de Barberà 9 9 18 554 151 705
Garraf 41 19 60 3.998 529 4.527
Garrigues 1 2 3 10 26 36
Garrotxa 8 21 29 354 490 844
Gironès 12 28 40 1.116 503 1.619
Maresme 108 83 191 30.602 3.707 34.309
Montsià 11 16 27 1.543 358 1.901
Noguera 4 16 20 234 362 596
Osona 18 30 48 996 752 1.748
Pallars Jussà 9 10 19 436 265 701
Pallars Sobirà 26 34 60 1.859 971 2.830
Pla d'Urgell 3 12 15 139 290 429
Pla de l'Estany 3 3 6 132 37 169
Priorat 1 11 12 36 138 174
Ribera d'Ebre 1 9 10 34 281 315
Ripollès 19 40 59 1.034 966 2.000
Segarra 1 6 7 37 146 183
Segrià 18 23 41 1.941 790 2.731
Selva 173 146 319 38.816 6.343 45.159
Solsonès 4 12 16 223 344 567
Tarragonès 73 38 111 28.887 1 30.302
Terra Alta 3 6 9 190 101 291
Urgell 4 5 9 151 97 248
Val d'Aran 46 39 85 3.627 1.046 4.673
Vallès Occidental 14 22 36 2.578 373 2.951
Vallès Oriental 24 23 47 1.721 610 2.331
Catalunya 1.208 1.362 2.570 194.501 40.574 235.075
Metropolità 403 437 840 72.058 12.510 84.568
Comarques Gironines 423 432 855 65.631 14.824 80.455
Camp de Tarragona 143 116 259 39.846 3.131 42.977
Terres de l'Ebre 30 42 72 2.892 923 3.815
Ponent 31 64 95 2.512 1.711 4.223
Comarques Centrals 44 115 159 2.358 2.799 5.157
Alt Pirineu i Aran 134 156 290 9.204 4.676 13.880
Barcelona 443 540 983 74.193 14.965 89.158
Girona 451 458 909 67.315 15.647 82.962
Lleida 141 206 347 10.255 5.908 16.163
Tarragona 173 158 331 42.738 4.054 46.792
Font: Idescat, a partir del Departament d'Empresa i Ocupació.

Darrera actualització: 10 de juny de 2013.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Establiment hoteler
Establiment comercial d'utilització pública destinat a acollir persones que estan de pas en un lloc; ofereix, per un preu, allotjament col·lectiu amb o sense altres serveis complementaris. S'hi inclouen les modalitats d'hotel i pensió.
Pensió
Establiment que ofereix allotjament en habitacions amb serveis complementaris o sense, mitjançant un lloguer, però que, tant per la dimensió com per l'estructura, característiques i tipologia dels serveis, no arriba al nivell d'hotel. N'hi ha de tres categories, que s'identifiquen per estrelles d'argent. S'hi inclouen les fondes i els hostals.
Plaça hotelera
Lloc que ocupa una persona en un establiment hoteler. El nombre de places equival al nombre de llits fixos de l'establiment. Els llits de matrimoni es compten com a dues places; els llits supletoris no es tenen en compte.

Aspectes metodològics

Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.

La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.

La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del 2015 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès.
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva.
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona.
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès.
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
  • Val d'Aran: Aran.

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

Podeu obtenir més informació d'aquesta estadística consultant la metodologia.