Saltar al contingut principal

Establiments hotelers. Per tipus. Comarques i Aran, i províncies

Establiments hotelers. Establiments i places. Per tipus. Comarques, àmbits i províncies 2002
Establiments Places
Hotels Pensions Total Hotels Pensions Total
Alt Camp 2 4 6 181 91 272
Alt Empordà 98 109 207 11.310 3.712 15.022
Alt Penedès 5 10 15 398 215 613
Alt Urgell 14 22 36 853 606 1.459
Alta Ribagorça 12 27 39 819 1.013 1.832
Anoia 4 13 17 240 441 681
Bages 6 27 33 457 546 1.003
Baix Camp 41 29 70 7.387 739 8.126
Baix Ebre 15 11 26 1.125 183 1.308
Baix Empordà 113 81 194 12.725 2.714 15.439
Baix Llobregat 33 33 66 3.643 757 4.400
Baix Penedès 20 23 43 2.955 501 3.456
Barcelonès 190 249 439 30.919 6.377 37.296
Berguedà 11 34 45 335 730 1.065
Cerdanya 28 28 56 1.684 840 2.524
Conca de Barberà 9 9 18 555 151 706
Garraf 42 19 61 4.028 524 4.552
Garrigues 1 2 3 10 26 36
Garrotxa 10 22 32 409 475 884
Gironès 12 27 39 1.116 482 1.598
Maresme 110 82 192 31.733 3.633 35.366
Montsià 11 16 27 1.548 358 1.906
Noguera 4 17 21 234 387 621
Osona 18 30 48 996 752 1.748
Pallars Jussà 9 10 19 436 265 701
Pallars Sobirà 27 35 62 1.873 984 2.857
Pla d'Urgell 3 3 6 132 37 169
Pla de l'Estany 3 12 15 139 290 429
Priorat 1 11 12 36 138 174
Ribera d'Ebre 1 9 10 34 281 315
Ripollès 20 40 60 1.052 966 2.018
Segarra 1 6 7 37 146 183
Segrià 18 24 42 2.026 808 2.834
Selva 174 142 316 38.861 6.023 44.884
Solsonès 5 12 17 242 340 582
Tarragonès 79 35 114 30.874 1.182 32.056
Terra Alta 3 6 9 190 101 291
Urgell 4 5 9 151 97 248
Val d'Aran 47 39 86 3.835 1.046 4.881
Vallès Occidental 15 22 37 2.711 373 3.084
Vallès Oriental 23 23 46 1.630 623 2.253
Catalunya 1.242 1.358 2.600 199.919 39.953 239.872
Metropolità 418 438 856 75.062 12.502 87.564
Comarques Gironines 430 433 863 65.612 14.662 80.274
Camp de Tarragona 152 111 263 41.988 2.802 44.790
Terres de l'Ebre 30 42 72 2.897 923 3.820
Ponent 31 57 88 2.590 1.501 4.091
Comarques Centrals 44 116 160 2.270 2.809 5.079
Alt Pirineu i Aran 137 161 298 9.500 4.754 14.254
Barcelona 457 542 999 77.090 14.971 92.061
Girona 458 461 919 67.296 15.502 82.798
Lleida 145 202 347 10.648 5.755 16.403
Tarragona 182 153 335 44.885 3.725 48.610
Font: Idescat, a partir del Departament d'Empresa i Ocupació.

Darrera actualització: 10 de juny de 2013.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Establiment hoteler
Establiment comercial d'utilització pública destinat a acollir persones que estan de pas en un lloc; ofereix, per un preu, allotjament col·lectiu amb o sense altres serveis complementaris. S'hi inclouen les modalitats d'hotel i pensió.
Pensió
Establiment que ofereix allotjament en habitacions amb serveis complementaris o sense, mitjançant un lloguer, però que, tant per la dimensió com per l'estructura, característiques i tipologia dels serveis, no arriba al nivell d'hotel. N'hi ha de tres categories, que s'identifiquen per estrelles d'argent. S'hi inclouen les fondes i els hostals.
Plaça hotelera
Lloc que ocupa una persona en un establiment hoteler. El nombre de places equival al nombre de llits fixos de l'establiment. Els llits de matrimoni es compten com a dues places; els llits supletoris no es tenen en compte.

Aspectes metodològics

Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.

La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.

La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del 2015 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès.
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva.
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona.
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès.
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
  • Val d'Aran: Aran.

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

Podeu obtenir més informació d'aquesta estadística consultant la metodologia.