Saltar al contingut principal

Establiments hotelers. Per tipus. Comarques i Aran, i províncies

Establiments hotelers. Establiments i places. Per tipus. Comarques, àmbits i províncies 2003
Establiments Places
Hotels Hostals i pensions Total Hotels Hostals i pensions Total
Alt Camp 2 3 5 181 77 258
Alt Empordà 101 105 206 11.483 3.659 15.142
Alt Penedès 6 12 18 510 266 776
Alt Urgell 14 22 36 853 603 1.456
Alta Ribagorça 14 28 42 912 1.021 1.933
Anoia 5 13 18 366 441 807
Bages 7 28 35 662 552 1.214
Baix Camp 43 29 72 7.473 687 8.160
Baix Ebre 15 10 25 1.125 165 1.290
Baix Empordà 114 75 189 12.664 2.491 15.155
Baix Llobregat 36 32 68 3.722 714 4.436
Baix Penedès 25 22 47 3.648 452 4.100
Barcelonès 197 253 450 31.565 6.352 37.917
Berguedà 10 35 45 315 745 1.060
Cerdanya 30 27 57 1.726 780 2.506
Conca de Barberà 9 9 18 577 151 728
Garraf 41 19 60 4.002 524 4.526
Garrigues 1 2 3 10 26 36
Garrotxa 10 24 34 389 540 929
Gironès 11 27 38 1.007 572 1.579
Maresme 112 81 193 31.986 3.564 35.550
Montsià 12 17 29 1.608 417 2.025
Noguera 4 17 21 234 387 621
Osona 19 27 46 1.011 714 1.725
Pallars Jussà 9 10 19 436 265 701
Pallars Sobirà 27 34 61 1.814 963 2.777
Pla d'Urgell 3 3 6 141 37 178
Pla de l'Estany 3 11 14 139 251 390
Priorat 1 11 12 36 138 174
Ribera d'Ebre 1 9 10 34 281 315
Ripollès 18 38 56 910 940 1.850
Segarra 1 7 8 36 164 200
Segrià 18 23 41 2.060 790 2.850
Selva 171 128 299 38.988 5.499 44.487
Solsonès 6 12 18 272 340 612
Tarragonès 86 35 121 33.043 1.279 34.322
Terra Alta 3 6 9 190 101 291
Urgell 4 5 9 151 97 248
Val d'Aran 49 39 88 4.140 1.046 5.186
Vallès Occidental 17 21 38 2.815 335 3.150
Vallès Oriental 26 24 50 1.938 639 2.577
Catalunya 1.281 1.333 2.614 205.172 39.065 244.237
Metropolità 435 442 877 76.538 12.394 88.932
Comarques Gironines 428 408 836 65.580 13.952 79.532
Camp de Tarragona 166 109 275 44.958 2.784 47.742
Terres de l'Ebre 31 42 73 2.957 964 3.921
Ponent 31 57 88 2.632 1.501 4.133
Comarques Centrals 47 115 162 2.626 2.792 5.418
Alt Pirineu i Aran 143 160 303 9.881 4.678 14.559
Barcelona 473 539 1.012 78.813 14.621 93.434
Girona 454 425 879 66.895 14.556 81.451
Lleida 157 218 375 11.549 6.140 17.689
Tarragona 197 151 348 47.915 3.748 51.663
Font: Idescat, a partir de les dades del Departament d'Empresa i Ocupació.

Darrera actualització: 24 de maig de 2016.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Establiment hoteler
Establiment comercial d'utilització pública destinat a acollir persones que estan de pas en un lloc; ofereix, per un preu, allotjament col·lectiu amb o sense altres serveis complementaris. S'hi inclouen les modalitats d'hotel i pensió.
Pensió
Establiment que ofereix allotjament en habitacions amb serveis complementaris o sense, mitjançant un lloguer, però que, tant per la dimensió com per l'estructura, característiques i tipologia dels serveis, no arriba al nivell d'hotel. N'hi ha de tres categories, que s'identifiquen per estrelles d'argent. S'hi inclouen les fondes i els hostals.
Plaça hotelera
Lloc que ocupa una persona en un establiment hoteler. El nombre de places equival al nombre de llits fixos de l'establiment. Els llits de matrimoni es compten com a dues places; els llits supletoris no es tenen en compte.

Aspectes metodològics

Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.

La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.

La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del 2015 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès.
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva.
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona.
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès.
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
  • Val d'Aran: Aran.

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".