Saltar al contingut principal

Establiments hotelers. Per tipus. Comarques i Aran, i províncies

Establiments hotelers. Establiments i places. Per tipus. Comarques, àmbits i províncies 2014
Establiments Places
Hotels Hostals i pensions Total Hotels Hostals i pensions Total
Alt Camp 5 0 5 381 0 381
Alt Empordà 135 77 212 12.189 2.486 14.675
Alt Penedès 7 13 20 493 186 679
Alt Urgell 22 18 40 1.110 368 1.478
Alta Ribagorça 24 23 47 1.355 475 1.830
Anoia 9 3 12 495 155 650
Bages 15 18 33 1.292 284 1.576
Baix Camp 58 17 75 10.959 383 11.342
Baix Ebre 25 12 37 2.511 175 2.686
Baix Empordà 139 46 185 13.992 1.243 15.235
Baix Llobregat 63 20 83 9.213 790 10.003
Baix Penedès 27 8 35 4.246 128 4.374
Barcelonès 399 261 660 69.537 6.055 75.592
Berguedà 20 30 50 709 525 1.234
Cerdanya 41 21 62 2.535 602 3.137
Conca de Barberà 16 6 22 743 108 851
Garraf 52 11 63 5.113 354 5.467
Garrigues 7 2 9 225 28 253
Garrotxa 19 23 42 578 496 1.074
Gironès 31 20 51 2.532 473 3.005
Maresme 109 48 157 31.271 1.361 32.632
Montsià 20 11 31 1.234 306 1.540
Noguera 8 14 22 354 306 660
Osona 24 25 49 1.397 557 1.954
Pallars Jussà 12 6 18 536 162 698
Pallars Sobirà 37 23 60 2.306 541 2.847
Pla d'Urgell 4 3 7 157 60 217
Pla de l'Estany 8 7 15 269 132 401
Priorat 13 8 21 204 96 300
Ribera d'Ebre 4 10 14 130 279 409
Ripollès 27 33 60 1.449 761 2.210
Segarra 3 6 9 125 120 245
Segrià 23 9 32 2.534 450 2.984
Selva 176 73 249 40.272 2.829 43.101
Solsonès 13 10 23 453 198 651
Tarragonès 103 24 127 39.519 938 40.457
Terra Alta 8 8 16 460 111 571
Urgell 7 3 10 356 56 412
Val d'Aran 67 43 110 5.356 1.087 6.443
Vallès Occidental 36 15 51 5.748 264 6.012
Vallès Oriental 43 22 65 3.347 413 3.760
Catalunya 1.859 1.030 2.889 277.685 26.341 304.026
Metropolità 650 366 1.016 119.116 8.883 127.999
Comarques Gironines 535 279 814 71.281 8.420 79.701
Camp de Tarragona 195 55 250 51.806 1.525 53.331
Terres de l'Ebre 57 41 98 4.335 871 5.206
Ponent 52 37 89 3.751 1.020 4.771
Comarques Centrals 72 83 155 3.851 1.564 5.415
Alt Pirineu i Aran 203 134 337 13.198 3.235 16.433
Penedès 95 35 130 10.347 823 11.170
Barcelona 774 462 1.236 128.536 10.792 139.328
Girona 567 290 857 73.250 8.844 82.094
Lleida 239 174 413 15.512 4.181 19.693
Tarragona 279 104 383 60.387 2.524 62.911
Font: Idescat, a partir de les dades del Departament d'Empresa i Ocupació.

Darrera actualització: 15 d'abril de 2015.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Establiment hoteler
Establiment comercial d'utilització pública destinat a acollir persones que estan de pas en un lloc; ofereix, per un preu, allotjament col·lectiu amb o sense altres serveis complementaris. S'hi inclouen les modalitats d'hotel i pensió.
Pensió
Establiment que ofereix allotjament en habitacions amb serveis complementaris o sense, mitjançant un lloguer, però que, tant per la dimensió com per l'estructura, característiques i tipologia dels serveis, no arriba al nivell d'hotel. N'hi ha de tres categories, que s'identifiquen per estrelles d'argent. S'hi inclouen les fondes i els hostals.
Plaça hotelera
Lloc que ocupa una persona en un establiment hoteler. El nombre de places equival al nombre de llits fixos de l'establiment. Els llits de matrimoni es compten com a dues places; els llits supletoris no es tenen en compte.

Aspectes metodològics

Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.

La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.

La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del 2015 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès.
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva.
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona.
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès.
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
  • Val d'Aran: Aran.

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".