Saltar al contingut principal

Establiments hotelers. Per tipus. Comarques i Aran, i províncies

Establiments hotelers. Establiments i places. Per tipus. Comarques i Aran, àmbits i províncies 2015
Establiments Places
Hotels Hostals i pensions Total Hotels Hostals i pensions Total
Alt Camp 6 0 6 408 0 408
Alt Empordà 137 78 215 12.547 2.506 15.053
Alt Penedès 8 13 21 493 183 676
Alt Urgell 23 18 41 1.118 368 1.486
Alta Ribagorça 25 22 47 1.375 457 1.832
Anoia 9 3 12 495 155 650
Aran 67 41 108 5.356 1.073 6.429
Bages 13 15 28 1.004 248 1.252
Baix Camp 56 16 72 10.933 375 11.308
Baix Ebre 24 11 35 2.469 157 2.626
Baix Empordà 144 46 190 14.284 1.176 15.460
Baix Llobregat 63 20 83 9.287 789 10.076
Baix Penedès 27 7 34 4.260 117 4.377
Barcelonès 417 287 704 71.088 6.437 77.525
Berguedà 22 31 53 741 560 1.301
Cerdanya 40 17 57 2.568 439 3.007
Conca de Barberà 16 5 21 743 98 841
Garraf 53 11 64 5.168 260 5.428
Garrigues 7 2 9 225 28 253
Garrotxa 21 23 44 657 495 1.152
Gironès 31 19 50 2.473 458 2.931
Maresme 110 47 157 31.371 1.351 32.722
Moianès 4 3 7 78 59 137
Montsià 20 11 31 1.234 306 1.540
Noguera 8 14 22 354 291 645
Osona 23 23 46 1.365 496 1.861
Pallars Jussà 13 6 19 564 162 726
Pallars Sobirà 37 23 60 2.306 541 2.847
Pla d'Urgell 4 3 7 157 60 217
Pla de l'Estany 8 7 15 269 121 390
Priorat 12 8 20 183 96 279
Ribera d'Ebre 5 9 14 140 262 402
Ripollès 29 33 62 1.494 730 2.224
Segarra 5 5 10 185 85 270
Segrià 23 9 32 2.534 450 2.984
Selva 175 71 246 39.871 2.788 42.659
Solsonès 14 10 24 471 198 669
Tarragonès 106 25 131 40.202 954 41.156
Terra Alta 8 8 16 467 111 578
Urgell 8 2 10 376 30 406
Vallès Occidental 36 15 51 5.747 287 6.034
Vallès Oriental 44 23 67 3.453 421 3.874
Catalunya 1.901 1.040 2.941 280.513 26.178 306.691
Metropolità 672 392 1.064 120.968 9.285 130.253
Comarques Gironines 545 277 822 71.595 8.274 79.869
Camp de Tarragona 196 54 250 52.469 1.523 53.992
Terres de l'Ebre 57 39 96 4.310 836 5.146
Ponent 55 35 90 3.831 944 4.775
Comarques Centrals 76 83 159 3.669 1.571 5.240
Alt Pirineu i Aran 205 127 332 13.287 3.040 16.327
Penedès 95 33 128 10.384 705 11.089
Barcelona 799 487 1.286 130.211 11.094 141.305
Girona 576 284 860 73.597 8.541 82.138
Lleida 246 169 415 15.666 4.067 19.733
Tarragona 280 100 380 61.039 2.476 63.515
Font: Idescat, a partir de les dades del Departament d'Empresa i Coneixement.

Darrera actualització: 1 de juny de 2016.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Establiment hoteler
Establiment comercial d'utilització pública destinat a acollir persones que estan de pas en un lloc; ofereix, per un preu, allotjament col·lectiu amb o sense altres serveis complementaris. S'hi inclouen les modalitats d'hotel i pensió.
Pensió
Establiment que ofereix allotjament en habitacions amb serveis complementaris o sense, mitjançant un lloguer, però que, tant per la dimensió com per l'estructura, característiques i tipologia dels serveis, no arriba al nivell d'hotel. N'hi ha de tres categories, que s'identifiquen per estrelles d'argent. S'hi inclouen les fondes i els hostals.
Plaça hotelera
Lloc que ocupa una persona en un establiment hoteler. El nombre de places equival al nombre de llits fixos de l'establiment. Els llits de matrimoni es compten com a dues places; els llits supletoris no es tenen en compte.

Aspectes metodològics

Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.

La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.

La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del 2015 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès.
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva.
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona.
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès.
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
  • Val d'Aran: Aran.

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".